RESULTATS DE LES ÚLTIMES CURSES Oct/Nov 2012

CURSA DEL CLOT  - 11 Novembre 2012

Chema M.          00:47:47   +10 +3

Oriol A.               00:48:53    +9 +3

 

34è Cros Popular de Sants 10K  -  4 Novembre 2012

Marc A.                00:47:26  +10

Oriol A.                00:50:27    +9

Mitja Marató del Mediterrani - 21 Octubre 2012 

Llorenç            01:36:31 +10

Oriol A.           N/C

Animeu-vos a participar que l'any s'acaba!

CURSA CORNELLÀ

At the morning of the 7th of October, we went early to Cornellà. For many of the Vastards it was one of the first races after the summer and many of them did not train so much. Unfortunately, I could not join, although I would have liked. Next year from March, I hope to be joining again for some running.

The first person we met in Cornellà was Guix, who was just coming from a whole night out and who seriously thought that I was going to run a 10K with only 3 weeks pregnancy to go. I consider it was the lack of sleep that made him think that. The lack of sleep also made him decide not to run, but only to come and give some mental support to the Vastards (also a very important job).

Guix, Maria, Emma and me were the mental support team for this race. We were positioned at the beginning of the race, at km 4 and at the end. For many Vastards it was a tough race and it was clearly visible who had been training and who had not. The Arnau brothers did very well, it must be in the genes. Jonnhy and Jordi also did quite well as well, but we would not have expected anything different from the special forces. Isaac started ambitiously just behind the 50 minutes balloon, but had to give in at the last few km. Uri A. did quite well considering that he just had a half marathon (in Sant Cugat) in his legs from the week before. The race was closed by Chema, Uri M. and Dani, who just finished within the hour.

Afterwards, we had some pica pica at Jordi’s place, an excellent way to recover from a tough 10K! Just for all of you who would like to make some apple pie themselves, I have added the recipe:

Take (dough):

300 gram flower (harina de trigo)

5 grams of backing powder (= ½ a bag)

150 gram sugar

½ egg (the other half you will need later)

200 gram cold butter in pieces (not salted!)

Little bit of salt

4 grams of vanilla flavored sugar (not essential)

Make a solid dough of these ingredients and put it for 15-30 minutes in the fridge

Preheat the oven at 180 degrees Celcius

Take (apple filling):

1000 gram apples (3 golden and 2 elstar)

Cut them in small pieces

Add 75 gram sugar

Add a bit of cinnamon

Mix well and put in the fridge

Take a round form of 24 cm diameter (springform pan, http://en.wikipedia.org/wiki/Springform_pan).

Lubricate the inside with butter (bottom and sides)

Use ¾ of the dough to cover the bottom and the sides

Put a bit of pan rallado, just to cover the bottom

Take the apples, make sure that you will get rid of the fluid under in the bowl, otherwise the pie gets too wet

Put the apples in the form

Use ¼ of the dough to put some stripes of dough on top

Lubricate the top of the pie with the other ½ of the egg

Bake the pie for 45 minutes at 180 degrees

 Renée

Vastards a Cornellà 2012

Loren  42:32
Jonathan  46:47
Mark  47:12
Prats  49:46
J. Conejero  52:06
Oriol A.  52:26
Chema  56:44
Isaac  57:13
Morell  57:48
Dani  59:09

CURSA DE LA MERCÈ - 16 de Setembre 2012

Després de la Cursa del Corte Inglés - on hi corren Gallines i Cap Grossos - la Mercè és probablement la cursa més popular de Barcelona. I és que té molts ingredients per ser-ho: un bon preu, és solidaria, una samarreta regal de qualitat i un traçat maco pel mig de la ciutat.

 

Com que córrer és "el remigio del segle XXI", el continu augment de participació ha fet que la organització decidís canviar el circuit fet-ne la sortida més ampla i per tant més ràpida: sortint de Av. Maria Cristina i encarant Paral.lel avall durant un primer Km en baixada. El canvi es molt positiu, i es podria adaptar a la Jean Bouin també.

El Vastards ens reunim puntuals - Guix a banda - a la torre dreta a les 9am, som en Juanjo, Marc, Edu, i Presi. Més tard al acabar ens trobem a la Laia, en Johnny , en Victor i en Roger , aquest últim no corre però ve de claca.

