CURSA POPULAR CIUTAT DE BADALONA 10K. 13/05/2012 by Mark Arnau

Diumenge 13 de maig. Després d’assistir la nit anterior a un comiat de solter (força “light”, això si), em desperto amb prou ganes d’anar a la 33a Cursa del Dimoni, la meva segona cursa challenge aquest any.  Davant la falta de guixetes, me’n vaig amb la roba de córrer directament en metro: certament intueixo que se’m farà estrany córrer amb la T 50-30 a la butxaca, més que res pel risc de perdre-la o mullar-la, tal i com han pujat les tarifes del transport públic aquest any....

Encara que els dies previs es van anar succeint comunicats de vastards que es desdeien de fer la cursa, finalment vam coincidir a la Rambla amb el Juanjo, Morell, Prats i Victor. Ens col·loquem al calaix general (és a dir, just darrera la línia que separa el calaix sub-45 de la resta). El temps primaveral i mig ennuvolat semblava presagiar una cursa agradable, però ben aviat vam comprovar que pagaríem car el fet de començar a córrer en hores intempestives (la sortida era a les 10:15h) i el sol va aparèixer ben ràpid, així com la xafogor. 

Malgrat que tinc poc currículum de curses, considero que aquesta estava prou ben organitzada, gràcies a la col·laboració de nombrosos voluntaris i de la policia local badalonina, fent agradable el recorregut urbà que tenia algun que altre desnivell pronunciat al principi, fins arribar a la zona de Gorg, i posterior zona de polígons industrials a la frontera amb Sant Adrià de Besòs. Tanmateix, juntament amb la hora de sortida, considero que no va ser adequada la ubicació del punt d’avituallament d’aigua , que no estava fins passat el km 7 a la zona de Marina Badalona, amb la conseqüent deshidratació i patiment fins aleshores (si bé és cert que n’hi havia un al km 2, però qui beu tan al principi?).

Poc just d’acabar la cursa els cinc vastards vam coincidir amb en Chema i el Presi. Satisfets d’haver complert el nostre deure i d’haver representat dignament el nostre club.

Temps Vastards a la Cursa del Dimoni:

Mark 47:22

Morell 48:04

Juanjo  48:14

Prats  49:55

Chema 49:45

Victor 52:03

Oriol A. 54:21

La Roca Negra2 by Irwin

Comencen a posar les curses a hores raonables. Més tard veiem que ni començant a les 9h n’hi ha prou. Tal com comentavem fa dies, la “cosa” feia una mica de por, i no va defraudar. 3 condicionants van ser els culpables: 21’5km, 1.150mD+ i sol, molt sol.

Ens trobem al pàrking amb el Llorenç i el Prats, recollida de dorsals i 3 voltes a l’estadi per escalfar (calia?). Prenem posicions (a meitat de pelotón) i arrenquem amb un ritme moooolt suau. Sembla que la gent sap el que té per davant. Enfilem un parell de carrers amb pujada i de seguit abandonem l’únic tram asfaltat que veurem en els pròxims 20Km. El Llorenç va davant, no el perdo de vista, el Jordi darrera, ja no el veure més fins l’arribada. Comencem a corriolar i, lògicament tan aviat, 400 persones en fila india no poden còrrer. Que s’hi farà pensem. Ja s’obrirà la cursa. Pujades i baixades, sense descans, sense pla, sense rodar, contínues. Un tram de pista en solei (km 4) entre cirerers,ens fan suar de valent. Ens diuen que el primer avituallament està a prop, però fins que hi arribem es fa dur, sobretot pel sol. Allí (km 6) atrapo al Llorenç carregant piles. Continuem en parella uns quants quilòmetres més, fins que el deixo enrere en alguna baixada . La part més dura de la cursa s’acosta, la pujada al Mont Pedrós és molt llarga, interminable( km 8-9). Tothom camina i t’has d’ajudar de mans en algunes rampes. El ritme és extremadament lent. Ajuda el fet de estar passant continuament per corriols ombrívols, alguns són foscos del tot i els que porten ulleres de sol han de vigilar amb arrels, roques i demés. A dalt (km 11), mentre em refresco, arriba el Llorenç. La frase és lapidària: “No tinc paraules”. Venint d’ell… Tornem a arrencar junts i aprofitem algunes pistes en baixada per agafar ritme, tot i que inmediatament ens el trenca una altra pujada. Em separa un pèl d’ell i començo a parlar amb un corredor que està “flipant” amb la duresa de la cursa. Segueixo amb un grupet de 5-6 corredors fins l’últim avituallament oficial (km 15). No hi ha masses forces ja a les cames, però des d’aquí se senten timbals, segur que l’estadi és aprop. Arriba el Llorenç altre cop fent la goma, no pren sòlid. Tan sols un gel i aigua, i arrenca abans que jo. M’acabo el que tinc entre mans i intento agafar-lo, per intentar arribar amb ell. Darrera portem al Bonastre, pensaba que el tindriem més endavant. Arribem a una petita urbanització en un punt baix i sortosament els de la ADF están ruixant als participants. Gràcies!!! Encara vaig amb el Llorenç, estem al km 17 aproximadament i se senten més fort els timbals, però no és l’estadi, és l’ermita de Sant Ramon, allà dalt! Pensava que ja haviem fet tots els cims de la cursa. El gel del Llorenç li dóna ales i em deixa enrere en l’ascens final. No puc més, paso caminant als caminadors… Em passa el Bonastre renegant de que se li ha parat el GPS, pregunta quan portem, li dic el temps cridant: “2 hores 36 minuts Xaviiii!”, “Ostres, baixem de les 3 hores, gràcies!” i se m’escapa avall va! Arribant a l’estadi, 300m de volta interminables, amb molta calor, gens d’aire fresc. A l’arribada molta cíndria i taronges. El plàtan no entra. La botifarra tampoc. Els estiraments són una quimera. Esperem al Prats, l’autèntic impulsor de la nostra participació a la Roca. Per fi trobem una ombra on descansar, estirar, menjar i beure. Em patit, però la muntanya és molt maca, i crida. Els tres ens proposem futures curses, menys dures, això si, i segur que amb més participació VasTard.

