La Roca Negra2 by Irwin

Comencen a posar les curses a hores raonables. Més tard veiem que ni començant a les 9h n’hi ha prou. Tal com comentavem fa dies, la “cosa” feia una mica de por, i no va defraudar. 3 condicionants van ser els culpables: 21’5km, 1.150mD+ i sol, molt sol.

Ens trobem al pàrking amb el Llorenç i el Prats, recollida de dorsals i 3 voltes a l’estadi per escalfar (calia?). Prenem posicions (a meitat de pelotón) i arrenquem amb un ritme moooolt suau. Sembla que la gent sap el que té per davant. Enfilem un parell de carrers amb pujada i de seguit abandonem l’únic tram asfaltat que veurem en els pròxims 20Km. El Llorenç va davant, no el perdo de vista, el Jordi darrera, ja no el veure més fins l’arribada. Comencem a corriolar i, lògicament tan aviat, 400 persones en fila india no poden còrrer. Que s’hi farà pensem. Ja s’obrirà la cursa. Pujades i baixades, sense descans, sense pla, sense rodar, contínues. Un tram de pista en solei (km 4) entre cirerers,ens fan suar de valent. Ens diuen que el primer avituallament està a prop, però fins que hi arribem es fa dur, sobretot pel sol. Allí (km 6) atrapo al Llorenç carregant piles. Continuem en parella uns quants quilòmetres més, fins que el deixo enrere en alguna baixada . La part més dura de la cursa s’acosta, la pujada al Mont Pedrós és molt llarga, interminable( km 8-9). Tothom camina i t’has d’ajudar de mans en algunes rampes. El ritme és extremadament lent. Ajuda el fet de estar passant continuament per corriols ombrívols, alguns són foscos del tot i els que porten ulleres de sol han de vigilar amb arrels, roques i demés. A dalt (km 11), mentre em refresco, arriba el Llorenç. La frase és lapidària: “No tinc paraules”. Venint d’ell… Tornem a arrencar junts i aprofitem algunes pistes en baixada per agafar ritme, tot i que inmediatament ens el trenca una altra pujada. Em separa un pèl d’ell i començo a parlar amb un corredor que està “flipant” amb la duresa de la cursa. Segueixo amb un grupet de 5-6 corredors fins l’últim avituallament oficial (km 15). No hi ha masses forces ja a les cames, però des d’aquí se senten timbals, segur que l’estadi és aprop. Arriba el Llorenç altre cop fent la goma, no pren sòlid. Tan sols un gel i aigua, i arrenca abans que jo. M’acabo el que tinc entre mans i intento agafar-lo, per intentar arribar amb ell. Darrera portem al Bonastre, pensaba que el tindriem més endavant. Arribem a una petita urbanització en un punt baix i sortosament els de la ADF están ruixant als participants. Gràcies!!! Encara vaig amb el Llorenç, estem al km 17 aproximadament i se senten més fort els timbals, però no és l’estadi, és l’ermita de Sant Ramon, allà dalt! Pensava que ja haviem fet tots els cims de la cursa. El gel del Llorenç li dóna ales i em deixa enrere en l’ascens final. No puc més, paso caminant als caminadors… Em passa el Bonastre renegant de que se li ha parat el GPS, pregunta quan portem, li dic el temps cridant: “2 hores 36 minuts Xaviiii!”, “Ostres, baixem de les 3 hores, gràcies!” i se m’escapa avall va! Arribant a l’estadi, 300m de volta interminables, amb molta calor, gens d’aire fresc. A l’arribada molta cíndria i taronges. El plàtan no entra. La botifarra tampoc. Els estiraments són una quimera. Esperem al Prats, l’autèntic impulsor de la nostra participació a la Roca. Per fi trobem una ombra on descansar, estirar, menjar i beure. Em patit, però la muntanya és molt maca, i crida. Els tres ens proposem futures curses, menys dures, això si, i segur que amb més participació VasTard.

