DHL Staffeten 5x5Km Aarhus

Dimarts 20, Dimecres 21 i Dijous 22 d'Agost es celebra la cursa per equips DHL staffeten a Arhus, Dinamarca. Cursa on la majoria de participants i equips son d'empreses de la zona. 

La cursa te al voltany de 40,000 participants, repartits en 3 dies, i se celebra per la tarda entre 18:30h i 21h.

LEGO hi aporta al voltant de 900 corredors dividits en equips de 5, que completaran entre tots 25Km corrent pel Midenparken. El circuit es mixte, asfalt i terra, i ple de pujades i baxades, excepte el Km3 i 4 que estan enllaçats per una gran recta que puja i puja i puja...el parc i la zona recorda molt Montjuïc.

Els equips son mixtes, homes i dones junts i l'ambient molt relaxat. Cada empresa monta tendes de gran capacitat on hi ha taules i cadires, babcoa, begudes, galetes, barres energetiques ...

Aixi que qui no vol córrer, te opcio de veure l'espectacle des de la comoditat de la tenda i l'escalfor de les brases.

Jo tinc assignat el 4rt relleu, no començo  a correr fins les 20:10...despres d'haver estat menjant i bebent massa, tinc l'estòmac revolucionat i no puc correr massa còmode, pero puc fer uns bons 25min30s, que no esta malament.

Primera cursa  a l'estranger, amb la mirada posada a la Mitja Marató de Vejle el proper 30 d'octubre.

una abraçada a tots! i feliç cursa de la Mercè.

Presi

10k Vil·la Olímpica

Última cursa abans del parón estiuenc. La majoria dels vastards estan ja pensant més en les vacances que en les curses i són vàries les baixes informant que bones vacances, que ens veiem al setembre i que vagi bé la cursa. Tot i això, 5 dels vastards es presenten puntualment a la sortida de la cursa pel barri olímpic de Barcelona. És una cursa ràpida diu l'organització, i calurosa afegiriem també.

Reapareixen després d'uns quants mesos sense tastar l'asfalt de les curses en Roger (i de quina manera!) després d'una llarga recuperació d'una lesió i en Chema. Per aquest ordre seran 1er i 2on vastard.

El dia comença ennuvolat però amb caloreta. Decidim passar dels calaixos i sortir junts ja que les forces es presenten molt igualades. El Guix només el veurem durant la cursa i a l'arribada. Els primers 3 kilòmetres els fem en grup fins que en Roger ataca i se'n va en solitari. El Chema i el presi intenten seguir-lo i el Morell no pot aguantar el canvi de ritme i es queda darrera. El ritme no és ni de bon tros de traca, sinó més aviat de mocador, i és que les forces van ja molt justes. En Roger fa valer l'avantatge aconseguit per aconseguir la seva primera victòria a la challenge d'enguany.

L'esmorzar post cursa reuneix als vastards on s'anuncien magnífiques novetats de la triatló que té ja a tocar el Guix, i també, com no podia ser d'una altra manera, es comenta la marxa del presi a Legoland. Ens deixa en el moment més àlgid, com a líder sòlid de la challenge, i amb l'intenció de participar en més curses abans que acabi l'any (en la mesura del possible). Bona sort per terres vikingues presi, i abriga't que farà fred.

Fins setembre, bones vacances a tots.
Morell

Crónica 1a Cursa Muntanya a Begues by Jonnhy

El passat 19 de Maig el Prats i un servidor vam aprofitar per fer la 1ª. Cursa de muntanya de Begues organitzada pel seu club excursionista amb  23,4 km de distancia dintre del Parc Natural del Garraf. Un entorn que el Jordi desconeixia encara de la proximitat de la que podem gaudir al viure tan a la vora i jo la coneixia per les seves corves i el seus paratjes que son coneguts en el entorn de la moto.

A les 9:00 començaria a una cursa dura, amb curts trams tècnis, més de de mitjà marató, corriols, pistes i un desnivell positiu de 900 metres amb un no parar de pujades i baixades i jo gens acostumat a aquest terreny, així que avui tocaria patir de valent.

Comença la cursa amb uns 300 participants, on despres dels primers quilómetres per dintre del poble, trobem la primera pujada La Desfeta (522 m.) on em trobo força bé hi prenc la inicativa d´anar marcant el ritme davant del Jordi on al finalitzar la pujada ara toca baixar i m´ho prenc amb calma  i les coses tornen al seu lloc, ho sigui Jordi tira tu que jo et segueixo.