Llorenç 2h 48m 26s

Edu 2h 50m 46s

Jordi 3h 07m 27s

Terra de Remences 2012 (13/05/2012) by Llorenç

Era 13 de maig i el nostre debut en una marxa cicloturística acompanyat d'un crack de la muntanya com el Pau, varem escollir la Terra de Remences una clàssica amb molta afluència de ciclistes (en menys de 1 setmana es varen exhaurir els 3000 dorsals disponibles), aquest va ser el motiu de causa de cursa major que no vaig poder assistir a la cursa de Badalona dins de la VasTard Challenge. Ens varem apuntar a la marxa curta de 95 km per prudència però la organització en qualsevol moment deixava passar a la llarga de 175 km i això ho teniem al cap en el moment de la sortida (també en un mail imprés, jejeje).

Varem arribar tard a la sortida (com a bon VasTard no podia ser d'una altra manera) i ens varem anar ficant dins de la cursa, però amb la prudència del que teniem per davant era llarg i del tot desconegut, per això tot va ser una anar fent, sense presa però sense pausa, excepte en cada habituallament que arrassavem amb el que trobavem, per acumular energía pel que vindria per davant, pq el dia es prometia llarg. Ens varem trobar amb un grup de gent de Vic del club de muntanya del Pau amb lo qual el patiment es feia més distés.

Tot va anar bé fins la arribada del moment d'escollit curta o llarga, on varem decidir pujar el cull de Bracons i després a l'habituallament dalt decidiriem, la pujada era molt dura sobretot els 2 darrers km amb un 16% de pendent, varen fer rebatejar el coll com el Coll de Cabrons, el Pau es va plantejar tornar i d'aquesta manera fer la curta amb coll de primera categoria sobre les cames, jo vaig continuar amb la llarga, tot anava molt bé fins que es va començar a tapar el dia i a Manlleu va fer un bon xàfeg, per sort només va ser un moment i després una mica de xirimiri, però moll i l'asfalt relliscós tant la pujada, però sobretot la baixada es feia perillosa, així i tot va ser un èxit per repetir, quedant inagurada així la secció de ciclisme VasTard... que continuarà, no ho dubteu.

"Mulla't i córrer per l'esclerosi múltiple" 29-04-2012

CONÈIXER EL MUR ALS 3KM
8:00h sona el despertador. Avuí toca cursa, Mulla’t i Corre al Circuit de Catalunya a les 10:00h.Em desperto a l’hospital.

Tothom tranquil!!! Estic bé. Bueno, més o menys.

És diumenge i he estat treballant tot el dia i la nit del dissabte. Estava de guàrdia. Dec haver dormit unes 5 hores de forma fracturada per les urgències que hem hagut d’atendre aquesta matinada, però em desperto il.lusionat i amb ganes de conèixer el traçat del la cursa d’avuí.

