Després d'un primer ensurt: 2 dels vastards es perden per uns polígons industrials laberíntics, els 3 vastards aconsegueixen trobar la pista d'atletisme de Mollet. Només sortir del cotxe per canviar-se s'adonen de que córrer amb màniga curta seria massa agosarat ja que la fresca és important i ja són les 10 del matí. La recollida de dorsals no presenta cap dificultat però el disgust en veure el disseny de la samarreta que dóna l'organització és irreparable. Com bé diu el presi, han posat a la samarreta el dibuix guanyador d'un nen d'escola de primària.
Per oblidar aquesta broma de samarreta decideixen fer unes voltes a la pista d'atletisme per escalfar. A les 10.25 s'anuncia que els corredors es posin 'darrera de la sortida', cap allà ens dirigim i ens unim a una multitud de corredors, ens adonem que els reis aquest any han estat molt generosos amb els rellotges/pulsòmetres/crono/GPS. Sense anar més lluny, són 2 els vastards que estrenen GPS també.
Desde el megàfon s'anuncia un petit retard en la sortida ja que els mossos, en una operació just-in-time a la japonesa, estan tallant els carrers en aquells precisos moments. Desde aquest modest bloc aprofitem per dir a la Tura que no apliqui aquest sistema real time a Barcelona si en el futur n'és l'alcaldessa.
Només començar els 3 vastards se separen, cadascú a la seva. La primera part del circuit és urbana, fa baixada i tot va bé, però al km 4 hi ha una pujada que trenca i més d'un corredor ha de parar. Tot seguit entrem a la zona no asfaltada denominada com Gallecs, es tracta d'un espai forestal molt maco. Arribem fins a una ermita i ja comencem a baixar fins al km 9 on hi ha l'última pujada fins l'arribada. Els 3 vastards es mostren satisfets a l'arribada on els espera un generós entrepà de pernil salat que els recompensa. Recordant que el Llorenç tenia molèsties al soli, els temps són els següents:
Benvinguts a la segona edició del campionat Vastard Challenge. Amb les noves incorporacions aquest any promet ser molt emocionant. Recordem que la classificació de la I Vastard Challenge (2010) es pot consultar aquí.
A més a més:
* 3 punts extra per cada millor marca personal absoluta (10km)
* 1 punt extra per cada millor marca, respecte a anys anteriors, en la mateixa cursa (10km)
IMPORTANT: Només puntuaran aquelles curses marcades al calendari com a puntuables, independentment de la quantitat de vastards que hi participin. A més a més cada Vastard haurà de descartar 2 de les 12 curses puntuables ja que a la classificació final computaran només els resultats de les 10 millors curses.
CLASSIFICACIÓ GENERAL FINAL VASTARD CHALLENGE 2011:
Objectiu aconseguit, una representació dels Vastards Runners van fer cap a Munich amb l’objectiu de disputar la Silvesterlauf 2010, els escollits van ser Oriol Agramon “el presi”, Llorenc/s/ç Arnau “estrella del club” i Dani Lladó “el Bojan de l’equip” amb la companyia de la utillera i reportera Eva Campos “la pichi”.
Después de catar la meravellosa Dunkel i altres cerveses Bavares i els seus exquisits menjars (no aptes per corredors) i encara amb la imatge del Bruce Springsteen alemany (o era el de veritat?), els nostres intrèpids aventurers enfilen el camí cap a la montanya olímpica al crit de Spaghetti!!!! I a uns -3 graus.
Ja en sortir del metro comencem a veure el que ens espera, el terra està tot plè de neu i gelat, mare meva i nosaltres amb bambes d’estiu i sense cadenes!!
Recollim els pitrals i la samarreta tècnica i ens disposem a canviar-nos, menys mal que la zona mixta és a cobert per que si no ja no correm ni res....
Ens calcem les sabatilles, les barretines i els barçalets (com el del Puyol) i s’acosta un tiu parlant en català, no estem sols!! Després descobrim que uns de l’altre club de la nació també corren per allà... ens passa per portar distintius amb la senyera, en fin...
