3ª ECO Mitja Marató de Vic 18 Desembre 2011 21K



Per segon any consecutiu la familia Vastard decideix aplegar-se a Vic per acabar la temporada amb una Mitja marató.


La famila ha crescut aquest any 2011, i la participació a la mitja tambe s’ha vist augmentada: Marc, Prats, Johnny, Roger, Llorenç, Dani, Morell i Presi. A més a més, i per primera vegada, tenim participació femenina en una Mitja, la Eli, companya de feina del Loren s’anima a correr amb nosaltres.
Fa fred a Vic, no com l’any passat, pero deu n’hi dò; tot i així ens desvestim i vestim al parking: Colocada de dorsals, malles, guanys i fem cap a la sortida. Són les 11 en punt del mati. El Barça es juga el titol Mundial de Club al Japó, i nosaltres fent una Mitja a Vic en plè desembre...

La Mitja transcorre per dins de la ciutat de Vic fins al Km10 on surt per carreteres secundaries pasant per la Malla i tornant a les pistes d’atletisme de Vic on ens espera un bon refrigeri amb Cervesa del Montseny.

En resum , i per no fer-se pesat,….PER FI TENIM PODI VASTARD!
L’ Eli acaba en 2ª Posició General i Primera de la seva Categoria i s’endú una magnifica panera plena de productes ecològics!

                                                                  N'Eli al Podi                  


ENHORABONA ELI, Gracies per posar la samarreta VASTARD al lloc que li pertoca.


Acabada la cursa, tots al Gurrí Xic a menjar carn a la brasa i celebrar el fi de temporada.


Feliç 2012,


P.

P.D. Perdoneu el retard en penjar la Crònica i la brevetat de la susdita.
Abans de final d'any, rebreu un correu oficial per a què comenceu a votar les curses del
la Challenge 2012. Serà la 3ª Challenge Vastard.
Elisabeth 1:33:57 4'27" ( oé oé oé )
Llorenç 1:39:21 4'43"
Johnny 1:44:56 4'56"
Jordi 1:45:02 4'59"
Roger 1:50:37 5'15"
Oriol M 1:56:06 5'30"
Marc 1:58:02 5'36"
Oriol  2:04:28 5'54"

Crònica Dinar de fi de temporada / Entrega Premis / dinar de Nadal 18/12/11

Amb la mitja acabada les fotos fetes i la suor encara a la pell
després de deixar la Eli a la Renfe però no el seu cistell
Els nostres atletes aquest cop dins del cotxe, van camí de Taradell

Cerveseta a la fresca, esperant l’Eric and Co
El Sergi i familia son baixa, deu ser que el dinar els fa por
Esperem una estoneta a k’arribin els Mendez i tots en fila india, enfilem cap al saló

Restaurant plè d’estrelles i també algúns Michelins
A la taula del costat hi ha unes mosses i a fora es veuen uns pins
Amb gana esperem els que falten, i macarrons pels chavalins

Per picar hi ha Olivetes, i per veure vi i gaseosa
Els nens juguen amb el Rayo i la taula es ben formosa
Amanida i embotits, pa amb tomaquet i all i oli, parrillada de carn, patates i mongetes
és el que ens porta la mossa.

Ara toquen els postres prò no hi ha crema catalana
Ens ofereixen un biscuit o sorbet de llimona i un café per acabar amb la gana
No penseu que això s’acaba, agafeu-vos a la cadira que comença la “jarana”

Ara toquen els diplomes fets pel presi amb les manetes
Descobrim amb alegría quels tres primers de premi tenen marietes
pro encara queden sorpreses, i ara toquen unes rises tot llegint les revistetes

Hi ha una última sorpresa, es un video molt currat
Resum de la temporada, dels origens i el passat
Hi sortim tots els Vastards a veure qui es mes trempat

Així s’acaba la festa, tots tornem a Barcelona
Pensant que la temporada ha estat rodona
Però això no acaba aquí, entrenar-se és el que toca,
Quel març el que ens espera és una cita ben molona.

Bon Nadal i bon any nou.
by Dani

II Pujada a l'ermita de Sant Pau (Vilafranca del Penedès)

El passat dissabte 4 de desembre en Jordi i jo vam córrer la segona edició de la pujada a l’ermita de Sant Pau a Vilafranca del Penedès. Es podria dir que és una cursa mixta entre ruta i muntanya, ja que la meitat del recorregut és pla i l’altra meitat són pujades i baixades (bastant bèsties, tot s’ha de dir) ja que es puja dues vegades a la muntanya on hi ha l’ermita.

La sortida és a la zona esportiva de Vilafranca, i és allà on ens trobem en Jordi i jo una mica abans de les 10h del matí. Fa fresqueta però solet, dia ideal per córrer. Els primers 2 km són plans, per un camí bastant estret al costat d’una riera. Després comença la primera pujada, per un carrer asfaltat amb rampes de fins al 20% de pendent. Al final jo ja no veig ningú que la faci corrent, tothom camina. Un cop dalt, hi ha un petit tram de corriol entre el bosc i la primera baixada, també bastant bèstia, amb trams d’escales. Després venen un parell de quilòmetres plans per camins de terra i la segona pujada, que ja tothom fa caminant des de baix de tot (suposo que els primers no, però aquests ja em treuen 15 minuts i no els veig). Després avall i un parell de quilòmetres plans altre cop fins a les pistes. La carrera és durilla, només cal veure que vaig fer 14’ més que a la Jean Bouin una setmana abans, però és que tant en Jordi com jo havíem fet una excursió de 20km a la muntanya el dia abans (no és la millor manera de preparar una cursa jajaja).

Després ve el millor. Com totes les carreres petites, un 10 per l’organització: servei de massatges, esmorzar consistent en pa amb tomàquet i botifarra amb mongetes, ampolla de cava de regal, dutxes i vestuaris al costat de l’arribada,…

N’he de fer més d’aquestes, collons com em costen les pujades!!

196 Roger Agramont 01:01:57 00:06:20 VASTARD RUNNERS
223 Jordi Ojeda 01:05:47 00:06:43

88a Jean Bouin - 27 de Novembre 2011

8,30 punt de trobada la torre veneciana de la dreta (mirant el MNAC) previ pas per guardarropia o casa pares en el seu defecte. Tot i ser una carrera de les clàssiques i d'alta participació la comunitat Vastard arriba a la cita de baixada i entre lesions, incripcions tancades i viatges es queden en sis valents i mig (O'More sense dorsal).La fem petar una estona, sobretot de la relliscada blaugrana i ens dirigim als calaixos, quatre anem al blau (Prats, Roger, Miquel i un servidor) i tres s'en van al final, al carro del peix (Morell, Dani i Uri). El dia és fred i no es veu una uniformitat en les equipacions, veiem tèrmiques de maniga llarga, paravents, i alguns valents amb maniga curta, menció especial al Miquel que porta la oficial del club, en nom de l'Edu, que gentilment li ha cedit el chip, ben fet.

Són les nou, comença la cursa, baixada cap a gran via que ja fa que el primer grup de Vastards es fraccioni, són moments complicats, molta gent, diferents ritmes i no tots tenim la capacitat "colzisitica" del Loren. Enganxem Gran Via amb posicions més o menys definides que anirem mantenint a un ritme sostingut de 4,40 min/Km. Els "peixaters" van darrera fent la seva cursa, els costa més sortir donat que a la cua sempre hi ha ritmes més baixos, alguns han vingut a fer un "Morell" i d'altres a prendre-s'ho amb calma, en general ja els hi va bé. La cursa trancorre sense sorpreses i amb els quatre capdavanters mantenint un bon ritme tot i que ja portem set o vuit kilometres a les cames i estem al Paral.lel, on sembla que no però la pujadeta va desgastant els corredors.

