Entrades
1) Començant per la planificació de la sortida de Barcelona en direcció a Castellbisbal...el coordinador d’equip - O’More -va haber d’anar fins a Perpinyà per poder sortir de Sants; i es que la Marató de Barcelona tenia la ciutat en toc de queda.
2) L’equip va arribar mancat fisica i psiquicament a la Cita de l’Esternal running: confusió a l’hora d’escollir l’equipacio ( Marc , som un running club! ); genolls casacats per culpa d’una mitja marato; soles de bambes aguantades amb imperdibles ( es demostrà que la sola fou perdible ); perilles protèsiques; i baixes d’ultima hora.
3) Bonic recorregut previ a la competició per Castellbisbal buscant un lloc per ficar els cotxes. Finalment, a 800m de la sortida.
4) Gracies al gran ambient del public assistent, es va dornar la sortida enmig de cantics que van ensordir la veu de l’speaker ( ups, no hi havia speaker )....
Comencem a correr i a la primera curva d’esquerres, 2 pams de fang i 1 d’aigua. Un parany atrapa sabates, i tots bruts...
5) ...en definitiva,...pujant i bajant corriols, corrent i caminant,...saltant obstacles, enfangant-nos,...creuant el Llobregat,...pujant i baixant mes...perdent part de la salut i part de les bambes,...caient-se els pantalons de xandall xops...corrent amb un mitjó...i la perilla INTACTE!...i l’O’More al BAR!!!
6) Vam acabar, alguns amb palla i altres passant de la palla, dues hores i escatx...pero...
7) Lo pitjor estava encara per arribar: les dutxes-inferno. Un vestuari empastat de fang i restes de roba entre suada i plena de fang. Quatre dutxes d’aigua freda per unes 1000 persones, cues, bruticia, fred, molt de fred....
8) Ara ja sabem que som Eterns....un club de running va ser el centre del món...
