Marató de Barcelona 2010 (6 de Març de 2011) by Llorenç

Molts nervis durant els moments abans de la sortida, el respecte a la llarga distància, tant per la llegenda sobre l'anomenat mur dels 30 km,així com també por al dolor (muscular, articular, llagues, etc...), tantes anècdotes explicades per runners i d'altres llegides per internet, feien que la jornada del debut a la Marató fos una experiència nova en tots els aspectes i que sobretot l'objectiu principal fos acabar dignament al no conèixer el límit real i la resposta del cos a les condicions a partir del km 30. Els nervis varen anar minvant un cop a dins el calaix de sortida i sobretot al veure al voltant on tot tipus de runners em rodejaven, és cert que les aparences tot sovint enganyen (però a vegades ens agrada estar enganyats encara que només sigui per tranquilitzar-nos).

Per aquesta fita, em vaig anar mentalitzant durant la setmana a ser molt conservador i això volia dir no arrancar amb les meves sortides, a les que tinc acostumats a la majoria dels VasTards durant curses de 10 km (que per culpa de no acreditar menys de 45 min o bé no haver-hi calaixos, no tinc cap més remei que arrancar a sac), així com seguir un esquema de progressió de menys a més ritme per aguantar-lo sostingut al final. Per això va ser entrar en el meu calaix i restar quiet fins a esperar el tret de sortida, amb lo qual fins passat més de 9 minuts varem iniciar la marxa a un ritme molt pausat i per tant d'acord a lo previst. En els primers moments vaig estar retenint-me de començar a fer eslàloms, però com la jornada es preveia llarga em vaig deixar endur per la gent ressignat.

A partir del km 4 vaig intentar apretar una mica el ritme, això va ser només fins a trobar el globus de menys de 3h45min i sobretot la marabunta que portava al darrera, que feia impossible avançar-los i això no va ser fins a trobar un carrer realment ample, on poder avançar pel sentit on venien els cotxes per agafar un ritme d'acord al meu planning original. Un cop agafat el meu ritme de creuer entre 5min/km - 4'40min/km, va ser anar restant els km, hidrant-me en cadascun dels controls, disfrutar de l'ambient del carrer, tant de la gent que havia sortit per animar com els punts d'animació proposats per l'organització. Durant aquest trajecte vaig trobar al primer dels VasTards al Dani que estava en el carrer Rocafort que ens varem trobar per sorpresa, posteriorment va ser el Txema que a la Gran Via entre Rocafort i Urgell varem estar conversant una estona, tot seguit a pocs metres just davant de l'edifici de la feina em vaig trobar al Jordi Robles càmara de fotos en mà que em va fer uns crits, així com la foto inferior.

Tot seguia sobre el previst, fins aproximadament al km 15 on vaig trobar amb el Joan M. Vives, una institució del muntanyisme a Catalunya, que em va acompanyar durant 2-3 km en els quals ens varem trobar amb l'Anna Obach, tot era sumar kilòmetres i restar la distància per la meta. En Joan em va deixar a Meridiana per trobar-me després del pont Calatrava on va donar-m'he una barreta i va tornar a afegir-se a la meva penitència de restar km sense baixar el ritme, la seva ajuda va ser vital sobretot en aquesta part monòtona i poc animada del recorregut, fins a la zona Forum.

Al arribar a la zona Forum varem trobar-nos al Dani un altre cop que va donar ànims i a pocs metres estava el Marc, va donar-me un pot de carbohidrats d'assimilació ràpida, per tal de continuar amb el ritme constant fins a Glories i al tornar a la zona Forum va juntar-se a mi per tal d'ajudar-me a mantenir el ritme el més constant possible fins el final. En aquest tram litoral (darrers 10 km), es pot dir que va ser una recollida de cadàvers, on gent caminant, parats, estirats, atessos per la Creu Roja desfilaven davant dels nostres ulls, al trobar-me bé animava a continuar sense parar en cap moment i no abaixar el ritme. En la zona de l'arc del Triomf, tot i la pujada, la gent més propera animant donava una motivació extra, va ser allà on varem trobar l'O'Morell amb la càmara per captar la imatge del moment. A partir d'aquest moment el recorregut passava per la zona amb més gent al carrer, tot i com li anava dient al Marc "baixa ritme que no et segueixo", el cansament es feia notar, el compte enrera de kilòmetres, un gel final pels darrers kilòmetres i sobretot el Marc constant en tot moment que n'anava animant que va poder fer que els darrers kilòmetres el ritme no baixés de 5min 35seg. A poca distància del km 41 estava el Jordi Robles un altre cop fent el reportatge gràfic.

En resum vaig disfrutar molt durant el recorregut, va tocar patir als darrers 4 kilòmetres i triple objectiu aconseguit: finalitzar la Marató, fer-ho d'una manera dignament i guanyar al Xavier Bonastre, jejeje!!! Objectiu sense buscar-lo, però aconseguit. Respecte els temps finals un total de 3h 31 min 43 seg en un ritme de 5min 2 seg el kilòmetre, posició 3611 del total i 1713 de la meva categoria:

Per acabar agraïr tots els ànims dels VasTards runners durant el recorregut, amb un desplegament extraordinari del club (Dani, Txema, Jordi Robles, Marc i O'Morell), agraeixo especialment la companyia durant el recorregut de Joan M. Vives i també pel Marc durant els fatídics darrers kilòmetres finals, que no vaig acabar de veure el mur, però vaig haver d'afluixar més de lo previst.