LA MARATÓ DE BARCELONA SEGONS L’ORIOL (the president)

Per fí arriba el dia 6, i després de 3 mesos de preparació intensa o almenys constant, afrontem per primer cop contra Filípides i la mare que el va parir.

El dia abans, per matar els nervis, correm 4Km des de la Font de Montjuïc fins a l’estadi Lluis Companys conmemorant els últims quilòmetres de la Marató Olímpica del ’92. Esmorzem per gentilesa de la organització i ens quedem fent fira. Tot sembla a lloc, la temperatura es bona, el dia clar, i sembla que l’endemà seguirà així. Al migdia anem a la Pasta Party: un combinat de pasta bullida amb salses que tot s’ha de dir, estaba prou bo. En Dani ens acompanya i s’infecta del virus maratonià.

Al vespre faig l’ultim sopar: 2 Kiwis, un plat de pasta fresca i una mica de pa.

A les 6am, em desperto de cop, un café sol, un paquet de PIMs de taronja i un altre Kiwi ( recomenació d’en Llorenç, gracies pel consell ).

Verificació i control del material:

-         Pulsometre/Cronòmetre
      

      -         Ulleres de sol

      -         Crema solar

      -         Reproductor MP3

      -         Cinturó porta coses (Amb la    T-10,    20€,   3 Gels Isostar,    Mocadors de paper)

      -         El Xip de control

      -         L’etiqueta pel guardarropía

      -         El Powerade per hidratar-se

      -         Crema de cacau per hidratar els llavis

      -         DNI
      -         Dorsal

Surto de casa amb la por al cos, pero tinc ganes de començar. A les 8, després del caos del guardarropía ens trobem amb en Llorenç i en Lucas ( l’invitat de luxe directament importat de Bradenton, FL. )

Ens situem als calaixos, en Llorenç va amb els que corren ràpid, i en Lucas i jo amb els que corren més estona. Sortim dels últims, uns 11 minuts després del tret de sortida oficial, arranquem suau, l’estrategia és anar just per sota dels 6min/Km i intentar estar entre les 4h i les 4h 15min al final.

Fem uns 10K sense donar-nos compte i una mitja marató placida, no estem com per anar amb presses. Passo per la mitja en 2h 04min. Segons el pla conservador, tot OK.

El pla es manté fins al Km30…

Poc abans del 30km, tinc gana i em trobo al Chema que em dona un plàtan reparador que em mejo ben content, arribo al Km30 amb en Dani, que corre uns metres amb mí i agafo un altre plàtan de l’avituallament. Em prenc un gel de sucre i una ampolla d’aigua sense parar de córrer ( si es que es pot dir aixi ). El mur no apareix i sembla que no apareixerà.

Del 30 al 35 es fa etern, sé que al 35 esta l’Arc de Triomf i entrarem al centre de BCN i estarà ple de gent, tinc ganes d’arribar pero es fa pesat, les cames comencen a fer mal, i el ritme baixa, pero no paro…Els voltants semblen un paissatge de la guerra….ampolles per tot arreu, esponges a les voreres, gent al terra afectada per les rampes musculars, corredors caminant, gent que coixeja, gent atesa per la creu roja, gent vomitant, i .jo vaig fent, si ho deixo ara serà pitjor, ja he comprovat en algún avituallament que em fan mal les cames també al caminar, per tant, millor correr i acabar com abans millor.

A l’Arc del triomf l’ambient es increïbe, sembla el Tour de França, la gent t’anima cridant el teu nom, veig a l’Oriol Morell, pero no veig a la Mary, que també hi és. Ho sento Mary!

Sense saber com arribo a Pl. Urquinaona, veig el Dani com un fantasma entre la gent, ja no sé quants cops l’he vist avui, es omnipresent!. Em dona forces per seguir….en queden 4….quilometes.

Portal de l’Àngel, la Caterdal, Via Layetana, Carrer Ferran, les Rambles i Paral.lel….Km39….i ara ens fan pujar per Rda St. Pere quan ja es veu Pl. Espanya al final!!!!

K40….ja esta fet…..porto 4h.14min corrent sense parar…

…queden 2Km…..carrer Sepulveda……Km41…..Pl.Espanya….Km42….”super sprint final a 7min/Km que dura 195metres”

Ho hem fet! En 4h30min.