M’he volgut despertar amb temps per esmorzar com cal al la saleta de relax que tenim a urgències i quan tot just he fet la primera queixalada m’avisen que ha arribat una pacient. Per desgràcia meva es tracta d’una urgència greu que em dispara les pulsacions a 170x’. Què hi farem, penso que pot ser un bon escalfament per la cursa.Encara amb un bon ritme de pulsacions i sense esmorzar, a les 9:00h arriba el sèptim de cavalleria (el torn que em ve a substituir) i finalment em puc posar els “shorts”, la semarreta i les bambes i surto pitant amb el cotxe cap a Montmeló.

En el primer revolt a la carretera es dispara una alarma del cotxe!!! Més ritme de pulsacions i dipòsit de benzina en reserva. Paro a repostar en la primera estació agraïnt que no hi hagi molta cua per pagar. Tot i així penso: Vas tard, Isaac, Vas tard...

Surto de la benzinera a les 9:20h i calculo que encara em queden 30min de trajecte. Arribaré molt just. Mentre condueixo penso que avuí fa un molt bon dia de primavera. Hi ha núvols alts escampats al cel i la temperatura és la ideal per a fer una cursa, ni massa fred ni massa calor. Em relaxa conduir i noto com ara les pulsacion han baixat a 120-140x’.

9:50h arribo al Circuit i la Organització em fa deixar el cotxe a “Cuenca”. Surto del cotxe, deixo totes les coses a dins i començo a còrrer cap als boxes on s’hi troba el lliurement de dorsals.. Un cop allà em diuen que algún Vastard ja l’ha recollit, així que sense parar de còrrer em disposo a anar a la línea de sortida amb l’esperança de trobar la notrida representació Vastard d’avuí (Llorenç, ‘Presi’, O’Morel, Dani, Marc, Robles, Chema i Guix). Pels altaveus no paren d’anunciar l’inminent inici de la cursa, cada cop queda menys temps.

Finalment arribo a la línea de sortida. Només queden 3 minuts per l’inici de la cursa!!! Trigo un minut en trobar el grup Vastard entre tota la multitut d’inscrits. El ‘Presi’ m’entrega el dorsal i entre salutacions i bromes es consumeixen els altres dos minuts. Tret de sortida i comença la cursa!!!

Durant el primer km tinc bones sensacions que em permeten portar un bon ritme de carrera. Fa baixada, estic amb l’adrenalina a tope per haver arribar a temps després de les dificultats i l’ambient és fantàstic. En el segon km alguna cosa comença a no rutllar. Hi ha una forta i prolongada pujada que em carrega les cames sobremanera i cada vegada veig que, tot i que intento mantenir un ritme constant, no paren d’adelantar-me corredors i m’envaeix una sensació de fatiga extranya. Després de la primera pujada hi ha un moment de treva amb una baixada suau i uns fals pla, però tot i així la sensació de fatiga no marxa, les cames cada vegada estan més carregades i no veig una possibilitat a la reacció. És quan arribem a la segona pujada forta, entre el km 3 i 4 quan m’estavello contra el mur i decideixo que només faré una volta al circuit. Avuí no és el dia, què hi farem.

Em consola pensar que si tenim en compte que estic ‘corrent’ desde les 8:00h i que a mitja cursa son les 10:30, ja porto 2:30 hores d’exercici, així que no es extrany que hagi aparegut el mur, jajajajaj.....

Recullo la bossa amb els regals i em quedo a la línea de meta a esperar la resta del grup. És interessant veure les cares d’esforç de la gent en arribar a la meta. Qui més qui menys, a la seva manera dona el màxim i molts arriben amb la reserva. En el meu cas, avuí m’ha faltat fins i tot això.

Un cop el Vastards van arriban a meta es comenta la jugada i les sensacions de la carrera. A mi em toca ser el blanc de les bromes, que entomo de bona gana, però aviso: això no es repetirà. Ens citem al Viena de Mollet per al tradicional esmorzar post carrera, però això és una altra història.

Moltes felicitats a tots els qui heu fet una bona cursa i heu pogut millorar la marca personal. Ens veiem a la propera Challenge 10Km a la Cursa del Dimoni de Badalona el diumenge 13 de maig a les 10:15h.

Vastards a Montmeló:

Llorenç	42,24
Robi	48,13
Chema	48,20
Marc A.	49,37
Oriol A.	51,20
Morell	51,38
Dani	53,32
Oriol G.	58,04
Isaac	NC