Llorenç 2h 48m 26s

Edu 2h 50m 46s

Jordi 3h 07m 27s

Terra de Remences 2012 (13/05/2012) by Llorenç

Era 13 de maig i el nostre debut en una marxa cicloturística acompanyat d'un crack de la muntanya com el Pau, varem escollir la Terra de Remences una clàssica amb molta afluència de ciclistes (en menys de 1 setmana es varen exhaurir els 3000 dorsals disponibles), aquest va ser el motiu de causa de cursa major que no vaig poder assistir a la cursa de Badalona dins de la VasTard Challenge. Ens varem apuntar a la marxa curta de 95 km per prudència però la organització en qualsevol moment deixava passar a la llarga de 175 km i això ho teniem al cap en el moment de la sortida (també en un mail imprés, jejeje).

Varem arribar tard a la sortida (com a bon VasTard no podia ser d'una altra manera) i ens varem anar ficant dins de la cursa, però amb la prudència del que teniem per davant era llarg i del tot desconegut, per això tot va ser una anar fent, sense presa però sense pausa, excepte en cada habituallament que arrassavem amb el que trobavem, per acumular energía pel que vindria per davant, pq el dia es prometia llarg. Ens varem trobar amb un grup de gent de Vic del club de muntanya del Pau amb lo qual el patiment es feia més distés.

Tot va anar bé fins la arribada del moment d'escollit curta o llarga, on varem decidir pujar el cull de Bracons i després a l'habituallament dalt decidiriem, la pujada era molt dura sobretot els 2 darrers km amb un 16% de pendent, varen fer rebatejar el coll com el Coll de Cabrons, el Pau es va plantejar tornar i d'aquesta manera fer la curta amb coll de primera categoria sobre les cames, jo vaig continuar amb la llarga, tot anava molt bé fins que es va començar a tapar el dia i a Manlleu va fer un bon xàfeg, per sort només va ser un moment i després una mica de xirimiri, però moll i l'asfalt relliscós tant la pujada, però sobretot la baixada es feia perillosa, així i tot va ser un èxit per repetir, quedant inagurada així la secció de ciclisme VasTard... que continuarà, no ho dubteu.

"Mulla't i córrer per l'esclerosi múltiple" 29-04-2012

CONÈIXER EL MUR ALS 3KM
8:00h sona el despertador. Avuí toca cursa, Mulla’t i Corre al Circuit de Catalunya a les 10:00h.Em desperto a l’hospital.

Tothom tranquil!!! Estic bé. Bueno, més o menys.

És diumenge i he estat treballant tot el dia i la nit del dissabte. Estava de guàrdia. Dec haver dormit unes 5 hores de forma fracturada per les urgències que hem hagut d’atendre aquesta matinada, però em desperto il.lusionat i amb ganes de conèixer el traçat del la cursa d’avuí.

M’he volgut despertar amb temps per esmorzar com cal al la saleta de relax que tenim a urgències i quan tot just he fet la primera queixalada m’avisen que ha arribat una pacient. Per desgràcia meva es tracta d’una urgència greu que em dispara les pulsacions a 170x’. Què hi farem, penso que pot ser un bon escalfament per la cursa.Encara amb un bon ritme de pulsacions i sense esmorzar, a les 9:00h arriba el sèptim de cavalleria (el torn que em ve a substituir) i finalment em puc posar els “shorts”, la semarreta i les bambes i surto pitant amb el cotxe cap a Montmeló.

En el primer revolt a la carretera es dispara una alarma del cotxe!!! Més ritme de pulsacions i dipòsit de benzina en reserva. Paro a repostar en la primera estació agraïnt que no hi hagi molta cua per pagar. Tot i així penso: Vas tard, Isaac, Vas tard...

Surto de la benzinera a les 9:20h i calculo que encara em queden 30min de trajecte. Arribaré molt just. Mentre condueixo penso que avuí fa un molt bon dia de primavera. Hi ha núvols alts escampats al cel i la temperatura és la ideal per a fer una cursa, ni massa fred ni massa calor. Em relaxa conduir i noto com ara les pulsacion han baixat a 120-140x’.

9:50h arribo al Circuit i la Organització em fa deixar el cotxe a “Cuenca”. Surto del cotxe, deixo totes les coses a dins i començo a còrrer cap als boxes on s’hi troba el lliurement de dorsals.. Un cop allà em diuen que algún Vastard ja l’ha recollit, així que sense parar de còrrer em disposo a anar a la línea de sortida amb l’esperança de trobar la notrida representació Vastard d’avuí (Llorenç, ‘Presi’, O’Morel, Dani, Marc, Robles, Chema i Guix). Pels altaveus no paren d’anunciar l’inminent inici de la cursa, cada cop queda menys temps.