Estic viu i puc caminar, les pulsacións normals, respiració relaxada, però les cames es queixen, i molt! No m’entretinc a l’arribada i pujo LES ESCALES fins a les Fonts per trovar-me amb en Llorenç…Que fa una hora que ha arribat!!!!!

Al final, contrariament al que pensaba dic….”l’any que ve, un altre cop”…i l’any que ve serem molts mes…

Enhoranbona al Llorenç, al Lucas i a tots els corredors que han acabat la Marató de Barcelona.

Gracies a la Mary, Missy, en Dani, en Chema, l’Uri, en Marc, l’Edu (gran trucada sorpresa el dilluns), per sortir al carrer a animar!

Marató de Barcelona 2010 (6 de Març de 2011) by Llorenç

Molts nervis durant els moments abans de la sortida, el respecte a la llarga distància, tant per la llegenda sobre l'anomenat mur dels 30 km,així com també por al dolor (muscular, articular, llagues, etc...), tantes anècdotes explicades per runners i d'altres llegides per internet, feien que la jornada del debut a la Marató fos una experiència nova en tots els aspectes i que sobretot l'objectiu principal fos acabar dignament al no conèixer el límit real i la resposta del cos a les condicions a partir del km 30. Els nervis varen anar minvant un cop a dins el calaix de sortida i sobretot al veure al voltant on tot tipus de runners em rodejaven, és cert que les aparences tot sovint enganyen (però a vegades ens agrada estar enganyats encara que només sigui per tranquilitzar-nos).

Per aquesta fita, em vaig anar mentalitzant durant la setmana a ser molt conservador i això volia dir no arrancar amb les meves sortides, a les que tinc acostumats a la majoria dels VasTards durant curses de 10 km (que per culpa de no acreditar menys de 45 min o bé no haver-hi calaixos, no tinc cap més remei que arrancar a sac), així com seguir un esquema de progressió de menys a més ritme per aguantar-lo sostingut al final. Per això va ser entrar en el meu calaix i restar quiet fins a esperar el tret de sortida, amb lo qual fins passat més de 9 minuts varem iniciar la marxa a un ritme molt pausat i per tant d'acord a lo previst. En els primers moments vaig estar retenint-me de començar a fer eslàloms, però com la jornada es preveia llarga em vaig deixar endur per la gent ressignat.

A partir del km 4 vaig intentar apretar una mica el ritme, això va ser només fins a trobar el globus de menys de 3h45min i sobretot la marabunta que portava al darrera, que feia impossible avançar-los i això no va ser fins a trobar un carrer realment ample, on poder avançar pel sentit on venien els cotxes per agafar un ritme d'acord al meu planning original. Un cop agafat el meu ritme de creuer entre 5min/km - 4'40min/km, va ser anar restant els km, hidrant-me en cadascun dels controls, disfrutar de l'ambient del carrer, tant de la gent que havia sortit per animar com els punts d'animació proposats per l'organització. Durant aquest trajecte vaig trobar al primer dels VasTards al Dani que estava en el carrer Rocafort que ens varem trobar per sorpresa, posteriorment va ser el Txema que a la Gran Via entre Rocafort i Urgell varem estar conversant una estona, tot seguit a pocs metres just davant de l'edifici de la feina em vaig trobar al Jordi Robles càmara de fotos en mà que em va fer uns crits, així com la foto inferior.

Tot seguia sobre el previst, fins aproximadament al km 15 on vaig trobar amb el Joan M. Vives, una institució del muntanyisme a Catalunya, que em va acompanyar durant 2-3 km en els quals ens varem trobar amb l'Anna Obach, tot era sumar kilòmetres i restar la distància per la meta. En Joan em va deixar a Meridiana per trobar-me després del pont Calatrava on va donar-m'he una barreta i va tornar a afegir-se a la meva penitència de restar km sense baixar el ritme, la seva ajuda va ser vital sobretot en aquesta part monòtona i poc animada del recorregut, fins a la zona Forum.