Arribem al punt clau, el fatídic carrer Lleida, a alguns els hi costa però apreten les dents per intentar superar marques i/o complir objectius, d'altres no pateixen perquè potser han estat massa conservadors i alguns altres simplement pateixen perquè deu ni do com puja.... Al final voreixem els pilars d'en Cadafalch i de pèt cap a Maria Cristina on hi deixem les últimes forces per lluitar contra un crono inexistent (el de l'organització no funciona) per esgarrepar els últims segons. Al final, després de la confusió dels temps ens adonem que el grup dels "quatre jenets" han superat tots la seva millor marca, tot un èxit per acabar la Vastard Challenge a tope. Tot i la pujada sembla que ha estat una carrera ràpida, ja que no és habitual tenir tres Vastards per sota de 47 minuts (i sense edus i lorens....)

Per darrera arriben l'O'More amb males sensacions, el presi que ha fet un dels seus ja famosos passejos a ritme suau i el Dani, de nou emprenyat per no estar en forma i que s'ho ha de prendre amb calma perquè no ve d'un dia per l'altre. Ara toca la mitja de Vic i la cursa dels Nassos per no perdre l'esperit competitiu. La Challenge s'ha acabat, el campió ja feia dies que es coneixia, ara bé el podi s'ha completat avui, a falta de confirmació sembla que la segona posició se la queda el Marc i la tercera el Roger, moltes felicitats a tots. En breu veure'm les classificacions actualitzades i les posicions definitives.

Després de la cursa, abrigar-se una mica que comença a venir el fred i cap al "YO TU EL" local de referència a degustar un entrepà i una beguda isotònica de cibada a la salut de les calories deixades a l'asfalt. Entre rises i comentaris observem els resultats a la web i ens adonem que un parell de Vastards més han participat, el Víctor i la Mariona, ens congratulem que s'hi apuntin i a més com a membres del club, però estiradeta d'orelles per no haver-nos avisat, sempre és bo poder compartir experiencies i sensacions amb ells.

La Challenge acaba però els Vastards seguiran donant-ho tot a la carretera, felicitats a tots!!!!

02413 04631 Marc Lladó I Sales VASTARD RUNNERS 00:48:51 00:46:18
02521 04995 Jordi Prats Codinach VASTARD RUNNERS 00:49:12 00:46:39
02567 01841 Miquel Albiac VASTARD RUNNERS 00:49:19 00:46:42
02887 05537 Roger A VASTARD RUNNERS 00:50:14 00:47:37
00000 00000 Oriol Morell VASTARD RUNNERS 00:54:36 00:49:18
05545 05384 Oriol A. VASTARD RUNNERS 00:57:52 00:52:33
05820 04653 Dani Lladó VASTARD RUNNERS 00:58:41 00:53:23 
05401 02568 Víctor Miguel Pérez VASTARD RUNNERS 00:57:25 00:53:23
05933 01217 Mariona Guix Casas VASTARD RUNNERS 00:59:02 00:56:38

FÍ DE FESTA A VIC - 18 de Desembre 2011

Us animem a celebrar amb tots els Vastards el fi de temporada 2011 i l'entrega de premis de la Vastard Challenge 10x10K amb una gran graellada de carn a les afores de Vic.

Abans però, haurem de vèncer al fred i correr els 21K de la 3a ECO Mitja de Vic.

Us esperem!

Cursa del Clot - 13/11/2011

Ostres! les 8:10, aixecat Miquel! has quedat amb el Guix d’aquí 20 minuts i no arribes ni de conya! em llevo, em rento la cara, NO ESMORZO agafo la moto i vaig a roselló/girona, no trobo l'Oriol falten 10 minuts per les 9 així que passo de l'Uri i vaig cap al Clot. arribo em canvio i després sento, cabró!! és el Guix que m'ha estat esperant i com que no venia ell també a passat de mi, finalment ens trobem, busquem els altres vastards... guaita'ls! ja estan tots escalfant, carai! Avui som uns quants, onze concretament, gran participació, deu n’hi do! mirem el cel, sembla que amenaça pluja, esperem que aguanti!

En Llorenç, el Dani i el Roger A. encara aguanten amb la samarreta oficial, s’ha de dir però que el Llorenç només se la posa per la foto.

Bé, ens disposem tots a la sortida i identifiquem les boies que ens serviran de referència, són uns corredors amb uns globus d’heli lligats de la cintura i rotulats amb un taker negre, això si que és qualitat!

Comença la cursa, seguim Provença uns 50 metres i girem per Dos de Maig, encarem una forta baixada de 400 metres on tothom va bastant llençat fins que ens trobem el mateix desnivell però de pujada, aquí ja podem notar com anem de forces, la pujada és curta però exigent. Seguidament baixem fins a Valencia que seguim durant dos quilometres i mig amb una suau baixada, la cursa, de moment, és força còmoda.

Girem pel carrer Cantábria i entrem en un meravellós paisatge urbà. Aquí ens trobem un bar d’on surten els típics espècimens de la nit que volen participar de la festa atlètica, el control antidòping (urbana) els hi prohibeix.

Arribem a la meitat de la cursa i l’habitual avituallament ens serveix unes aigües que agafem necessitats de líquid.

A partir d’aqui les coses canvien, la cursa agafa un caire ascendent que no deixarem fins el final, aquells dos quilometres amb suau baixada els hem de remuntar per acabar amb una forta pujada que ens posa les coses difícils a alguns. En aquest punt passa en Llorenç destacadíssim i disposat a recuperar, amb l’impressionant marca de 43:23, la primera posició que va perdre a Sants, el segueixen en una lluita aferrissada frec a frec en Marc Lladó, l’Oriol Morell i en Jordi Prats, tots rondant el 47, seguidament en Jordi Robles i en Sergi Costa i jo mateix que venim en progressió i entrem al grup dels sub50. Després de la forta pujada una baixada que fa preveure que això ja s’acaba fins que girem altre cop per fer una pujada traïdora i inesperada, aquí passa en Roger Agramont, l’Oriol Agramont i l’Edu Ramos que es caguen amb la pujadeta i estan desitjant veure l’arc d’arribada, avui no ha sigut el seu millor dia. Finalment ja a l’arribada, tancant la participació dels Vastards, arriben el Dani desfondat i l’Oriol Guix que poc a poc va esgarrapant temps a la seva marca, tres punts al sac!

Al final ens recuperem de l’esforç, recollim la samarreta, alguns ens la posem del revés (va acabar plovent) ens fan la foto de rigor amb el típic dit a l’objectiu i cap a casa a descansar.

Per últim recomanar-vos a tots que no esmorzeu! Jajaja, a mi m’ha anat de conya!

ENS VEIEM A LA JEAN BOUIN! (no he arribat a la inscripció però la faré igualment)

by Miquel

258 21,60% 799 Llorenç Arnau Guitart 250 43:32 43:23 (21:40-21:44) 4:21
512 42,94% 700 Marc Lladó Sales 495 47:42 47:03 (23:49-23:14) 4:43
525 44,03% 738 Oriol Morell 508 47:51 47:14 (24:16-22:59) 4:44
523 43,87% 818 Jordi Prats Codinach 506 47:50 47:16 (23:53-23:23) 4:44
615 51,60% 643 Sergi Costa Marrodan 592 49:20 48:41 (24:16-24:26) 4:53
659 55,29% 1159 Miquel Albiac Canet 630 50:07 49:04 (25:48-23:16) 4:55
648 54,37% 829 Jordi Robles Bañeres 620 49:57 49:19 (25:23-23:56) 4:56
704 59,08% 516 Roger A 669 50:55 50:19 (25:10-25:09) 5:02
734 61,60% 761 Oriol A 695 51:30 50:54 (25:30-25:25) 5:06
740 62,10% 587 Eduard Ramos Verdú 701 51:36 51:01 (22:46-28:15) 5:07
800 67,14% 1009 Dani Llado I Sales 751 52:39 52:03 (25:36-26:27) 5:13
924 77,56% 1087 Oriol Guix Casas 846 55:31 54:28 (27:18-27:10) 5:27

Cross de Sants: hardlopen en warme chocolademelk op een mooie zomerdag

(translation of the title: running and hot chocolate on a nice summer day) 

