MARATÓ D'AMSTERDAM - 16 Octubre 2011

Primera Marató a l’estranger dels VasTard Runners, la ciutat escollida Amsterdam després de no tenir sort en el sorteig de NYC i que les places de Berlín estaven exhaurides (per tant, escollida en tercera opció). La veritat que després d’uns primers dies d’acostumar-se al fred, fer turisme (sense entrar als coffee shop ni prendre bolets, perquè havíem vingut a fer salut, no?), així com córrer un parell de dies, cal fer esment la quantitat de catalans i espanyols a la ciutat.

Arriba el dia de la recollida de dorsals, molt bona organització, explicacions pertinents dels voluntaris, tríptics, recollida de la samarreta i la bossa buida del corredor; el cost de la cursa és inversament proporcional al que hi ha dins la bossa. Varem fer una passejada a la fira del corredor, aquesta decepciona una mica al haver estat a la de Barcelona, així i tot fem el tafaner en les darreres marques i s’ultimen les últimes compres. Hi ha una reunió dels membres del club a l’exili Renee, O’Morell, Loren i Presi. cal dir que a la cursa dels 8km no donen samarreta, costum habitual per Europa (la samarreta si la vols la pagues, excepte a la Marató que està inclosa en els 55 euros), passejada al centre i sopar de germanor. Toca anar a dormir d’hora i prepara les coses per l’endemà.

Comença el dia M, com diu el gran profeta: cal llevar-se ben d’hora ben d’hora per ser imparables, i així ho vàm fer els VasTards: ben d’hora aixecats, dutxa, esmorzar, etc... sortim de l’hotel amb Tranvia, canvi al Metro i cap a l’Estadi Olímpic falta gent, la veritat que els dubtes inicials de si màniga curta o tirants amb el fred del matí queden resolts ràpidament (feia un dia soleiat i sense vent, però un fred de dimonis), per tant màniga llarga i paravents, després de fer els darrrers pipi-stops, cap a dins l’Estadi després d’una mica de sarau per entrar un cop dins tot és més fàcil, cadascú al seu calaix, en Loren al rosa o C, el presi al verd o E, darrers moments la gent tira les samarretes o bosses de plàstics, molts valents de curt (nòrdics i la seva dieta de patata + mantega els protegeix del fred), tret de sortida i comença l’espectacle...

El Loren va sortir força més ràpid de l’esperat a diferència de Barcelona molt conservador, el fet de sortir d’un calaix més avançat es va poder córrer còmode des del segon km, així doncs endavant i al final ja ens ho trobarem va ser el plantejament, que si es guanyem minuts al final s’agraeixen i serviran per assolir l’objectiu. Així va ser, anar passar anar cremant km, recorregut pla, amb una part considerable en Parcs i al costat del riu amb molins, pas a la mitja marató a 1h 39 min, el ritme era excessivament bo massa per sota dels 5min/km, amb lo qual a partir del km 31 ja no era fàcil mantenir el ritme, doncs ens varem adaptar a ritmes per sobre de 5 min/km com que tenia marge, arribada a l’Estadi Olímpic emocionat i objectiu assolit 3h 26 min.

Aquesta vegada el Presi va notar la solitud en la terra llunyana i la falta de motivació que té fer-ho tot per segona vegada. Tot això juntament amb poques tirades llargues fetes i un objectiu poc clar (“acabar o baixar de les 4 hores” ) va fer que al final un es quedés amb “l’acabar” a seques. Fins al Km.30 marcava un ritme de 4h12min, fins que va decidir canviar la táctica i fer un 1+4 ( 1km a caminant + 4 corrent ). Dues series de 1+4 i una de 1+1 fins al Km42.

“La veritat es que se’m va pasar bastant ràpid, el tram final” va dir i va declarar sentir-se “orgullós i satisfet del viatge i de la experiencia de la Marató Internacional”.

Al acabar, premi al retrobar-nos amb l’Oriol i la Renee que van fer de les seves a la cursa de 8km, marcant uns molt bons 43min (5’25”/km), una bona preparació per al cross de Sants on es rempendrà el campionat 10x10K. Gràcies per esperar-nos!

