Un altre doblet
Fa 4 dies
Entrades
diumenge, 25 d’abril del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
Cursa Bombers 2010
El dia s'aixeca gris, una mica fred i fins i tot cauen algunes gotes però els nostres herois no s'arronsen per res i decidits s'encaminen cap al Parc de la Ciutadella.
Aquest cop en seran només 3 els Vastards que hi participin ja que el que fa 4 havia d'estar a la Xina però no ha pogut marxar per causes sobrenaturals (o sigui moltíssimament naturals com per exemple l'erupció d'un volcà) i amb gran generositat s'ha presentat voluntàriament com utiller, paper que ha exercit amb gran professionalitat. El cinquè component el dia abans havia sortit de farra de casament i la ressaca ha pogut amb ell.
Reprenent el fil del relat, els Vastards s'aproximen a la sortida, es fan les fotos de rigor i cadascú al seu 'calaix' de sortida. Mentre els primers van sortint, els de darrera sentim i cantem 'Tonight is gonna be a good night', 'L'Empordà' i 'Human' crec recordar. La sortida és infernal per la gran quantitat de gent que hi ha (fins a 18.000 ens diu l'organització) però ni tanta gent en contra fa fer un pas endarrera a cap Vastard que decidits es perden entre la multitud.
La cursa transcorre sense incidències, cada Vastard avançant pel seu compte i sortejant com poden als de davant que van més lents. Entre cops de colze i travetes es van fent un lloc a la cursa i les sensacions són bones. El dia continua sent fresquet durant tota la cursa però no plou i això és d'agraïr. A l'arribada tothom està a l'expectativa dels resultats. Els mòbils no enganyen i el que semblava una victòria sense paliatius del Presi s'escapa per només 4 segons a favor de O'more en un final que resulta ser la rèplica a l'ajustada arrivada a la cursa de Valls.
El nivell ha estat excel·lent ja que els 3 Vastards han aconseguit la seva millor marca personal de tots els temps. Tremola Llorenç!!!!
Aquest cop en seran només 3 els Vastards que hi participin ja que el que fa 4 havia d'estar a la Xina però no ha pogut marxar per causes sobrenaturals (o sigui moltíssimament naturals com per exemple l'erupció d'un volcà) i amb gran generositat s'ha presentat voluntàriament com utiller, paper que ha exercit amb gran professionalitat. El cinquè component el dia abans havia sortit de farra de casament i la ressaca ha pogut amb ell.
Reprenent el fil del relat, els Vastards s'aproximen a la sortida, es fan les fotos de rigor i cadascú al seu 'calaix' de sortida. Mentre els primers van sortint, els de darrera sentim i cantem 'Tonight is gonna be a good night', 'L'Empordà' i 'Human' crec recordar. La sortida és infernal per la gran quantitat de gent que hi ha (fins a 18.000 ens diu l'organització) però ni tanta gent en contra fa fer un pas endarrera a cap Vastard que decidits es perden entre la multitud.
La cursa transcorre sense incidències, cada Vastard avançant pel seu compte i sortejant com poden als de davant que van més lents. Entre cops de colze i travetes es van fent un lloc a la cursa i les sensacions són bones. El dia continua sent fresquet durant tota la cursa però no plou i això és d'agraïr. A l'arribada tothom està a l'expectativa dels resultats. Els mòbils no enganyen i el que semblava una victòria sense paliatius del Presi s'escapa per només 4 segons a favor de O'more en un final que resulta ser la rèplica a l'ajustada arrivada a la cursa de Valls.
El nivell ha estat excel·lent ja que els 3 Vastards han aconseguit la seva millor marca personal de tots els temps. Tremola Llorenç!!!!
dilluns, 12 d’abril del 2010
Calendari de les curses 2010
Un cop consensuades totes les curses us annexem el calendari:
Ja sabeu a entrenar i només hi podrà haver-hi un campió...
divendres, 2 d’abril del 2010
Divendres Sant: Entrenament del Vastard i Junta Extraordinaria
Com el propi nom del Club indica (VasTard), a una hora prudencial (12:30 h) s'inicia l'entrenament amb l'equipatge oficial temporada 2010 per la carretera de les aigües, ha estat l'entrenament més multitudinari fins el moment. (veure les fotos adjuntes)
La jornada ha estat plàcida amb un ritme alegro ma non troppo, fins que com sempre als darrers kilòmetres i en alguns cassos als metres finals s'han impossat els canvis de ritme, ja se sap, cal entrenar pel Campionat, no si val a badar, la igualtat i amb algunes absències en certes curses el títol estarà molt disputat fins al final.
Un cop acabat l'entrenament per cortesia del nostre esponsor oficial (Diamond Jackie) em fet un refrigeri amb fruits secs i begudes, per continuar amb la junta extraordinària prevista per avui.