The 33^rd cursa popular de Sants was my third official race as a vastard runner. I am typing this report, while Uri is sitting behind his computer with a big smile looking at the data of his race on the Garmin website. It was a nice and warm (feeling like a Dutch summer) day. We woke up early in El Masnou, luckily we had one hour extra to sleep thanks to the change to wintertime. We took the train at 8:15 and arrived in time in Sants. The preparations for the race were ongoing, and as 2 weeks ago in Amsterdam Llorenç and Oriol A. promised me hot chocolate with coca at the end of the race, I was happy to see the prominent sign saying ‘xocolata’. We picked up the dorsals and bumped into Roger. Soon the rest of the vastards also arrived and we moved to the start. At 5 minutes to 10, it seemed as if we were starting, but in the end that appeared to be not the case. At 10 o’ clock exactly, the race started and I lost sight of all the vastards within the first few seconds. The only one who I could follow was Oriol G. but I lost him after kilometer 4. I felt like starting very slowly, but in the end, the first 5 kilometers I ran at 5:30 per km. The track was going up and down a little (but of course much more than I am used to in the Netherlands) , which made it a little tough. And the warm weather did not help either.  In the second part I had to slow down and when I arrived at plaça de Espanya I felt like I had a lot of kilometers to go. In the end it was only 2 kilometers more from here, but going up, which was a little hard. Finally I still had enough energy to sprint the last 50 meters and I arrived at 56:15, an average of 5:38 per km. Not bad, although I hoped to be below 55 minutes. Well, next time better. At the finish, the xocolata was waiting for me, that was very nice, although a little strange on a warm day like this. The other vastards had variable results. Some were happy with their times, while others were a little disappointed. For the latter ones I hope the race in Clot will be better.

Renee

391      Eduard Ramos Verdú           45:11     (22:34-22:38)     4:32     Vastard Runners
423      Llorenç Arnau Guitart           45:38     (22:32-23:06)     4:34     Vastard Runners
505      Marc Lladó Sales                 46:53     (23:03-23:51)     4:42     Vastard Runners
568      Oriol Morell                         47:50     (23:42-24:08)     4:47     Vastard Runners
616      Roger A.                               48:29     (23:47-24:43)     4:51     Vastard Runners
699      Jordi Robles Bañeres            49:26     (24:34-24:52)     4:57     Vastard Runners
778      Oriol A.                                  50:41     (24:50-25:52)     5:05     Vastard Runners
786      Miquel Albiac Canet             50:46     (25:39-25:07)     5:05     Vastard Runners
1013    Oriol Guix Casas                  54:46     (27:05-27:41)     5:29     Vastard Runners
1083    Renée Beekman                   56:15     (27:45-28:30)     5:38     Vastard Runners

Mitja Marató del Mediterrani 23-10-2011

El dia s’aixeca gris com el Barça de la nit anterior però els intrèpids Vastards, com diu el mestre Pep, es fan a la carretera ben d’hora, ben d’hora…. massa d’hora per ser diumenge…. Els Agramont brothers i un servidor anem plegats amb cotxe i quan arribem a l’alçada del canal olímpic ja ens adonem de la magnitud de l’esdeveniment, cues interminables de cotxes, parkings atapeïts i gent per tot arreu, sembla que la cursa ha crescut amb el temps i potser s’els hi ha escapat una mica de les mans…

Finalment aparquem com podem en descampats no molt propers i fem cap al canal olímpic a trobar-nos amb la resta de Vastards. Allà ens unim al Prats (que debuta) i el Morell per fer la foto de rigor i un cop a la sortida en trobem amb l’Edu. Tots concentrats, el Prats es desmarca amb els seus amics del tenis (això hauria de pensalitzar…), el Morell es perd entre la gent i els demés sortim junts amb la marabunta de més de 500 corredors. Comença la cursa, el Prats ja es davant i nosaltres decidim fer un inici conservador i una tàctica de ritme constant, l’establim a uns 5,20 min/km i el mantenim en tot moment. El principicosta amb tanta gent, però mica en mica la cursa es va allargant i es corra cada cop millor. Cap al kilometre tres ens creuem amb uns invitats d’excepció: El Txema i el Txarly uns futuribles Vastards (al txema el recordareu de la passada mitja de Barcelona) que van a un ritme més fort, els deixem marxar i ja no els veurem fins al final.

La cursa segeuix sense ensurts, un circuit planet (menys els ponts que creuen l’autopista) que als 10 km passà per lo que serà l’arribada on ens espera el reporter presidencial camara amb mà per fer algunes fotos, sempre i quan tingui l’objectiu obert… Tots passem pel kilometre 10 amb bones sensacions i sense patiments excessius, tot i que el Roger porta flato des del 8 i l’anirà arrastrant tota la cursa. Primer passa el Prats a bon ritme, després el Roger, l’aliança barnoigualadina i seguidament el Morell que tanca el grup Vastardià. Per les caracteristiques del traçat ens anem veient sovint ja que hio ha molts troços de doble sentit, d’aquesta manera tenim clares les posicions i els ritmes de cadascú.

Els següents kilometres són pel passeig marítim on hi ha força ambient i és un recorregut bastant agradable, amb un parell d’habituallaments de beguda i fruita que ajuden a aguantar el ritme, en un dia que aguanta sense sol i amb temperatura agradable, ideal per correr. El kilometre 16 l’Edu es despedeix de mi amb la convicció d’apretar el ritme i si pot acostar-se a un prats que segueix a uns sis minuts nostres, jo decideixo cenyir-me a la tàctica, segeuxio amb els meus 5,15 al kilometre i amb bones sensacions. Al cap d’uns metres però em salta el pilot vermell de pujada de bessó dret, no paro ja que no és una sensació desconeguda per mi, altero una mica la manera de correr i baixo uns segons el ritme per poder arribar al final sense parar, aixó fa que no pugui apretar el que em demanen el cap i el cor, però no em desllueix una cursa perfectament preparada i ejecutada.

Arriba el final, els Vastards apreten les dents, el Prats paga el ritme fort i arriba als últims metres una mica castigat però el gran temps fa que hagi valgut la pena. L’Edu ha apretat però el genoll l’ha fet frenar i apunt he estat d’atrapar-lo si no fos pel bessó, bona carrea però s’haurà de mirar això del genoll esquerre. Jo arribo esprintant lo que em deixa la cama, una llastima perquè arribo molt sencer de pulmons i de cames. El Roger arriba castigat pel flato i el mal d’esquena, males sensacions però ha aguantat els porblemes per acabar molt dignement rebaixant marca. El Morell arriba també baixant temps i amb bones sensacions a les cames. Ens retrobem tots i també amb el Txema i el Txarly que han baixat de 1,40, juguen a una altra lliga.

Conclusions: Un nou èxit de convocatòria Vastard, cinc mig-maratonians i el Presi per supervisar i inmortalitzar l’esdeveniment. També tornar a confirmar l’estat de forma del Prats que tot i debutar ha passat la mà per la cara de la resta de Vastards. La distancia segueix guanyant Vastards dia a dia i ja es planteja incloure curses puntuables la temporada que ve. La comunitat Vastard segueix creixent i el Txema i el Txarly poden ser dos bons candidats a fer-nos creixer, ànims Carles a New York!!!

Ens veiem a Sants!!!!

Jordi Prats – 1.45.33 - 10k a 50.41 - ritme 5.00s
Edu Igualada – 1.50.22 – 10k a 53.37 – ritme 5.13s
Marc Lladó – 1.51.05 – 10k a 53.35 – ritme 5.15s
Roger Agramont – 1.51.22 – 10k a 52.07 – rime 5.16s
Oriol Morell – 1.55.06 – 10k a 55.20 – ritme 5.27s
-----------------------------------------------------------------
Txarly Fernandez – 1.32.26 – 10k a 46.41 – ritme 4.22
Txema Mercader – 1.38.59 – 10k a 50.33 – ritme 4.41s

by Marc

MARATÓ D'AMSTERDAM - 16 Octubre 2011

Primera Marató a l’estranger dels VasTard Runners, la ciutat escollida Amsterdam després de no tenir sort en el sorteig de NYC i que les places de Berlín estaven exhaurides (per tant, escollida en tercera opció). La veritat que després d’uns primers dies d’acostumar-se al fred, fer turisme (sense entrar als coffee shop ni prendre bolets, perquè havíem vingut a fer salut, no?), així com córrer un parell de dies, cal fer esment la quantitat de catalans i espanyols a la ciutat.

