BOMBERS 2011 - Comencem a anar justets de Forces??

Per tercer cap de setmana consecutiu cursa en diumenge, aquest cop la ja tradicional cursa dels bombers a Barcelona amb el patrocini de Nike, cursa esperada dins del calendari per la seva bona organització i la qualitat de la semarreta, que per cert aquest any era una meeeerda!

Dia preciós a Barcelona, solejat i que coincidia amb el famós referèndum, 

IN-INDE-INDEPENDENCIA!!!

Pel que fa als Vastards, amb les baixes anunciades del Miquel i el Morell, ens vam trovar al punt de sortida, cadascú amb la pulsera disposats a anar a buscar el seu calaix, mes o menys merescut… lamentar la baixa a última hora de l’Isaac per una indisposició, cuida’t Isaac!!

Després d’un petit embús a les entrades dels calaixos i amb cinc minutets de marge ja estem tots col.locats als respectius calaixos, tots separats en grupets disposats a donar el millor de nosaltres. Comentar que la cursa és o será totalment al contrari que la de Valls, a Valls vam sortir tots junts i amb contacte visual entre nosaltres durant tota la cursa, era carrera en plan ciclista amb les seves tàctiques, gent xupant roda, altres que es quedaven a les pujades i els sprints finals a l’arribada. En aquest cas era més tipus contrarellotge, sortirem separats, sense possibilitat de veure’ns uns als altres, com als coles de pago tots uniformats amb una puta semarreta que feia mal als ulls si no portaves ulleres de sol i que a més, almenys a mi, encetava els mugrons.

A ritme d’AC/DC van donar el tret de sortida i a correr falta gent – THUNDER!!!

El recorregut era l’habitual de la cursa dels bombers que no comentaré aquí per no allargar molt el tema, però de la cursa destacar que hi havia xip cada 2 km i mig, que l’habituallament estava situat al km 4 (molt aviadet) i que la part de via laietana era espectacular.

Espectacular veure tota la gent que teniem davant, semblava la manifestació del passeig de gracia però canviant les senyeres per la puta semarreta. També destacar que els laterals de la famosa via semblava un hospital de campanya ple de gent semi-desmaiada a causa de la calor, que en feia molta!!

Anant al grà, pel que fa als nostres valents, sensacions agredolces, com a resum alguns milloren i altres ja anem justets de forces. Pel que fa als que milloren destacar el Chema, millor marca personal de tots els temps (seva) fregant els 50min, el Víctor també MMP (a punt de superar els 53) i el Marc que retornava, es per això que en aquesta ocasió no tenim fotos del event, una pena…

El Roger segueix xino xano al seu ritme buscant la forma, els maratonians van justets de forces, apretant les dents per acostar-se a les marques de l’any passat, el Prats i un servidor que teniem l’objectiu d’acostar-nos als 50 minuts vam fallar, el Prats va acusar el pes de les xapes que portava a la solapa i jo que venia tocat vaig tenir que caminar a estonetes ja que la cama no responia… encara que pitjor ho va tenir el Roures que no va arribar a Plaça España per que li va petar el ginoll.

Per últim el Guix que va anar al seu ritme per acabar fregant l’hora, s’estan plantejant donar-li el globus de la hora per que el tiu sempre ho clava!!

Així doncs aquesta setmana a descansar que diumenge vinent tenim el gran premi de Montmeló, tenint en compte que estem justets de forces, cada vegada més apretats en temps i que sortirem tots junts altre cop, pot ser una cursa apostuflant!

Esperem que el calor es comporti… serà apassionant!! i que les Forces ens acompanynin...

Resum Resultats:
Llorenç     45'00" ......10+1
Chema     50'15".........9+3
Oriol        50'58"..........8+1 
Roger       52'50"..........7
Victor       53'32"..........6+3
Dani          53'45"..........5
Marc        54'34"...........4 
Jordi P      54'35"..........3
Oriol G.    1h 00' 52"....2

CURSA EL CORTE INGLÉS - 3 Abril 2011

CURSA EL CORTE INGLES – 3 d’Abril 2011

La clàssica de les clàssiques s’avança aquest any per temes de calendari. Som al 3 d’Abril i toca cursa del Corte Ingles. Climatologicament parlant, el canvi és a millor.

La Cursa del Corte Inglés és una festa de l’atletisme popular en el sentit més ampli i de pas un acte solidari, aquest any a favor de l'Associació Espanyola Contra el Càncer - Catalunya Contra el Càncer.

