VASTARDS on ICE

1ª cursa internacional dels Vastards Runners.

Munich 31 de Decembre 2010.

Objectiu aconseguit, una representació dels Vastards Runners van fer cap a Munich amb l’objectiu de disputar la Silvesterlauf 2010, els escollits van ser Oriol Agramon “el presi”, Llorenc/s/ç Arnau “estrella del club” i Dani Lladó “el Bojan de l’equip” amb la companyia de la utillera i reportera Eva Campos “la pichi”.

Después de catar la meravellosa Dunkel i altres cerveses Bavares i els seus exquisits menjars (no aptes per corredors) i encara amb la imatge del Bruce Springsteen alemany (o era el de veritat?), els nostres intrèpids aventurers enfilen el camí cap a la montanya olímpica al crit de Spaghetti!!!! I a uns -3 graus.

Ja en sortir del metro comencem a veure el que ens espera, el terra està tot plè de neu i gelat, mare meva i nosaltres amb bambes d’estiu i sense cadenes!!

Recollim els pitrals i la samarreta tècnica i ens disposem a canviar-nos, menys mal que la zona mixta és a cobert per que si no ja no correm ni res....

Ens calcem les sabatilles, les barretines i els barçalets (com el del Puyol) i s’acosta un tiu parlant en català, no estem sols!! Després descobrim que uns de l’altre club de la nació també corren per allà... ens passa per portar distintius amb la senyera, en fin...

Fotos de rigor i ens dirigim a la sortida mentre la pichi es queda a la intemperie amb les bosses i la càmera de fer fotos (ella si que patirà...), ya no hay vuelta atras... ara descobrim que les llebres alemanes tenen més calitat que les d’aquí, sobretot quan s’ajupen a cordar-se les bambes, jajajajajaja

Amb puntualitat germànica comença la cursa, sota un fred de justícia els nostres intrèpits comencen a avançar entre la gent vigilant de no caure, el Llorens es distancia ja de seguida (no sabem si cap a l’arribada o a refugiar-se a la zona mixta...) i la resta ens quedem una mica més enrera. Els camins son estrets i plens de gent, i la superfície gelada no convida molt al relaxament i de seguida ens trobem els tres separats enmig de gent que parla raro. El recorregut, sempre sobre gel o neu, es plè de pujades i baixades, no molt fortes però constants, amb els punts kilomètrics ben marcats i sense habituallament, probablement per que el granitzat de aquarius no es el més recomenable quan estàs corrent sota zero... de tant en tant hi ha timbalers i la pichi a l’arcen fent fotos.

Ens trobem a l’arribada, el Llorenç arriba el primer, diu que ha fet uns 48 minuts, després un servidor amb uns 52 i mig i seguidament el presi amb uns 55. Recollim la tassa gentilesa de l’organització, previ pagament per part nostra i ens la omplen de tè calent, que donades les circumstancies s’agraeeix

Tornem a la zona mixta disposats a posar-nos el xandall i recollir el diploma, on veiem que el Llorens no surt a la classificació!!! Sempre ens quedarà el dubte de si va correr o no, a les fotos de la pichi no surt, al video de la sortida no l’hem trobat i a la classificació oficial tampoc hi és... “con la venia, a les puebas me remito...”

Després anem a l’hotel a dutxar-nos i seguidament a l’AugustinerBrau a recuperar forces, en forma de codillo i appfelstrudel regat en cervesa alemanya.

Conclusións,

1.- Missió complerta, cursa internacional feta.

2.- El Robles l’únic que no ha fet cursa de sant silvestre (al guix se li perdona que és nou, bueno i al Roger per que encara no està al 100%)

3.- La temporada que ve serà apassionant, com deia el Filòsof apreteu-vos les malles que ens divertirem...

Agraïments:

A la pichi per la companyia sota el fred muniquès, a la cervesa bàvera per donar-nos energia i a la resta dels vastards pel seu suport des de la distància.

Feliç any 2011 i que es compleixin tots els nostres objectius (carrerils i els altres).

Ens veiem a la carretera, sempre que no hi hagi neu!!

En breve publicarem les fotos del event...