La cursa en general per tothom ha anat prou bé, no ha fet massa calor, s'ha pogut córrer a gust, ningú ha pres mal i tothom ha arribat viu. No estan les marques com per tirar coets a aquestes altures de la temporada pero ja tenim al punt de mira Cornellà, Mediterrani, Cros de Sant, el Clot, Jean Bouin,...

Al final, tot i l'arribada a l'esprint entre l'Edu i en Johnny, el resultat ha quedat així:

01373	01167	Eduard	Ramos Verdú	VASTARD RUNNERS	00:45:43	00:44:33	-	M
01563	03229	Jonathan	Colominas Macías	VASTARD RUNNERS	00:46:29	00:45:18	-	M
02434	04590	Juanjo	Toledo Sanchez	VASTARD RUNNERS	00:49:29	00:47:12	-	M
02909	05702	Marc	Arnau Guitart	VASTARD RUNNERS	00:50:44	00:48:26	-	M
04399	00860	Oriol	A.	VASTARD RUNNERS	00:55:51	00:53:31	-	M
04656	03738	Víctor	Miguel Pérez	VASTARD RUNNERS	00:56:42	00:51:20	-	M

Felicitats Edu.

Aprofitem per felicitar en Victor per la seva futura paternitat i animar-vos per reunir-nos tots a Cornellà-elPrats per fer la foto de temporada.

Aprofitem - segona part - per felicitar en Lore pel seu Mig Ironman lograt. I és que només un mig Ironman podría fer que en Lore es saltés la re-entreé.

Salut!

Oriol

CURSA DE LA VINYA - St. Vicenç d'Hortons 02/09/2012

Una ja clàssica del circuit Vastard Challenge. Possiblement la més dura, doncs és la de més desnivell positiu acumulat. La participació Vastard segueix disminuint (tendencia que s’espera trencar a la Cursa de la Mercé), tot i així un grupet de 5 s’han reunit a Sant llorenç per…NO escalfar! Quatre estiraments al post de la llum sembla ser han estat la millor preparació per a una cursa catalogada de mitja-muntanyeta… Potser per manca de ganes, intenció de rodar solament, fatiga acumulada del líder…tan és. Alguns s’han calçat sabatilles de trail, altres d’asfalt, s’han vist compressors de bessons, gorres… La cursa és peculiar, no saps bé com encarar-la. Donen el tret de sortida i Irwin ha intentat una escapada des del quilòmetre 0, aprofitant la baixada pronunciada cap al Torrent Fondo. El ritme ha estat de sub 4 min x km. La part dura de la cursa, del km1 al km5, ha fet que el Loren neutralitzi l’escapada just al 1er avituallament, posant-se davant i pujant un punt el ritme, fet que fa que Irwin només hagi pogut seguir en la distància al líder.

Cap al km8 Irwin ha intentat, amb l’ajuda de dues llebres, contactar amb el Loren. Ha estat del tot impossible. No és el dia, la pujada cap al polígon Industrial, llarga i constant, ha fet mal i no hi ha cames per a un esforç extra. A més, el Loren ha arribat a la prova pletòric de forces, fruit del seu entrenament per a la mitja Iron Man que l’espera. Al km 9 ha incrementat el ritme per evitar sorpreses d’última hora i ha assolit la seva MM de la prova. L’únic consol per al segon classificat és també un +1, entrant a 40seg.

Pel darrera han començat a arribar Vastards, sobre els 50 minuts, per aquest ordre: Juanjo, Mark i finalment el Presi. La cursa ha estat dura, però no hi han hagut baixes ni “pàjaras”. Tothom ha arribat digne per comentar la jugada i emplaçar-se a la Cursa de la Mercé d’aquí dues setmanes.

Loren 45:50      10+1

Eduard 46:36   9+1     

Juanjo 51:53    8

Mark 52:28       7

Presi 56:48       6

La classificació Vastard Challenge comença a agafar forma, les posicions per la part alta es van clarificant i s’augura una lluita molt maca per les posicions de “Xampions”.

by gato

Cursa de la Vila Olímpica 01-06-12

Ja tenim la samarreta oficial! Debut! Llàstima que la participació d’avui…bé, deixem-m’ho en que hi ha baixes il.lustres.