No recollim l'acta sencera, però remarquem els punts importants tractats:
- Decissió del calendari definitiu de les curses del VasTard de l'Any 2010. Les curses votades per unanimitat, han estat les escollides, un total de 10 curses, amb només 2 desplaçaments fora de l'àrea metropolitana per facilitar la màxima participació (veure l'entrada calendari de l'any).
- Elecció pels premis del VasTard de l'any 2010. Així com homenatge posterior en les samarretes 2011 pel guanyador (menys VasTard) i el darrer (el més VasTard).
- Elecció del VasTard Day's, dia festiu pels Vastards on es farà una festa especial. El dia escollit per unanimitat ha estat el dia de fundació del club, dia previ a la cursa de Sant Antoni (enguany 23 de gener).
- Necessitat de disposar d'una quota mínima de tots els membres per fer front a les derrames i la compra dels premis 2010. L'esponsor principal (Diamond Jackie) amb la baixa producció dels darrers anys no pot costejar tota la despesa i el presi no s'estira.
La jornada ha finalitzat amb un dinar de germanor (equilibrat i com sempre controlat pel nutricionista del club), entre tots els membres han surgit idees de futur: un fisio, expandir la institució cap a l'estranger, depilacions, etc..
Tots els membres disposen de 10 dies per presentar les oportunes al·legacions a l'acta.
(aquesta la trobareu penjada al taulell d'anuncis de la seu social)
dilluns, 29 de març del 2010
Cursa del Calçot - Valls 28 Març 2010
"Un dia a les carreres..."
Tot i dormir una hora menys, els nostres atletes no s’arronsen i decideixen que lo millor per celebrar el nou horari d’estiu es sortir de barcelona a les 8am d’un diumenge de Març en direcció a Valls....on els esperen ni mes ni menys que 11,500 metres per recòrrer en el menor temps possible.
La temporada oficial s’obre a Valls, com ja ve sent tradicio (¿?), amb l’estrena de les samarretes VastardRunners 2010 i amb un grapat de punts en joc vitals per al campionat de la regularitat.
Un sol càlid, fàcil aparcament ( tant fàcil que vam aparcar 2 cops ), una orgatizació remarcable, cap cúa, cap speaker idiota, serveis nets, un gran poliesportiu amb dutxes, piscina a la nostra disposició, i un grapat de mossos d’esquadra orgullosos del recent desplegament en terres tarragonines...
Tret de sortida, i el prop de 300 participant entre mitja marató i 10km surten de valls. Carretera amunt, carretera avall, rotonda va, pont ve,...el Llorenç s’escapa al Km 0,001....mentre l’O’Morell i l’Oriol van junts fins al Km3 punt quilomètric on el presi decideix trencar el ritme. Un cop el ritme i el presi trencat, l’O’Morell avança el presi al Km7 despres de la pujada-inferno. En Llorenç passa pel Km10 amb 50min, l’O’Morell a 54:30 i el presi a 55’ en punt, com sempre....
En Llorenç arriba a meta en primera posició baixant de l’hora (57min), i l’O’More i el presi s’ho juguen tot a l’sprint final.
A falta de 500m, i per darrera, el presi atrapa a l’O’More, 4 passes en paral.lel per saludar, i....canvi de ritme per deixar les coses al seu lloc....12 segons d’avantatge que valen 8 punts.
Despres de tot, bossa regal abundant, refresc i menjar per tothom, sense cues, samarreta, ampolla de vi, fruita, bollos, donuts,....i una pinta a l’Irlandes de Valls amb tapa de morros inclosa gentilesa de la jefa.
A les 14h., calçotada pim-pam-pum, bé , correcte, sort dels companys de taula! Quines “risas” i “cachondeo” !!! Ai, quina penya mes maca...i sana!
P.D. N’hi ha un que es vol depilar.....
Tot i dormir una hora menys, els nostres atletes no s’arronsen i decideixen que lo millor per celebrar el nou horari d’estiu es sortir de barcelona a les 8am d’un diumenge de Març en direcció a Valls....on els esperen ni mes ni menys que 11,500 metres per recòrrer en el menor temps possible.
La temporada oficial s’obre a Valls, com ja ve sent tradicio (¿?), amb l’estrena de les samarretes VastardRunners 2010 i amb un grapat de punts en joc vitals per al campionat de la regularitat.
Un sol càlid, fàcil aparcament ( tant fàcil que vam aparcar 2 cops ), una orgatizació remarcable, cap cúa, cap speaker idiota, serveis nets, un gran poliesportiu amb dutxes, piscina a la nostra disposició, i un grapat de mossos d’esquadra orgullosos del recent desplegament en terres tarragonines...
Tret de sortida, i el prop de 300 participant entre mitja marató i 10km surten de valls. Carretera amunt, carretera avall, rotonda va, pont ve,...el Llorenç s’escapa al Km 0,001....mentre l’O’Morell i l’Oriol van junts fins al Km3 punt quilomètric on el presi decideix trencar el ritme. Un cop el ritme i el presi trencat, l’O’Morell avança el presi al Km7 despres de la pujada-inferno. En Llorenç passa pel Km10 amb 50min, l’O’Morell a 54:30 i el presi a 55’ en punt, com sempre....
