Entrades
El passat 17 de març, després de mesos d’entrenaments amb
els companys del CE Picornell, planificats per l’entrenador del club (Joan
Monguillot), estava a la línia de sortida de la meva 5a Marató (la 3a de
Barcelona), la veritat les sensacions no eren gens bones, perquè vaig estar
lesionat dels bessons per sobrecàrregues durant 3 setmanes el que em va fer
perdrem dues tirades llargues (la de 31 del maraTest i les dues setmanes
següents), a part la pluja de primera hora del matí encara ho ficava tot més
costa amunt.
Res que com diuen pit i collons, així que cap a la sortida
tot trotant per Gran Via, salutacions i lleuger escalfament amb els companys
del Club i cadascú al seu calaix amb el seu objectiu, jo em vaig endarrerir un
calaix del meu per anar amb gent i apostar també per una estratègia
conservadora pq les sensacions no eren les òptimes. Un cop allà els nervis
inicials, prendre un ibuprofeno i tirar la samarreta de qualsevol de les curses
i en tirants preparat pel tret de la sortida.
Així va començar la cursa, deixar-se portar per la gent fins
el Camp Nou i un cop a la Diagonal objectiu ficar-se a 4min 30 seg fins al
final, de camí just al Carrer Numància allà estava el presi matinant i donant
ànims...al qual se li va ajuntar el Dani a la tornada (fantàstica feina d’utillers
per tal de poder-los donar els manguitos). Tot seguia sobre el guió, anar en
aquest ritme volia dir que havia de ser còmode i que els kilòmetres passaven de
manera ràpida, així que un cop pujat el Passeig de Gràcia amb el subidon de la
gent en alguns moments ens anàvem ficant a 4’20” puntualment aprofitant la
baixada, gaudint de la cursa i esperant trobar el mur lo més tard possible. La distracció
constava en no perdre el ritme, mai baixar de 4’30”, anar a trobant a gent del
Club corrent o animant i sobretot gràcies al gran desplegament dels VasTards
(Dani, Presi, O’Morell i Marc) que semblava que feien teletransport per arreu
Les Corts, Sagrada Família, Diagonal Mar i dsp també a l’Arc del Triomf,
omnipresents...
Els kilòmetres s’anaven devorant a bon ritme, al pas pel km
30 estava molt sencer, el mateix pel km 40, la pujada del Paralel es va fer
dura però al veure el crono que portava, va ser apretar les dents i passar al
màxim nombre de gent, fent un pseudo sprint final, una molt bona cursa a nivell
de sensacions, de no gaire patiment i una marca que ni jo mateix me la creia al
passar la meta 3h13min per això vaig haver d’esperar a veure el SMS de la
organització per estar-ne segur.
Per acabar dir-vos que aquest REPOKER de Maratons es gràcies
al nucli dur dels VasTards, que pel meu aniversari al juny del 2010, em van
regalar la inscripció de la Marató de Barcelona 2011. Un regal enverinat perquè
no tenia al cap fer una Marató, però tot va ser posar-s’hi i buscar un objectiu
de ser sub 3h30min, cosa que no va poder ser per un minut, amb lo qual em va
picar el cuc de repetir-ho i qui ho anava a dir, però ja en porto una maneta.
By Llorenç