Tot i que la Marató és una prova molt dura que s’ha de preparar amb temps i rigor, i no sempre surt com un vol, tot just creuada la línia d’arribada vam posar-nos a pensar que el 25 de Març de 2012, a Barcelona, tornarem a la carretera amb més ganes encara…i no estarem sols.

P.D. Amsterdam no és plà!

Ja en tenim dues al loro que no estamos tan mal…

 

Fins aviat! Ens veiem a Castelldefels diumenge.

L i O.

Cursa popular ciutat de Cornellà 2011 (02/10/2011)

Nova cursa puntuable de la Vastard Challenge 2011. Aquest cop es tracta de la ja tradicional cita a la ciutat de Cornellà.

Tot i les baixes d’última hora del Chema i el Robles, la representació Vastardil fa molt de goig: 12 participants en una de les curses amb més representació del nostre club. A més el Presi i el Loren estan fent feina a la mitja de Sant Cugat, així que aquest diumenge al matí teníem la friolera de 14 Vastards trepitjant l’asfalt del país.

La cursa comença puntual i els Vastards surten bastant endarrerits i en grup, menys el Roger i el Dani que s’han avançat sigil•losament (a veure si ningú ens troba a faltar...). Tot i que no hi ha molta gent, al primer km es fa difícil agafar el ritme i ens deixem portar per la riuada de gent. El Dani el Roger davant, seguits de l’Edu i el Prats i la resta de Vastard darrere. L’Edu, tot i ser prudent perquè surt d’una lesió, no tarda a apretar el ritme i a agafar el primer lloc que ja no deixarà fins al final. La resta de Vastards van fent al seu ritme, somrient a les fotos de la reportera gràfica (gràcies Maria!!!) i guardant forces per quan arribi la pujada. Cap al km 4,5 arriba la temuda rampa que els nostres herois van superant amb més pena que glòria, després la baixada i ja els últims 3 kms en pla on s’acabaran definint les posicions de la carrera.

L’Edu fa estona que ha sentenciat la victòria sense necessitat d’haver de forçar la màquina, darrere les coses venen més apretades i ens qüestió de 2 minuts arriben fins a 6 Vastards. La cosa està tan ajustada que fins i tot es produeix el primer empat en la història Vastard!

Vàries coses a destacar dels temps finals: millor marca personal i objectiu de la temporada pel triatleta Guix, excepcional temps de la debutant Vanda baixant de l’hora, també gran temps de Kostilia en la seva 2ª cursa q fa preveure q donarà molta guerra en el futur proper, gran tornada del Miquel després d’estar molts mesos allunyat de la pista per culpa de les lesions i més que correcta progressió de la Mariona F. que segur es consolidarà en les properes curses.

Recollim les bosses que per 5 € estan força bé tot i que es troba a faltar el donut d’altres ocasions. Fem els estiraments de rigor i unes dutxes i pugem a casa del Vastard cornellanenc q ens convida a un pica-pica (quin tio més enrotllat!!!!) XD. (Lo de pica-pica és en referència al sol... l’any que ve hi haurà parasol!!).

No voldria acabar la crònica sense enviar una salutació als companys de l’Accentennis, que també van comptar amb un nodrida representació a la cursa i que van tenir uns resultats espectaculars! Els Vastards creant teixit social amb altres clubs!