Arriba el dia de la recollida de dorsals, molt bona organització, explicacions pertinents dels voluntaris, tríptics, recollida de la samarreta i la bossa buida del corredor; el cost de la cursa és inversament proporcional al que hi ha dins la bossa. Varem fer una passejada a la fira del corredor, aquesta decepciona una mica al haver estat a la de Barcelona, així i tot fem el tafaner en les darreres marques i s’ultimen les últimes compres. Hi ha una reunió dels membres del club a l’exili Renee, O’Morell, Loren i Presi. cal dir que a la cursa dels 8km no donen samarreta, costum habitual per Europa (la samarreta si la vols la pagues, excepte a la Marató que està inclosa en els 55 euros), passejada al centre i sopar de germanor. Toca anar a dormir d’hora i prepara les coses per l’endemà.

Comença el dia M, com diu el gran profeta: cal llevar-se ben d’hora ben d’hora per ser imparables, i així ho vàm fer els VasTards: ben d’hora aixecats, dutxa, esmorzar, etc... sortim de l’hotel amb Tranvia, canvi al Metro i cap a l’Estadi Olímpic falta gent, la veritat que els dubtes inicials de si màniga curta o tirants amb el fred del matí queden resolts ràpidament (feia un dia soleiat i sense vent, però un fred de dimonis), per tant màniga llarga i paravents, després de fer els darrrers pipi-stops, cap a dins l’Estadi després d’una mica de sarau per entrar un cop dins tot és més fàcil, cadascú al seu calaix, en Loren al rosa o C, el presi al verd o E, darrers moments la gent tira les samarretes o bosses de plàstics, molts valents de curt (nòrdics i la seva dieta de patata + mantega els protegeix del fred), tret de sortida i comença l’espectacle...

El Loren va sortir força més ràpid de l’esperat a diferència de Barcelona molt conservador, el fet de sortir d’un calaix més avançat es va poder córrer còmode des del segon km, així doncs endavant i al final ja ens ho trobarem va ser el plantejament, que si es guanyem minuts al final s’agraeixen i serviran per assolir l’objectiu. Així va ser, anar passar anar cremant km, recorregut pla, amb una part considerable en Parcs i al costat del riu amb molins, pas a la mitja marató a 1h 39 min, el ritme era excessivament bo massa per sota dels 5min/km, amb lo qual a partir del km 31 ja no era fàcil mantenir el ritme, doncs ens varem adaptar a ritmes per sobre de 5 min/km com que tenia marge, arribada a l’Estadi Olímpic emocionat i objectiu assolit 3h 26 min.

Aquesta vegada el Presi va notar la solitud en la terra llunyana i la falta de motivació que té fer-ho tot per segona vegada. Tot això juntament amb poques tirades llargues fetes i un objectiu poc clar (“acabar o baixar de les 4 hores” ) va fer que al final un es quedés amb “l’acabar” a seques. Fins al Km.30 marcava un ritme de 4h12min, fins que va decidir canviar la táctica i fer un 1+4 ( 1km a caminant + 4 corrent ). Dues series de 1+4 i una de 1+1 fins al Km42.

“La veritat es que se’m va pasar bastant ràpid, el tram final” va dir i va declarar sentir-se “orgullós i satisfet del viatge i de la experiencia de la Marató Internacional”.

Al acabar, premi al retrobar-nos amb l’Oriol i la Renee que van fer de les seves a la cursa de 8km, marcant uns molt bons 43min (5’25”/km), una bona preparació per al cross de Sants on es rempendrà el campionat 10x10K. Gràcies per esperar-nos!

Tot i que la Marató és una prova molt dura que s’ha de preparar amb temps i rigor, i no sempre surt com un vol, tot just creuada la línia d’arribada vam posar-nos a pensar que el 25 de Març de 2012, a Barcelona, tornarem a la carretera amb més ganes encara…i no estarem sols.

P.D. Amsterdam no és plà!

Ja en tenim dues al loro que no estamos tan mal…

 

Fins aviat! Ens veiem a Castelldefels diumenge.

L i O.

Cursa popular ciutat de Cornellà 2011 (02/10/2011)

Nova cursa puntuable de la Vastard Challenge 2011. Aquest cop es tracta de la ja tradicional cita a la ciutat de Cornellà.

Tot i les baixes d’última hora del Chema i el Robles, la representació Vastardil fa molt de goig: 12 participants en una de les curses amb més representació del nostre club. A més el Presi i el Loren estan fent feina a la mitja de Sant Cugat, així que aquest diumenge al matí teníem la friolera de 14 Vastards trepitjant l’asfalt del país.

La cursa comença puntual i els Vastards surten bastant endarrerits i en grup, menys el Roger i el Dani que s’han avançat sigil•losament (a veure si ningú ens troba a faltar...). Tot i que no hi ha molta gent, al primer km es fa difícil agafar el ritme i ens deixem portar per la riuada de gent. El Dani el Roger davant, seguits de l’Edu i el Prats i la resta de Vastard darrere. L’Edu, tot i ser prudent perquè surt d’una lesió, no tarda a apretar el ritme i a agafar el primer lloc que ja no deixarà fins al final. La resta de Vastards van fent al seu ritme, somrient a les fotos de la reportera gràfica (gràcies Maria!!!) i guardant forces per quan arribi la pujada. Cap al km 4,5 arriba la temuda rampa que els nostres herois van superant amb més pena que glòria, després la baixada i ja els últims 3 kms en pla on s’acabaran definint les posicions de la carrera.

L’Edu fa estona que ha sentenciat la victòria sense necessitat d’haver de forçar la màquina, darrere les coses venen més apretades i ens qüestió de 2 minuts arriben fins a 6 Vastards. La cosa està tan ajustada que fins i tot es produeix el primer empat en la història Vastard!

Vàries coses a destacar dels temps finals: millor marca personal i objectiu de la temporada pel triatleta Guix, excepcional temps de la debutant Vanda baixant de l’hora, també gran temps de Kostilia en la seva 2ª cursa q fa preveure q donarà molta guerra en el futur proper, gran tornada del Miquel després d’estar molts mesos allunyat de la pista per culpa de les lesions i més que correcta progressió de la Mariona F. que segur es consolidarà en les properes curses.

Recollim les bosses que per 5 € estan força bé tot i que es troba a faltar el donut d’altres ocasions. Fem els estiraments de rigor i unes dutxes i pugem a casa del Vastard cornellanenc q ens convida a un pica-pica (quin tio més enrotllat!!!!) XD. (Lo de pica-pica és en referència al sol... l’any que ve hi haurà parasol!!).

No voldria acabar la crònica sense enviar una salutació als companys de l’Accentennis, que també van comptar amb un nodrida representació a la cursa i que van tenir uns resultats espectaculars! Els Vastards creant teixit social amb altres clubs!

Nom_Cognoms T_Final T_Real mKm LloCat NomClub

Eduard Ramos Verdú 48:33 47:38 4:46 SenM-142 VASTARD RUNNERS
Roger Agramont I Barquet 50:14 49:36 4:58 VeAM-298 VASTARD RUNNERS
Jordi Prats Codinach 50:30 49:36 4:58 SenM-180 VASTARD RUNNERS
Marc Lladó Sales 51:17 50:20 5:02 SenM-195 VASTARD RUNNERS
Oriol Morell 51:56 51:02 5:07 VeAM-348 VASTARD RUNNERS
Sergi Costa Marrodan 52:00 51:04 5:07 SenM-208 VASTARD RUNNERS
Miquel Albiac Canet 51:54 51:16 5:08 SenM-204 VASTARD RUNNERS
Dani Lladó 52:54 52:18 5:14 SenM-220 VASTARD RUNNERS
Isaac Cebrecos Lerena 54:34 53:37 5:22 SenM-251 VASTARD RUNNERS
Oriol Guix Casas 55:21 54:44 5:29 SenM-261 VASTARD RUNNERS
Vanda Araujo 1:00:10 59:33 5:58 SenF-47 VASTARD RUNNERS
Mariona Fernandez 1:10:28 1:09:32 6:58 SenF-65 VASTARD RUNNERS

 

Efemeride.