Quedem a les 9:10min. al Zara i mentre va arribant la gent ens adonem de l’error comès: per poder accedir als calaixos hem de donar una volta de 500metres….ens passarà factura.

Avui tenim cares noves, en Victor que participa a la seva segona cursa despres dels 5Km per la Diagonal, i en Pedro, apadrinat per en Chema i amb algunes curses ben resoltes a les cames.


Tot i no ser cursa puntuable la graella fa goig: Roger, Dani, O’More, Llorenç, Chema, Pedro, Isaac, Oriol i Victor….en Guix no apareix, ni a la sortida ni a l’arribada, no sabem on s’ha ficat.

Arribada als calaixos de sortida molt plens 3 minuts abans del tret. Sortida neta, pero de sobte trobem els caminadors i atletes esporàdics que ens fan tocar de peus a terra; avui no farem marca.


Mentre en Llorenç surt disparat des del seu calaix blau (¿?) als mortals ens toca anar al vagó de cua fins a Montjuïc. És allà on es nota que ja no som uns esporàdics. De sobte la gent calla de cop, la respiració impedeix cridar i parlar, alguns – o molts – caminen, i nosaltres tirem muntanya amunt.
Al pas per l’estadi, passa en Llorenç primer, i l’Isaac segon, el Presi tercer, en Dani quart,…
Comença la baixada i ja ho tenim coll avall, queden 3Km, mes la propina.


Al pas pels 10Km en Dani marca 55:28, l’Isaac a 55:42 , l’Oriol a 55:44 , el Morell a 56:10….en menys d’un minut 4 Vastards….està clar que el ritme dels 3 primers Km impacta a les marques, pero per haver pujat les tres rampes de Montjuïc no esta malament.

A l’arribada, cap sorpresa, el guanyador es en Llorenç, pero atenció!, en Dani acaba amb 59’ 26” a la segona posició, 11 segons mes tard arriba l’Oriol , 17 segons mes tard l’Isaac, i a 2 segons de l’Isaac, el Morell. Preparem les pissarres i els retrovisors per Montmeló.


En Victor, en Roger i en Chema arriben més tard, pasada l’hora. En Pedro per la seva banda marca uns molt bons 55min.


A l’arribada ens espera en Marc, el reporter oficial de l’equip, per fer la foto de grup.


Li desitjem una recuperació ultraràpida per la cursa del proper diumenge a veure si pot fer trontollar la tendència guanyadora d’en Llorenç o unir-se a la lluita dels grup dels 50minuts.


P.D. En Guix va fer la cursa a part ( podriem dir a vanda pero la broma esta gastada…) amb un molt bon resultat, marcant un 1h 15m que ja voldria haver fet jo als 2002 quan vaig debutar. 

Enhorabona a tots, ens veiem a la Cursa dels Bombers on ens jugarem les garrofes de veritat.


                                                                                     Tfinal         ritme     T6,4K       T10K
_________________________________________________________________________
833 Llorenç                                                       51:21:00 50:41:00    4:43      31:27:00    47:21:00
2440 Dani                                                         1:01:47 59:26:00      5:32      37:49:00    55:28:00
2480 Oriol A.                                                   1:02:01 59:37:00      5:33      37:12:00   55:44:00
2316 Isaac Cebrecos Lerena                         1:00:53 59:54:00      5:34      36:36:00    55:42:00
2545 Oriol Morell                                           1:02:21 59:56:00      5:35      38:10:00    56:10:00
2822 Roger A.                                                 1:04:17 1:01:52         5:45     38:51:00   57:42:00
2993 Victor Miguel Pérez                              1:05:34 1:03:11        5:53     39:38:00   58:53:00
3183 José María Méndez                              1:08:19 1:05:55        6:08     40:58:00     1:01:10

CURSA DEL CALÇOT DE VALLS

Diumenge 27 març del 2011.

Primera cursa primaveral de la temporada i matinada al canto ( 6:00 am. real) 7:00 am. segons canvi horari . La sortida plujosa de Barcelona fa suposar el pitjor, tot i que un seguit de clarianes animen a pensar que pot millorar, la gent, direcció a Valls, es va preguntant per què no ha agafat la capelina...i sí, les ulleres de sol.