En Llorenç arriba a meta en primera posició baixant de l’hora (57min), i l’O’More i el presi s’ho juguen tot a l’sprint final.
A falta de 500m, i per darrera, el presi atrapa a l’O’More, 4 passes en paral.lel per saludar, i....canvi de ritme per deixar les coses al seu lloc....12 segons d’avantatge que valen 8 punts.
Despres de tot, bossa regal abundant, refresc i menjar per tothom, sense cues, samarreta, ampolla de vi, fruita, bollos, donuts,....i una pinta a l’Irlandes de Valls amb tapa de morros inclosa gentilesa de la jefa.
A les 14h., calçotada pim-pam-pum, bé , correcte, sort dels companys de taula! Quines “risas” i “cachondeo” !!! Ai, quina penya mes maca...i sana!
P.D. N’hi ha un que es vol depilar.....
dilluns, 8 de març del 2010
ETERNAL RUNNING - Castellbisbal 7/03/2010
El dia es va aixecar amb fred pero sol, i una pila de reptes per endavant.
1) Començant per la planificació de la sortida de Barcelona en direcció a Castellbisbal...el coordinador d’equip - O’More -va haber d’anar fins a Perpinyà per poder sortir de Sants; i es que la Marató de Barcelona tenia la ciutat en toc de queda.
2) L’equip va arribar mancat fisica i psiquicament a la Cita de l’Esternal running: confusió a l’hora d’escollir l’equipacio ( Marc , som un running club! ); genolls casacats per culpa d’una mitja marato; soles de bambes aguantades amb imperdibles ( es demostrà que la sola fou perdible ); perilles protèsiques; i baixes d’ultima hora.
3) Bonic recorregut previ a la competició per Castellbisbal buscant un lloc per ficar els cotxes. Finalment, a 800m de la sortida.
4) Gracies al gran ambient del public assistent, es va dornar la sortida enmig de cantics que van ensordir la veu de l’speaker ( ups, no hi havia speaker )....
Comencem a correr i a la primera curva d’esquerres, 2 pams de fang i 1 d’aigua. Un parany atrapa sabates, i tots bruts...
5) ...en definitiva,...pujant i bajant corriols, corrent i caminant,...saltant obstacles, enfangant-nos,...creuant el Llobregat,...pujant i baixant mes...perdent part de la salut i part de les bambes,...caient-se els pantalons de xandall xops...corrent amb un mitjó...i la perilla INTACTE!...i l’O’More al BAR!!!
6) Vam acabar, alguns amb palla i altres passant de la palla, dues hores i escatx...pero...
7) Lo pitjor estava encara per arribar: les dutxes-inferno. Un vestuari empastat de fang i restes de roba entre suada i plena de fang. Quatre dutxes d’aigua freda per unes 1000 persones, cues, bruticia, fred, molt de fred....
8) Ara ja sabem que som Eterns....un club de running va ser el centre del món...
1) Començant per la planificació de la sortida de Barcelona en direcció a Castellbisbal...el coordinador d’equip - O’More -va haber d’anar fins a Perpinyà per poder sortir de Sants; i es que la Marató de Barcelona tenia la ciutat en toc de queda.
2) L’equip va arribar mancat fisica i psiquicament a la Cita de l’Esternal running: confusió a l’hora d’escollir l’equipacio ( Marc , som un running club! ); genolls casacats per culpa d’una mitja marato; soles de bambes aguantades amb imperdibles ( es demostrà que la sola fou perdible ); perilles protèsiques; i baixes d’ultima hora.
3) Bonic recorregut previ a la competició per Castellbisbal buscant un lloc per ficar els cotxes. Finalment, a 800m de la sortida.
4) Gracies al gran ambient del public assistent, es va dornar la sortida enmig de cantics que van ensordir la veu de l’speaker ( ups, no hi havia speaker )....
Comencem a correr i a la primera curva d’esquerres, 2 pams de fang i 1 d’aigua. Un parany atrapa sabates, i tots bruts...
5) ...en definitiva,...pujant i bajant corriols, corrent i caminant,...saltant obstacles, enfangant-nos,...creuant el Llobregat,...pujant i baixant mes...perdent part de la salut i part de les bambes,...caient-se els pantalons de xandall xops...corrent amb un mitjó...i la perilla INTACTE!...i l’O’More al BAR!!!
6) Vam acabar, alguns amb palla i altres passant de la palla, dues hores i escatx...pero...
7) Lo pitjor estava encara per arribar: les dutxes-inferno. Un vestuari empastat de fang i restes de roba entre suada i plena de fang. Quatre dutxes d’aigua freda per unes 1000 persones, cues, bruticia, fred, molt de fred....
8) Ara ja sabem que som Eterns....un club de running va ser el centre del món...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)