CURSA DEL CALÇOT DE VALLS

Diumenge 27 març del 2011.

Primera cursa primaveral de la temporada i matinada al canto ( 6:00 am. real) 7:00 am. segons canvi horari . La sortida plujosa de Barcelona fa suposar el pitjor, tot i que un seguit de clarianes animen a pensar que pot millorar, la gent, direcció a Valls, es va preguntant per què no ha agafat la capelina...i sí, les ulleres de sol.

Concentració de tots els Vastards davant del CEM amb foto de família (feia goig veure a casi tot l’equip uniformat) quatre cagades de rigor amb kiwi menjat la nit anterior o no, uns últims twits per estar ben informats de què fa l’Alonso, cascs a les orelles, gorra, ulleres de sol i... tret de sortida.

Els primers km, son plans, amb visita als mossos d’esquadra inclosa. Mica en mica la cursa es va estirant per la carretera nacional i com formigues al cau, els Vastards van formant una fila india un darrera l’altre, el què, en l’argot de ciclisme se’n diria anar xupant roda.

Tothom comença a mesurar les seves forces i a pensar l’estratègia per atrapar al Vastard de davant seu, però o tothom pensava el mateix o tothom va mesurar les forces d’igual manera ja que ningú avançava a ningú i això que nosaltres som nosaltres….

Just abans del km 5 cartell divisori on ens separem d’en Llorenç que feia la mitja, si no ens havíem separat ja prou des de la sortida…

Al km 6 i escaig, avituallament amb beguda ultra in isotònica (ampolla d’aigua), i “agafats que venen corbes”, primera pujada de port de muntanya, on es va patir de valent i on encara s’hi senten els cruiximents que més d’un, s’hi va deixar allà. Per si no n’hi havia hagut prou, apretada de dents amb caiguda de queixal inclosa, i segon port de muntanya, on ni kiwi, ni pet injector d’últim moment, van poder ajudar a mantenir el ritme constant. Moments durs de la cursa.

A partir del km 8 calma i bons aliments gentilesa de Bezoya, toca-me la…. ampolla d’aigua i et mato!, que va anar com or en un pany, per poder afrontar els últims metres finals, més refrescats. Tornem a saludar els mossos d’esquadra, i arribada triomfal on una bossa (no mossa), generosa com a regal, acompanyada de taronja, llimona, plàtan i sobretot el caldo i el DVD de la copa d’Europa del Barça, van acabar de satisfer i recompensar l’esforç i les energies consumides.

Posteriorment tots junts, varem poder gaudir de la lluita titànica entre dos grans mig fondistes; dos trens de mercaderies; dos autos de xoc treien guspires a l’esprint final mentre el nostre Lladó reporter feia les fotos exclusives, lesionat.

Acte seguit dutxada a la ROCA de Valls, on algun Vastard va deixar clar quin tipus de calçot, és el que gastem a la capital…., quedada en un punt logístic per poder comentar la cursa tranquil•lament…, i desfilada a Cal gantxo que com va dir el panxo del Iphone 4 abans d’arribar, sempre s’ha de parar.

Gran calçotada final amb micro futurs Vastards, mini Vastards, Vastards i Vastardes.

89 42,72% 1250 Jordi Robles Bañeres 81 57:01 56:38 4:56 VASTARD RUNNERS

96 46,12% 1247 Oriol Morell 88 58:03 57:42 5:01 VASTARD RUNNERS

104 50,00% 1232 Oriol A.        94 59:01 58:38 5:06 VASTARD RUNNERS

114 54,85% 1253 Dani Llado I Sales 104 59:28 59:06 5:09 VASTARD RUNNERS

121 58,25% 1259 José María Méndez Seguí 110 1:00:05 59:46 5:12 VASTARD RUNNERS

125 60,19% 1246 Jordi Prats Codinach 113 1:00:27 1:00:07 5:14 VASTARD RUNNER

131 63,11% 1216 Roger A.    117 1:01:07 1:00:44 5:17 VASTARD RUNNERS

155 74,76% 1265 Renee Beekman F-21 1:04:45 1:04:23 5:36 VASTARD RUNNERS

186 89,81% 1059 Oriol Guix Casas 153 1:09:58 1:09:38 6:04 VASTARD RUNNERS

El que menja apart Llorenç:

207 53,65% 483 Llorenç Arnau Guitart 201 1:43:48 1:43:30 4:55 VASTARD RUNNERS

Crònica by Guix

Reportatge fotogràfic - Cursa del Calçot (27-03-2011)

Formació de l'onze titular abans de la cursa, veiem les cares de concentració d'uns Vastards que cada cop són més i acoloreixen el "peloton" atlètic català. A continuació una sèrie de fotos de la cursa, les arribades per ordre i el tiberi final. No us acostumeu a aquest tipus de reportatges perquè penso tornar aviat...