Fotos de rigor i ens dirigim a la sortida mentre la pichi es queda a la intemperie amb les bosses i la càmera de fer fotos (ella si que patirà...), ya no hay vuelta atras... ara descobrim que les llebres alemanes tenen més calitat que les d’aquí, sobretot quan s’ajupen a cordar-se les bambes, jajajajajaja
Amb puntualitat germànica comença la cursa, sota un fred de justícia els nostres intrèpits comencen a avançar entre la gent vigilant de no caure, el Llorens es distancia ja de seguida (no sabem si cap a l’arribada o a refugiar-se a la zona mixta...) i la resta ens quedem una mica més enrera. Els camins son estrets i plens de gent, i la superfície gelada no convida molt al relaxament i de seguida ens trobem els tres separats enmig de gent que parla raro. El recorregut, sempre sobre gel o neu, es plè de pujades i baixades, no molt fortes però constants, amb els punts kilomètrics ben marcats i sense habituallament, probablement per que el granitzat de aquarius no es el més recomenable quan estàs corrent sota zero... de tant en tant hi ha timbalers i la pichi a l’arcen fent fotos.
Ens trobem a l’arribada, el Llorenç arriba el primer, diu que ha fet uns 48 minuts, després un servidor amb uns 52 i mig i seguidament el presi amb uns 55. Recollim la tassa gentilesa de l’organització, previ pagament per part nostra i ens la omplen de tè calent, que donades les circumstancies s’agraeeix
Tornem a la zona mixta disposats a posar-nos el xandall i recollir el diploma, on veiem que el Llorens no surt a la classificació!!! Sempre ens quedarà el dubte de si va correr o no, a les fotos de la pichi no surt, al video de la sortida no l’hem trobat i a la classificació oficial tampoc hi és... “con la venia, a les puebas me remito...”
Després anem a l’hotel a dutxar-nos i seguidament a l’AugustinerBrau a recuperar forces, en forma de codillo i appfelstrudel regat en cervesa alemanya.
Conclusións,
1.- Missió complerta, cursa internacional feta.
2.- El Robles l’únic que no ha fet cursa de sant silvestre (al guix se li perdona que és nou, bueno i al Roger per que encara no està al 100%)
3.- La temporada que ve serà apassionant, com deia el Filòsof apreteu-vos les malles que ens divertirem...
Agraïments:
A la pichi per la companyia sota el fred muniquès, a la cervesa bàvera per donar-nos energia i a la resta dels vastards pel seu suport des de la distància.
Feliç any 2011 i que es compleixin tots els nostres objectius (carrerils i els altres).
Ens veiem a la carretera, sempre que no hi hagi neu!!
En breve publicarem les fotos del event...
dissabte, 1 de gener del 2011
CURSA DELS NASSOS DE BARCELONA 31-12-2010
Els Vastards citats a la tradicional Cursa dels Nassos es troben puntuals a la parada de metro de Selva de mar una hora abans que es doni la sortida de l’última cursa de l’any. Els convocats són 3: el Marc, ja com a Vastard consagrat, i l’Isaac i el Prats (servidor) com a noves incorporacions.
Després de passar pel guardarropia (que està a prendre pel c…) i escalfar una mica ens dirigim a la línia de sortida on, amb 9.500 corredors inscrits, el merder que ens trobem és de nassos. Entre els corredors trobem de tot: des de petits nassarrons fins a nàpies intimidatòries. Val a dir que la representació Vastard anava bastant ben servida en aquest sentit, sobretot un servidor. Aquí ens hem de separar ja que es donaran dues sortides en funció del dorsal, el Marc sortirà en el primer calaix i les joves promeses (bé, deixem-ho amb promeses…) en el segon.
No fa gens de fred i sí molta humitat. El cel està bastant tapat però sembla que la pluja que ha estat caient durant tot el matí no ens tocarà els nassos.
Finalment es donen les sortides, el Marc fa la seva cursa, pel que comenta en acabar comença bastant fort i ha de baixar el ritme en els segons 5 km. Mentrestant l’Isaac i el Prats surten junts però, tot i anar a ritmes semblants, aviat se separen ja que hi ha un trànsit intens. El Prats no té bones sensacions des de l’inici, fa molta calor i ja al primer km s’ha de lligar el xuvasquero a la cintura perquè comença a suar la gota gorda. L’Isaac per contra va a bon ritme i aprofita per passar-lo. Amb tot això el Marc va amb guants i buff, hahahhahahahaha.
Cap al km 8 a l’Isaac li agafa una mini-pàjara que li fa baixar el ritme uns minuts, el Prats aconsegueix avançar-lo abans aquest no es recupera. Tots 3 Vastards pateixen força en els últims kms, finalment el Marc marca un crono de 49:06 sense acabar de posar tota la carn a la graella, el Prats amb 52:29 no aconsegueix millorar la marca de la jean bouin, cosa que sí que fa l’Isaac amb els seus 53:09. En definitiva, una bona cursa sense uns grans resultats que serveix per motivar-nos encara més per la temporada que comença.
Entrades
