LA MARATÓ DE BARCELONA SEGONS L’ORIOL (the president)

Per fí arriba el dia 6, i després de 3 mesos de preparació intensa o almenys constant, afrontem per primer cop contra Filípides i la mare que el va parir.

El dia abans, per matar els nervis, correm 4Km des de la Font de Montjuïc fins a l’estadi Lluis Companys conmemorant els últims quilòmetres de la Marató Olímpica del ’92. Esmorzem per gentilesa de la organització i ens quedem fent fira. Tot sembla a lloc, la temperatura es bona, el dia clar, i sembla que l’endemà seguirà així. Al migdia anem a la Pasta Party: un combinat de pasta bullida amb salses que tot s’ha de dir, estaba prou bo. En Dani ens acompanya i s’infecta del virus maratonià.

Al vespre faig l’ultim sopar: 2 Kiwis, un plat de pasta fresca i una mica de pa.

A les 6am, em desperto de cop, un café sol, un paquet de PIMs de taronja i un altre Kiwi ( recomenació d’en Llorenç, gracies pel consell ).

Verificació i control del material:

-         Pulsometre/Cronòmetre
      

      -         Ulleres de sol

      -         Crema solar

      -         Reproductor MP3

      -         Cinturó porta coses (Amb la    T-10,    20€,   3 Gels Isostar,    Mocadors de paper)

      -         El Xip de control

      -         L’etiqueta pel guardarropía

      -         El Powerade per hidratar-se

      -         Crema de cacau per hidratar els llavis

      -         DNI
      -         Dorsal

Surto de casa amb la por al cos, pero tinc ganes de començar. A les 8, després del caos del guardarropía ens trobem amb en Llorenç i en Lucas ( l’invitat de luxe directament importat de Bradenton, FL. )

Ens situem als calaixos, en Llorenç va amb els que corren ràpid, i en Lucas i jo amb els que corren més estona. Sortim dels últims, uns 11 minuts després del tret de sortida oficial, arranquem suau, l’estrategia és anar just per sota dels 6min/Km i intentar estar entre les 4h i les 4h 15min al final.

Fem uns 10K sense donar-nos compte i una mitja marató placida, no estem com per anar amb presses. Passo per la mitja en 2h 04min. Segons el pla conservador, tot OK.

El pla es manté fins al Km30…

Poc abans del 30km, tinc gana i em trobo al Chema que em dona un plàtan reparador que em mejo ben content, arribo al Km30 amb en Dani, que corre uns metres amb mí i agafo un altre plàtan de l’avituallament. Em prenc un gel de sucre i una ampolla d’aigua sense parar de córrer ( si es que es pot dir aixi ). El mur no apareix i sembla que no apareixerà.

Del 30 al 35 es fa etern, sé que al 35 esta l’Arc de Triomf i entrarem al centre de BCN i estarà ple de gent, tinc ganes d’arribar pero es fa pesat, les cames comencen a fer mal, i el ritme baixa, pero no paro…Els voltants semblen un paissatge de la guerra….ampolles per tot arreu, esponges a les voreres, gent al terra afectada per les rampes musculars, corredors caminant, gent que coixeja, gent atesa per la creu roja, gent vomitant, i .jo vaig fent, si ho deixo ara serà pitjor, ja he comprovat en algún avituallament que em fan mal les cames també al caminar, per tant, millor correr i acabar com abans millor.

A l’Arc del triomf l’ambient es increïbe, sembla el Tour de França, la gent t’anima cridant el teu nom, veig a l’Oriol Morell, pero no veig a la Mary, que també hi és. Ho sento Mary!

Sense saber com arribo a Pl. Urquinaona, veig el Dani com un fantasma entre la gent, ja no sé quants cops l’he vist avui, es omnipresent!. Em dona forces per seguir….en queden 4….quilometes.

Portal de l’Àngel, la Caterdal, Via Layetana, Carrer Ferran, les Rambles i Paral.lel….Km39….i ara ens fan pujar per Rda St. Pere quan ja es veu Pl. Espanya al final!!!!

K40….ja esta fet…..porto 4h.14min corrent sense parar…

…queden 2Km…..carrer Sepulveda……Km41…..Pl.Espanya….Km42….”super sprint final a 7min/Km que dura 195metres”

Ho hem fet! En 4h30min.

Estic viu i puc caminar, les pulsacións normals, respiració relaxada, però les cames es queixen, i molt! No m’entretinc a l’arribada i pujo LES ESCALES fins a les Fonts per trovar-me amb en Llorenç…Que fa una hora que ha arribat!!!!!

Al final, contrariament al que pensaba dic….”l’any que ve, un altre cop”…i l’any que ve serem molts mes…

Enhoranbona al Llorenç, al Lucas i a tots els corredors que han acabat la Marató de Barcelona.

Gracies a la Mary, Missy, en Dani, en Chema, l’Uri, en Marc, l’Edu (gran trucada sorpresa el dilluns), per sortir al carrer a animar!