Diumenge 27 març del 2011.
Primera cursa primaveral de la temporada i matinada al canto ( 6:00 am. real) 7:00 am. segons canvi horari . La sortida plujosa de Barcelona fa suposar el pitjor, tot i que un seguit de clarianes animen a pensar que pot millorar, la gent, direcció a Valls, es va preguntant per què no ha agafat la capelina...i sí, les ulleres de sol.
Concentració de tots els Vastards davant del CEM amb foto de família (feia goig veure a casi tot l’equip uniformat) quatre cagades de rigor amb kiwi menjat la nit anterior o no, uns últims twits per estar ben informats de què fa l’Alonso, cascs a les orelles, gorra, ulleres de sol i... tret de sortida.
Els primers km, son plans, amb visita als mossos d’esquadra inclosa. Mica en mica la cursa es va estirant per la carretera nacional i com formigues al cau, els Vastards van formant una fila india un darrera l’altre, el què, en l’argot de ciclisme se’n diria anar xupant roda.
Tothom comença a mesurar les seves forces i a pensar l’estratègia per atrapar al Vastard de davant seu, però o tothom pensava el mateix o tothom va mesurar les forces d’igual manera ja que ningú avançava a ningú i això que nosaltres som nosaltres….
Just abans del km 5 cartell divisori on ens separem d’en Llorenç que feia la mitja, si no ens havíem separat ja prou des de la sortida…
Al km 6 i escaig, avituallament amb beguda ultra in isotònica (ampolla d’aigua), i “agafats que venen corbes”, primera pujada de port de muntanya, on es va patir de valent i on encara s’hi senten els cruiximents que més d’un, s’hi va deixar allà. Per si no n’hi havia hagut prou, apretada de dents amb caiguda de queixal inclosa, i segon port de muntanya, on ni kiwi, ni pet injector d’últim moment, van poder ajudar a mantenir el ritme constant. Moments durs de la cursa.
A partir del km 8 calma i bons aliments gentilesa de Bezoya, toca-me la…. ampolla d’aigua i et mato!, que va anar com or en un pany, per poder afrontar els últims metres finals, més refrescats. Tornem a saludar els mossos d’esquadra, i arribada triomfal on una bossa (no mossa), generosa com a regal, acompanyada de taronja, llimona, plàtan i sobretot el caldo i el DVD de la copa d’Europa del Barça, van acabar de satisfer i recompensar l’esforç i les energies consumides.
Posteriorment tots junts, varem poder gaudir de la lluita titànica entre dos grans mig fondistes; dos trens de mercaderies; dos autos de xoc treien guspires a l’esprint final mentre el nostre Lladó reporter feia les fotos exclusives, lesionat.
Acte seguit dutxada a la ROCA de Valls, on algun Vastard va deixar clar quin tipus de calçot, és el que gastem a la capital…., quedada en un punt logístic per poder comentar la cursa tranquil•lament…, i desfilada a Cal gantxo que com va dir el panxo del Iphone 4 abans d’arribar, sempre s’ha de parar.
Gran calçotada final amb micro futurs Vastards, mini Vastards, Vastards i Vastardes.
89 42,72% 1250 Jordi Robles Bañeres 81 57:01 56:38 4:56 VASTARD RUNNERS
96 46,12% 1247 Oriol Morell 88 58:03 57:42 5:01 VASTARD RUNNERS
104 50,00% 1232 Oriol A. 94 59:01 58:38 5:06 VASTARD RUNNERS
114 54,85% 1253 Dani Llado I Sales 104 59:28 59:06 5:09 VASTARD RUNNERS
121 58,25% 1259 José María Méndez Seguí 110 1:00:05 59:46 5:12 VASTARD RUNNERS
125 60,19% 1246 Jordi Prats Codinach 113 1:00:27 1:00:07 5:14 VASTARD RUNNER
131 63,11% 1216 Roger A. 117 1:01:07 1:00:44 5:17 VASTARD RUNNERS
155 74,76% 1265 Renee Beekman F-21 1:04:45 1:04:23 5:36 VASTARD RUNNERS
186 89,81% 1059 Oriol Guix Casas 153 1:09:58 1:09:38 6:04 VASTARD RUNNERS
El que menja apart Llorenç:
207 53,65% 483 Llorenç Arnau Guitart 201 1:43:48 1:43:30 4:55 VASTARD RUNNERS
Crònica by Guix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada