Cursa popular ciutat de Cornellà 2011 (02/10/2011)

Nova cursa puntuable de la Vastard Challenge 2011. Aquest cop es tracta de la ja tradicional cita a la ciutat de Cornellà.

Tot i les baixes d’última hora del Chema i el Robles, la representació Vastardil fa molt de goig: 12 participants en una de les curses amb més representació del nostre club. A més el Presi i el Loren estan fent feina a la mitja de Sant Cugat, així que aquest diumenge al matí teníem la friolera de 14 Vastards trepitjant l’asfalt del país.

La cursa comença puntual i els Vastards surten bastant endarrerits i en grup, menys el Roger i el Dani que s’han avançat sigil•losament (a veure si ningú ens troba a faltar...). Tot i que no hi ha molta gent, al primer km es fa difícil agafar el ritme i ens deixem portar per la riuada de gent. El Dani el Roger davant, seguits de l’Edu i el Prats i la resta de Vastard darrere. L’Edu, tot i ser prudent perquè surt d’una lesió, no tarda a apretar el ritme i a agafar el primer lloc que ja no deixarà fins al final. La resta de Vastards van fent al seu ritme, somrient a les fotos de la reportera gràfica (gràcies Maria!!!) i guardant forces per quan arribi la pujada. Cap al km 4,5 arriba la temuda rampa que els nostres herois van superant amb més pena que glòria, després la baixada i ja els últims 3 kms en pla on s’acabaran definint les posicions de la carrera.

L’Edu fa estona que ha sentenciat la victòria sense necessitat d’haver de forçar la màquina, darrere les coses venen més apretades i ens qüestió de 2 minuts arriben fins a 6 Vastards. La cosa està tan ajustada que fins i tot es produeix el primer empat en la història Vastard!

Vàries coses a destacar dels temps finals: millor marca personal i objectiu de la temporada pel triatleta Guix, excepcional temps de la debutant Vanda baixant de l’hora, també gran temps de Kostilia en la seva 2ª cursa q fa preveure q donarà molta guerra en el futur proper, gran tornada del Miquel després d’estar molts mesos allunyat de la pista per culpa de les lesions i més que correcta progressió de la Mariona F. que segur es consolidarà en les properes curses.

Recollim les bosses que per 5 € estan força bé tot i que es troba a faltar el donut d’altres ocasions. Fem els estiraments de rigor i unes dutxes i pugem a casa del Vastard cornellanenc q ens convida a un pica-pica (quin tio més enrotllat!!!!) XD. (Lo de pica-pica és en referència al sol... l’any que ve hi haurà parasol!!).

No voldria acabar la crònica sense enviar una salutació als companys de l’Accentennis, que també van comptar amb un nodrida representació a la cursa i que van tenir uns resultats espectaculars! Els Vastards creant teixit social amb altres clubs!

Nom_Cognoms T_Final T_Real mKm LloCat NomClub

Eduard Ramos Verdú 48:33 47:38 4:46 SenM-142 VASTARD RUNNERS
Roger Agramont I Barquet 50:14 49:36 4:58 VeAM-298 VASTARD RUNNERS
Jordi Prats Codinach 50:30 49:36 4:58 SenM-180 VASTARD RUNNERS
Marc Lladó Sales 51:17 50:20 5:02 SenM-195 VASTARD RUNNERS
Oriol Morell 51:56 51:02 5:07 VeAM-348 VASTARD RUNNERS
Sergi Costa Marrodan 52:00 51:04 5:07 SenM-208 VASTARD RUNNERS
Miquel Albiac Canet 51:54 51:16 5:08 SenM-204 VASTARD RUNNERS
Dani Lladó 52:54 52:18 5:14 SenM-220 VASTARD RUNNERS
Isaac Cebrecos Lerena 54:34 53:37 5:22 SenM-251 VASTARD RUNNERS
Oriol Guix Casas 55:21 54:44 5:29 SenM-261 VASTARD RUNNERS
Vanda Araujo 1:00:10 59:33 5:58 SenF-47 VASTARD RUNNERS
Mariona Fernandez 1:10:28 1:09:32 6:58 SenF-65 VASTARD RUNNERS

 

Efemeride.

MiniCrònica - a Cornella al 2008 va començar tot...