LA MARATÓ DE BARCELONA SEGONS L’ORIOL (the president)

Per fí arriba el dia 6, i després de 3 mesos de preparació intensa o almenys constant, afrontem per primer cop contra Filípides i la mare que el va parir.

El dia abans, per matar els nervis, correm 4Km des de la Font de Montjuïc fins a l’estadi Lluis Companys conmemorant els últims quilòmetres de la Marató Olímpica del ’92. Esmorzem per gentilesa de la organització i ens quedem fent fira. Tot sembla a lloc, la temperatura es bona, el dia clar, i sembla que l’endemà seguirà així. Al migdia anem a la Pasta Party: un combinat de pasta bullida amb salses que tot s’ha de dir, estaba prou bo. En Dani ens acompanya i s’infecta del virus maratonià.

Al vespre faig l’ultim sopar: 2 Kiwis, un plat de pasta fresca i una mica de pa.

A les 6am, em desperto de cop, un café sol, un paquet de PIMs de taronja i un altre Kiwi ( recomenació d’en Llorenç, gracies pel consell ).

Verificació i control del material:

-         Pulsometre/Cronòmetre
      

      -         Ulleres de sol

      -         Crema solar

      -         Reproductor MP3

      -         Cinturó porta coses (Amb la    T-10,    20€,   3 Gels Isostar,    Mocadors de paper)

      -         El Xip de control

      -         L’etiqueta pel guardarropía

      -         El Powerade per hidratar-se

      -         Crema de cacau per hidratar els llavis

      -         DNI
      -         Dorsal

Surto de casa amb la por al cos, pero tinc ganes de començar. A les 8, després del caos del guardarropía ens trobem amb en Llorenç i en Lucas ( l’invitat de luxe directament importat de Bradenton, FL. )

Ens situem als calaixos, en Llorenç va amb els que corren ràpid, i en Lucas i jo amb els que corren més estona. Sortim dels últims, uns 11 minuts després del tret de sortida oficial, arranquem suau, l’estrategia és anar just per sota dels 6min/Km i intentar estar entre les 4h i les 4h 15min al final.

Fem uns 10K sense donar-nos compte i una mitja marató placida, no estem com per anar amb presses. Passo per la mitja en 2h 04min. Segons el pla conservador, tot OK.

El pla es manté fins al Km30…

Poc abans del 30km, tinc gana i em trobo al Chema que em dona un plàtan reparador que em mejo ben content, arribo al Km30 amb en Dani, que corre uns metres amb mí i agafo un altre plàtan de l’avituallament. Em prenc un gel de sucre i una ampolla d’aigua sense parar de córrer ( si es que es pot dir aixi ). El mur no apareix i sembla que no apareixerà.

Del 30 al 35 es fa etern, sé que al 35 esta l’Arc de Triomf i entrarem al centre de BCN i estarà ple de gent, tinc ganes d’arribar pero es fa pesat, les cames comencen a fer mal, i el ritme baixa, pero no paro…Els voltants semblen un paissatge de la guerra….ampolles per tot arreu, esponges a les voreres, gent al terra afectada per les rampes musculars, corredors caminant, gent que coixeja, gent atesa per la creu roja, gent vomitant, i .jo vaig fent, si ho deixo ara serà pitjor, ja he comprovat en algún avituallament que em fan mal les cames també al caminar, per tant, millor correr i acabar com abans millor.

A l’Arc del triomf l’ambient es increïbe, sembla el Tour de França, la gent t’anima cridant el teu nom, veig a l’Oriol Morell, pero no veig a la Mary, que també hi és. Ho sento Mary!

Sense saber com arribo a Pl. Urquinaona, veig el Dani com un fantasma entre la gent, ja no sé quants cops l’he vist avui, es omnipresent!. Em dona forces per seguir….en queden 4….quilometes.

Portal de l’Àngel, la Caterdal, Via Layetana, Carrer Ferran, les Rambles i Paral.lel….Km39….i ara ens fan pujar per Rda St. Pere quan ja es veu Pl. Espanya al final!!!!

K40….ja esta fet…..porto 4h.14min corrent sense parar…

…queden 2Km…..carrer Sepulveda……Km41…..Pl.Espanya….Km42….”super sprint final a 7min/Km que dura 195metres”

Ho hem fet! En 4h30min.