Al arribar a la zona Forum varem trobar-nos al Dani un altre cop que va donar ànims i a pocs metres estava el Marc, va donar-me un pot de carbohidrats d'assimilació ràpida, per tal de continuar amb el ritme constant fins a Glories i al tornar a la zona Forum va juntar-se a mi per tal d'ajudar-me a mantenir el ritme el més constant possible fins el final. En aquest tram litoral (darrers 10 km), es pot dir que va ser una recollida de cadàvers, on gent caminant, parats, estirats, atessos per la Creu Roja desfilaven davant dels nostres ulls, al trobar-me bé animava a continuar sense parar en cap moment i no abaixar el ritme. En la zona de l'arc del Triomf, tot i la pujada, la gent més propera animant donava una motivació extra, va ser allà on varem trobar l'O'Morell amb la càmara per captar la imatge del moment. A partir d'aquest moment el recorregut passava per la zona amb més gent al carrer, tot i com li anava dient al Marc "baixa ritme que no et segueixo", el cansament es feia notar, el compte enrera de kilòmetres, un gel final pels darrers kilòmetres i sobretot el Marc constant en tot moment que n'anava animant que va poder fer que els darrers kilòmetres el ritme no baixés de 5min 35seg. A poca distància del km 41 estava el Jordi Robles un altre cop fent el reportatge gràfic.

En resum vaig disfrutar molt durant el recorregut, va tocar patir als darrers 4 kilòmetres i triple objectiu aconseguit: finalitzar la Marató, fer-ho d'una manera dignament i guanyar al Xavier Bonastre, jejeje!!! Objectiu sense buscar-lo, però aconseguit. Respecte els temps finals un total de 3h 31 min 43 seg en un ritme de 5min 2 seg el kilòmetre, posició 3611 del total i 1713 de la meva categoria:

Per acabar agraïr tots els ànims dels VasTards runners durant el recorregut, amb un desplegament extraordinari del club (Dani, Txema, Jordi Robles, Marc i O'Morell), agraeixo especialment la companyia durant el recorregut de Joan M. Vives i també pel Marc durant els fatídics darrers kilòmetres finals, que no vaig acabar de veure el mur, però vaig haver d'afluixar més de lo previst.

Marató de Barcelona 2010 (BREAKFAST&RUN + PASTA PARTY)

Al tratar-se del debut de 2 dels VasTards Runners (Oriol "el presi" i Llorenç) a la llarga i mítica distància de la Marató, varem decidir seguir tots els esdeveniments muntats per l'organització. Un cop recollits els dorsal i la bossa del corredor, que per sorpresa nostra era simpliment això una bossa amb propaganda de diverses Maratons i patrocinis més la samarreta (cal dir que  força chula tant el teixit com els colors), varem fer una volta per la fira del corredor, on per sorpresa nostra varem trobar una fira de veritat amb botigues d'arreu i de tot tipus (running, triatló, fisio, alimentació,  plantilles, maratons d'arreu, revistes, entrenadors, totes les marques de material esportiu, etc...). Allà ens varem poder firar de material entre molta oferta.

A les 9:30 del matí uns 1.400 corredors, ens varem agrupar per fer els darrers 4 km 195 metres de la Marató dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l'objectiu no era un altre que estirar les cames i disfrutar de la passejada abans de l'esperada Marató, varem poder fer-nos fotos i entrar a dins d'Estadi Lluís Companys.

 

L'ambient era del tot festiu hi havia banderes de totes les nacionalitats, destacant un grup de Sudafrica, així com uns pocs catalans per tal de poder demanar que ens fessin les respectives fotografies, la passejada va ser del tot lleugera pel ritme, no tant pel recorregut de la Marató, perquè els darrers 2 kilòmetres tenien un increment substancial fins a l'arribada al Estadi Olímpic. En aquest mateix estadi varem repetir la foto de les beceroles de l'actual club on el Presi i jo mateix varem fer la nostra primera cursa del Corte Inglès (fa 10 anys, ufff!!!! quins temps aquells i com varem patir per pujar a fins a l'Estadi).

Un cop acabada la sortida varem retornar caminant amb la calma junt amb el gruix d'atletes, acompanyanants i xafarders davant de la fira dels corredors on l'organització va muntar el breakfast, amb diverses fruites en Producció Integrada tot i que no estàven degudament etiquetades, galetes i coca (ei!!! però de pinyons) per acabar l'esmorzar o piscolabis. 