Bé molts no ho sabreu, però ahir diumenge va ser un dia especial. Ja queda lluny el 2008 quan també a Cornellà el presi, el Lore i un servidor vam decidir apuntar-nos a una cursa popular de deu kilometres. Que comencés tot a Cornellà no va ser casualitat, jo en aquell entoces hi vivia.
D'això ja en fa uns quants anys, en aquell moment no duiem semarretes tècniques, ni malles, ni xip groc, ni preniem gels i apenes entrenavem (be alguns això encara ens costa), i el més important encara no corriem sota el nom de Vastard Runners, però l'embrió del que vindria s'estava gestant en aquells moments sense nosaltres saber-ho.
Els temps que vam fer no els posaré aquí, encara que els podeu buscar a la hemeroteca... el que si que us puc dir que jo vaig caminar i quan vaig arribar no podia ni treure'm el xip, i evidentment no quedaven donuts.
Va passar el temps i Cornellà ha estat la única derrota del Lore (almenys de moment) a mans del Roger. Anys més tard també hi debutarien els aleshores anomenats minivastards, concretament el Prats i el Guix. Mentrestant vam fer la web, semarretes, entrenaments conjunts, juntes, objectius, més tressos, més uns, maratons, triatlons, etc... tot això ja ho sabeu...
Així doncs ahir altre cop cap a Cornellà per quart any consecutiu, on vam comprobar que la familía creix, fins i tot amb secció femenina que es va consolidant, i pedrera amb ganes de gresca!! i la consolidació del vermutillo gentilesa dels Prats.
Simplement com a únic dels Vastards que vam fer la cursa el 2008 m'he sentit obligat a fer aquest recordatori, per que els més novells coneixeu la història d'aquest humil club d'atletisme. Es un plaer correr al vostre costat (més ben dit darrera de la majoria) i per molts anys que poguem fer-ho.

Dani.

CRÒNICA D'UN DEBUTANT (Cursa de la Mercè - 18/09/11)

Objectiu assolit ! Debut molt satisfactori en tots els aspectes i molt bones sensacions.