Nom_Cognoms T_Final T_Real mKm LloCat NomClub

Eduard Ramos Verdú 48:33 47:38 4:46 SenM-142 VASTARD RUNNERS
Roger Agramont I Barquet 50:14 49:36 4:58 VeAM-298 VASTARD RUNNERS
Jordi Prats Codinach 50:30 49:36 4:58 SenM-180 VASTARD RUNNERS
Marc Lladó Sales 51:17 50:20 5:02 SenM-195 VASTARD RUNNERS
Oriol Morell 51:56 51:02 5:07 VeAM-348 VASTARD RUNNERS
Sergi Costa Marrodan 52:00 51:04 5:07 SenM-208 VASTARD RUNNERS
Miquel Albiac Canet 51:54 51:16 5:08 SenM-204 VASTARD RUNNERS
Dani Lladó 52:54 52:18 5:14 SenM-220 VASTARD RUNNERS
Isaac Cebrecos Lerena 54:34 53:37 5:22 SenM-251 VASTARD RUNNERS
Oriol Guix Casas 55:21 54:44 5:29 SenM-261 VASTARD RUNNERS
Vanda Araujo 1:00:10 59:33 5:58 SenF-47 VASTARD RUNNERS
Mariona Fernandez 1:10:28 1:09:32 6:58 SenF-65 VASTARD RUNNERS

 

Efemeride.

MiniCrònica - a Cornella al 2008 va començar tot...

Bé molts no ho sabreu, però ahir diumenge va ser un dia especial. Ja queda lluny el 2008 quan també a Cornellà el presi, el Lore i un servidor vam decidir apuntar-nos a una cursa popular de deu kilometres. Que comencés tot a Cornellà no va ser casualitat, jo en aquell entoces hi vivia.
D'això ja en fa uns quants anys, en aquell moment no duiem semarretes tècniques, ni malles, ni xip groc, ni preniem gels i apenes entrenavem (be alguns això encara ens costa), i el més important encara no corriem sota el nom de Vastard Runners, però l'embrió del que vindria s'estava gestant en aquells moments sense nosaltres saber-ho.
Els temps que vam fer no els posaré aquí, encara que els podeu buscar a la hemeroteca... el que si que us puc dir que jo vaig caminar i quan vaig arribar no podia ni treure'm el xip, i evidentment no quedaven donuts.
Va passar el temps i Cornellà ha estat la única derrota del Lore (almenys de moment) a mans del Roger. Anys més tard també hi debutarien els aleshores anomenats minivastards, concretament el Prats i el Guix. Mentrestant vam fer la web, semarretes, entrenaments conjunts, juntes, objectius, més tressos, més uns, maratons, triatlons, etc... tot això ja ho sabeu...
Així doncs ahir altre cop cap a Cornellà per quart any consecutiu, on vam comprobar que la familía creix, fins i tot amb secció femenina que es va consolidant, i pedrera amb ganes de gresca!! i la consolidació del vermutillo gentilesa dels Prats.
Simplement com a únic dels Vastards que vam fer la cursa el 2008 m'he sentit obligat a fer aquest recordatori, per que els més novells coneixeu la història d'aquest humil club d'atletisme. Es un plaer correr al vostre costat (més ben dit darrera de la majoria) i per molts anys que poguem fer-ho.

Dani.

CRÒNICA D'UN DEBUTANT (Cursa de la Mercè - 18/09/11)

Objectiu assolit ! Debut molt satisfactori en tots els aspectes i molt bones sensacions.

Les 07:00, em llevo. Obro els porticons del menjador i comprovo que ni plou ni fa sol. Pinta bé la cosa. Esmorzar, cafetó i cagadeta. Abans de marxar de casa canvio els plans inicials (venir en metro) i decideixo agafar el cotxe. De camí ja veig molts participants (corrents, caminant, en bicing i en cotxe). Aparco a la Gran Via i de camí cap el punt de trobada em torna a venir la cagalera (els nervis del debut suposo). Després d’un intent fallit en una església /col•legi (no hi havia paper) entro a un bar i faig la feina. A mesura que vaig enfilant la Gran Via cap a Plaça Espanya apareixen més i més participants.
Quan arribo al punt de trobada la majoria de Vastards ja han arribat. Salutacions, comentaris, estiraments, foto de grup i cap a l’Avinguda Rius i Taulet a cercar la sortida. Quina gentada ! Sembla una manifestació. Ens separem per col•locar-nos als calaixos assignats. Els debutants (Mariona i servidor) anem al darrera de tot. Des de la nostra posició queda molt lluny el punt de sortida però la veritat és que no queda cap espai buit. Pixadeta. A la megafonia avisen de la imminent sortida, molta espectació, i sobretot moltes ganes de començar. Per fi comença la cursa. Passen uns minuts fins que els debutants no creuem la sortida. Els primers metres ens preocupem per no entravancar-nos amb d’altres participants. Anem al tram tram, no es pot fer res més, massa gent. No em poso nerviós, he sortit amb la intenció de seguir els consells d’algun Vastard, no apretar al principi. La “estratègia” que pretenc seguir es basa únicament en controlar una mitja inferior als 6 min/km que em garanteixi finalitzar pels voltants de l’hora (objectiu inicial). Abans de creuar el Paral.lel ja he perdut contacte amb la Mariona. Al carrer Entença ja començo a fer una mica de eslàlom tot sortejant alguns “corredors” que ja van caminant ! Arribo a la Gran Via i per fi la gentada es va separant i puc agafar un ritme constant però pausat. Al pas pel km. 1 comprovo el crono (5.35). Mantinc el ritme. De sobta m’adono que estic envoltat de corredors però que es respira una calma absoluta, ningú diu res, no hi ha sorolls de cotxes ni de motos, m’agrada la sensació. Km.2, torno a comprovar el crono, tot i mantenir el ritme rebaixo una mica la mitja (la sortida ha estat complicada).
Continuo al meu ritme, de tant en tant alguna ovació de iaies que contemplen la cursa des del balcó de casa seva. Al km.5 sóc ja conscient de que l’objectiu inicial l’assoliré sense cap problema i començo a fer càbales tot calculant quina pot ser la marca final si continuo amb el ritme establert, 56 ? 57 ? 55 ?. Apareixen les primeres molèsties en forma de llaga al peu dret, però no m’obliguen a reduir el ritme. Diviso el punt d’avituallament i em sembla que hi ha una mica de caos, veig un corredor que agafa l’ampolleta directament de les caixes que hi ha darrera dels voluntaris. Decideixo fer el mateix amb tanta mala sort que just quan estic arribant a les caixes un dels voluntaris decideix recarregar i per poc no me’l menjo. Al km.7 veig que puc acabar pels voltants dels 55. Continuo al meu ritme.
Col•lapse mental al punt quilomètric 8, me’n queden 2 o 3 ? Si són 2 perfecte, però si són 3 potser me’n vaig als 60. Són 2. Arribo al Paral•lel i em deixo portar per la baixadeta per la part interior. Em creuo amb molts corredors que ja enfilen la recta final cap a l’arribada. Vaig pendent de creuar-me amb algun Vastard però no es dóna el cas. El canvi de sentit no arriba, se’m fa molt llarg. Per fi sí. Ja queda menys. Continuo amb el ritme de tota la cursa. El punt km.9 no el diviso per enlloc, passen els segons i no hi ha manera d’arribar-hi. Arriba un moment que m’adono que o no estava marcat o bé no l’he vist. Per sorpresa i satisfacció meva veig que la gent s’adreça directament des del Paral.lel cap a la Plaça Espanya (pensava que ens desviaven altra cop cap a Gran Via). Sense quasi poder reaccionar m’adono que em queden els darrers 200 metres. Comprovo el crono i veient que estic en 52 decideixo acabar la cursa amb el ritme i no esprintar. Paro el crono, 53.21 (53.22 oficial).
Estic molt satisfet, no he patit, i he gaudit. Punt de trobada altre cop. Comentem la jugada i el més destacable és la nova marca d’en Jordi (48 i pico). +3 ! Sí senyor, ja ho va avisar, aquest any va en serio. Esmorzar de rigor i cap a casa.

Ens veiem a Cornellà !

by Kostilia

Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS

Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Mariona G 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35
Mariona F 1:08:11 6.50 33.23 VASTAR RUNNERS

Mitja de Granollers

Falten encara 150 dies per la cita però les incripcions per la Mitja de Granollers ja estan obertes.

http://www.lamitja.cat/

Interessant per a qui vulgui preparar la Marató de Barcelona.
Afanyeu-vos que les places volen de seguida!

Oriol M.