Finalment arribo a la línea de sortida. Només queden 3 minuts per l’inici de la cursa!!! Trigo un minut en trobar el grup Vastard entre tota la multitut d’inscrits. El ‘Presi’ m’entrega el dorsal i entre salutacions i bromes es consumeixen els altres dos minuts. Tret de sortida i comença la cursa!!!

Durant el primer km tinc bones sensacions que em permeten portar un bon ritme de carrera. Fa baixada, estic amb l’adrenalina a tope per haver arribar a temps després de les dificultats i l’ambient és fantàstic. En el segon km alguna cosa comença a no rutllar. Hi ha una forta i prolongada pujada que em carrega les cames sobremanera i cada vegada veig que, tot i que intento mantenir un ritme constant, no paren d’adelantar-me corredors i m’envaeix una sensació de fatiga extranya. Després de la primera pujada hi ha un moment de treva amb una baixada suau i uns fals pla, però tot i així la sensació de fatiga no marxa, les cames cada vegada estan més carregades i no veig una possibilitat a la reacció. És quan arribem a la segona pujada forta, entre el km 3 i 4 quan m’estavello contra el mur i decideixo que només faré una volta al circuit. Avuí no és el dia, què hi farem.

Em consola pensar que si tenim en compte que estic ‘corrent’ desde les 8:00h i que a mitja cursa son les 10:30, ja porto 2:30 hores d’exercici, així que no es extrany que hagi aparegut el mur, jajajajaj.....

Recullo la bossa amb els regals i em quedo a la línea de meta a esperar la resta del grup. És interessant veure les cares d’esforç de la gent en arribar a la meta. Qui més qui menys, a la seva manera dona el màxim i molts arriben amb la reserva. En el meu cas, avuí m’ha faltat fins i tot això.

Un cop el Vastards van arriban a meta es comenta la jugada i les sensacions de la carrera. A mi em toca ser el blanc de les bromes, que entomo de bona gana, però aviso: això no es repetirà. Ens citem al Viena de Mollet per al tradicional esmorzar post carrera, però això és una altra història.

Moltes felicitats a tots els qui heu fet una bona cursa i heu pogut millorar la marca personal. Ens veiem a la propera Challenge 10Km a la Cursa del Dimoni de Badalona el diumenge 13 de maig a les 10:15h.

Vastards a Montmeló:

Llorenç	42,24
Robi	48,13
Chema	48,20
Marc A.	49,37
Oriol A.	51,20
Morell	51,38
Dani	53,32
Oriol G.	58,04
Isaac	NC

Samarretes Vastard 2012

Aprofitem per avançar-vos el disseny de la samarreta Vastard per Primavera/Estiu/Tardor 2012 En breu us informarem sobre com imprimir-vos el logotip. Mentrestant, aneu pensant en adquirir la samarreta d’esport blanca que mes us agradi.

Presi

Cursa de Bombers 2012

Després de 2 mesos sense proves de la Vastard Challenge arribà la cursa de Bombers, tercera prova puntuable d’aquesta temporada, amb la que a més a més tornem a la distància dels 10km. La climatologia ens acompanya: fa una bona temperatura, hi ha algun núvol i no fa vent, un dia perfecte.

La cursa de Bombers no para de crèixer i l’edició d’aquest any, amb 24000 corredors, estrenava sortida en dues onades. La primera per aquells corredors amb una marca acreditada de menys de 60 minuts, i la segona per la resta de corredors. Pels comentaris de corredors que han sortit a la segona onada sembla que ha funcionat be i ha evitat aglomeracions en certs punt de la cursa. Per altra banda, els 10 minuts de diferència en la sortida entre la primera i segona onada han fet l’espera a l’arribada una mica més llarga.

Després de la sortida de l’any passat a cop de rock amb la música heavy d’AC/DC, enguany la temàtica és més èpica i sortim amb la banda sonora de El Último Mohicano. La música amb violins, gaites i percussió sona tocada per uns frares amb bambes Nike. Ben curiós això del frares amb bambes.

