88a Jean Bouin - 27 de Novembre 2011

8,30 punt de trobada la torre veneciana de la dreta (mirant el MNAC) previ pas per guardarropia o casa pares en el seu defecte. Tot i ser una carrera de les clàssiques i d'alta participació la comunitat Vastard arriba a la cita de baixada i entre lesions, incripcions tancades i viatges es queden en sis valents i mig (O'More sense dorsal).La fem petar una estona, sobretot de la relliscada blaugrana i ens dirigim als calaixos, quatre anem al blau (Prats, Roger, Miquel i un servidor) i tres s'en van al final, al carro del peix (Morell, Dani i Uri). El dia és fred i no es veu una uniformitat en les equipacions, veiem tèrmiques de maniga llarga, paravents, i alguns valents amb maniga curta, menció especial al Miquel que porta la oficial del club, en nom de l'Edu, que gentilment li ha cedit el chip, ben fet.

Són les nou, comença la cursa, baixada cap a gran via que ja fa que el primer grup de Vastards es fraccioni, són moments complicats, molta gent, diferents ritmes i no tots tenim la capacitat "colzisitica" del Loren. Enganxem Gran Via amb posicions més o menys definides que anirem mantenint a un ritme sostingut de 4,40 min/Km. Els "peixaters" van darrera fent la seva cursa, els costa més sortir donat que a la cua sempre hi ha ritmes més baixos, alguns han vingut a fer un "Morell" i d'altres a prendre-s'ho amb calma, en general ja els hi va bé. La cursa trancorre sense sorpreses i amb els quatre capdavanters mantenint un bon ritme tot i que ja portem set o vuit kilometres a les cames i estem al Paral.lel, on sembla que no però la pujadeta va desgastant els corredors.

Arribem al punt clau, el fatídic carrer Lleida, a alguns els hi costa però apreten les dents per intentar superar marques i/o complir objectius, d'altres no pateixen perquè potser han estat massa conservadors i alguns altres simplement pateixen perquè deu ni do com puja.... Al final voreixem els pilars d'en Cadafalch i de pèt cap a Maria Cristina on hi deixem les últimes forces per lluitar contra un crono inexistent (el de l'organització no funciona) per esgarrepar els últims segons. Al final, després de la confusió dels temps ens adonem que el grup dels "quatre jenets" han superat tots la seva millor marca, tot un èxit per acabar la Vastard Challenge a tope. Tot i la pujada sembla que ha estat una carrera ràpida, ja que no és habitual tenir tres Vastards per sota de 47 minuts (i sense edus i lorens....)

Per darrera arriben l'O'More amb males sensacions, el presi que ha fet un dels seus ja famosos passejos a ritme suau i el Dani, de nou emprenyat per no estar en forma i que s'ho ha de prendre amb calma perquè no ve d'un dia per l'altre. Ara toca la mitja de Vic i la cursa dels Nassos per no perdre l'esperit competitiu. La Challenge s'ha acabat, el campió ja feia dies que es coneixia, ara bé el podi s'ha completat avui, a falta de confirmació sembla que la segona posició se la queda el Marc i la tercera el Roger, moltes felicitats a tots. En breu veure'm les classificacions actualitzades i les posicions definitives.

Després de la cursa, abrigar-se una mica que comença a venir el fred i cap al "YO TU EL" local de referència a degustar un entrepà i una beguda isotònica de cibada a la salut de les calories deixades a l'asfalt. Entre rises i comentaris observem els resultats a la web i ens adonem que un parell de Vastards més han participat, el Víctor i la Mariona, ens congratulem que s'hi apuntin i a més com a membres del club, però estiradeta d'orelles per no haver-nos avisat, sempre és bo poder compartir experiencies i sensacions amb ells.

La Challenge acaba però els Vastards seguiran donant-ho tot a la carretera, felicitats a tots!!!!

02413 04631 Marc Lladó I Sales VASTARD RUNNERS 00:48:51 00:46:18
02521 04995 Jordi Prats Codinach VASTARD RUNNERS 00:49:12 00:46:39
02567 01841 Miquel Albiac VASTARD RUNNERS 00:49:19 00:46:42
02887 05537 Roger A VASTARD RUNNERS 00:50:14 00:47:37
00000 00000 Oriol Morell VASTARD RUNNERS 00:54:36 00:49:18
05545 05384 Oriol A. VASTARD RUNNERS 00:57:52 00:52:33
05820 04653 Dani Lladó VASTARD RUNNERS 00:58:41 00:53:23 
05401 02568 Víctor Miguel Pérez VASTARD RUNNERS 00:57:25 00:53:23
05933 01217 Mariona Guix Casas VASTARD RUNNERS 00:59:02 00:56:38

FÍ DE FESTA A VIC - 18 de Desembre 2011

Us animem a celebrar amb tots els Vastards el fi de temporada 2011 i l'entrega de premis de la Vastard Challenge 10x10K amb una gran graellada de carn a les afores de Vic.