Cursa de la Mercè - 18 Setembre 2011 - Resultats provisionals

Enhorabona a tots, al Prats en concret!


Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS
Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46

Mariona 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35

El Presi.

CURSA DE LA VINYA - St Llorenç d'Hortons 05-09-2011

Crònica d'un debutant.

Bé, una altra cursa de poble. Aquesta aprop de casa. Fa un temps esplèndid per còrrer, no fa sol, no plou i la temperatura no és massa alta. Hi ha quelcom que no quadra. Estic sol amb el meu dorsal, imperdibles (només 2), xip, com sempre... no! Aquest cop és diferent, estic esperant als meus companys d'equip! I el primer d'ells ja m'està ajudant, porta més imperdibles. Al cap d'uns minuts ja hi som tots. Llorenç, Roger A., Oriol A., Oriol M. i Marc Ll.

Em prenc un café per activar una mica el cos i anem al cotxe a preparar-nos. Foto de rigor i escalfament, jo amb el dubte de si podria còrrer o no ja que tenia una punxada a l'isquio, fruit del maleït futbol sala... i ens col.loquem a la sortida a la meitat d'un grup de 250 corredors aproximadament.

Tret de sortida. Plegats comencem a carretejar pel poble baixant cap al torrent, tot bastant ràpid, a 4 minuts i poc el quilòmetre, per camins molt estrets que fan impossible els avançaments. A partir d'aqui comença el tram més dur, fins al quilòmetre 4 ens trobem un ascens continuat, que recol.loca als corredors al seu lloc. Així que em poso a roda del Llorenç i passem a la resta de Vastards, amb el Marc creuo unes paraules. A partir del 4 perdo l'estel.la del Llorenç però creuo el punt de no retorn que tenia pensat per si la cosa no anava bé, em toca acabar si o si, em freno en algunes baixades per por a que resenteixi el dolor de la cuixa, que per sort i fins ara no ha aparegut. El recorregut és agraït: rierols, bosc i vinyes fan que es pugui gaudir (si es que esbufegant pots aixecar la vista de terra) de la cursa. Per sort el sol no fa acte de presència, i les tirades entre vinyes es fan més portables. Agraïr a l'organització que en una cursa de 10Km hi hagi 2 avituallaments!

Cap al quilòmetre 7 continuo veient a uns 50m al Llorenç, el que em fa adonar que podré arribar bé a meta, així que apreto per no perdre'l d'aqui al final. Baixem un parell de cops a un rierol, fet que endureix especialment els últims quilòmetres. L'entrada un altre cop al poble, cap al quilòmetre 8'5 es desenvolupa en rampes lleugeres però llargues. Al 9 assumeixo que arribaré darrera el Llorenç, que no podré contactar-hi, a part la cuixa comença a donar simptomes de fatiga i no vull trencar-me, així que apreto el just a la rampa (traïdora) del final per arribar amb un temps molt bo tenint en compte la particular duresa del recorregut, i tan sols 7 segons per darrera del Llorenç.

Ens esperem a l'arribada de la resta de Vastards. Per ordre: Roger A., Oriol A., Marc Ll. i Oriol M. També prou bé. Alguns pràcticament no havien fet res durant el paron estival, així que felicitats.

98è 32,77% Llorenç 46:48:00 4:41m/km

100è 33,45% Eduard R. 46:55:00 4:42m/km

166è 55,74% Roger A. 51:33:00 5:10m/km

188è 63,18% Oriol A. 53:41:00 5:23m/km

201è 67,57% Marc Ll. 54:25:00 5:27m/km

244è 82,09% Oriol M. 59:10:00 5:55m/km

La bossa d'obsequis és molt digne. Ja no sé si torno de còrrer o del Mercadona. Falta una beguda isotònica, però per aquí els surt més barat el cava que aquests líquids... La resta de Vastards van a fer una capbussada a la piscina del poble, tot i que el temps no acompanya massa. Jo me'n torno. Toca barbacue i recuperar el que acabo de perdre...

Ja espero la pròxima cursa amb “l'equip”!

by Edu