Per la meva banda, surto amb la idea de baixar la marca de l’any passat, i des de bon principi començo a un ritme més alt que normalment, amb l’esperança de poder aguantar tota la cursa. A la Via Laietana em trobo el Robles, amb qui havia sortit però que no havia tornat a veure des de la línea de sortida. Ho donem tot els últims metres i paro el crono en 47:55, millor marca personal, i assoleixo un dels meus objectius de la temporada que era baixar dels 49 minuts.

La participació Vastard ha estat molt nombrosa en aquesta prova. A part dels ja habituals anomenar la reincorporació al mon de les curses de la Laia després d’alguns anys d’inactivitat. Per altra banda hem tingut la baixa del Roger, que continua la seva recuperació de la lesió al taló que es va fer a la cursa de Sant Antoni, i del Marc que s’està recuperant d’una recent operació de menisc. Ànims Vastards!

Chema Mendez


Temps Vastards a la Cursa Bombers:

Llorenç 41,25 Edu 43,27 Johnny 43,36 Juanjo 46,05 Prats 46,48 Chema 47,55 Robi 47,58 Ariadna 49,16 Morell 49,17 Oriol A. 51,10 Victor 52,09 Dani 52,52 Marc L. 54,23 Laia 57,03 Mariona G. 58,50

CURSA DEL TALL ANGLÈS 2012   By Mark

Molt havia plogut (però no tant com per omplir els pantans) des del debut vastard a la cursa de Montmeló-Mulla't i corre de l'any passat.. Ja hi havia ganes de repetir l'experiència d'una 10K, i encara més a la capital.

Tot i l'amenaça de mal temps, finalment va ser una matí idoni per córrer: fresqueta agradable que ajudaria a no fer tan feixuga la cita. Així que juntament amb el Lauren vam coincidir amb el presi i el Dani en la cursa popular amb més participació del continent (65.453 runners enguany). No era una prova que formés part de la Challenge, cosa que es notava en l’ambient relaxat dels  tres vastards fundadors. Després d’una ràpida crítica per part de l'Oriol a l'últim disc del Boss (en efecte, els solos insípids que fa el Tom Morello també els podem fer nosaltres), cadascú es va anar col·locant en el seu corresponent calaix, tret d'un servidor que va sortir més endarrera, però des del lateral.

La cursa degut a l'alta participació de gent diversa va ser un constant eslàlom fins ben entrat el carrer Aragó, i  per contra, cap a la primera pujada de Montjuïc la situació va ser la contrària, i les aglomeracions van desaparèixer per complet passada l’avinguda Marquès de Comillas, tot i que  amb molt bon ambient i càntics d’entusiasme per part dels runners als passadissos d'entrada a l'Estadi Lluís Companys.

Hi havia por de deshidratació, però em va sortir cara la novatada de beure tanta aigua en els punts d’avituallament, cosa que va originar flat durant l’etapa intermitja del carrer de Lleida. Tanmateix, la motivació i ganes podien més que l’abundant acumulació d’aigua a l’estómac, fet que va propiciar que pugués coincidir amb el presi en els instants finals fins a la meta.

Així doncs, bona sensació després de tant temps inactiu i grata sorpresa d'haver fet els 10,76 Km amb menys d'una hora.

Temps Lauren à 48 :16

Temps Dani à 59 :18

Temps Oriol à 59 :09

Temps Mark à: 59 :12

Novetats Vastard Challenge 2012

Butlletí Informatiu Abril 2012:


- Després de l'entrenament d'aquest matí a Barcelona amb la Cursa del Corte Inglés - crònica en breu - la propera setmana reprenem la Challenge amb la Cursa de Bombers.


- El proper 29 d'Abril , marxarem tots a Montmeló a córrer contra l'esclerosi per la pista del circuit de F1


- En breu us enviarem el disseny de la samarreta 2012 i les instruccions per a l'estampació. Perdoneu el retard.


- Els resultats de 2011 i 2012 estan penjats a la secció de Resultats Curses al blog.


- Felicitats al Chema i la Laia per la seva recent unió matrimonial, per molts anys!


- Donem molts ànims al Marc de cara a la imminent intervenció quirurgica al genoll. Anims i ens veiem a la carretera aviat!!!




Salutacions,
La Direcció.