Abans però, haurem de vèncer al fred i correr els 21K de la 3a ECO Mitja de Vic.

Us esperem!

Cursa del Clot - 13/11/2011

Ostres! les 8:10, aixecat Miquel! has quedat amb el Guix d’aquí 20 minuts i no arribes ni de conya! em llevo, em rento la cara, NO ESMORZO agafo la moto i vaig a roselló/girona, no trobo l'Oriol falten 10 minuts per les 9 així que passo de l'Uri i vaig cap al Clot. arribo em canvio i després sento, cabró!! és el Guix que m'ha estat esperant i com que no venia ell també a passat de mi, finalment ens trobem, busquem els altres vastards... guaita'ls! ja estan tots escalfant, carai! Avui som uns quants, onze concretament, gran participació, deu n’hi do! mirem el cel, sembla que amenaça pluja, esperem que aguanti!

En Llorenç, el Dani i el Roger A. encara aguanten amb la samarreta oficial, s’ha de dir però que el Llorenç només se la posa per la foto.

Bé, ens disposem tots a la sortida i identifiquem les boies que ens serviran de referència, són uns corredors amb uns globus d’heli lligats de la cintura i rotulats amb un taker negre, això si que és qualitat!

Comença la cursa, seguim Provença uns 50 metres i girem per Dos de Maig, encarem una forta baixada de 400 metres on tothom va bastant llençat fins que ens trobem el mateix desnivell però de pujada, aquí ja podem notar com anem de forces, la pujada és curta però exigent. Seguidament baixem fins a Valencia que seguim durant dos quilometres i mig amb una suau baixada, la cursa, de moment, és força còmoda.

Girem pel carrer Cantábria i entrem en un meravellós paisatge urbà. Aquí ens trobem un bar d’on surten els típics espècimens de la nit que volen participar de la festa atlètica, el control antidòping (urbana) els hi prohibeix.

Arribem a la meitat de la cursa i l’habitual avituallament ens serveix unes aigües que agafem necessitats de líquid.

A partir d’aqui les coses canvien, la cursa agafa un caire ascendent que no deixarem fins el final, aquells dos quilometres amb suau baixada els hem de remuntar per acabar amb una forta pujada que ens posa les coses difícils a alguns. En aquest punt passa en Llorenç destacadíssim i disposat a recuperar, amb l’impressionant marca de 43:23, la primera posició que va perdre a Sants, el segueixen en una lluita aferrissada frec a frec en Marc Lladó, l’Oriol Morell i en Jordi Prats, tots rondant el 47, seguidament en Jordi Robles i en Sergi Costa i jo mateix que venim en progressió i entrem al grup dels sub50. Després de la forta pujada una baixada que fa preveure que això ja s’acaba fins que girem altre cop per fer una pujada traïdora i inesperada, aquí passa en Roger Agramont, l’Oriol Agramont i l’Edu Ramos que es caguen amb la pujadeta i estan desitjant veure l’arc d’arribada, avui no ha sigut el seu millor dia. Finalment ja a l’arribada, tancant la participació dels Vastards, arriben el Dani desfondat i l’Oriol Guix que poc a poc va esgarrapant temps a la seva marca, tres punts al sac!

Al final ens recuperem de l’esforç, recollim la samarreta, alguns ens la posem del revés (va acabar plovent) ens fan la foto de rigor amb el típic dit a l’objectiu i cap a casa a descansar.

Per últim recomanar-vos a tots que no esmorzeu! Jajaja, a mi m’ha anat de conya!

