Entrades
Diumenge 17 de juliol de 2011 6:00 am, sona el despertador. Sí, sí, am i diumenge, conceptes antagònics si no surts de festa. Molta son. Agafem bossa, banyador, casc de bici, dorsals i mil estris més juntament amb la bicicleta i comencem a fer les primeres pedalades direcció al Port Olímpic. A mesura que anem arribant anem veient la mateixa proporció d’Atletes amb les seves bicicletes que de borratxos sortint de festa. Una imatge si més no, curiosa: Atletes i borratxos.
By Oriol Guix:
Esmorzar, parada obligatòria al guarda-roba, i amb la roba de córrer i nedar i la bicicleta, entrem a boxes. Allà ens trobem el meu cosí, el Llorenç (ja descalç i concentrat) i un servidor. Busquem el nostre lloc assignat, ens preparem (banyador, ulleres, gorro) i els tres anem caminant per la platja (amb un estil dominguero, tot s’ha de dir...) fins a la línia de sortida. Allà ens trobem amb els Vastards (Dani i Oriol) amb els quals la fem petar una bona estona per treure nervis (ningú diria que anàvem a fer un triatló...). Primers aplaudiments per les diferents sortides (gallina de piel). A les 8:30 surt el grup d’en Llorenç i el meu cosí. Jo surto més tard (8:40). L’organització ja havia advertit de que hi havia mar de fons i que havia escurçat el recorregut de natació 100 metres dels 750 m. previstos inicialment. Tret de sortida, surto caminant fins que l’aigua m’arriba a la cintura, em paro, miro al voltant, i faig un riu amb braços a la cintura. Capbuçada i a nedar estil braça. Primeres petades i la boia es veu lluny. Un altre cop de peu i la boia segueix igual de lluny. Després de 6 onades gegants, sentir-te inútil en no avançar (recordant perquè de petit tenies cosit al banyador el color blanc...), i d’empassar aigua, arribem a la boia on un tap de gent fa que baixi el ritme d’ultra récordman que portava... Amb la mar a favor, l’arribada a la platja es fa més fàcil. Sentim els primers aplaudiments mentre ens traiem les ulleres e intentem saber com i on hem arribat. Intentem caminar (ja que les cames han aprés a fer braça) per arribar fins a boxes. Ens canviem com podem, intentant treure la sorra de la platja a cops de mitjó. Stop and go de minuts... ja que l’estratègia Ferrari era d’anar a una parada llarga. Ens posem el casc (obligatori per circular per boxes amb la bicicleta) i amb els pneumàtics semi tous arribem corrent fins a la línia d’acceleració, allà pugem a la bicicleta i comprovem com la suspensió del seient del darrera de la bicicleta falla. Arranquem igualment, i comencem a veure que portem un Minardi... i anem a volta perduda. No passa res. Agafem un bon ritme a rebuf d’una roda solidaria que ens deixa anar a darrera seu. Primera volta i pregunto a un jutge quantes voltes son, em contesta que tres voltes, desconcertat torno a fer la mateixa pregunta a un corredor, fet que provoca un efecte dominó dins de tot un “pelotón”. Ningú em respon. Arribat el moment de decidir faig dos voltes i em corono com al Tete de la course arribant sol. Deixem la bicicleta al seu lloc comprovant que les forces per aixecar la bicicleta ja no son les mateixes... Em giro la samarreta per posar el dorsal per davant, cascs a les orelles, ulleres de sol i.... a... córrer? Com es feia això? Les cames no reaccionen donant senyals clars de que ara saben anar en bicicleta però que no les faci córrer. A partir del primer kilòmetre comença a funcionar el KERS (Kilograms En Retrocés Subtil) em noto més lleuger i pujo el ritme avançant a un iaio i una noia. Em creixo de moral, i avanço un parell d’atletes més, totalment fosos pel sol de justícia que queia. Els últims metres abans de l’arribada acompanyats pels aplaudiments de la claca Vastard (ara amb el Roger inclòs) i el vermutillo posterior al Pans, et fan adonar, que l’esforç ha valgut la pena, i que ser un Vastard, no té preu.
A l’entrada una mica més i em menjo al speaker que em deia give me five...
By Llorenç Arnau:
Emoció i nervis en el meu debut en la Triatló, després de fer la llista de material el dia abans i preparar-ho tot que no és poca cosa, sona el despertador el dia T, a les 5:55 minuts, calia estar a les 6:45 per la verficació del material. Doncs cap a la Vila Olímpica falta gent, un cop allà una gentada de gent molt pro i altres de normals, així com debutants, per tant no serem els darrers. Ens trobem amb el Guix i en Raimon, preparats per la nostra sortida, un cop allà tenim el suport dels VasTards que cal agraïr el matinal realitzat pel Club.
La prova com bé sabeu comença amb la natació, la part que portava pitjor, però el resultat va ser llastimòs, va ser sortir bastant al darrera i em vaig trobar amb una forta mar molt remoguda i gent davant que no avançaven amb lo qual el ritme a crol em topava amb ells i per tant lo millor era fer braça, tot per no saber per on avançar-los pq la tàctica de colzes en un medi hostil com l'aigua no era possible (nota mental cal practicar natació al mar i amb gent si es vol repetir la experiència). Per fi vaig poder fer la transició i agafar la bicicleta, amb lo qual per fi vaig poder respirar tranquil i al meu ritme, el primer que vaig fer va ser beure aigua per treure el mal gust de l'aigua del mar que vaya tela vaig empassar un parell de cops aigua marina, posteriorment vaig agafar un bon ritme de creuer a la meva avançant sense parar a gent fins a trobar en la segona volta un grupillo que anaven a un ritme una mica fort i ens varem ficar a roda fent relleus de tant en quan, la veritat que es va fer curta la distància (nota mental tanta logística de bicicleta per només 20 km no val la pena, a la propera buscar més distància). Ja només restava la part final del córrer que va ser deixar la bici, vaig voler sortir a lo PRO i quasi tasto el terra, per sort vaig reaccionar a temps (nota mental cal fer entrenos de pujar i baixar de la bici en marxa amb cales de carretera). Un cop feta la transició va ser calçar les sabatilles esportives, els primers metres una mica fotuts, però un cop agafat un ritme tot va ser disfrutar al màxim, amb un esprint final per intentar quedar per sota la 1h 11min, cosa que per poc no va ser possible.
Crec que cal repetir la experiència per treure el mal gust de la natació... per la resta genial
Fotos:
Temps Oficials:
