Entrades
A les 9:00 començaria a una cursa dura, amb
curts trams tècnis, més de de mitjà marató, corriols, pistes i un desnivell
positiu de 900 metres amb un no parar de pujades i baixades i jo gens acostumat
a aquest terreny, així que avui tocaria patir de valent.
Comença la cursa amb uns 300 participants, on
despres dels primers quilómetres per dintre del poble, trobem la primera pujada
La Desfeta (522 m.) on em trobo força bé hi prenc la inicativa d´anar marcant
el ritme davant del Jordi on al finalitzar la pujada ara toca baixar i m´ho
prenc amb calma i les coses tornen al
seu lloc, ho sigui Jordi tira tu que jo et segueixo.
Anem dirección al Castell de l’Eramprunyà i l’ermita romànica de Santa
Maria de Brugués una baixada dureta ja que
els ultims 300 metres fins i tot hi ha unca corda pel seu fort desnivell (aquesta gent de Begues están bojos hi penso
)on al finalitzar-la trobem el primer
avituallament km 6,5 aprox. força complets els tres que hi han durant la cursa
amb beguda isótonica, fruita, fruits secs i xocolata.
Continuem per Can Flocant ( punt més baix de la
cursa) tot un seguit de pistes, on intento recuperar el que he perdut durant la
meva baixada particular per tornar a pujar pel camí “medieval” de la Sentiu a Can Bassoles (amb ponts, contraforts i baranes emmerletades) on
arribem al segon avituallament on al Jordi ja le he perdut fa una bona estona
km 12,5 aprox. I on em diuen que el primer ja ha arribat amb un temps de 1:50
Pel
GR-92 arribem a la collada de la Clota i pel camí dels caçadors pujem al coll
Sustrell, en la serra de Can Perers, tot aprofitant sempre que podem, per
aixecar el cap i veure l´entorn del Parc natural del Garraf amb que ens ofereix
un paisatje increíble al costat del Mediterrani com a fons.
A la vall del Teix es troba el tercer i darrer
avituallament,(km 18 aprox.) on penso que ja em queda menys per deixar aquest
patiment on després d’una última pujada a la serra de la Guàrdia iniciem el
descens final a la meta pels voltants
del poble de Begues.
Els ultims 2 quilómetres es fan per dintre de
la población i arribant de nou al mateix punt on fa unes 3:11 vaig sortir
pensant que aixó de la muntanya era més fácil i el 214 de la General.
El Jordi fa una bona estona que va arribar on
el trobo tot estirat aprofitant el servei de masatges gratuit i on ha fet un
temps de 2:49 i el 139 de la General.
Aixo no quedarà així on l´any vinent segur que
tornarem.
