MITJA MARATÓ DE BARCELONA – 30 de Gener 2011

Hora de trobada 8:15 a Arc de Triomf, els Vastards van arribant amb cara de son i fred per una diada atlètica important, la mitja de Barcelona, per la majoria no, però per un servidor el debut en la distancia, un nou repte a superar. Quatre Vastards són els elegits (Presi, Loren i els germans Lladó), amb la companyia d’un extracomunitari (Txema Mercader, futur VR quan torni de USA) i d’un cinquè Vastard en diada d’entrenament (Roger). Uns 6000 corredors omplen les rodalies del Parc de la Ciutadella, una gentada que ja presagia l’èxit de la jornada.

S’apropa l’hora de la cursa, i el Michael J. Fox de torn, ens fa un parell de fotos que evidentment queden mogudes… una llàstima. Ens col·loquem als calaixos, el Txema i el Llorenç amb dorsal vermell surten abans, ja ens despedim fins a l’arribada. El presi i els germans es posen amb els de dorsal verd on comenten les sensacions prèvies, no són dolentes, el presi es veu fort i el Lladó estan a l’expectativa.

8:45 es dóna la sortida, el presi s’en va per seguir el seu ritme i els Lladó van a un ritme més conservador. Cap al quilòmetre quatre es separen però sempre mantenint-se a tiro de pedra un de l’altre.

Cap a la mitja hora de cursa arriben males notícies: es posa a ploure, la pluja arriba a ser força intensa en alguns moments, fet que genera tolls d’aigua importants i irregularitat a l’asfalt. Els previsors porten “canguros”, la resta van xops com pollets... Al cap de mitja hora la pluja comença a marxar i el cel es destapa, donant una pausa als corredors, que ja en tenen prou amb seguir ritme. A partir d’aquí la cursa ja és per inèrcia, apretar les dents i arribar com es pugui a una meta més que merescuda.

Cadascú fa la seva cursa, la qual comentem a l’arribada, tothom està satisfet, tot i que el Dani no del tot, esperava estar més fresc, però amb el ritme de viatges que porta ja fa prou feina... Personalment, un bon debut, no tant per temps que no em preocupa, sinó per sensacions, aguantant el ritme tota l’estona i fins i tot “sprintant” a l’últim kilòmetre...

Entre plàtans i begudes isotòniques veiem una cara coneguda, l’esperit Vastard ens fa anar-lo a saludar i fins i tot compartir una breu xerrada amistosa i una foto per recordar la trobada. El personatge en qüestió és Abel Antón (Doble campió mundial de Marató entre altres). El tio un crack a la pista i fora, ens saluda, ens felicita i ens demostra com pots ser un crack de l’esport i una persona planera i afable, un deu pel senyor Anton. Des d’ara primera cara coneguda de la secció Vastard Connection.

Conclusió de la cursa: Els Vastards segueixen creixent i millorant dia a dia, tant les seves prestacions a la pista com la categoria del club, tan pel nombre d’integrants com per la qualitat humana i atlètica d’aquests. La mitja és dura i ho denoten les cames pesades d’avui, però és molt més gratificant que l’esforç que suposa...

“La carretera ens espera i ens esforçarem per estar-hi a l’alçada...”

Llorenç Arnau 1.35.06s

Txema Mercader 1.37.46s

Oriol Agramont 1.47.43s

Marc Lladó 1.53.28s

Dani Lladó 1.58.33s