Concentració de tots els Vastards davant del CEM amb foto de família (feia goig veure a casi tot l’equip uniformat) quatre cagades de rigor amb kiwi menjat la nit anterior o no, uns últims twits per estar ben informats de què fa l’Alonso, cascs a les orelles, gorra, ulleres de sol i... tret de sortida.

Els primers km, son plans, amb visita als mossos d’esquadra inclosa. Mica en mica la cursa es va estirant per la carretera nacional i com formigues al cau, els Vastards van formant una fila india un darrera l’altre, el què, en l’argot de ciclisme se’n diria anar xupant roda.

Tothom comença a mesurar les seves forces i a pensar l’estratègia per atrapar al Vastard de davant seu, però o tothom pensava el mateix o tothom va mesurar les forces d’igual manera ja que ningú avançava a ningú i això que nosaltres som nosaltres….

Just abans del km 5 cartell divisori on ens separem d’en Llorenç que feia la mitja, si no ens havíem separat ja prou des de la sortida…

Al km 6 i escaig, avituallament amb beguda ultra in isotònica (ampolla d’aigua), i “agafats que venen corbes”, primera pujada de port de muntanya, on es va patir de valent i on encara s’hi senten els cruiximents que més d’un, s’hi va deixar allà. Per si no n’hi havia hagut prou, apretada de dents amb caiguda de queixal inclosa, i segon port de muntanya, on ni kiwi, ni pet injector d’últim moment, van poder ajudar a mantenir el ritme constant. Moments durs de la cursa.

A partir del km 8 calma i bons aliments gentilesa de Bezoya, toca-me la…. ampolla d’aigua i et mato!, que va anar com or en un pany, per poder afrontar els últims metres finals, més refrescats. Tornem a saludar els mossos d’esquadra, i arribada triomfal on una bossa (no mossa), generosa com a regal, acompanyada de taronja, llimona, plàtan i sobretot el caldo i el DVD de la copa d’Europa del Barça, van acabar de satisfer i recompensar l’esforç i les energies consumides.

Posteriorment tots junts, varem poder gaudir de la lluita titànica entre dos grans mig fondistes; dos trens de mercaderies; dos autos de xoc treien guspires a l’esprint final mentre el nostre Lladó reporter feia les fotos exclusives, lesionat.

Acte seguit dutxada a la ROCA de Valls, on algun Vastard va deixar clar quin tipus de calçot, és el que gastem a la capital…., quedada en un punt logístic per poder comentar la cursa tranquil•lament…, i desfilada a Cal gantxo que com va dir el panxo del Iphone 4 abans d’arribar, sempre s’ha de parar.

Gran calçotada final amb micro futurs Vastards, mini Vastards, Vastards i Vastardes.

89 42,72% 1250 Jordi Robles Bañeres 81 57:01 56:38 4:56 VASTARD RUNNERS

96 46,12% 1247 Oriol Morell 88 58:03 57:42 5:01 VASTARD RUNNERS

104 50,00% 1232 Oriol A.        94 59:01 58:38 5:06 VASTARD RUNNERS

114 54,85% 1253 Dani Llado I Sales 104 59:28 59:06 5:09 VASTARD RUNNERS

121 58,25% 1259 José María Méndez Seguí 110 1:00:05 59:46 5:12 VASTARD RUNNERS

125 60,19% 1246 Jordi Prats Codinach 113 1:00:27 1:00:07 5:14 VASTARD RUNNER

131 63,11% 1216 Roger A.    117 1:01:07 1:00:44 5:17 VASTARD RUNNERS

155 74,76% 1265 Renee Beekman F-21 1:04:45 1:04:23 5:36 VASTARD RUNNERS

186 89,81% 1059 Oriol Guix Casas 153 1:09:58 1:09:38 6:04 VASTARD RUNNERS

El que menja apart Llorenç:

207 53,65% 483 Llorenç Arnau Guitart 201 1:43:48 1:43:30 4:55 VASTARD RUNNERS

Crònica by Guix

Reportatge fotogràfic - Cursa del Calçot (27-03-2011)

Formació de l'onze titular abans de la cursa, veiem les cares de concentració d'uns Vastards que cada cop són més i acoloreixen el "peloton" atlètic català. A continuació una sèrie de fotos de la cursa, les arribades per ordre i el tiberi final. No us acostumeu a aquest tipus de reportatges perquè penso tornar aviat...

LA MARATÓ DE BARCELONA SEGONS L’ORIOL (the president)

Per fí arriba el dia 6, i després de 3 mesos de preparació intensa o almenys constant, afrontem per primer cop contra Filípides i la mare que el va parir.