ENS VEIEM A LA JEAN BOUIN! (no he arribat a la inscripció però la faré igualment)

by Miquel

258 21,60% 799 Llorenç Arnau Guitart 250 43:32 43:23 (21:40-21:44) 4:21
512 42,94% 700 Marc Lladó Sales 495 47:42 47:03 (23:49-23:14) 4:43
525 44,03% 738 Oriol Morell 508 47:51 47:14 (24:16-22:59) 4:44
523 43,87% 818 Jordi Prats Codinach 506 47:50 47:16 (23:53-23:23) 4:44
615 51,60% 643 Sergi Costa Marrodan 592 49:20 48:41 (24:16-24:26) 4:53
659 55,29% 1159 Miquel Albiac Canet 630 50:07 49:04 (25:48-23:16) 4:55
648 54,37% 829 Jordi Robles Bañeres 620 49:57 49:19 (25:23-23:56) 4:56
704 59,08% 516 Roger A 669 50:55 50:19 (25:10-25:09) 5:02
734 61,60% 761 Oriol A 695 51:30 50:54 (25:30-25:25) 5:06
740 62,10% 587 Eduard Ramos Verdú 701 51:36 51:01 (22:46-28:15) 5:07
800 67,14% 1009 Dani Llado I Sales 751 52:39 52:03 (25:36-26:27) 5:13
924 77,56% 1087 Oriol Guix Casas 846 55:31 54:28 (27:18-27:10) 5:27

Cross de Sants: hardlopen en warme chocolademelk op een mooie zomerdag

(translation of the title: running and hot chocolate on a nice summer day) 

The 33^rd cursa popular de Sants was my third official race as a vastard runner. I am typing this report, while Uri is sitting behind his computer with a big smile looking at the data of his race on the Garmin website. It was a nice and warm (feeling like a Dutch summer) day. We woke up early in El Masnou, luckily we had one hour extra to sleep thanks to the change to wintertime. We took the train at 8:15 and arrived in time in Sants. The preparations for the race were ongoing, and as 2 weeks ago in Amsterdam Llorenç and Oriol A. promised me hot chocolate with coca at the end of the race, I was happy to see the prominent sign saying ‘xocolata’. We picked up the dorsals and bumped into Roger. Soon the rest of the vastards also arrived and we moved to the start. At 5 minutes to 10, it seemed as if we were starting, but in the end that appeared to be not the case. At 10 o’ clock exactly, the race started and I lost sight of all the vastards within the first few seconds. The only one who I could follow was Oriol G. but I lost him after kilometer 4. I felt like starting very slowly, but in the end, the first 5 kilometers I ran at 5:30 per km. The track was going up and down a little (but of course much more than I am used to in the Netherlands) , which made it a little tough. And the warm weather did not help either.  In the second part I had to slow down and when I arrived at plaça de Espanya I felt like I had a lot of kilometers to go. In the end it was only 2 kilometers more from here, but going up, which was a little hard. Finally I still had enough energy to sprint the last 50 meters and I arrived at 56:15, an average of 5:38 per km. Not bad, although I hoped to be below 55 minutes. Well, next time better. At the finish, the xocolata was waiting for me, that was very nice, although a little strange on a warm day like this. The other vastards had variable results. Some were happy with their times, while others were a little disappointed. For the latter ones I hope the race in Clot will be better.

Renee

391      Eduard Ramos Verdú           45:11     (22:34-22:38)     4:32     Vastard Runners
423      Llorenç Arnau Guitart           45:38     (22:32-23:06)     4:34     Vastard Runners
505      Marc Lladó Sales                 46:53     (23:03-23:51)     4:42     Vastard Runners
568      Oriol Morell                         47:50     (23:42-24:08)     4:47     Vastard Runners
616      Roger A.                               48:29     (23:47-24:43)     4:51     Vastard Runners
699      Jordi Robles Bañeres            49:26     (24:34-24:52)     4:57     Vastard Runners
778      Oriol A.                                  50:41     (24:50-25:52)     5:05     Vastard Runners
786      Miquel Albiac Canet             50:46     (25:39-25:07)     5:05     Vastard Runners
1013    Oriol Guix Casas                  54:46     (27:05-27:41)     5:29     Vastard Runners
1083    Renée Beekman                   56:15     (27:45-28:30)     5:38     Vastard Runners

Mitja Marató del Mediterrani 23-10-2011

El dia s’aixeca gris com el Barça de la nit anterior però els intrèpids Vastards, com diu el mestre Pep, es fan a la carretera ben d’hora, ben d’hora…. massa d’hora per ser diumenge…. Els Agramont brothers i un servidor anem plegats amb cotxe i quan arribem a l’alçada del canal olímpic ja ens adonem de la magnitud de l’esdeveniment, cues interminables de cotxes, parkings atapeïts i gent per tot arreu, sembla que la cursa ha crescut amb el temps i potser s’els hi ha escapat una mica de les mans…

