TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC DE TERRES DE L’EBRE (27 d’abril de 2014)

Després de no poder iniciar la temporada de running amb els VasTards per molèsties al genoll (una tendinitis al rotulià) i per tant no haver pogut fet cap cursa durant la tardor-hivern, a veure si hi havia més sort en la primera triatló de l’any, que millor que un doble olímpic (3 km de natació, 89 km de ciclisme i 20 km de córrer), distància del tot nova per a mi.

La veritat que les sensacions eren d’arribar molt just, només havent pogut entrenar 3 setmanes de córrer i amb poc volum de córrer, a part de que nadar els 3 km eren el gran hándicap, però com que ningú ha dit que això del triatló és fácil, de manera que cap a Terres de l’Ebre a esperar que el Cargol Poma no ens ataqui a una expedició del C.E. Picornell.

Al matí ben d’hora ben d’hora, després d’organityzar la logística, nervis i fotos amb els companys del club, gran cangelo al veure les boyes i lo lluny que estan, buffff…. Que hi farem si es vol fer un IRONMAN doncs això és el primer pas, així que un cop donen el tret de sortida, al jo ser dels GATO’S TEAM (tinc pànic a l’aigua) doncs res de colzes i amb la calma màxima a nadar, que será ben llarg… ben llarg... més que un dia sense pa (ni birra)...

Ja de principi em quedo ben solet, per evitar els cops (també cal dir-ho que ni que vulgués podria seguir segons quin ritme, jejeje!!!) jo faig la meva cursa a l’aigua mirant de no cansar-me en excés, tinc un parell de confusions en cada voltes, on perdo la referència de la boya en la 1ª volta i en la segona em confonen un grup de piragües que estaven per allà al circuit, aquesta més greu pq fins i tot la zodiac de la creu roja, m’avissen de la dirección errònia, m’adono que estic trigant excessivament i sobretot que m’estic quedant sòl a l’aigua fet que m’inquieta i que em preocupa per no passar el tall de temps, així que de la darrera boya a l’aigua em prenc com una cursa en comptes d’un passeig, i buffff!!! Arribo en 1h 22min a tocar terra, el GPS marca 3.600 metres (amb raó es feia llarg, vaya tela... però m'ho prenc en positiu només a 200 metres de la distància del IM),no em tallen per poc… m’ho he pres amb massa calma (però aconseguit patiment zero)

Transició lenta, un cop tret el neoprè em calço les sabates de la bicicleta i aquí comença la meva cursa, un cop haver passat la travessia del desert dins de l’aigua, agafo la meva cabra i vinga gas a avançar al màxim de gent… però qui ha dit que això seria fácil, el circuit era un triangle, on en 2 dels laterals feia molt de vent en contra, així com un troç lateralment era molt perillós, així i tot el vent és per a tothom, així que no parar de pedalar acoplat i anar rodant mirant de fer un parcial el més digne posible, en total 2h44min, però una bici duríssima al ser plana i contravent, les cames estan bullint de la canya que han patit.

Arriba la darrera transició i el segment menys entrenat d’enguany, així que a veure com anirà… només començar a conseqüència de la bici tant dura, m’adono que tinc pata palo, no puc córrer no són molèsties de la lesió, però el canvi d’esport es molt traumàtic… pensó en fer una volta i abandonar, però al final després de fer 2 km m’adono que les cames comencen a funcionar podent portar un ritme proper als 4min 30 seg i que no tinc molèsties al genoll, de manera que em fico en velocitat de creuer, anar a avançant a companys del club i cap a meta, parcial de córrer digne 1h 34 min els 20 km, tenint en compte tot plegat. Cursa dura, però per sorpresa el sector menys entrenat el que millors sensacions m’ha donat, podent acabar apretant gairebé a 4 min/km, per pillar a un company, que se m’escapa per segons… m’han faltat km en la cursa, jejeje!!!!

Posteriorment, després de la dutxa i estiraments una bona paella i a pensar en recuperar, per anar sumant… ROAD TO IM ZURICH… això només ha fet que començar, falta molt més  i millor…