El dia abans, per matar els nervis, correm 4Km des de la Font de Montjuïc fins a l’estadi Lluis Companys conmemorant els últims quilòmetres de la Marató Olímpica del ’92. Esmorzem per gentilesa de la organització i ens quedem fent fira. Tot sembla a lloc, la temperatura es bona, el dia clar, i sembla que l’endemà seguirà així. Al migdia anem a la Pasta Party: un combinat de pasta bullida amb salses que tot s’ha de dir, estaba prou bo. En Dani ens acompanya i s’infecta del virus maratonià.

Al vespre faig l’ultim sopar: 2 Kiwis, un plat de pasta fresca i una mica de pa.

A les 6am, em desperto de cop, un café sol, un paquet de PIMs de taronja i un altre Kiwi ( recomenació d’en Llorenç, gracies pel consell ).

Verificació i control del material:

-         Pulsometre/Cronòmetre
      

      -         Ulleres de sol

      -         Crema solar

      -         Reproductor MP3

      -         Cinturó porta coses (Amb la    T-10,    20€,   3 Gels Isostar,    Mocadors de paper)

      -         El Xip de control

      -         L’etiqueta pel guardarropía

      -         El Powerade per hidratar-se

      -         Crema de cacau per hidratar els llavis

      -         DNI
      -         Dorsal

Surto de casa amb la por al cos, pero tinc ganes de començar. A les 8, després del caos del guardarropía ens trobem amb en Llorenç i en Lucas ( l’invitat de luxe directament importat de Bradenton, FL. )

Ens situem als calaixos, en Llorenç va amb els que corren ràpid, i en Lucas i jo amb els que corren més estona. Sortim dels últims, uns 11 minuts després del tret de sortida oficial, arranquem suau, l’estrategia és anar just per sota dels 6min/Km i intentar estar entre les 4h i les 4h 15min al final.

Fem uns 10K sense donar-nos compte i una mitja marató placida, no estem com per anar amb presses. Passo per la mitja en 2h 04min. Segons el pla conservador, tot OK.

El pla es manté fins al Km30…

Poc abans del 30km, tinc gana i em trobo al Chema que em dona un plàtan reparador que em mejo ben content, arribo al Km30 amb en Dani, que corre uns metres amb mí i agafo un altre plàtan de l’avituallament. Em prenc un gel de sucre i una ampolla d’aigua sense parar de córrer ( si es que es pot dir aixi ). El mur no apareix i sembla que no apareixerà.

Del 30 al 35 es fa etern, sé que al 35 esta l’Arc de Triomf i entrarem al centre de BCN i estarà ple de gent, tinc ganes d’arribar pero es fa pesat, les cames comencen a fer mal, i el ritme baixa, pero no paro…Els voltants semblen un paissatge de la guerra….ampolles per tot arreu, esponges a les voreres, gent al terra afectada per les rampes musculars, corredors caminant, gent que coixeja, gent atesa per la creu roja, gent vomitant, i .jo vaig fent, si ho deixo ara serà pitjor, ja he comprovat en algún avituallament que em fan mal les cames també al caminar, per tant, millor correr i acabar com abans millor.

A l’Arc del triomf l’ambient es increïbe, sembla el Tour de França, la gent t’anima cridant el teu nom, veig a l’Oriol Morell, pero no veig a la Mary, que també hi és. Ho sento Mary!

Sense saber com arribo a Pl. Urquinaona, veig el Dani com un fantasma entre la gent, ja no sé quants cops l’he vist avui, es omnipresent!. Em dona forces per seguir….en queden 4….quilometes.

Portal de l’Àngel, la Caterdal, Via Layetana, Carrer Ferran, les Rambles i Paral.lel….Km39….i ara ens fan pujar per Rda St. Pere quan ja es veu Pl. Espanya al final!!!!

K40….ja esta fet…..porto 4h.14min corrent sense parar…

…queden 2Km…..carrer Sepulveda……Km41…..Pl.Espanya….Km42….”super sprint final a 7min/Km que dura 195metres”

Ho hem fet! En 4h30min.

Estic viu i puc caminar, les pulsacións normals, respiració relaxada, però les cames es queixen, i molt! No m’entretinc a l’arribada i pujo LES ESCALES fins a les Fonts per trovar-me amb en Llorenç…Que fa una hora que ha arribat!!!!!