Estic viu i puc caminar, les pulsacións normals, respiració relaxada, però les cames es queixen, i molt! No m’entretinc a l’arribada i pujo LES ESCALES fins a les Fonts per trovar-me amb en Llorenç…Que fa una hora que ha arribat!!!!!

Al final, contrariament al que pensaba dic….”l’any que ve, un altre cop”…i l’any que ve serem molts mes…

Enhoranbona al Llorenç, al Lucas i a tots els corredors que han acabat la Marató de Barcelona.

Gracies a la Mary, Missy, en Dani, en Chema, l’Uri, en Marc, l’Edu (gran trucada sorpresa el dilluns), per sortir al carrer a animar!

Marató de Barcelona 2010 (6 de Març de 2011) by Llorenç

Molts nervis durant els moments abans de la sortida, el respecte a la llarga distància, tant per la llegenda sobre l'anomenat mur dels 30 km,així com també por al dolor (muscular, articular, llagues, etc...), tantes anècdotes explicades per runners i d'altres llegides per internet, feien que la jornada del debut a la Marató fos una experiència nova en tots els aspectes i que sobretot l'objectiu principal fos acabar dignament al no conèixer el límit real i la resposta del cos a les condicions a partir del km 30. Els nervis varen anar minvant un cop a dins el calaix de sortida i sobretot al veure al voltant on tot tipus de runners em rodejaven, és cert que les aparences tot sovint enganyen (però a vegades ens agrada estar enganyats encara que només sigui per tranquilitzar-nos).

Per aquesta fita, em vaig anar mentalitzant durant la setmana a ser molt conservador i això volia dir no arrancar amb les meves sortides, a les que tinc acostumats a la majoria dels VasTards durant curses de 10 km (que per culpa de no acreditar menys de 45 min o bé no haver-hi calaixos, no tinc cap més remei que arrancar a sac), així com seguir un esquema de progressió de menys a més ritme per aguantar-lo sostingut al final. Per això va ser entrar en el meu calaix i restar quiet fins a esperar el tret de sortida, amb lo qual fins passat més de 9 minuts varem iniciar la marxa a un ritme molt pausat i per tant d'acord a lo previst. En els primers moments vaig estar retenint-me de començar a fer eslàloms, però com la jornada es preveia llarga em vaig deixar endur per la gent ressignat.

A partir del km 4 vaig intentar apretar una mica el ritme, això va ser només fins a trobar el globus de menys de 3h45min i sobretot la marabunta que portava al darrera, que feia impossible avançar-los i això no va ser fins a trobar un carrer realment ample, on poder avançar pel sentit on venien els cotxes per agafar un ritme d'acord al meu planning original. Un cop agafat el meu ritme de creuer entre 5min/km - 4'40min/km, va ser anar restant els km, hidrant-me en cadascun dels controls, disfrutar de l'ambient del carrer, tant de la gent que havia sortit per animar com els punts d'animació proposats per l'organització. Durant aquest trajecte vaig trobar al primer dels VasTards al Dani que estava en el carrer Rocafort que ens varem trobar per sorpresa, posteriorment va ser el Txema que a la Gran Via entre Rocafort i Urgell varem estar conversant una estona, tot seguit a pocs metres just davant de l'edifici de la feina em vaig trobar al Jordi Robles càmara de fotos en mà que em va fer uns crits, així com la foto inferior.

Tot seguia sobre el previst, fins aproximadament al km 15 on vaig trobar amb el Joan M. Vives, una institució del muntanyisme a Catalunya, que em va acompanyar durant 2-3 km en els quals ens varem trobar amb l'Anna Obach, tot era sumar kilòmetres i restar la distància per la meta. En Joan em va deixar a Meridiana per trobar-me després del pont Calatrava on va donar-m'he una barreta i va tornar a afegir-se a la meva penitència de restar km sense baixar el ritme, la seva ajuda va ser vital sobretot en aquesta part monòtona i poc animada del recorregut, fins a la zona Forum.