Les 07:00, em llevo. Obro els porticons del menjador i comprovo que ni plou ni fa sol. Pinta bé la cosa. Esmorzar, cafetó i cagadeta. Abans de marxar de casa canvio els plans inicials (venir en metro) i decideixo agafar el cotxe. De camí ja veig molts participants (corrents, caminant, en bicing i en cotxe). Aparco a la Gran Via i de camí cap el punt de trobada em torna a venir la cagalera (els nervis del debut suposo). Després d’un intent fallit en una església /col•legi (no hi havia paper) entro a un bar i faig la feina. A mesura que vaig enfilant la Gran Via cap a Plaça Espanya apareixen més i més participants.
Quan arribo al punt de trobada la majoria de Vastards ja han arribat. Salutacions, comentaris, estiraments, foto de grup i cap a l’Avinguda Rius i Taulet a cercar la sortida. Quina gentada ! Sembla una manifestació. Ens separem per col•locar-nos als calaixos assignats. Els debutants (Mariona i servidor) anem al darrera de tot. Des de la nostra posició queda molt lluny el punt de sortida però la veritat és que no queda cap espai buit. Pixadeta. A la megafonia avisen de la imminent sortida, molta espectació, i sobretot moltes ganes de començar. Per fi comença la cursa. Passen uns minuts fins que els debutants no creuem la sortida. Els primers metres ens preocupem per no entravancar-nos amb d’altres participants. Anem al tram tram, no es pot fer res més, massa gent. No em poso nerviós, he sortit amb la intenció de seguir els consells d’algun Vastard, no apretar al principi. La “estratègia” que pretenc seguir es basa únicament en controlar una mitja inferior als 6 min/km que em garanteixi finalitzar pels voltants de l’hora (objectiu inicial). Abans de creuar el Paral.lel ja he perdut contacte amb la Mariona. Al carrer Entença ja començo a fer una mica de eslàlom tot sortejant alguns “corredors” que ja van caminant ! Arribo a la Gran Via i per fi la gentada es va separant i puc agafar un ritme constant però pausat. Al pas pel km. 1 comprovo el crono (5.35). Mantinc el ritme. De sobta m’adono que estic envoltat de corredors però que es respira una calma absoluta, ningú diu res, no hi ha sorolls de cotxes ni de motos, m’agrada la sensació. Km.2, torno a comprovar el crono, tot i mantenir el ritme rebaixo una mica la mitja (la sortida ha estat complicada).
Continuo al meu ritme, de tant en tant alguna ovació de iaies que contemplen la cursa des del balcó de casa seva. Al km.5 sóc ja conscient de que l’objectiu inicial l’assoliré sense cap problema i començo a fer càbales tot calculant quina pot ser la marca final si continuo amb el ritme establert, 56 ? 57 ? 55 ?. Apareixen les primeres molèsties en forma de llaga al peu dret, però no m’obliguen a reduir el ritme. Diviso el punt d’avituallament i em sembla que hi ha una mica de caos, veig un corredor que agafa l’ampolleta directament de les caixes que hi ha darrera dels voluntaris. Decideixo fer el mateix amb tanta mala sort que just quan estic arribant a les caixes un dels voluntaris decideix recarregar i per poc no me’l menjo. Al km.7 veig que puc acabar pels voltants dels 55. Continuo al meu ritme.
Col•lapse mental al punt quilomètric 8, me’n queden 2 o 3 ? Si són 2 perfecte, però si són 3 potser me’n vaig als 60. Són 2. Arribo al Paral•lel i em deixo portar per la baixadeta per la part interior. Em creuo amb molts corredors que ja enfilen la recta final cap a l’arribada. Vaig pendent de creuar-me amb algun Vastard però no es dóna el cas. El canvi de sentit no arriba, se’m fa molt llarg. Per fi sí. Ja queda menys. Continuo amb el ritme de tota la cursa. El punt km.9 no el diviso per enlloc, passen els segons i no hi ha manera d’arribar-hi. Arriba un moment que m’adono que o no estava marcat o bé no l’he vist. Per sorpresa i satisfacció meva veig que la gent s’adreça directament des del Paral.lel cap a la Plaça Espanya (pensava que ens desviaven altra cop cap a Gran Via). Sense quasi poder reaccionar m’adono que em queden els darrers 200 metres. Comprovo el crono i veient que estic en 52 decideixo acabar la cursa amb el ritme i no esprintar. Paro el crono, 53.21 (53.22 oficial).
Estic molt satisfet, no he patit, i he gaudit. Punt de trobada altre cop. Comentem la jugada i el més destacable és la nova marca d’en Jordi (48 i pico). +3 ! Sí senyor, ja ho va avisar, aquest any va en serio. Esmorzar de rigor i cap a casa.

Ens veiem a Cornellà !

by Kostilia

Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS

Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Mariona G 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35
Mariona F 1:08:11 6.50 33.23 VASTAR RUNNERS

Mitja de Granollers

Falten encara 150 dies per la cita però les incripcions per la Mitja de Granollers ja estan obertes.

http://www.lamitja.cat/

Interessant per a qui vulgui preparar la Marató de Barcelona.
Afanyeu-vos que les places volen de seguida!

Oriol M.

Cursa de la Mercè - 18 Setembre 2011 - Resultats provisionals

Enhorabona a tots, al Prats en concret!


Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS
Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46

Mariona 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35

El Presi.

CURSA DE LA VINYA - St Llorenç d'Hortons 05-09-2011

Crònica d'un debutant.

Bé, una altra cursa de poble. Aquesta aprop de casa. Fa un temps esplèndid per còrrer, no fa sol, no plou i la temperatura no és massa alta. Hi ha quelcom que no quadra. Estic sol amb el meu dorsal, imperdibles (només 2), xip, com sempre... no! Aquest cop és diferent, estic esperant als meus companys d'equip! I el primer d'ells ja m'està ajudant, porta més imperdibles. Al cap d'uns minuts ja hi som tots. Llorenç, Roger A., Oriol A., Oriol M. i Marc Ll.

Em prenc un café per activar una mica el cos i anem al cotxe a preparar-nos. Foto de rigor i escalfament, jo amb el dubte de si podria còrrer o no ja que tenia una punxada a l'isquio, fruit del maleït futbol sala... i ens col.loquem a la sortida a la meitat d'un grup de 250 corredors aproximadament.