Al final, contrariament al que pensaba dic….”l’any que ve, un altre cop”…i l’any que ve serem molts mes…

Enhoranbona al Llorenç, al Lucas i a tots els corredors que han acabat la Marató de Barcelona.

Gracies a la Mary, Missy, en Dani, en Chema, l’Uri, en Marc, l’Edu (gran trucada sorpresa el dilluns), per sortir al carrer a animar!

Marató de Barcelona 2010 (6 de Març de 2011) by Llorenç

Molts nervis durant els moments abans de la sortida, el respecte a la llarga distància, tant per la llegenda sobre l'anomenat mur dels 30 km,així com també por al dolor (muscular, articular, llagues, etc...), tantes anècdotes explicades per runners i d'altres llegides per internet, feien que la jornada del debut a la Marató fos una experiència nova en tots els aspectes i que sobretot l'objectiu principal fos acabar dignament al no conèixer el límit real i la resposta del cos a les condicions a partir del km 30. Els nervis varen anar minvant un cop a dins el calaix de sortida i sobretot al veure al voltant on tot tipus de runners em rodejaven, és cert que les aparences tot sovint enganyen (però a vegades ens agrada estar enganyats encara que només sigui per tranquilitzar-nos).

Per aquesta fita, em vaig anar mentalitzant durant la setmana a ser molt conservador i això volia dir no arrancar amb les meves sortides, a les que tinc acostumats a la majoria dels VasTards durant curses de 10 km (que per culpa de no acreditar menys de 45 min o bé no haver-hi calaixos, no tinc cap més remei que arrancar a sac), així com seguir un esquema de progressió de menys a més ritme per aguantar-lo sostingut al final. Per això va ser entrar en el meu calaix i restar quiet fins a esperar el tret de sortida, amb lo qual fins passat més de 9 minuts varem iniciar la marxa a un ritme molt pausat i per tant d'acord a lo previst. En els primers moments vaig estar retenint-me de començar a fer eslàloms, però com la jornada es preveia llarga em vaig deixar endur per la gent ressignat.

A partir del km 4 vaig intentar apretar una mica el ritme, això va ser només fins a trobar el globus de menys de 3h45min i sobretot la marabunta que portava al darrera, que feia impossible avançar-los i això no va ser fins a trobar un carrer realment ample, on poder avançar pel sentit on venien els cotxes per agafar un ritme d'acord al meu planning original. Un cop agafat el meu ritme de creuer entre 5min/km - 4'40min/km, va ser anar restant els km, hidrant-me en cadascun dels controls, disfrutar de l'ambient del carrer, tant de la gent que havia sortit per animar com els punts d'animació proposats per l'organització. Durant aquest trajecte vaig trobar al primer dels VasTards al Dani que estava en el carrer Rocafort que ens varem trobar per sorpresa, posteriorment va ser el Txema que a la Gran Via entre Rocafort i Urgell varem estar conversant una estona, tot seguit a pocs metres just davant de l'edifici de la feina em vaig trobar al Jordi Robles càmara de fotos en mà que em va fer uns crits, així com la foto inferior.

Tot seguia sobre el previst, fins aproximadament al km 15 on vaig trobar amb el Joan M. Vives, una institució del muntanyisme a Catalunya, que em va acompanyar durant 2-3 km en els quals ens varem trobar amb l'Anna Obach, tot era sumar kilòmetres i restar la distància per la meta. En Joan em va deixar a Meridiana per trobar-me després del pont Calatrava on va donar-m'he una barreta i va tornar a afegir-se a la meva penitència de restar km sense baixar el ritme, la seva ajuda va ser vital sobretot en aquesta part monòtona i poc animada del recorregut, fins a la zona Forum.

Al arribar a la zona Forum varem trobar-nos al Dani un altre cop que va donar ànims i a pocs metres estava el Marc, va donar-me un pot de carbohidrats d'assimilació ràpida, per tal de continuar amb el ritme constant fins a Glories i al tornar a la zona Forum va juntar-se a mi per tal d'ajudar-me a mantenir el ritme el més constant possible fins el final. En aquest tram litoral (darrers 10 km), es pot dir que va ser una recollida de cadàvers, on gent caminant, parats, estirats, atessos per la Creu Roja desfilaven davant dels nostres ulls, al trobar-me bé animava a continuar sense parar en cap moment i no abaixar el ritme. En la zona de l'arc del Triomf, tot i la pujada, la gent més propera animant donava una motivació extra, va ser allà on varem trobar l'O'Morell amb la càmara per captar la imatge del moment. A partir d'aquest moment el recorregut passava per la zona amb més gent al carrer, tot i com li anava dient al Marc "baixa ritme que no et segueixo", el cansament es feia notar, el compte enrera de kilòmetres, un gel final pels darrers kilòmetres i sobretot el Marc constant en tot moment que n'anava animant que va poder fer que els darrers kilòmetres el ritme no baixés de 5min 35seg. A poca distància del km 41 estava el Jordi Robles un altre cop fent el reportatge gràfic.

