Diumenge 23 de Març de 2014. Ens trobem amb l’Edu a les 7 a Monistrol de
Montserrat. Fot un fred de collons i un sol espaterrant després de tota una
setmana d’anunciar pluges per diumenge. Ens esperen 24 kms i 1500 m D+ en un paratge
únic.
Recollim el dorsal i ens prenem un cafè gentilesa de la organitzadora
Klassmark. Primer punt al seu favor. Era la primera cursa organitzada per ells
en la que participava i em van agradar molt, amb detalls com la distància,
perfil i avituallaments al dorsal o una samarreta tècnica de gran qualitat com
a obsequi.
Ens equipem i anem cap a línia de sortida, l’Edu amb un ensurt d’última
hora ja que s’ha deixat el xip al cotxe, tot i això té temps de recuperar-lo
abans no sortim.
Comentem que la mitjana d’edat dels participants és molt baixa, i que se’ls
veu en general molt ben equipats, cosa que ens fa pensar en que hi haurà molt
de nivell. Suposo que empesos per aquest pensament sortim força endarrerits i
ens els primers kms urbans no intentem guanyar posicions per evitar els taps
quan comencen els corriols.
Vist amb perspectiva va ser un error, ja que vam trobar-nos continus taps
que dificultaven poder agafar un bon ritme de cursa. En contra del que
semblava, la gent es va prendre la cursa amb força calma.
Així anem progressant com podem, intentant guanyar algunes posicions ens
els trams una mica més amples, tot i que majoritàriament es tracta de corriols
on es fa difícil poder avançar ningú. Com que porto un bidó aprofito per beure
quan es formen taps i així no m’aturo al primer avituallament.
El segon està ja a Santa Cecília, al km 11, aquí sí que m’aturo, em prenc
un gel, m’hidrato bé i omplo el bidó ja que no hi ha haurà més aigua fins el km
20. En aquest punt enfilem la canal de Sant Jeroni, terreny descompost, molt
vertical i en el que tornem a trobar molt de trànsit.
Finalment sortim de la canal i enllacem amb les escales que ens menen al
cim de Monsterrat, punt on em creuo amb l’Edu, calculo el temps que em porta,
ni 10 minuts, penso que també deu haver trobat molt de trànsit.
A dalt de Sant Jeroni no m’aturo ni un segon, tinc ganes de baixar i agafar
un bon ritme després de tenir molta estona la sensació d’anar frenat. Aquests
kms els disfruto moltíssim, el grup s’ha allargat i no tinc ningú per davant, a
més l’entorn és únic i conec el camí ja que vam venir-hi la setmana passada a
preparar el terreny. És el camí de la serra de lluernes, preciós, per venir-hi
amb calma amb la família. El terreny és dret, pedregós, estret i poc
desbrossat, així que cal anar amb molt de compte. Tot i així acabo per terra en
una relliscada sense massa importància, llàstima perquè em va tallar el rollo
quan estava baixant força bé.
Arribem altra vegada a Santa Cecília on coincidim amb els de la cursa
curta. Ja només queden 3 kms de baixada, però també força tècnics, així que cal
mantenir la concentració fins el final. Finalment arribo a Monistrol amb un
crono de 3:30 h i posició 181 de 367 arribats. L’Edu ha fet 3:20 h i posició
139. Entrepà, beguda, comentem la jugada i cap a casa!