Finalment aparquem com podem en descampats no molt propers i fem cap al canal olímpic a trobar-nos amb la resta de Vastards. Allà ens unim al Prats (que debuta) i el Morell per fer la foto de rigor i un cop a la sortida en trobem amb l’Edu. Tots concentrats, el Prats es desmarca amb els seus amics del tenis (això hauria de pensalitzar…), el Morell es perd entre la gent i els demés sortim junts amb la marabunta de més de 500 corredors. Comença la cursa, el Prats ja es davant i nosaltres decidim fer un inici conservador i una tàctica de ritme constant, l’establim a uns 5,20 min/km i el mantenim en tot moment. El principicosta amb tanta gent, però mica en mica la cursa es va allargant i es corra cada cop millor. Cap al kilometre tres ens creuem amb uns invitats d’excepció: El Txema i el Txarly uns futuribles Vastards (al txema el recordareu de la passada mitja de Barcelona) que van a un ritme més fort, els deixem marxar i ja no els veurem fins al final.

La cursa segeuix sense ensurts, un circuit planet (menys els ponts que creuen l’autopista) que als 10 km passà per lo que serà l’arribada on ens espera el reporter presidencial camara amb mà per fer algunes fotos, sempre i quan tingui l’objectiu obert… Tots passem pel kilometre 10 amb bones sensacions i sense patiments excessius, tot i que el Roger porta flato des del 8 i l’anirà arrastrant tota la cursa. Primer passa el Prats a bon ritme, després el Roger, l’aliança barnoigualadina i seguidament el Morell que tanca el grup Vastardià. Per les caracteristiques del traçat ens anem veient sovint ja que hio ha molts troços de doble sentit, d’aquesta manera tenim clares les posicions i els ritmes de cadascú.

Els següents kilometres són pel passeig marítim on hi ha força ambient i és un recorregut bastant agradable, amb un parell d’habituallaments de beguda i fruita que ajuden a aguantar el ritme, en un dia que aguanta sense sol i amb temperatura agradable, ideal per correr. El kilometre 16 l’Edu es despedeix de mi amb la convicció d’apretar el ritme i si pot acostar-se a un prats que segueix a uns sis minuts nostres, jo decideixo cenyir-me a la tàctica, segeuxio amb els meus 5,15 al kilometre i amb bones sensacions. Al cap d’uns metres però em salta el pilot vermell de pujada de bessó dret, no paro ja que no és una sensació desconeguda per mi, altero una mica la manera de correr i baixo uns segons el ritme per poder arribar al final sense parar, aixó fa que no pugui apretar el que em demanen el cap i el cor, però no em desllueix una cursa perfectament preparada i ejecutada.

Arriba el final, els Vastards apreten les dents, el Prats paga el ritme fort i arriba als últims metres una mica castigat però el gran temps fa que hagi valgut la pena. L’Edu ha apretat però el genoll l’ha fet frenar i apunt he estat d’atrapar-lo si no fos pel bessó, bona carrea però s’haurà de mirar això del genoll esquerre. Jo arribo esprintant lo que em deixa la cama, una llastima perquè arribo molt sencer de pulmons i de cames. El Roger arriba castigat pel flato i el mal d’esquena, males sensacions però ha aguantat els porblemes per acabar molt dignement rebaixant marca. El Morell arriba també baixant temps i amb bones sensacions a les cames. Ens retrobem tots i també amb el Txema i el Txarly que han baixat de 1,40, juguen a una altra lliga.

Conclusions: Un nou èxit de convocatòria Vastard, cinc mig-maratonians i el Presi per supervisar i inmortalitzar l’esdeveniment. També tornar a confirmar l’estat de forma del Prats que tot i debutar ha passat la mà per la cara de la resta de Vastards. La distancia segueix guanyant Vastards dia a dia i ja es planteja incloure curses puntuables la temporada que ve. La comunitat Vastard segueix creixent i el Txema i el Txarly poden ser dos bons candidats a fer-nos creixer, ànims Carles a New York!!!

Ens veiem a Sants!!!!