En resum vaig disfrutar molt durant el recorregut, va tocar patir als darrers 4 kilòmetres i triple objectiu aconseguit: finalitzar la Marató, fer-ho d'una manera dignament i guanyar al Xavier Bonastre, jejeje!!! Objectiu sense buscar-lo, però aconseguit. Respecte els temps finals un total de 3h 31 min 43 seg en un ritme de 5min 2 seg el kilòmetre, posició 3611 del total i 1713 de la meva categoria:

Per acabar agraïr tots els ànims dels VasTards runners durant el recorregut, amb un desplegament extraordinari del club (Dani, Txema, Jordi Robles, Marc i O'Morell), agraeixo especialment la companyia durant el recorregut de Joan M. Vives i també pel Marc durant els fatídics darrers kilòmetres finals, que no vaig acabar de veure el mur, però vaig haver d'afluixar més de lo previst.

Marató de Barcelona 2010 (BREAKFAST&RUN + PASTA PARTY)

Al tratar-se del debut de 2 dels VasTards Runners (Oriol "el presi" i Llorenç) a la llarga i mítica distància de la Marató, varem decidir seguir tots els esdeveniments muntats per l'organització. Un cop recollits els dorsal i la bossa del corredor, que per sorpresa nostra era simpliment això una bossa amb propaganda de diverses Maratons i patrocinis més la samarreta (cal dir que  força chula tant el teixit com els colors), varem fer una volta per la fira del corredor, on per sorpresa nostra varem trobar una fira de veritat amb botigues d'arreu i de tot tipus (running, triatló, fisio, alimentació,  plantilles, maratons d'arreu, revistes, entrenadors, totes les marques de material esportiu, etc...). Allà ens varem poder firar de material entre molta oferta.

A les 9:30 del matí uns 1.400 corredors, ens varem agrupar per fer els darrers 4 km 195 metres de la Marató dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l'objectiu no era un altre que estirar les cames i disfrutar de la passejada abans de l'esperada Marató, varem poder fer-nos fotos i entrar a dins d'Estadi Lluís Companys.

 

L'ambient era del tot festiu hi havia banderes de totes les nacionalitats, destacant un grup de Sudafrica, així com uns pocs catalans per tal de poder demanar que ens fessin les respectives fotografies, la passejada va ser del tot lleugera pel ritme, no tant pel recorregut de la Marató, perquè els darrers 2 kilòmetres tenien un increment substancial fins a l'arribada al Estadi Olímpic. En aquest mateix estadi varem repetir la foto de les beceroles de l'actual club on el Presi i jo mateix varem fer la nostra primera cursa del Corte Inglès (fa 10 anys, ufff!!!! quins temps aquells i com varem patir per pujar a fins a l'Estadi).

Un cop acabada la sortida varem retornar caminant amb la calma junt amb el gruix d'atletes, acompanyanants i xafarders davant de la fira dels corredors on l'organització va muntar el breakfast, amb diverses fruites en Producció Integrada tot i que no estàven degudament etiquetades, galetes i coca (ei!!! però de pinyons) per acabar l'esmorzar o piscolabis. 

Després varem tornar a fer temps al CosmoCaixa, un cafetó en un bar per tornar a la Fira del Corredor, fer les compres compulsives de darrera hora i a gaudir de la Pasta-Party, on varem probar dos tipus pasta, refresc i un cafè. Tot seguit varem conèixer el Lucas jefe del "Presi" que va aprofitar la seva visita a Barcelona per unes reunions per fer la Marató, la veritat que al tractar-se d'un atleta amb una constitució força robusta, ens va fer dubtar de les seves possibilitats per acabar la Marató, però sent americà l'Oriol no va dubtar en cap moment  que pugui acabar-la. Per tant sense més dilacions només restava descansar abans de l'esperada data M.