Anem dirección al Castell  de l’Eramprunyà i l’ermita romànica de Santa Maria de Brugués  una baixada dureta ja que els ultims 300 metres fins i tot hi ha unca corda pel seu fort desnivell    (aquesta gent de Begues están bojos hi penso )on al finalitzar-la  trobem el primer avituallament km 6,5 aprox. força complets els tres que hi han durant la cursa amb beguda isótonica, fruita, fruits secs i xocolata.

Continuem per Can Flocant ( punt més baix de la cursa) tot un seguit de pistes, on intento recuperar el que he perdut durant la meva baixada particular per tornar a pujar pel camí  “medieval” de la Sentiu  a Can Bassoles (amb ponts,  contraforts i baranes emmerletades) on arribem al segon avituallament on al Jordi ja le he perdut fa una bona estona km 12,5 aprox. I on em diuen que el primer ja ha arribat amb un temps de 1:50

 Pel GR-92 arribem a la collada de la Clota i pel camí dels caçadors pujem al coll Sustrell, en la serra de Can Perers, tot aprofitant sempre que podem, per aixecar el cap i veure l´entorn del Parc natural del Garraf amb que ens ofereix un paisatje increíble al costat del Mediterrani com a fons.

A la vall del Teix es troba el tercer i darrer avituallament,(km 18 aprox.) on penso que ja em queda menys per deixar aquest patiment on després d’una última pujada a la serra de la Guàrdia iniciem el descens final  a la meta pels voltants del poble de Begues.

Els ultims 2 quilómetres es fan per dintre de la población i arribant de nou al mateix punt on fa unes 3:11 vaig sortir pensant que aixó de la muntanya era més fácil i el 214 de la General.

El Jordi fa una bona estona que va arribar on el trobo tot estirat aprofitant el servei de masatges gratuit i on ha fet un temps de 2:49 i el 139 de la General.

Aixo no quedarà així on l´any vinent segur que tornarem.

EXTREME MAN SALOU (5 de maig de 2012) by Llorenç

Encara que no estava apuntat com a VasTard runner al no tenir una secció de Triatló (temps al temps), per petició popular aquí va la meva crònica de l’esdeveniment del passat diumenge. Que pels que no hagueu fet mai un triatló dir-vos que és un gran sarau en tots els aspectes, però sobretot logístic, perquè cal portar gadgets per a tots els esports i si a sobre es de mitja distància encara més lio. Aquest al ser un mig Ironman les distàncies eren 1900 de natació, 90 km de bicicleta i 21 km de córrer.

Tot va començar el dissabte amb la recollida de dorsals i entrada als boxes, un cop passades les verificacions dels jutges de la cursa, amb els companys del CE Picornell, que en aquesta cursa érem una bona colla (gairebé una vintena), posteriorment cadascú al seu hotel i a quedar ben d’hora per sopar, càrrega d’hidrats de carboni al màxim per l’endemà, posteriorment la passejada de rigor on vàrem veure el veritable ambient sòrdit de Salou, despedides de solteres d’angleses, bars depriments... no era les dates del SalouFest, però la nit prometia, per tant per no cauré en cap temptació després de caminar una estona cap al catre, que al matí a les 5:30 tocava aixecar-se.

 

 

El diumenge, al sonar el despertador, és quan realment dius que he d’esmorzar tant d’hora et forces a menjar un parell de bikinis (mixtos pels que parlin en LAPAO) pq el matí serà llarg, arribada als boxes allà revisar tot el material, inflar neumàtics, ficar-nos el neoprè, ostres de cop ens fan fora del Box són les 7:15h, la sortida és a les 7:30h, nervis i tensió previs. Tothom està a la platja apunt per la sortida l’espeaker ens dona les darreres instruccions, darreres bromes dels companys, bufff!!! Em pugen les pulsacions, és el pànic a l’aigua que encara no tinc controlada la disciplina....

 

Tret de sortida i jo deixo sortir a tothom i des d’un lateral entro a l’aigua per tal de fer la meva cursa evitant al màxim els cops, de fet cap cop pq em vaig quedar ben sol, fins que el grup de la segona onada em van atrapar, vaya tela... 47 minuts per nadar els 1900 metres (que segons companys eren 200 metres més com a mínim) potser m’ho havia pres amb massa calma, res que cap a la transició o T1, que encara va ser més tranquil·la em vaig sentar per treurem el neoprè i ficar-me tot lo de la bicicleta i cap a la bici a començar a pedalar i a remuntar sense parar.

 

La bici era dura amb 3 ports (molt millor així les cabres patirien més que jo), després d’un tros una mica avorrit pla, en el qual les bicis de crono i la gent acoplada m’avançaven, però després a la pujada i a la baixada més tècnica es van canviar les tornes. A la bici no em vaig trobar en el millor moment, si anava molt fort em punxaven els quàdriceps al ser una bici dura, per tant millor anar a ritme però amb cadència i pensar que s’havia de córrer, va ser en aquest tros o n vaig anar avançant a diferents companys de Picornell. Sobretot vaig aprofitar per menjar bé i hidratar-me al màxim un temps força correcte de 3h justes i sense patir en excés.