Al arribar a la zona Forum varem trobar-nos al Dani un altre cop que va donar ànims i a pocs metres estava el Marc, va donar-me un pot de carbohidrats d'assimilació ràpida, per tal de continuar amb el ritme constant fins a Glories i al tornar a la zona Forum va juntar-se a mi per tal d'ajudar-me a mantenir el ritme el més constant possible fins el final. En aquest tram litoral (darrers 10 km), es pot dir que va ser una recollida de cadàvers, on gent caminant, parats, estirats, atessos per la Creu Roja desfilaven davant dels nostres ulls, al trobar-me bé animava a continuar sense parar en cap moment i no abaixar el ritme. En la zona de l'arc del Triomf, tot i la pujada, la gent més propera animant donava una motivació extra, va ser allà on varem trobar l'O'Morell amb la càmara per captar la imatge del moment. A partir d'aquest moment el recorregut passava per la zona amb més gent al carrer, tot i com li anava dient al Marc "baixa ritme que no et segueixo", el cansament es feia notar, el compte enrera de kilòmetres, un gel final pels darrers kilòmetres i sobretot el Marc constant en tot moment que n'anava animant que va poder fer que els darrers kilòmetres el ritme no baixés de 5min 35seg. A poca distància del km 41 estava el Jordi Robles un altre cop fent el reportatge gràfic.

En resum vaig disfrutar molt durant el recorregut, va tocar patir als darrers 4 kilòmetres i triple objectiu aconseguit: finalitzar la Marató, fer-ho d'una manera dignament i guanyar al Xavier Bonastre, jejeje!!! Objectiu sense buscar-lo, però aconseguit. Respecte els temps finals un total de 3h 31 min 43 seg en un ritme de 5min 2 seg el kilòmetre, posició 3611 del total i 1713 de la meva categoria:

Per acabar agraïr tots els ànims dels VasTards runners durant el recorregut, amb un desplegament extraordinari del club (Dani, Txema, Jordi Robles, Marc i O'Morell), agraeixo especialment la companyia durant el recorregut de Joan M. Vives i també pel Marc durant els fatídics darrers kilòmetres finals, que no vaig acabar de veure el mur, però vaig haver d'afluixar més de lo previst.

Marató de Barcelona 2010 (BREAKFAST&RUN + PASTA PARTY)

Al tratar-se del debut de 2 dels VasTards Runners (Oriol "el presi" i Llorenç) a la llarga i mítica distància de la Marató, varem decidir seguir tots els esdeveniments muntats per l'organització. Un cop recollits els dorsal i la bossa del corredor, que per sorpresa nostra era simpliment això una bossa amb propaganda de diverses Maratons i patrocinis més la samarreta (cal dir que  força chula tant el teixit com els colors), varem fer una volta per la fira del corredor, on per sorpresa nostra varem trobar una fira de veritat amb botigues d'arreu i de tot tipus (running, triatló, fisio, alimentació,  plantilles, maratons d'arreu, revistes, entrenadors, totes les marques de material esportiu, etc...). Allà ens varem poder firar de material entre molta oferta.

A les 9:30 del matí uns 1.400 corredors, ens varem agrupar per fer els darrers 4 km 195 metres de la Marató dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l'objectiu no era un altre que estirar les cames i disfrutar de la passejada abans de l'esperada Marató, varem poder fer-nos fotos i entrar a dins d'Estadi Lluís Companys.

 

L'ambient era del tot festiu hi havia banderes de totes les nacionalitats, destacant un grup de Sudafrica, així com uns pocs catalans per tal de poder demanar que ens fessin les respectives fotografies, la passejada va ser del tot lleugera pel ritme, no tant pel recorregut de la Marató, perquè els darrers 2 kilòmetres tenien un increment substancial fins a l'arribada al Estadi Olímpic. En aquest mateix estadi varem repetir la foto de les beceroles de l'actual club on el Presi i jo mateix varem fer la nostra primera cursa del Corte Inglès (fa 10 anys, ufff!!!! quins temps aquells i com varem patir per pujar a fins a l'Estadi).

Un cop acabada la sortida varem retornar caminant amb la calma junt amb el gruix d'atletes, acompanyanants i xafarders davant de la fira dels corredors on l'organització va muntar el breakfast, amb diverses fruites en Producció Integrada tot i que no estàven degudament etiquetades, galetes i coca (ei!!! però de pinyons) per acabar l'esmorzar o piscolabis. 

Després varem tornar a fer temps al CosmoCaixa, un cafetó en un bar per tornar a la Fira del Corredor, fer les compres compulsives de darrera hora i a gaudir de la Pasta-Party, on varem probar dos tipus pasta, refresc i un cafè. Tot seguit varem conèixer el Lucas jefe del "Presi" que va aprofitar la seva visita a Barcelona per unes reunions per fer la Marató, la veritat que al tractar-se d'un atleta amb una constitució força robusta, ens va fer dubtar de les seves possibilitats per acabar la Marató, però sent americà l'Oriol no va dubtar en cap moment  que pugui acabar-la. Per tant sense més dilacions només restava descansar abans de l'esperada data M.