Entrades
Resultats 2012
Resultats 2011
Antics 2008-09-10
Anem sumant...
Fa 2 setmanes
dilluns, 29 de març del 2010
Cursa del Calçot - Valls 28 Març 2010
"Un dia a les carreres..."
Tot i dormir una hora menys, els nostres atletes no s’arronsen i decideixen que lo millor per celebrar el nou horari d’estiu es sortir de barcelona a les 8am d’un diumenge de Març en direcció a Valls....on els esperen ni mes ni menys que 11,500 metres per recòrrer en el menor temps possible.
La temporada oficial s’obre a Valls, com ja ve sent tradicio (¿?), amb l’estrena de les samarretes VastardRunners 2010 i amb un grapat de punts en joc vitals per al campionat de la regularitat.
Un sol càlid, fàcil aparcament ( tant fàcil que vam aparcar 2 cops ), una orgatizació remarcable, cap cúa, cap speaker idiota, serveis nets, un gran poliesportiu amb dutxes, piscina a la nostra disposició, i un grapat de mossos d’esquadra orgullosos del recent desplegament en terres tarragonines...
Tret de sortida, i el prop de 300 participant entre mitja marató i 10km surten de valls. Carretera amunt, carretera avall, rotonda va, pont ve,...el Llorenç s’escapa al Km 0,001....mentre l’O’Morell i l’Oriol van junts fins al Km3 punt quilomètric on el presi decideix trencar el ritme. Un cop el ritme i el presi trencat, l’O’Morell avança el presi al Km7 despres de la pujada-inferno. En Llorenç passa pel Km10 amb 50min, l’O’Morell a 54:30 i el presi a 55’ en punt, com sempre....
En Llorenç arriba a meta en primera posició baixant de l’hora (57min), i l’O’More i el presi s’ho juguen tot a l’sprint final.
A falta de 500m, i per darrera, el presi atrapa a l’O’More, 4 passes en paral.lel per saludar, i....canvi de ritme per deixar les coses al seu lloc....12 segons d’avantatge que valen 8 punts.
Despres de tot, bossa regal abundant, refresc i menjar per tothom, sense cues, samarreta, ampolla de vi, fruita, bollos, donuts,....i una pinta a l’Irlandes de Valls amb tapa de morros inclosa gentilesa de la jefa.
A les 14h., calçotada pim-pam-pum, bé , correcte, sort dels companys de taula! Quines “risas” i “cachondeo” !!! Ai, quina penya mes maca...i sana!
P.D. N’hi ha un que es vol depilar.....
Tot i dormir una hora menys, els nostres atletes no s’arronsen i decideixen que lo millor per celebrar el nou horari d’estiu es sortir de barcelona a les 8am d’un diumenge de Març en direcció a Valls....on els esperen ni mes ni menys que 11,500 metres per recòrrer en el menor temps possible.
La temporada oficial s’obre a Valls, com ja ve sent tradicio (¿?), amb l’estrena de les samarretes VastardRunners 2010 i amb un grapat de punts en joc vitals per al campionat de la regularitat.
Un sol càlid, fàcil aparcament ( tant fàcil que vam aparcar 2 cops ), una orgatizació remarcable, cap cúa, cap speaker idiota, serveis nets, un gran poliesportiu amb dutxes, piscina a la nostra disposició, i un grapat de mossos d’esquadra orgullosos del recent desplegament en terres tarragonines...
Tret de sortida, i el prop de 300 participant entre mitja marató i 10km surten de valls. Carretera amunt, carretera avall, rotonda va, pont ve,...el Llorenç s’escapa al Km 0,001....mentre l’O’Morell i l’Oriol van junts fins al Km3 punt quilomètric on el presi decideix trencar el ritme. Un cop el ritme i el presi trencat, l’O’Morell avança el presi al Km7 despres de la pujada-inferno. En Llorenç passa pel Km10 amb 50min, l’O’Morell a 54:30 i el presi a 55’ en punt, com sempre....
En Llorenç arriba a meta en primera posició baixant de l’hora (57min), i l’O’More i el presi s’ho juguen tot a l’sprint final.
A falta de 500m, i per darrera, el presi atrapa a l’O’More, 4 passes en paral.lel per saludar, i....canvi de ritme per deixar les coses al seu lloc....12 segons d’avantatge que valen 8 punts.