Un cop d’arribada a Salou, nova transició aquesta si que la vaig fer més ràpida i començar a córrer la mitja marató els primers metres van ser molt durs, però enseguida vaig agafar el meu ritme al veure que no podria superar la meva marca del Sailfish de Berga, vaig anar per sensacions i anar avançant algun altre company de Picornell i altres que ens anàvem creuant el circuit, no recordo qui va dir que era pla, però tenia una rampa que s’enganxava de valent, per sort vaig agafar-m’ho amb filosofia i pensar en el compte enrere, mentres tant aprofitava per anar recollint Gels de ISOSTAR, que amb lo cars que són vaig fer una bona recol·lecta, així com anar bevent aigua un parell de glops i refrescar-me. Així fins a poder creuar la meta amb 1h 37 min de la mitja marató i un temps total de 5h32min.

 

 

 

Posteriorment a l’arribada, retrobament amb la gent de l’equip i allà explicar-nos les batalletes, però el millor la paella de la organització amb un sortidor de cervesa i musica Chill Out, va fer que alguns dels moments del patiment quedin en l’oblit i ja es pensi en noves curses... propera parada Balaguer... 1 de juny un nou Half m’espera...

Marató d'Empúries - Cursa de 10K - 28 d'Abril 2013

HABEMUS SUB 50!!

4 Vastards: 1,2,3,4... van participar el passat 28 d’Abril en la 3ª Cursa puntuable per la Vastard Challenge 10x10K 2013.

Va ser a la coneguda cursa de l’Anxova-10K enmarcada dins de la Marató d’Empúries.

Sota uns núvols amenaçadors, els joves intrèpids Dani, Morell, Guix i Presi es troven a les 8:45  a la sortida, amb tan sols +6ºC i una brisa suau de 100Km/h.

La sortida fóu rápida i els 3 liders del campionat surtiren a bon ritme, 5min/Km. En Dani xupant roda del Presi fins al Km 3,5 i en Morell a uns 100m controlant el cap de carrera.

En Guix en la seva lluita particular contra el crono, es mantenia en quarta posició amb uns còmodes 7 punts assegurats de cara al campionat. S'ha de reconèixer l'esforç d'en Guix en pujar a l'Escala el diumenge, ja que havia corregut la Cursa Intercol·legial el dia abans!!

Al Km.4 en Dani féu un hachasso al Presi i es col·locà capdavanter. Els peus li flotaven sobre l’asfalt mullat – ara va i plou – i com un overcraft lliscà cap a la meta a un ritme tripidant.

El Presi, en fallida total és avançat pel Morell al km.7,... les posicions ja no canviaran fins a la línea de meta.

Sorpresa, estupefacció, incredulitat, endorfines a tutiplen al final!!!!! ....al saber-se la marca sub50 d’en Dani. Si no us ho creieu, mireu la cara d'incredulitat que se li va quedar. Un dia pel record i pel récord que en Dani mai oblidarà.

Dani 49'36"
Oriol M.  50' 57"
Oriol  A.  51'36"
Oriol G.   60' 23"

TUGATRAIL de Castellolí by J Prats

És dimecres però toca cursa, una mica estrany sí, però resulta que és 1 de Maig i a Castellolí han decidit fer-nos treballar de valent.

Em vaig apuntar a la TugaTrail una mica per complir amb la paraula que li vaig donar a l’Edu, clar que em vaig comprometre abans de saber que havien allargat el recorregut fins als 19,5 kms i els 970 m D+. Però bé, és una cursa amb bona reputació, a prop de Barcelona, i sempre ve de gust fugir de l’asfalt, així que m’hi tiro de cap tot i sabent que no arribo en forma.

Ens trobem amb l’Edu a primera hora, recollim dorsals, ens equipem i esperem que donin la sortida, un luxe poder evitar les aglomeracions, només es repartien 350 dorsals a la cursa, a part de la caminada popular. Contrast brutal amb la última cursa que havia fet, la de Bombers, just 10 dies abans. Per cert remarcable els dorsals de roba, comodíssims.

Just abans de començar l’Edu m’explica els seus habituals sopars de duro: que si una fascitis, que si em fa mal aquí, que si no he pogut entrenar, etc... li dic que sí que sí, i que si té pressa no cal que m’esperi al final...