Després varem tornar a fer temps al CosmoCaixa, un cafetó en un bar per tornar a la Fira del Corredor, fer les compres compulsives de darrera hora i a gaudir de la Pasta-Party, on varem probar dos tipus pasta, refresc i un cafè. Tot seguit varem conèixer el Lucas jefe del "Presi" que va aprofitar la seva visita a Barcelona per unes reunions per fer la Marató, la veritat que al tractar-se d'un atleta amb una constitució força robusta, ens va fer dubtar de les seves possibilitats per acabar la Marató, però sent americà l'Oriol no va dubtar en cap moment  que pugui acabar-la. Per tant sense més dilacions només restava descansar abans de l'esperada data M. 

Mitja Marató Gavà – Castelldefels – Gavà, 13 Març 2011

Tres son els Vastards escollits per continuar forjant la història de l’atletisme, pas a pas, Km a Km,…aquest cop toca correr a Gavà.

Finalment, per problemes de salut, l’Oriol Morell causa baixa, i deixa la participació en 3: Llorenç, Roger, i Oriol A. Serà el debut d’en Roger en la distancia de la Mitja Marató. Ja en som 6! (animar a la resta de VasTards a perdre la por per passar els 10 km...)

Matí fred a Gavà, amb cel tapat minuts abans de començar la carrera. Deixem el cotxe al pàrquing del Barnasud on ens recull un autobús llançadora que ens porta a prop de la sortida…bé, a uns 500m. No vé d’aquí….ja posats.

Recollida de dorsals sense incidències, ens enfundem els “trajes” de corredor i deixem les bosses al guardarroba. Tot i la gent que hi ha, no es produeixen taps, ni cues ni esperes innecesaries.

Anem a la sortida, és estreta pero ben delimitada en calaixos segons el temps acreditat. En Llorenç es despedeix i se’n va al principi,  i els Agramont es queden a la cúa.

Tret de sortida, 9:30 en punt,  avançem cap al mar sortejant els ponts que creuen l’autopista, l’autovia i la riera, girem a la dreta, paral·lels al mar cap a Castelldefels fins a trobar el Km10. Mitja volta i tornem-hi, cap a l’estadi municipal de Gavà on ens espera una arribada espectacular, amb un sol radiant, les grades plenes i avituallament liquid i solid.

En Llorenç, tot i algunes molesties fisiques al genoll va marcar un dignissim temps de 1h37min. Seguit de l’Oriol, que al Km3 va haver d’afluixar el ritme i resignar-se a baixar de les 2h amb 1h56min. Un mal test de cara la Marató, esperem que sigui flor d’un dia I fruit de la calçotada del dia anterior. I finalment, el debutant, en Roger, amb 2h 07min que no esta malament després del parón forçat aquesta tardor-hivern. A Valls ja no valen mes excuses, volem veure’t sub50!

Abans de marxar cap a casa, parem al Bistró du MacDoneauld’s, per degustar unes hamburgueses casolanes amb patates. Puc dir que va ser de lo millor del matí, haburgueses i llegir la premsa del diumenge.

Propera parada, La Marató de Barcelona, l’afrontarem amb optimisme i un somriure als llavis i amb l’esperança d’acabar-la volem suport dels VasTards, pels carrers de Barcelona. Farem el que puguem, el què el cos pugui,….i us ho explicarem puntualment.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA – 30 de Gener 2011

Hora de trobada 8:15 a Arc de Triomf, els Vastards van arribant amb cara de son i fred per una diada atlètica important, la mitja de Barcelona, per la majoria no, però per un servidor el debut en la distancia, un nou repte a superar. Quatre Vastards són els elegits (Presi, Loren i els germans Lladó), amb la companyia d’un extracomunitari (Txema Mercader, futur VR quan torni de USA) i d’un cinquè Vastard en diada d’entrenament (Roger). Uns 6000 corredors omplen les rodalies del Parc de la Ciutadella, una gentada que ja presagia l’èxit de la jornada.

S’apropa l’hora de la cursa, i el Michael J. Fox de torn, ens fa un parell de fotos que evidentment queden mogudes… una llàstima. Ens col·loquem als calaixos, el Txema i el Llorenç amb dorsal vermell surten abans, ja ens despedim fins a l’arribada. El presi i els germans es posen amb els de dorsal verd on comenten les sensacions prèvies, no són dolentes, el presi es veu fort i el Lladó estan a l’expectativa.

8:45 es dóna la sortida, el presi s’en va per seguir el seu ritme i els Lladó van a un ritme més conservador. Cap al quilòmetre quatre es separen però sempre mantenint-se a tiro de pedra un de l’altre.