Les sensacions són que tothom ve a rodar, ningú vol patir el calor que ens han anunciat, però no serà tant. El sol no fa acte de presencia i aixó ja és molt.

Ens enfundem “la blanca” i cadascú al seu calaix, crec que n’hi ha dos, i no recordo com s’han definit, vull dir que no sé com saben el meu temps, potser al fer la inscripció el demanaven?  Així que el Loren, el Jonhy i un servidor entrem al calaix davanter (massa davanter diría jo). La resta,  Marc, Chema, Oriol i Dani, al segon.

Comencem amb un ritme alt, i el Loren se’n va. Jo i el Jonhy seguim a 4:15. La cursa és planíssima (lògic, arran de mar…). Al km 3-4 seguim amb aquest ritme, però la xafugor molesta, i dubtem si podrem aguantar-lo. Just després de l’únic avituallament (hagués estat insuficient en cas d’haver sortit el sol), al km 5, el Jonhy punxa i em deixa sol. A partir d’aquí em trobo bé i puc aguantar el ritme. Al km 8 aixeco la visera i oh! No pot ser, el Loren 2 metres davant meu. És la meva, pujo el ritme, el paso, el saludo (fair-play) i apreto. Vaig girant la vista i crec que no em pot seguir, enfilo la recta d’arribada, torno a mirar, no em segueix però per si de cas accelero, ho deixo tot fins al final i recullo el fruit. MMP de llarg!Arriba el Llorenç uns 10 segons darrera, i els Johny amb un 45. El Marc amb 46:30 és l’últim per sota dels 50. La resta rodant segueix arribant.

Menció per la bossa del MD. Prou bé. A casa estarán contents. La cervessa 0,0 a 30’ graus no entra diriem.

Ara toca aturada estival. Vacances per les cames (almenys les meves), renovació de calçat i tornar als entrenaments a l’agost per tornar a recuperar el nivell al setembre.  Ens veiem a la cursa de la Vinya, la meva preferida, i és que els de muntanya som així…

Bones vacances a tothom, i vagi ve triatlons i demés proves que desafieu aquest estiu.

by Gato

Vastards a la Vila Olímpica 2012:

Eduard  41:49

Loren  42:00

Jonathan  45:15

Mark  46:30

Chema  49:51

Ariadna  52:08

Oriol A.  53:58

Dani  60:01

CURSA POPULAR CIUTAT DE BADALONA 10K. 13/05/2012 by Mark Arnau

Diumenge 13 de maig. Després d’assistir la nit anterior a un comiat de solter (força “light”, això si), em desperto amb prou ganes d’anar a la 33a Cursa del Dimoni, la meva segona cursa challenge aquest any.  Davant la falta de guixetes, me’n vaig amb la roba de córrer directament en metro: certament intueixo que se’m farà estrany córrer amb la T 50-30 a la butxaca, més que res pel risc de perdre-la o mullar-la, tal i com han pujat les tarifes del transport públic aquest any....

Encara que els dies previs es van anar succeint comunicats de vastards que es desdeien de fer la cursa, finalment vam coincidir a la Rambla amb el Juanjo, Morell, Prats i Victor. Ens col·loquem al calaix general (és a dir, just darrera la línia que separa el calaix sub-45 de la resta). El temps primaveral i mig ennuvolat semblava presagiar una cursa agradable, però ben aviat vam comprovar que pagaríem car el fet de començar a córrer en hores intempestives (la sortida era a les 10:15h) i el sol va aparèixer ben ràpid, així com la xafogor. 

Malgrat que tinc poc currículum de curses, considero que aquesta estava prou ben organitzada, gràcies a la col·laboració de nombrosos voluntaris i de la policia local badalonina, fent agradable el recorregut urbà que tenia algun que altre desnivell pronunciat al principi, fins arribar a la zona de Gorg, i posterior zona de polígons industrials a la frontera amb Sant Adrià de Besòs. Tanmateix, juntament amb la hora de sortida, considero que no va ser adequada la ubicació del punt d’avituallament d’aigua , que no estava fins passat el km 7 a la zona de Marina Badalona, amb la conseqüent deshidratació i patiment fins aleshores (si bé és cert que n’hi havia un al km 2, però qui beu tan al principi?).

Poc just d’acabar la cursa els cinc vastards vam coincidir amb en Chema i el Presi. Satisfets d’haver complert el nostre deure i d’haver representat dignament el nostre club.