Jordi Prats – 1.45.33 - 10k a 50.41 - ritme 5.00s
Edu Igualada – 1.50.22 – 10k a 53.37 – ritme 5.13s
Marc Lladó – 1.51.05 – 10k a 53.35 – ritme 5.15s
Roger Agramont – 1.51.22 – 10k a 52.07 – rime 5.16s
Oriol Morell – 1.55.06 – 10k a 55.20 – ritme 5.27s
-----------------------------------------------------------------
Txarly Fernandez – 1.32.26 – 10k a 46.41 – ritme 4.22
Txema Mercader – 1.38.59 – 10k a 50.33 – ritme 4.41s

by Marc

MARATÓ D'AMSTERDAM - 16 Octubre 2011

Primera Marató a l’estranger dels VasTard Runners, la ciutat escollida Amsterdam després de no tenir sort en el sorteig de NYC i que les places de Berlín estaven exhaurides (per tant, escollida en tercera opció). La veritat que després d’uns primers dies d’acostumar-se al fred, fer turisme (sense entrar als coffee shop ni prendre bolets, perquè havíem vingut a fer salut, no?), així com córrer un parell de dies, cal fer esment la quantitat de catalans i espanyols a la ciutat.

Arriba el dia de la recollida de dorsals, molt bona organització, explicacions pertinents dels voluntaris, tríptics, recollida de la samarreta i la bossa buida del corredor; el cost de la cursa és inversament proporcional al que hi ha dins la bossa. Varem fer una passejada a la fira del corredor, aquesta decepciona una mica al haver estat a la de Barcelona, així i tot fem el tafaner en les darreres marques i s’ultimen les últimes compres. Hi ha una reunió dels membres del club a l’exili Renee, O’Morell, Loren i Presi. cal dir que a la cursa dels 8km no donen samarreta, costum habitual per Europa (la samarreta si la vols la pagues, excepte a la Marató que està inclosa en els 55 euros), passejada al centre i sopar de germanor. Toca anar a dormir d’hora i prepara les coses per l’endemà.

Comença el dia M, com diu el gran profeta: cal llevar-se ben d’hora ben d’hora per ser imparables, i així ho vàm fer els VasTards: ben d’hora aixecats, dutxa, esmorzar, etc... sortim de l’hotel amb Tranvia, canvi al Metro i cap a l’Estadi Olímpic falta gent, la veritat que els dubtes inicials de si màniga curta o tirants amb el fred del matí queden resolts ràpidament (feia un dia soleiat i sense vent, però un fred de dimonis), per tant màniga llarga i paravents, després de fer els darrrers pipi-stops, cap a dins l’Estadi després d’una mica de sarau per entrar un cop dins tot és més fàcil, cadascú al seu calaix, en Loren al rosa o C, el presi al verd o E, darrers moments la gent tira les samarretes o bosses de plàstics, molts valents de curt (nòrdics i la seva dieta de patata + mantega els protegeix del fred), tret de sortida i comença l’espectacle...

El Loren va sortir força més ràpid de l’esperat a diferència de Barcelona molt conservador, el fet de sortir d’un calaix més avançat es va poder córrer còmode des del segon km, així doncs endavant i al final ja ens ho trobarem va ser el plantejament, que si es guanyem minuts al final s’agraeixen i serviran per assolir l’objectiu. Així va ser, anar passar anar cremant km, recorregut pla, amb una part considerable en Parcs i al costat del riu amb molins, pas a la mitja marató a 1h 39 min, el ritme era excessivament bo massa per sota dels 5min/km, amb lo qual a partir del km 31 ja no era fàcil mantenir el ritme, doncs ens varem adaptar a ritmes per sobre de 5 min/km com que tenia marge, arribada a l’Estadi Olímpic emocionat i objectiu assolit 3h 26 min.

Aquesta vegada el Presi va notar la solitud en la terra llunyana i la falta de motivació que té fer-ho tot per segona vegada. Tot això juntament amb poques tirades llargues fetes i un objectiu poc clar (“acabar o baixar de les 4 hores” ) va fer que al final un es quedés amb “l’acabar” a seques. Fins al Km.30 marcava un ritme de 4h12min, fins que va decidir canviar la táctica i fer un 1+4 ( 1km a caminant + 4 corrent ). Dues series de 1+4 i una de 1+1 fins al Km42.

“La veritat es que se’m va pasar bastant ràpid, el tram final” va dir i va declarar sentir-se “orgullós i satisfet del viatge i de la experiencia de la Marató Internacional”.

Al acabar, premi al retrobar-nos amb l’Oriol i la Renee que van fer de les seves a la cursa de 8km, marcant uns molt bons 43min (5’25”/km), una bona preparació per al cross de Sants on es rempendrà el campionat 10x10K. Gràcies per esperar-nos!

Tot i que la Marató és una prova molt dura que s’ha de preparar amb temps i rigor, i no sempre surt com un vol, tot just creuada la línia d’arribada vam posar-nos a pensar que el 25 de Març de 2012, a Barcelona, tornarem a la carretera amb més ganes encara…i no estarem sols.

