Tres son els Vastards escollits per continuar forjant la història de l’atletisme, pas a pas, Km a Km,…aquest cop toca correr a Gavà.
Finalment, per problemes de salut, l’Oriol Morell causa baixa, i deixa la participació en 3: Llorenç, Roger, i Oriol A. Serà el debut d’en Roger en la distancia de la Mitja Marató. Ja en som 6! (animar a la resta de VasTards a perdre la por per passar els 10 km...)
Matí fred a Gavà, amb cel tapat minuts abans de començar la carrera. Deixem el cotxe al pàrquing del Barnasud on ens recull un autobús llançadora que ens porta a prop de la sortida…bé, a uns 500m. No vé d’aquí….ja posats.
Recollida de dorsals sense incidències, ens enfundem els “trajes” de corredor i deixem les bosses al guardarroba. Tot i la gent que hi ha, no es produeixen taps, ni cues ni esperes innecesaries.
Anem a la sortida, és estreta pero ben delimitada en calaixos segons el temps acreditat. En Llorenç es despedeix i se’n va al principi, i els Agramont es queden a la cúa.
Tret de sortida, 9:30 en punt, avançem cap al mar sortejant els ponts que creuen l’autopista, l’autovia i la riera, girem a la dreta, paral·lels al mar cap a Castelldefels fins a trobar el Km10. Mitja volta i tornem-hi, cap a l’estadi municipal de Gavà on ens espera una arribada espectacular, amb un sol radiant, les grades plenes i avituallament liquid i solid.
En Llorenç, tot i algunes molesties fisiques al genoll va marcar un dignissim temps de 1h37min. Seguit de l’Oriol, que al Km3 va haver d’afluixar el ritme i resignar-se a baixar de les 2h amb 1h56min. Un mal test de cara la Marató, esperem que sigui flor d’un dia I fruit de la calçotada del dia anterior. I finalment, el debutant, en Roger, amb 2h 07min que no esta malament després del parón forçat aquesta tardor-hivern. A Valls ja no valen mes excuses, volem veure’t sub50!
Abans de marxar cap a casa, parem al Bistró du MacDoneauld’s, per degustar unes hamburgueses casolanes amb patates. Puc dir que va ser de lo millor del matí, haburgueses i llegir la premsa del diumenge.
Propera parada, La Marató de Barcelona, l’afrontarem amb optimisme i un somriure als llavis i amb l’esperança d’acabar-la volem suport dels VasTards, pels carrers de Barcelona. Farem el que puguem, el què el cos pugui,….i us ho explicarem puntualment.
Bona crònica i felicitats al Roger, ja en tenim un altre al sac...
ResponEliminaAra cap a la Marató, jo vinc a fer el 10-15 kilometres del final... si els vastards em necessiten, allà estaré!!!
M