MiniCrònica - a Cornella al 2008 va començar tot...

Bé molts no ho sabreu, però ahir diumenge va ser un dia especial. Ja queda lluny el 2008 quan també a Cornellà el presi, el Lore i un servidor vam decidir apuntar-nos a una cursa popular de deu kilometres. Que comencés tot a Cornellà no va ser casualitat, jo en aquell entoces hi vivia.
D'això ja en fa uns quants anys, en aquell moment no duiem semarretes tècniques, ni malles, ni xip groc, ni preniem gels i apenes entrenavem (be alguns això encara ens costa), i el més important encara no corriem sota el nom de Vastard Runners, però l'embrió del que vindria s'estava gestant en aquells moments sense nosaltres saber-ho.
Els temps que vam fer no els posaré aquí, encara que els podeu buscar a la hemeroteca... el que si que us puc dir que jo vaig caminar i quan vaig arribar no podia ni treure'm el xip, i evidentment no quedaven donuts.
Va passar el temps i Cornellà ha estat la única derrota del Lore (almenys de moment) a mans del Roger. Anys més tard també hi debutarien els aleshores anomenats minivastards, concretament el Prats i el Guix. Mentrestant vam fer la web, semarretes, entrenaments conjunts, juntes, objectius, més tressos, més uns, maratons, triatlons, etc... tot això ja ho sabeu...
Així doncs ahir altre cop cap a Cornellà per quart any consecutiu, on vam comprobar que la familía creix, fins i tot amb secció femenina que es va consolidant, i pedrera amb ganes de gresca!! i la consolidació del vermutillo gentilesa dels Prats.
Simplement com a únic dels Vastards que vam fer la cursa el 2008 m'he sentit obligat a fer aquest recordatori, per que els més novells coneixeu la història d'aquest humil club d'atletisme. Es un plaer correr al vostre costat (més ben dit darrera de la majoria) i per molts anys que poguem fer-ho.

Dani.

CRÒNICA D'UN DEBUTANT (Cursa de la Mercè - 18/09/11)

Objectiu assolit ! Debut molt satisfactori en tots els aspectes i molt bones sensacions.

Les 07:00, em llevo. Obro els porticons del menjador i comprovo que ni plou ni fa sol. Pinta bé la cosa. Esmorzar, cafetó i cagadeta. Abans de marxar de casa canvio els plans inicials (venir en metro) i decideixo agafar el cotxe. De camí ja veig molts participants (corrents, caminant, en bicing i en cotxe). Aparco a la Gran Via i de camí cap el punt de trobada em torna a venir la cagalera (els nervis del debut suposo). Després d’un intent fallit en una església /col•legi (no hi havia paper) entro a un bar i faig la feina. A mesura que vaig enfilant la Gran Via cap a Plaça Espanya apareixen més i més participants.
Quan arribo al punt de trobada la majoria de Vastards ja han arribat. Salutacions, comentaris, estiraments, foto de grup i cap a l’Avinguda Rius i Taulet a cercar la sortida. Quina gentada ! Sembla una manifestació. Ens separem per col•locar-nos als calaixos assignats. Els debutants (Mariona i servidor) anem al darrera de tot. Des de la nostra posició queda molt lluny el punt de sortida però la veritat és que no queda cap espai buit. Pixadeta. A la megafonia avisen de la imminent sortida, molta espectació, i sobretot moltes ganes de començar. Per fi comença la cursa. Passen uns minuts fins que els debutants no creuem la sortida. Els primers metres ens preocupem per no entravancar-nos amb d’altres participants. Anem al tram tram, no es pot fer res més, massa gent. No em poso nerviós, he sortit amb la intenció de seguir els consells d’algun Vastard, no apretar al principi. La “estratègia” que pretenc seguir es basa únicament en controlar una mitja inferior als 6 min/km que em garanteixi finalitzar pels voltants de l’hora (objectiu inicial). Abans de creuar el Paral.lel ja he perdut contacte amb la Mariona. Al carrer Entença ja començo a fer una mica de eslàlom tot sortejant alguns “corredors” que ja van caminant ! Arribo a la Gran Via i per fi la gentada es va separant i puc agafar un ritme constant però pausat. Al pas pel km. 1 comprovo el crono (5.35). Mantinc el ritme. De sobta m’adono que estic envoltat de corredors però que es respira una calma absoluta, ningú diu res, no hi ha sorolls de cotxes ni de motos, m’agrada la sensació. Km.2, torno a comprovar el crono, tot i mantenir el ritme rebaixo una mica la mitja (la sortida ha estat complicada).
Continuo al meu ritme, de tant en tant alguna ovació de iaies que contemplen la cursa des del balcó de casa seva. Al km.5 sóc ja conscient de que l’objectiu inicial l’assoliré sense cap problema i començo a fer càbales tot calculant quina pot ser la marca final si continuo amb el ritme establert, 56 ? 57 ? 55 ?. Apareixen les primeres molèsties en forma de llaga al peu dret, però no m’obliguen a reduir el ritme. Diviso el punt d’avituallament i em sembla que hi ha una mica de caos, veig un corredor que agafa l’ampolleta directament de les caixes que hi ha darrera dels voluntaris. Decideixo fer el mateix amb tanta mala sort que just quan estic arribant a les caixes un dels voluntaris decideix recarregar i per poc no me’l menjo. Al km.7 veig que puc acabar pels voltants dels 55. Continuo al meu ritme.
Col•lapse mental al punt quilomètric 8, me’n queden 2 o 3 ? Si són 2 perfecte, però si són 3 potser me’n vaig als 60. Són 2. Arribo al Paral•lel i em deixo portar per la baixadeta per la part interior. Em creuo amb molts corredors que ja enfilen la recta final cap a l’arribada. Vaig pendent de creuar-me amb algun Vastard però no es dóna el cas. El canvi de sentit no arriba, se’m fa molt llarg. Per fi sí. Ja queda menys. Continuo amb el ritme de tota la cursa. El punt km.9 no el diviso per enlloc, passen els segons i no hi ha manera d’arribar-hi. Arriba un moment que m’adono que o no estava marcat o bé no l’he vist. Per sorpresa i satisfacció meva veig que la gent s’adreça directament des del Paral.lel cap a la Plaça Espanya (pensava que ens desviaven altra cop cap a Gran Via). Sense quasi poder reaccionar m’adono que em queden els darrers 200 metres. Comprovo el crono i veient que estic en 52 decideixo acabar la cursa amb el ritme i no esprintar. Paro el crono, 53.21 (53.22 oficial).
Estic molt satisfet, no he patit, i he gaudit. Punt de trobada altre cop. Comentem la jugada i el més destacable és la nova marca d’en Jordi (48 i pico). +3 ! Sí senyor, ja ho va avisar, aquest any va en serio. Esmorzar de rigor i cap a casa.

Ens veiem a Cornellà !

by Kostilia

Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS

Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Mariona G 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35
Mariona F 1:08:11 6.50 33.23 VASTAR RUNNERS

Mitja de Granollers

Falten encara 150 dies per la cita però les incripcions per la Mitja de Granollers ja estan obertes.

http://www.lamitja.cat/

Interessant per a qui vulgui preparar la Marató de Barcelona.
Afanyeu-vos que les places volen de seguida!

Oriol M.

Cursa de la Mercè - 18 Setembre 2011 - Resultats provisionals

Enhorabona a tots, al Prats en concret!


Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS
Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46

Mariona 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35

El Presi.

CURSA DE LA VINYA - St Llorenç d'Hortons 05-09-2011

Crònica d'un debutant.

Bé, una altra cursa de poble. Aquesta aprop de casa. Fa un temps esplèndid per còrrer, no fa sol, no plou i la temperatura no és massa alta. Hi ha quelcom que no quadra. Estic sol amb el meu dorsal, imperdibles (només 2), xip, com sempre... no! Aquest cop és diferent, estic esperant als meus companys d'equip! I el primer d'ells ja m'està ajudant, porta més imperdibles. Al cap d'uns minuts ja hi som tots. Llorenç, Roger A., Oriol A., Oriol M. i Marc Ll.

Em prenc un café per activar una mica el cos i anem al cotxe a preparar-nos. Foto de rigor i escalfament, jo amb el dubte de si podria còrrer o no ja que tenia una punxada a l'isquio, fruit del maleït futbol sala... i ens col.loquem a la sortida a la meitat d'un grup de 250 corredors aproximadament.

Tret de sortida. Plegats comencem a carretejar pel poble baixant cap al torrent, tot bastant ràpid, a 4 minuts i poc el quilòmetre, per camins molt estrets que fan impossible els avançaments. A partir d'aqui comença el tram més dur, fins al quilòmetre 4 ens trobem un ascens continuat, que recol.loca als corredors al seu lloc. Així que em poso a roda del Llorenç i passem a la resta de Vastards, amb el Marc creuo unes paraules. A partir del 4 perdo l'estel.la del Llorenç però creuo el punt de no retorn que tenia pensat per si la cosa no anava bé, em toca acabar si o si, em freno en algunes baixades per por a que resenteixi el dolor de la cuixa, que per sort i fins ara no ha aparegut. El recorregut és agraït: rierols, bosc i vinyes fan que es pugui gaudir (si es que esbufegant pots aixecar la vista de terra) de la cursa. Per sort el sol no fa acte de presència, i les tirades entre vinyes es fan més portables. Agraïr a l'organització que en una cursa de 10Km hi hagi 2 avituallaments!

Cap al quilòmetre 7 continuo veient a uns 50m al Llorenç, el que em fa adonar que podré arribar bé a meta, així que apreto per no perdre'l d'aqui al final. Baixem un parell de cops a un rierol, fet que endureix especialment els últims quilòmetres. L'entrada un altre cop al poble, cap al quilòmetre 8'5 es desenvolupa en rampes lleugeres però llargues. Al 9 assumeixo que arribaré darrera el Llorenç, que no podré contactar-hi, a part la cuixa comença a donar simptomes de fatiga i no vull trencar-me, així que apreto el just a la rampa (traïdora) del final per arribar amb un temps molt bo tenint en compte la particular duresa del recorregut, i tan sols 7 segons per darrera del Llorenç.

Ens esperem a l'arribada de la resta de Vastards. Per ordre: Roger A., Oriol A., Marc Ll. i Oriol M. També prou bé. Alguns pràcticament no havien fet res durant el paron estival, així que felicitats.

98è 32,77% Llorenç 46:48:00 4:41m/km

100è 33,45% Eduard R. 46:55:00 4:42m/km

166è 55,74% Roger A. 51:33:00 5:10m/km

188è 63,18% Oriol A. 53:41:00 5:23m/km

201è 67,57% Marc Ll. 54:25:00 5:27m/km

244è 82,09% Oriol M. 59:10:00 5:55m/km

La bossa d'obsequis és molt digne. Ja no sé si torno de còrrer o del Mercadona. Falta una beguda isotònica, però per aquí els surt més barat el cava que aquests líquids... La resta de Vastards van a fer una capbussada a la piscina del poble, tot i que el temps no acompanya massa. Jo me'n torno. Toca barbacue i recuperar el que acabo de perdre...

Ja espero la pròxima cursa amb “l'equip”!

by Edu

Debut a la Triatló dels VasTard Runners (TriathlonSeries by POLAR)

Diumenge 17 de juliol de 2011 6:00 am, sona el despertador. Sí, sí, am i diumenge, conceptes antagònics si no surts de festa. Molta son. Agafem bossa, banyador, casc de bici, dorsals i mil estris més juntament amb la bicicleta i comencem a fer les primeres pedalades direcció al Port Olímpic. A mesura que anem arribant anem veient la mateixa proporció d’Atletes amb les seves bicicletes que de borratxos sortint de festa. Una imatge si més no, curiosa: Atletes i borratxos.

By Oriol Guix:

Esmorzar, parada obligatòria al guarda-roba, i amb la roba de córrer i nedar i la bicicleta, entrem a boxes. Allà ens trobem el meu cosí, el Llorenç (ja descalç i concentrat) i un servidor. Busquem el nostre lloc assignat, ens preparem (banyador, ulleres, gorro) i els tres anem caminant per la platja (amb un estil dominguero, tot s’ha de dir...) fins a la línia de sortida. Allà ens trobem amb els Vastards (Dani i Oriol) amb els quals la fem petar una bona estona per treure nervis (ningú diria que anàvem a fer un triatló...). Primers aplaudiments per les diferents sortides (gallina de piel). A les 8:30 surt el grup d’en Llorenç i el meu cosí.  Jo surto més tard (8:40). L’organització ja havia advertit de que hi havia mar de fons i que havia escurçat el recorregut de natació 100 metres dels 750 m. previstos inicialment. Tret de sortida, surto caminant fins que l’aigua m’arriba a la cintura, em paro, miro al voltant, i faig un riu amb braços a la cintura. Capbuçada i a nedar estil braça. Primeres petades i la boia es veu lluny. Un altre cop de peu i la boia segueix igual de lluny. Després de 6 onades gegants, sentir-te inútil en no avançar (recordant perquè de petit tenies cosit al banyador el color blanc...),  i d’empassar aigua, arribem a la boia on un tap de gent fa que baixi el ritme d’ultra récordman que portava... Amb la mar a favor, l’arribada a la platja es fa més fàcil. Sentim els primers aplaudiments mentre ens traiem les ulleres e intentem saber com i on hem arribat. Intentem caminar (ja que les cames han aprés a fer braça) per arribar fins a boxes. Ens canviem com podem, intentant treure la sorra de la platja a cops de mitjó. Stop and go de minuts... ja que l’estratègia Ferrari era d’anar a una parada llarga. Ens posem el casc (obligatori per circular per boxes amb la bicicleta) i amb els pneumàtics semi tous arribem corrent fins a la línia d’acceleració, allà pugem a la bicicleta i comprovem com la suspensió del seient del darrera de la bicicleta falla. Arranquem igualment, i comencem a veure que portem un Minardi... i anem a volta perduda. No passa res. Agafem un bon ritme a rebuf d’una roda solidaria que ens deixa anar a darrera seu. Primera volta i pregunto a un jutge quantes voltes son, em contesta que tres voltes, desconcertat torno a fer la mateixa pregunta a un corredor, fet que provoca un efecte dominó dins de tot un “pelotón”. Ningú em respon. Arribat el moment de decidir faig dos voltes i em corono com al Tete de la course arribant sol. Deixem la bicicleta al seu  lloc comprovant que les forces per aixecar la bicicleta ja no son les mateixes... Em giro la samarreta per posar el dorsal per davant, cascs a les orelles, ulleres de sol i.... a... córrer? Com es feia això? Les cames no reaccionen donant senyals clars de que ara saben anar en bicicleta però que no les faci córrer. A partir del primer kilòmetre comença a funcionar el KERS (Kilograms En Retrocés Subtil) em noto més lleuger i pujo el ritme avançant a un iaio i una noia. Em creixo de moral, i avanço un parell d’atletes més, totalment fosos pel sol de justícia que queia. Els últims metres abans de l’arribada acompanyats pels aplaudiments de la claca Vastard (ara amb el Roger inclòs) i el vermutillo posterior al Pans, et fan adonar, que l’esforç ha valgut la pena, i que ser un Vastard, no té preu.

