No és mort allò que dorm, els VasTards desperten de mica a mica a la Mitja de Barcelona...

Tot i uns mesos de poca activitat al blog i en el món de les curses o esmorzars, dir-vos que les paternitats, maternitats, lesions, cansament, fred, viatges i altres no són problema, els VasTards poc a poc van sortint del seu cau, per tornar a córrer. Alguns tenen objectius fixats en la Marató de Barcelona com el Johnny, en Dani i jo mateix (Loren), en Txema s’ho està pensant (que resta només un mes), altres com en Prats volen anar recuperant la forma física mica a mica.

Per això aquest diumenge 17 de febrer a les 8:45 retrobament a la Mitja Marató de Barcelona, per córrer de nou. Respecte la organització de la cursa diguem que correcte en tots els sentits, però que la samarreta era d’un ranci majúscul (una samarreta del DECARTON de la marca KALENJI, que pot servir com a llima per la baixa qualitat del seu teixit la irritació que pot causar). La veritat que las curses populars són cada cop més cares i més miserables els seus obsequis (així i tot s'esgoten els dorsals), per això s’enten la elevada participació de gent sense dorsal, no m’estranyaria que a conseqüència d’aquest fet i de les retallades constants dels nostres salaris, aviat jo també seré un d’aquests runners sense papers.

Respecte de la cursa doncs com sempre després d’escalfar, cadascú al seu calaix, concentrats esperant el tret de sortida, com a anècdota jo tenia al costat un perico famós en Jaume Algersuari que com a bon pilot de F1 va sortir al tret de sortida com una bala i que ja no vaig veure en tota la cursa, per la resta com sempre els primers kilòmetres saturats però a mica en mica es va anar estirant la cursa i podent gaudir de la cursa així com del patiment conjunt. En quan el temps, comentar-vos que va fer un molt bon dia per córrer ennuvolat però sense fred amb lo qual les condicions eren les idònies... jejeje!!! (quin temps volieu... jo vaig baixar de 1h30min objectiu temporada en mitja).

Després retrobada amb la resta de la família VasTard (Marc, Presi, Eva) a l’Arc de Triomf la foto de rigor, amb un hooligan d’excepció el gran Eric, que com es pot veure anava perfecte per animar-nos a tots al passar, per acabar que millor que un bon esmorzar per recuperar forces (que és per això que correm) i arribant a la conclusió que encara que sortim de la zona de China Town de Trafalgar, sense voler acabarem a un bar de Chinesos