Comença la cursa i als 500 m ja ens separem, en aquestes curses si tens alguna ambició és important col·locar-te bé al principi, per quan arribin els primers corriols evitar els taps que es formen. No és el meu cas, així que vaig tranquil a un ritme còmode.

La primera meitat (fins el km. 11 aprox.) la cursa bàsicament puja, per a partir d’aquest punt planejar i baixar fins el punt de sortida. La cursa transcorre principalment per corriols, algún tram de pista i segueix un parell de tallafocs a la part més alta i dura del recorregut. (per cert, aprofito aquest altaveu per demanar a les autoritats que desbrossin una mica els tallafocs, que després se’ns cremen els boscos).

Ha plogut molt els dies abans i el terreny està molt enfangat. Al principi jo, i crec que en general tothom, intentem sortejar els bassals d’aigua que anem trobant, però arriba un punt que ja era igual, sobretot després de creuar un parell de rius en els que era impossible no sucar el peu sencer.

Arribo al punt més alt del recorregut ja força tocadet, i això que estem sobre el km 11, sort que ja gairebé tot el queda és baixada i permet recuperar les forces. Així doncs em deixo anar a un ritme en el que em trobo bé, baixant els kms passen ràpid i de seguida em trobo ja al tram final. A més el recorregut és francament bonic, amb unes vistes de Montserrat espectaculars.

Apreto una mica al tram final per mirar de baixar de les 2:45, ho aconsegueixo pel pèls, però tot i això marco un crono força discret. Em trobo l’Edu que ha fet 2:15 tot i la fascitis, la sobrecàrrega al bessó, la torçada de turmell i no sé si em deixo alguna cosa més :-D

A part de la bossa que donen al principi amb material de qualitat (armilla tallavent marca Tuga, caldo aneto, iogurt pastoret, ..), al final de la cursa hi ha beguda a dojo (tirador de cervesa inclòs), croquetes i entrepà de botifarra. Vaja, no es pot demanar més.

Com sempre que faig una cursa de muntanya acabo fent-me dues reflexions: n’he de fer més i les he de preparar millor. A veure si aquesta vegada em faig cas.

 

 

 

Crònica Botifarrada Vastard a la seu social de Valencia by Dani

 

La verdadera arribada de la cursa no era a l’estació de França, si no que a la seu social un cop dutxats i havent recollit els fills i la família en els casos pertinents, per variar el primer en arribar va ser el Lore, quina ràbia que fa, ha d’arribar el primer fins i tot a l’hora de dinar. Destacar la gran afluència de públic, amb representació teutona (bueno holandesa) i tot, de fet els organitzadors estaven una mica sobrepassats amb la quantitat de gent que es va reunir per metre quadrat, menys mal que el temps va acompanyar i ens varem poder repartir, els grans a la Terrassa i els petits al chiquipark improvitsat que es va muntar al interior, amb el gat Eric portant la batuta.

Pel que fa al menú va començar amb uns entrants a base de cacauets, cornes i olives, acompanyats amb cervesa, el bloody Mary va brillar per la seva absència (ho sento, em vaig oblidar). Mentrestant les brases anaven preparant-se, van sortir els pretzzels i l’Obadza (altrament conegut com argamassa), memorable el moment en que les holandeses em pregunten, “what’s this?”, “this is a mixture of Camembert, onions i cogombrets with red pepper”, “it tastes very good, is this typical from Catalonia?”, “no, no, this is typical from Germany!” jajajajajajajajaja la cara que van fer va ser impagable!!

Mentre les holandeses i alguna veïna ja estaven com una gamba, o com una Lobster com deien elles, varem donar pas als bocadillus de butifarra (alemana o catalana) això si amb ketchup light que som corredors i ens hem de cuidar! Per sort no van sobrar tantes butis com em pensava, menys mal no estaré menjant-ne tot el més…

Quan ja estàvem tips van sortir els postres, carpaccio de pastís de formatge de la Pichi, pastís de poma de la Reneé (impressionant!!!!!!) i coques cortesia del Xavi i la Raquel, a partir d’aquí ja camí en baixada, cafetons apurar les últimes cerveses i la gent que comença a desfilar…

Arribat aquest punt només dir que gracies per venir, que jo m’ho vaig passar molt bé i que segur que repetirem!!!

Gracies a tots,

Dani

PS- La gran decepció va ser després de sopar (butifarra reescalfada) quan em disposava a menjar de postres un tall del maravellós pastís de poma que havia sobrat, vaig adonar-me que havia desaparegut!! (jo que ja em veia tota la setmana menjant pastís, jajajajajaja), per sort algú s’havia deixat uns “petit-suis” a la nevera i m’hi vaig llençar... jajajajajaja (després encara em pregunto perquè sóc incapaç de acostar-me al sub50...