A l’entrada una mica més i em menjo al speaker que em deia give me five... 

By Llorenç Arnau:

Emoció i nervis en el meu debut en la Triatló, després de fer la llista de material el dia abans i preparar-ho tot que no és poca cosa, sona el despertador el dia T, a les 5:55 minuts, calia estar a les 6:45 per la verficació del material. Doncs cap a la Vila Olímpica falta gent, un cop allà una gentada de gent molt pro i altres de normals, així com debutants, per tant no serem els darrers. Ens trobem amb el Guix i en Raimon, preparats per la nostra sortida, un cop allà tenim el suport dels VasTards que cal agraïr el matinal realitzat pel Club.

La prova com bé sabeu comença amb la natació, la part que portava pitjor, però el resultat va ser llastimòs, va ser sortir bastant al darrera i em vaig trobar amb una forta mar molt remoguda i gent davant que no avançaven amb lo qual el ritme a crol em topava amb ells i per tant lo millor era fer braça, tot per no saber per on avançar-los pq la tàctica de colzes en un medi hostil com l'aigua no era possible (nota mental cal practicar natació al mar i amb gent si es vol repetir la experiència). Per fi vaig poder fer la transició i agafar la bicicleta, amb lo qual per fi vaig poder respirar tranquil i al meu ritme, el primer que vaig fer va ser beure aigua per treure el mal gust de l'aigua del mar que vaya tela vaig empassar un parell de cops aigua marina, posteriorment vaig agafar un bon ritme de creuer a la meva avançant sense parar a gent fins a trobar en la segona volta un grupillo que anaven a un ritme una mica fort i ens varem ficar a roda fent relleus de tant en quan, la veritat que es va fer curta la distància (nota mental tanta logística de bicicleta per només 20 km no val la pena, a la propera buscar més distància). Ja només restava la part final del córrer que va ser deixar la bici, vaig voler sortir a lo PRO i quasi tasto el terra, per sort vaig reaccionar a temps (nota mental cal fer entrenos de pujar i baixar de la bici en marxa amb cales de carretera). Un cop feta la transició va ser calçar les sabatilles esportives, els primers metres una mica fotuts, però un cop agafat un ritme tot va ser disfrutar al màxim, amb un esprint final per intentar quedar per sota la 1h 11min, cosa que per poc no va ser possible.

Crec que cal repetir la experiència per treure el mal gust de la natació... per la resta genial

Fotos:

Temps Oficials:

CURSA DE LA VILA OLÍMPICA 2011 (26 de juny)

Dia calorós i darrera cursa abans de la parada estival, és moment d’unes bones vacances després de la llarga temporada. El recorregut molt pla i favorable a fer bones marques, però un dia extremadament amb calor extrema i fort sol, feia que la mateixa organització fes esment que no es busquin bones marques i que es preservi la salut. Per tant amb aquesta màxima, en la present cursa assisteixen 5 VasTard i un convidat especial per l’ocasió en Marc. La cursa transcorre sobre els paràmetres normals a la sortida cadascú la seva i tret de sortida tothom a córrer pel litoral de la Barcelona, amb una solana que espanta, tot i ser les 9 del matí la calor és insuportable, aquest fet obliga a adequar el ritme a les condicions.

Primer surt en Llorenç amb un ritme en principi còmode una mica per sota de 4 minuts 30 segons, però que a partir del km 8 fa impossible mantenir aquest ritme, fruit de l’esforç-calor i perquè no dir-ho de la necessitat d’unes vacances. En Roger en canvi està en el seu millor moment de forma, cada cursa va fent un progrés retallant distàncies en la VasTard Challenge respecte els seus immediats competidors i superant les seves marques personals. Segona cursa de la Mariona, tot i que la seva arrencada li va provocar haver de caminar uns segons al voltant del km 2, es va refer amb escreix i va fer una gran estrena de la samarreta VasTard, amb una progressió molt bona a menys d’un minut de ser sub 50, objectiu assolible a la següent cursa, ànims Mariona. Capítol a banda pel Dani, que va comentar-nos que venia a fer un Morell (el que en l’argot VasTard vol dir córrer amb la calma i arrossegar un bon grapat de punts aprofitant que no hi havia gran part del gruix del Club per distanciar-se en la Challenge), per tant “no hace falta decir nada más”. El Presi ja es va veure a primera hora que no tenia el seu dia, perquè estava força creuat (no va estornudar) i també en aquestes alçades les forces comencen a minvar enguany la Marató ha fet que el cansament sigui més present, per tant agafa vacances i fes un bon descans, que a la segona volta és on es decideix el campionat, per tant a carregar piles.

En acabar la cursa, hi havia l’habitual recollida de begudes, tot i que aquesta era força abundant i curiosa, hi havia aigua, bio-Solan llimona, suc Consum, cervesa Bavaria, suc de taronja del McDonalds i per acabar un pot de rentavaixelles, així que varem acabar la cursa ben hidratats i ben nets. Després varem fer un esmorzar o dos, depenent de la gana i una petita incursió a la platja, on algú va fer uns largos al mar de cara a la preparació del Triatló de la Vila, on com no podia ser d’una altra manera els VasTards ampliant disciplines hi seran presents.

PD: Com a curiositat cal fer esment que el lloc de recollida de dorsals era una botiga de llits a Balmes amb Laforja, poca relació amb el món del running el que ens feia indicar que en part potser era un senyal per quedar-se el diumenge dormint, en comptes de suant... qui sap... 

Pos.     Nom                                                      Temps:         

0365      LLORENÇ              Temps organització:45:20 Temps real:44:26

0738      ROGER                  Temps organització:50:11 Temps real:48:13

0866     MARIONA               Temps organització:51:49 Temps real:50:47

1113     DANI                       Temps organització:55:33 Temps real:53:36

1205      ORIOL                      Temps organització:56:47 Temps real:54:50 

VII Pujada al Far de Sant Sebastià - Llafranc 19 Juny 2011

Vastards,


Ahir diumenge 19 de juny 3 vastards ens vam reunir al bonic poble de Llafranc per córrer la pujada al Far de Sant Sebastià. Són 10,3 km de cursa, la majoria per camins i corriols de terra, amb 410 metres de desnivell cap amunt i 234 cap avall. La cursa la veritat és que és molt maca, això sí, els dos primers quilòmetres són un horror de pujades i baixades (sobretot pujades, amb trams d'escales) que més val prendre's amb calma...

El dia era ideal per córrer, ja que no feia massa calor i el cel estava cobert. A dos quarts de deu es dóna la sortida, amb en Llorenç ja fent un esprint abans de començar perquè gairebé no arriba a l'hora. Per cert, el meu germà i jo érem els dorsals 1 i 2 (ens vam sentir bons per un dia xD). Els dos primers quilòmetres, com he dit, un horror. Després, fins al 7,5, més planers, per camins de terra, primer direcció a Palafrugell i després de tornada a Llafranc acabant en una forta baixada (tot el que havíem pujat al principi). A partir d'aquí comença la pujada al far, que per sort dóna bastanta volta (sinó seria mortal) i només té una pujada bèstia al començament i un tram molt dur al final amb escales.

A mi la veritat la cursa em va agradar moltíssim (això sí, a partir del km 2, allà pensava que si tota la carrera era així a l'arribada matava al meu germà per animar-me a fer-la), i a més està ben organitzada (xip a la sortida i l'arribada, 2 avituallaments, entrepà a l'arribada, sorteig de regals, i un polo de regal en comptes de la típica samarreta). Com veieu pels temps, no és una prova per fer marca jaja

Fins la setmana vinent a la Vila olímpica.

Roger

89 Llorenç  55'57''
140 Roger  1h01'29''
165 Oriol   1h05'50''

Aprofitem l'avinentesa per felicitar a la Laia i en Chema per incorporar aquest passat cap de setmana un nou micro-Vastard a la familia.

REPTES NOUS PER ALS VASTARDS

Us proposem els següents repte:


Marató d'Amsterdam....16 d'Octubre. No direu que no hi ha temps per preparar-se.