Temps Vastards a la Cursa del Dimoni:

Mark 47:22

Morell 48:04

Juanjo  48:14

Prats  49:55

Chema 49:45

Victor 52:03

Oriol A. 54:21

La Roca Negra2 by Irwin

Comencen a posar les curses a hores raonables. Més tard veiem que ni començant a les 9h n’hi ha prou. Tal com comentavem fa dies, la “cosa” feia una mica de por, i no va defraudar. 3 condicionants van ser els culpables: 21’5km, 1.150mD+ i sol, molt sol.

Ens trobem al pàrking amb el Llorenç i el Prats, recollida de dorsals i 3 voltes a l’estadi per escalfar (calia?). Prenem posicions (a meitat de pelotón) i arrenquem amb un ritme moooolt suau. Sembla que la gent sap el que té per davant. Enfilem un parell de carrers amb pujada i de seguit abandonem l’únic tram asfaltat que veurem en els pròxims 20Km. El Llorenç va davant, no el perdo de vista, el Jordi darrera, ja no el veure més fins l’arribada. Comencem a corriolar i, lògicament tan aviat, 400 persones en fila india no poden còrrer. Que s’hi farà pensem. Ja s’obrirà la cursa. Pujades i baixades, sense descans, sense pla, sense rodar, contínues. Un tram de pista en solei (km 4) entre cirerers,ens fan suar de valent. Ens diuen que el primer avituallament està a prop, però fins que hi arribem es fa dur, sobretot pel sol. Allí (km 6) atrapo al Llorenç carregant piles. Continuem en parella uns quants quilòmetres més, fins que el deixo enrere en alguna baixada . La part més dura de la cursa s’acosta, la pujada al Mont Pedrós és molt llarga, interminable( km 8-9). Tothom camina i t’has d’ajudar de mans en algunes rampes. El ritme és extremadament lent. Ajuda el fet de estar passant continuament per corriols ombrívols, alguns són foscos del tot i els que porten ulleres de sol han de vigilar amb arrels, roques i demés. A dalt (km 11), mentre em refresco, arriba el Llorenç. La frase és lapidària: “No tinc paraules”. Venint d’ell… Tornem a arrencar junts i aprofitem algunes pistes en baixada per agafar ritme, tot i que inmediatament ens el trenca una altra pujada. Em separa un pèl d’ell i començo a parlar amb un corredor que està “flipant” amb la duresa de la cursa. Segueixo amb un grupet de 5-6 corredors fins l’últim avituallament oficial (km 15). No hi ha masses forces ja a les cames, però des d’aquí se senten timbals, segur que l’estadi és aprop. Arriba el Llorenç altre cop fent la goma, no pren sòlid. Tan sols un gel i aigua, i arrenca abans que jo. M’acabo el que tinc entre mans i intento agafar-lo, per intentar arribar amb ell. Darrera portem al Bonastre, pensaba que el tindriem més endavant. Arribem a una petita urbanització en un punt baix i sortosament els de la ADF están ruixant als participants. Gràcies!!! Encara vaig amb el Llorenç, estem al km 17 aproximadament i se senten més fort els timbals, però no és l’estadi, és l’ermita de Sant Ramon, allà dalt! Pensava que ja haviem fet tots els cims de la cursa. El gel del Llorenç li dóna ales i em deixa enrere en l’ascens final. No puc més, paso caminant als caminadors… Em passa el Bonastre renegant de que se li ha parat el GPS, pregunta quan portem, li dic el temps cridant: “2 hores 36 minuts Xaviiii!”, “Ostres, baixem de les 3 hores, gràcies!” i se m’escapa avall va! Arribant a l’estadi, 300m de volta interminables, amb molta calor, gens d’aire fresc. A l’arribada molta cíndria i taronges. El plàtan no entra. La botifarra tampoc. Els estiraments són una quimera. Esperem al Prats, l’autèntic impulsor de la nostra participació a la Roca. Per fi trobem una ombra on descansar, estirar, menjar i beure. Em patit, però la muntanya és molt maca, i crida. Els tres ens proposem futures curses, menys dures, això si, i segur que amb més participació VasTard.

Llorenç 2h 48m 26s

Edu 2h 50m 46s

Jordi 3h 07m 27s