Cap a la mitja hora de cursa arriben males notícies: es posa a ploure, la pluja arriba a ser força intensa en alguns moments, fet que genera tolls d’aigua importants i irregularitat a l’asfalt. Els previsors porten “canguros”, la resta van xops com pollets... Al cap de mitja hora la pluja comença a marxar i el cel es destapa, donant una pausa als corredors, que ja en tenen prou amb seguir ritme. A partir d’aquí la cursa ja és per inèrcia, apretar les dents i arribar com es pugui a una meta més que merescuda.

Cadascú fa la seva cursa, la qual comentem a l’arribada, tothom està satisfet, tot i que el Dani no del tot, esperava estar més fresc, però amb el ritme de viatges que porta ja fa prou feina... Personalment, un bon debut, no tant per temps que no em preocupa, sinó per sensacions, aguantant el ritme tota l’estona i fins i tot “sprintant” a l’últim kilòmetre...

Entre plàtans i begudes isotòniques veiem una cara coneguda, l’esperit Vastard ens fa anar-lo a saludar i fins i tot compartir una breu xerrada amistosa i una foto per recordar la trobada. El personatge en qüestió és Abel Antón (Doble campió mundial de Marató entre altres). El tio un crack a la pista i fora, ens saluda, ens felicita i ens demostra com pots ser un crack de l’esport i una persona planera i afable, un deu pel senyor Anton. Des d’ara primera cara coneguda de la secció Vastard Connection.

Conclusió de la cursa: Els Vastards segueixen creixent i millorant dia a dia, tant les seves prestacions a la pista com la categoria del club, tan pel nombre d’integrants com per la qualitat humana i atlètica d’aquests. La mitja és dura i ho denoten les cames pesades d’avui, però és molt més gratificant que l’esforç que suposa...

“La carretera ens espera i ens esforçarem per estar-hi a l’alçada...”

Llorenç Arnau 1.35.06s

Txema Mercader 1.37.46s

Oriol Agramont 1.47.43s

Marc Lladó 1.53.28s

Dani Lladó 1.58.33s

Cursa Sant Antoni 2011

Arrenca la temporada oficial 2011, amb l'estrena de l'equipació gentilesa del nostre espònsor Consell Català de la Producció Integrada (CCPI) i on millor que a la Cursa de Sant Antoni (la primera de l'any a Barcelona) que enguany arriba a la seva 33a edició, llàstima que la equipació és de maniga curta i el diumenge ha estat el dia més fred del que portem d'any, ja se sap no tot és perfecte.

Per aquesta cursa gairebé tenim un Ple de tots els integrants de l'equip VasTard Runners excepte el Dani que per feina ha estat als USA (per poc més d'una hora no arriba per prendre la sortida... fins i tot al passar amb l'Aerobus s'ha trobat els darrers corredors fent el tram final per la Gran Via) cal remarcar la baixa de darrera hora del presi, que per un greu refredat no ha pogut prendre la sortida, esperem la seva ràpida recuperació per a la Mitja de Barcelona i sobretot que no deteriori el seu Pla d'Entrenament de cara a l'objectiu Marató de Barcelona.

Els 10 VasTards han pres la sortida plegats amb ganes de començar la VasTard Challenge, junt amb els 3.500 corredors més cosa que feia impossible córrer al ritme adient per a cada atleta fins a l'arribada a la Gran Via, en els primers metres en O'Morell ha pres l'iniciativa i sense cops de colzes tots els VasTards han anant obrint-se camí entre la multitud, anant incrementant el ritme cadascú en funció dels seus objectius. En els primers metres en Llorenç no ha pogut aguantar i s'ha ficat a avançar fins a la meta, després el segon grup ha estat liderat pel Marc amb un òptim estat de forma superant la seva marca personal , l'O'Morell enganyat pel seu nou GPS i la distància mal mesurada de l'organització li ha fet perdre uns segons que d'acord a la seva tàctica massa conservadora no ha pogut superar la seva marca personal (no s'hi val anar amb la calculadora enguany hi ha més rivalitat). Posteriorment el Jordi Robles que avui no tenia el dia, preferint anar a rodar i viure l'ambient festiu de la cursa però logrant baixar dels 50 minuts, el Chema ha fet un molt bon debut dins el club amb fortes esperances de la seva progressió dins l'ambient de la competitivitat VasTard. Càpitol a banda dels anomenats Mini VasTards on es veu una forta progressió i ganes de fer una dura batalla per la Challenge, el més agossarat en Guix que ha estrenat les seves bambes per la cursa amb lo qual ha agafat la tàctica final més conservadora, el més prudent el J. Prats que tot i tenir bambes noves ha preferit córrer amb bambes de muntanya per fer un rodatge prèviament a la competició quedant-se a les portes de baixar dels 50 minuts, l'Isaac ha fet una molt bona cursa marcant d'aprop en J. Prats i a molt poca distància d'en Miquel que també ha debutat com a VasTard. Per acabar celebrem la recuperació del Roger i després de la seva llarga inactivitat a causa de malaltia esperem que aviat recuperi la forma.