Us saluda atentament,
La direcció esportiva.

Gran exit de la Vastard Fan Zone a la Boda de la Mar i el Marc.

Barcelona, 14 de Maig de 2011. Poble Espanyol. Crònica de la Boda del Marc i la Marc des de la òptica Vastard.

Una amplia representació dels Vastards Runners es va dirigir al poble Espanyol, aquest cop la vestimenta era un pel diferent, per un dia vam aparcar les semarretes tècniques, les malles, les bambes, els dorsals i els xips i ens vam calçar les sabates de modar, l’americana, la camisa i la corbata. La cita s’ho mereixia, el Vastard Marc Lladó es casava amb la Mar Massó i la resta li teníem que fer costat.

En veritat tot havia començat la setmana anterior amb el comiat de solter, on entre les moltes activitats que es van fer hi va haver una mini-carrera popular per la Barceloneta i el passeig marítim on es va fer la presentació oficial de la mascota dels Vastards Runners, si senyor anem creixent com a club i fins i tot tenim mascota, ens agradarà poder veure-la a alguna carrera en tot el seu esplendor, o sigui amb ales i tot.

Tornant a la gran cita, els Vastards presents eren els següents, un servidor i germà del Marc, el Presi, el Lore, el O’more i els minivastards Prats, Isaac i Guix. El feliç esdeveniment va transcórrer amb total normalitat, a part dels Vastards hi era tothom, la família dels dos al complet, els amics de la Uni, els amics de Súnion, les amigues de la Mar, etc, etc... fins a una xifra que s’acostava als doscents. La cerimònia va transcórrer sense sorpreses i després dels parlaments del Jesús, un servidor i el Sergi, es van dir el “si quiero” i l’Eric acompanyat del Pocoyó els hi va entregar els anells. Només destacar, com no podia ser d’altra manera, que ja durant la cerimònia el nom del nostre gloriós club (i no em refereixo al Barça) va sortir un parell de cops, el primer durant els parlaments i el segon quan la Mar va fer un amago d’unir-s’hi, llàstima que no ho digués en serio... ara Mar que si t’ho repenses ets més que benvinguda!!

La nostra sopresa va ser quan ens vam dirigir cap a la zona d’avituallament que al final degut a la pluja era sota cobert, i vam comprovar que hi havia un racó dedicat als Vastards Runners, concretament la Vastard Fan Zone. La Fanzone va ser un dels llocs més visitats durant el piscolabis, encara que no estic segur si aquest fet es degut a la crescuda de popularitat de l’atletisme popular, a la presencia dels cossos musculosos dels Vastards presents o al tirador de cervesa “self-Service” que hi havia instal.lat!! (grandissim Detall!!). Destacar que entre els que havíem fet el curset de cerveses ens va quedar clar que la cervesa s’ha de tirar com a mínim amb dos dits d’escuma, encara que hi havia més d’un que semblava que estigués vevent xampú...

A la Fanzone, que semblava l’stand d’una fira del corredor, s’hi podien trobar butlletes d’inscripció i butlletes per donar suport al nostre club. Com a gran notícia podem dir que ja tenim la cantera coberta, seguim creixent com a club. Repassant els inscrits a les fulles d’inscripció per nous membres podem resumir dient que va haver-hi un cent per cent d’inscrits en la franja de menors de 10 anys, ja tenim MicroVastards!!! Si no m’equivoco l’únic major de 10 anys que es va inscriure va ser el cosí Edu, s’agraeix el suport, Edu t’esperem!!!   

A partir d’aquest moment els Vastards ho vam donar tot, com sovint fem a les curses, vam canviar els bidons d’aquarius pels gots de tub i sense fer ni estiraments ni escalfament vam suar la cansalada a la pista, en aquest cas a la pista de ball a ritme de Shakira, Springsteen, Rage against de machine, Springsteen altre cop i Coldplay entre d’altres. Vam aguantar tots com una javatos fins a les tres que ens van fer fora.

Aquest humil escrit intenta relatar el gran esdeveniment des de la òptica Vastard (tota una filosofia de vida) encara que la boda va ser molt més això, GRAN BODA, gran menjar i beguda, gran Gincama, Gran Festa, tot va ser molt gran!!! Llàstima del temps que no es va comportar gaire sobretot a l’hora de sopar.

Per acabar només desitjar molta sort i ànims per la cursa (o marató) que comencen el Marc i la Mar a partir d’ara (amb l’Eric fent de llebre), segur que plena d’obstacles però molt més plena encara de moments memorables que segur que estan per venir. 

MOLTES FELICITATS CAMPIONS!!

 

 

 

 

 

 

10K i Mitja marató d'Empúries - 1 de Maig 2011

Per segon any consecutiu, i aquest cop amb una assistència molt superior a la de l'any passat, els Vastards ens desplacem cap a l'Empordà per participar a les curses associades a la Marató d'Empúries. En aquesta ocasió, tres valents es decideixen per la distància dels 21,097 km mentre que sis mortals farem la cursa de 10 km.

Dissabte a la tarda toca anar a recollir els dorsals i la bossa (amb samarreta i anxoves) al pavelló poliesportiu de L'Escala, i de pas degustar unes anxoves acompanyades de vi. Hi anem els Vastards amb campament base a Sobrestany i l'Escala, mentre que els que el tenen a Llançà vindran directes a la cursa diumenge al matí. Després de recollir els dorsals, anem a berenar-sopar a la platja de L'Escala, mentre veiem la derrota del Madrid (cosa que ens alegra la tarda) i després la derrota del Barça (cosa que ens amarga la nit).

Diumenge es desperta amb una boira espessa, que per sort a l'hora de començar la cursa ja s'ha aixecat deixant un dia força agradable, amb una temperatura ideal per córrer. A quarts de nou, els tres valents (en Llorenç, l'Oriol A. i l'Oriol M.) es dirigeixen a la sortida, situada al costat mateix de les ruïnes gregues d'Empúries, per començar a córrer la mitja marató. 10 minuts després comencem a córrer els participants dels 10 km. Durant els primers metres hi ha un embús considerable, i en Prats aprofita per fer una mica el mico i avançar posicions. La carrera transcorre primer en direcció a Sant Pere Pescador per després girar cap a L'Escala. Els de la mitja faran aproximadament mitja cursa pels carrers de l'Escala, mentre que els que correm els 10 fem un recorregut més rural.

El primer en acabar els 10 Km és en Marc (48:54), seguit per en Roger (50:28), en Jordi (52:13), l'Isaac (53:05), en Dani, que torna a ressentir-se de molèsties a la cama (55:18) i l'Oriol G. (58:40). Cap de nosaltres fa marca, cosa que només pot significar que la cursa era més llarga del compte....

Un cop els 6 VasTards10 hem recuperat forces, ens dirigim a la línia de meta a veure arribar els migmaratonians. El primer en arribar, tot i alguna molèstia a la cama, és en Llorenç (1:40:04); després arribarà l'oriol A. (1:53:18) i un minut després l'Oriol M. (1:54:18), que va tan concentrat que passa de nosaltres.

Després, vindrà el millor d'aquestes curses, no ens enganyem: el vermutet a la platja de Riells i el dinar a Sant Martí d'Empúries. Tot i alguna crítica a la paella i a algun acudit de mal gust, tornem cap a casa amb la intenció de tornar-nos a reunir ben aviat.

Les properes curses, ja al mes de juny, la dels Templers de Lleida i la de la Vila Olímpica.

Ens veiem!

213 21315 Llorenç 1:40:04 4:45 10+1

98 10490 Marc 48:54 4:53 9

117 10402 Roger 50:28 5:03 8+1

165 10534 Jordi P. 52:13 5:13 7

189 10439 Isaac 53:05 5:19 6

407 21303 Oriol A. 1:53:18 5:23 5

420 21484 Oriol M. 1:54:18 5:26 4

251 10489 Dani 55:18 5:32 3

342 10477 Oriol G. 58:40 5:52 2