Al tratar-se del debut de 2 dels VasTards Runners (Oriol "el presi" i Llorenç) a la llarga i mítica distància de la Marató, varem decidir seguir tots els esdeveniments muntats per l'organització. Un cop recollits els dorsal i la bossa del corredor, que per sorpresa nostra era simpliment això una bossa amb propaganda de diverses Maratons i patrocinis més la samarreta (cal dir que força chula tant el teixit com els colors), varem fer una volta per la fira del corredor, on per sorpresa nostra varem trobar una fira de veritat amb botigues d'arreu i de tot tipus (running, triatló, fisio, alimentació, plantilles, maratons d'arreu, revistes, entrenadors, totes les marques de material esportiu, etc...). Allà ens varem poder firar de material entre molta oferta.
A les 9:30 del matí uns 1.400 corredors, ens varem agrupar per fer els darrers 4 km 195 metres de la Marató dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l'objectiu no era un altre que estirar les cames i disfrutar de la passejada abans de l'esperada Marató, varem poder fer-nos fotos i entrar a dins d'Estadi Lluís Companys.
L'ambient era del tot festiu hi havia banderes de totes les nacionalitats, destacant un grup de Sudafrica, així com uns pocs catalans per tal de poder demanar que ens fessin les respectives fotografies, la passejada va ser del tot lleugera pel ritme, no tant pel recorregut de la Marató, perquè els darrers 2 kilòmetres tenien un increment substancial fins a l'arribada al Estadi Olímpic. En aquest mateix estadi varem repetir la foto de les beceroles de l'actual club on el Presi i jo mateix varem fer la nostra primera cursa del Corte Inglès (fa 10 anys, ufff!!!! quins temps aquells i com varem patir per pujar a fins a l'Estadi).
Un cop acabada la sortida varem retornar caminant amb la calma junt amb el gruix d'atletes, acompanyanants i xafarders davant de la fira dels corredors on l'organització va muntar el breakfast, amb diverses fruites en Producció Integrada tot i que no estàven degudament etiquetades, galetes i coca (ei!!! però de pinyons) per acabar l'esmorzar o piscolabis.
Després varem tornar a fer temps al CosmoCaixa, un cafetó en un bar per tornar a la Fira del Corredor, fer les compres compulsives de darrera hora i a gaudir de la Pasta-Party, on varem probar dos tipus pasta, refresc i un cafè. Tot seguit varem conèixer el Lucas jefe del "Presi" que va aprofitar la seva visita a Barcelona per unes reunions per fer la Marató, la veritat que al tractar-se d'un atleta amb una constitució força robusta, ens va fer dubtar de les seves possibilitats per acabar la Marató, però sent americà l'Oriol no va dubtar en cap moment que pugui acabar-la. Per tant sense més dilacions només restava descansar abans de l'esperada data M.
Vosaltres aneu a menjar o a correr??? jejejejeje
ResponEliminaFelicitats campions!
Llorenç, molt bona crònica! Però ja aneu tard amb la de la marató de diumenge... ;)
Moltes felicitats maratonians!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaLlorenç & Presi, uns cracks!!!! Ja tenim la secció marató estrenada al club!
Robles
Ei nens que també hi era!!!! (a la pasta party, jajajajaja)
ResponElimina