L'organització ha estat correcta amb chip a la sortida i a la arribada, els típics habituallaments líquids, un canvi de recorregut respecte les passades edicions (d'acord els GPS entre 160 i 400 metres més llarg dels 10 km oficials), segons el nostre punt de vista hi havia massa gent pels carrers de l'eixample per poder córrer amb fluidesa i ritme constant, per això caldria separar en calaixos a la resta de corredors populars i no només els pros, perquè en una cursa de 10 km, es converteix en un slalom de corredors de diferent ritmes de la sortida a l'arribada i una diferència de temps oficial i real de més de 3 minuts.

Els temps finals han estat molt bons tenint en compte la marabunta de gent, el fred i que és la primera cursa de l'any:

Ens veiem a la següent cursa, on caldrà que tothom porti la samarreta oficial i també que s'inscrigui a la cursa amb el nom del nostre club: VasTard Runners. La Challenge enguany serà dura i amb moltes alternatives, amb els resultats de la cursa d'avui es fica lider en Marc, felicitats.

XII Cursa Popular de Sant Vicenç. Mollet

Després d'un primer ensurt: 2 dels vastards es perden per uns polígons industrials laberíntics, els 3 vastards aconsegueixen trobar la pista d'atletisme de Mollet. Només sortir del cotxe per canviar-se s'adonen de que córrer amb màniga curta seria massa agosarat ja que la fresca és important i ja són les 10 del matí. La recollida de dorsals no presenta cap dificultat però el disgust en veure el disseny de la samarreta que dóna l'organització és irreparable. Com bé diu el presi, han posat a la samarreta el dibuix guanyador d'un nen d'escola de primària.

Per oblidar aquesta broma de samarreta decideixen fer unes voltes a la pista d'atletisme per escalfar. A les 10.25 s'anuncia que els corredors es posin 'darrera de la sortida', cap allà ens dirigim i ens unim a una multitud de corredors, ens adonem que els reis aquest any han estat molt generosos amb els rellotges/pulsòmetres/crono/GPS. Sense anar més lluny, són 2 els vastards que estrenen GPS també.

Desde el megàfon s'anuncia un petit retard en la sortida ja que els mossos, en una operació just-in-time a la japonesa, estan tallant els carrers en aquells precisos moments. Desde aquest modest bloc aprofitem per dir a la Tura que no apliqui aquest sistema real time a Barcelona si en el futur n'és l'alcaldessa.

Només començar els 3 vastards se separen, cadascú a la seva. La primera part del circuit és urbana, fa baixada i tot va bé, però al km 4 hi ha una pujada que trenca i més d'un corredor ha de parar. Tot seguit entrem a la zona no asfaltada denominada com Gallecs, es tracta d'un espai forestal molt maco. Arribem fins a una ermita i ja comencem a baixar fins al km 9 on hi ha l'última pujada fins l'arribada. Els 3 vastards es mostren satisfets a l'arribada on els espera un generós entrepà de pernil salat que els recompensa. Recordant que el Llorenç tenia molèsties al soli, els temps són els següents:


178 Llorenç Arnau Guitart       46:03  4:37  VASTARD RUNNERS
348 Oriol Morell                     50:01  5:01  VASTARD RUNNERS
456 Oriol Agramont I Barquet  52:15  5:14  VASTARD RUNNERS

Com a novetat adjuntem el perfil de la cursa, gràcies al GPS és clar.

Ens veiem a la cursa St.Antoni!
Morell