P.D. Amsterdam no és plà!

Ja en tenim dues al loro que no estamos tan mal…

 

Fins aviat! Ens veiem a Castelldefels diumenge.

L i O.

Cursa popular ciutat de Cornellà 2011 (02/10/2011)

Nova cursa puntuable de la Vastard Challenge 2011. Aquest cop es tracta de la ja tradicional cita a la ciutat de Cornellà.

Tot i les baixes d’última hora del Chema i el Robles, la representació Vastardil fa molt de goig: 12 participants en una de les curses amb més representació del nostre club. A més el Presi i el Loren estan fent feina a la mitja de Sant Cugat, així que aquest diumenge al matí teníem la friolera de 14 Vastards trepitjant l’asfalt del país.

La cursa comença puntual i els Vastards surten bastant endarrerits i en grup, menys el Roger i el Dani que s’han avançat sigil•losament (a veure si ningú ens troba a faltar...). Tot i que no hi ha molta gent, al primer km es fa difícil agafar el ritme i ens deixem portar per la riuada de gent. El Dani el Roger davant, seguits de l’Edu i el Prats i la resta de Vastard darrere. L’Edu, tot i ser prudent perquè surt d’una lesió, no tarda a apretar el ritme i a agafar el primer lloc que ja no deixarà fins al final. La resta de Vastards van fent al seu ritme, somrient a les fotos de la reportera gràfica (gràcies Maria!!!) i guardant forces per quan arribi la pujada. Cap al km 4,5 arriba la temuda rampa que els nostres herois van superant amb més pena que glòria, després la baixada i ja els últims 3 kms en pla on s’acabaran definint les posicions de la carrera.

L’Edu fa estona que ha sentenciat la victòria sense necessitat d’haver de forçar la màquina, darrere les coses venen més apretades i ens qüestió de 2 minuts arriben fins a 6 Vastards. La cosa està tan ajustada que fins i tot es produeix el primer empat en la història Vastard!

Vàries coses a destacar dels temps finals: millor marca personal i objectiu de la temporada pel triatleta Guix, excepcional temps de la debutant Vanda baixant de l’hora, també gran temps de Kostilia en la seva 2ª cursa q fa preveure q donarà molta guerra en el futur proper, gran tornada del Miquel després d’estar molts mesos allunyat de la pista per culpa de les lesions i més que correcta progressió de la Mariona F. que segur es consolidarà en les properes curses.

Recollim les bosses que per 5 € estan força bé tot i que es troba a faltar el donut d’altres ocasions. Fem els estiraments de rigor i unes dutxes i pugem a casa del Vastard cornellanenc q ens convida a un pica-pica (quin tio més enrotllat!!!!) XD. (Lo de pica-pica és en referència al sol... l’any que ve hi haurà parasol!!).

No voldria acabar la crònica sense enviar una salutació als companys de l’Accentennis, que també van comptar amb un nodrida representació a la cursa i que van tenir uns resultats espectaculars! Els Vastards creant teixit social amb altres clubs!

Nom_Cognoms T_Final T_Real mKm LloCat NomClub

Eduard Ramos Verdú 48:33 47:38 4:46 SenM-142 VASTARD RUNNERS
Roger Agramont I Barquet 50:14 49:36 4:58 VeAM-298 VASTARD RUNNERS
Jordi Prats Codinach 50:30 49:36 4:58 SenM-180 VASTARD RUNNERS
Marc Lladó Sales 51:17 50:20 5:02 SenM-195 VASTARD RUNNERS
Oriol Morell 51:56 51:02 5:07 VeAM-348 VASTARD RUNNERS
Sergi Costa Marrodan 52:00 51:04 5:07 SenM-208 VASTARD RUNNERS
Miquel Albiac Canet 51:54 51:16 5:08 SenM-204 VASTARD RUNNERS
Dani Lladó 52:54 52:18 5:14 SenM-220 VASTARD RUNNERS
Isaac Cebrecos Lerena 54:34 53:37 5:22 SenM-251 VASTARD RUNNERS
Oriol Guix Casas 55:21 54:44 5:29 SenM-261 VASTARD RUNNERS
Vanda Araujo 1:00:10 59:33 5:58 SenF-47 VASTARD RUNNERS
Mariona Fernandez 1:10:28 1:09:32 6:58 SenF-65 VASTARD RUNNERS