Despres de tot, bossa regal abundant, refresc i menjar per tothom, sense cues, samarreta, ampolla de vi, fruita, bollos, donuts,....i una pinta a l’Irlandes de Valls amb tapa de morros inclosa gentilesa de la jefa.
A les 14h., calçotada pim-pam-pum, bé , correcte, sort dels companys de taula! Quines “risas” i “cachondeo” !!! Ai, quina penya mes maca...i sana!
P.D. N’hi ha un que es vol depilar.....
dilluns, 8 de març del 2010
ETERNAL RUNNING - Castellbisbal 7/03/2010
El dia es va aixecar amb fred pero sol, i una pila de reptes per endavant.
1) Començant per la planificació de la sortida de Barcelona en direcció a Castellbisbal...el coordinador d’equip - O’More -va haber d’anar fins a Perpinyà per poder sortir de Sants; i es que la Marató de Barcelona tenia la ciutat en toc de queda.
2) L’equip va arribar mancat fisica i psiquicament a la Cita de l’Esternal running: confusió a l’hora d’escollir l’equipacio ( Marc , som un running club! ); genolls casacats per culpa d’una mitja marato; soles de bambes aguantades amb imperdibles ( es demostrà que la sola fou perdible ); perilles protèsiques; i baixes d’ultima hora.
3) Bonic recorregut previ a la competició per Castellbisbal buscant un lloc per ficar els cotxes. Finalment, a 800m de la sortida.
4) Gracies al gran ambient del public assistent, es va dornar la sortida enmig de cantics que van ensordir la veu de l’speaker ( ups, no hi havia speaker )....
Comencem a correr i a la primera curva d’esquerres, 2 pams de fang i 1 d’aigua. Un parany atrapa sabates, i tots bruts...
5) ...en definitiva,...pujant i bajant corriols, corrent i caminant,...saltant obstacles, enfangant-nos,...creuant el Llobregat,...pujant i baixant mes...perdent part de la salut i part de les bambes,...caient-se els pantalons de xandall xops...corrent amb un mitjó...i la perilla INTACTE!...i l’O’More al BAR!!!
6) Vam acabar, alguns amb palla i altres passant de la palla, dues hores i escatx...pero...
7) Lo pitjor estava encara per arribar: les dutxes-inferno. Un vestuari empastat de fang i restes de roba entre suada i plena de fang. Quatre dutxes d’aigua freda per unes 1000 persones, cues, bruticia, fred, molt de fred....
8) Ara ja sabem que som Eterns....un club de running va ser el centre del món...
1) Començant per la planificació de la sortida de Barcelona en direcció a Castellbisbal...el coordinador d’equip - O’More -va haber d’anar fins a Perpinyà per poder sortir de Sants; i es que la Marató de Barcelona tenia la ciutat en toc de queda.
2) L’equip va arribar mancat fisica i psiquicament a la Cita de l’Esternal running: confusió a l’hora d’escollir l’equipacio ( Marc , som un running club! ); genolls casacats per culpa d’una mitja marato; soles de bambes aguantades amb imperdibles ( es demostrà que la sola fou perdible ); perilles protèsiques; i baixes d’ultima hora.
3) Bonic recorregut previ a la competició per Castellbisbal buscant un lloc per ficar els cotxes. Finalment, a 800m de la sortida.
4) Gracies al gran ambient del public assistent, es va dornar la sortida enmig de cantics que van ensordir la veu de l’speaker ( ups, no hi havia speaker )....
Comencem a correr i a la primera curva d’esquerres, 2 pams de fang i 1 d’aigua. Un parany atrapa sabates, i tots bruts...
5) ...en definitiva,...pujant i bajant corriols, corrent i caminant,...saltant obstacles, enfangant-nos,...creuant el Llobregat,...pujant i baixant mes...perdent part de la salut i part de les bambes,...caient-se els pantalons de xandall xops...corrent amb un mitjó...i la perilla INTACTE!...i l’O’More al BAR!!!
6) Vam acabar, alguns amb palla i altres passant de la palla, dues hores i escatx...pero...
7) Lo pitjor estava encara per arribar: les dutxes-inferno. Un vestuari empastat de fang i restes de roba entre suada i plena de fang. Quatre dutxes d’aigua freda per unes 1000 persones, cues, bruticia, fred, molt de fred....
8) Ara ja sabem que som Eterns....un club de running va ser el centre del món...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)