Tret de sortida. Plegats comencem a carretejar pel poble baixant cap al torrent, tot bastant ràpid, a 4 minuts i poc el quilòmetre, per camins molt estrets que fan impossible els avançaments. A partir d'aqui comença el tram més dur, fins al quilòmetre 4 ens trobem un ascens continuat, que recol.loca als corredors al seu lloc. Així que em poso a roda del Llorenç i passem a la resta de Vastards, amb el Marc creuo unes paraules. A partir del 4 perdo l'estel.la del Llorenç però creuo el punt de no retorn que tenia pensat per si la cosa no anava bé, em toca acabar si o si, em freno en algunes baixades per por a que resenteixi el dolor de la cuixa, que per sort i fins ara no ha aparegut. El recorregut és agraït: rierols, bosc i vinyes fan que es pugui gaudir (si es que esbufegant pots aixecar la vista de terra) de la cursa. Per sort el sol no fa acte de presència, i les tirades entre vinyes es fan més portables. Agraïr a l'organització que en una cursa de 10Km hi hagi 2 avituallaments!

Cap al quilòmetre 7 continuo veient a uns 50m al Llorenç, el que em fa adonar que podré arribar bé a meta, així que apreto per no perdre'l d'aqui al final. Baixem un parell de cops a un rierol, fet que endureix especialment els últims quilòmetres. L'entrada un altre cop al poble, cap al quilòmetre 8'5 es desenvolupa en rampes lleugeres però llargues. Al 9 assumeixo que arribaré darrera el Llorenç, que no podré contactar-hi, a part la cuixa comença a donar simptomes de fatiga i no vull trencar-me, així que apreto el just a la rampa (traïdora) del final per arribar amb un temps molt bo tenint en compte la particular duresa del recorregut, i tan sols 7 segons per darrera del Llorenç.

Ens esperem a l'arribada de la resta de Vastards. Per ordre: Roger A., Oriol A., Marc Ll. i Oriol M. També prou bé. Alguns pràcticament no havien fet res durant el paron estival, així que felicitats.

98è 32,77% Llorenç 46:48:00 4:41m/km

100è 33,45% Eduard R. 46:55:00 4:42m/km

166è 55,74% Roger A. 51:33:00 5:10m/km

188è 63,18% Oriol A. 53:41:00 5:23m/km

201è 67,57% Marc Ll. 54:25:00 5:27m/km

244è 82,09% Oriol M. 59:10:00 5:55m/km

La bossa d'obsequis és molt digne. Ja no sé si torno de còrrer o del Mercadona. Falta una beguda isotònica, però per aquí els surt més barat el cava que aquests líquids... La resta de Vastards van a fer una capbussada a la piscina del poble, tot i que el temps no acompanya massa. Jo me'n torno. Toca barbacue i recuperar el que acabo de perdre...

Ja espero la pròxima cursa amb “l'equip”!

by Edu

Debut a la Triatló dels VasTard Runners (TriathlonSeries by POLAR)

Diumenge 17 de juliol de 2011 6:00 am, sona el despertador. Sí, sí, am i diumenge, conceptes antagònics si no surts de festa. Molta son. Agafem bossa, banyador, casc de bici, dorsals i mil estris més juntament amb la bicicleta i comencem a fer les primeres pedalades direcció al Port Olímpic. A mesura que anem arribant anem veient la mateixa proporció d’Atletes amb les seves bicicletes que de borratxos sortint de festa. Una imatge si més no, curiosa: Atletes i borratxos.

By Oriol Guix:

Esmorzar, parada obligatòria al guarda-roba, i amb la roba de córrer i nedar i la bicicleta, entrem a boxes. Allà ens trobem el meu cosí, el Llorenç (ja descalç i concentrat) i un servidor. Busquem el nostre lloc assignat, ens preparem (banyador, ulleres, gorro) i els tres anem caminant per la platja (amb un estil dominguero, tot s’ha de dir...) fins a la línia de sortida. Allà ens trobem amb els Vastards (Dani i Oriol) amb els quals la fem petar una bona estona per treure nervis (ningú diria que anàvem a fer un triatló...). Primers aplaudiments per les diferents sortides (gallina de piel). A les 8:30 surt el grup d’en Llorenç i el meu cosí.  Jo surto més tard (8:40). L’organització ja havia advertit de que hi havia mar de fons i que havia escurçat el recorregut de natació 100 metres dels 750 m. previstos inicialment. Tret de sortida, surto caminant fins que l’aigua m’arriba a la cintura, em paro, miro al voltant, i faig un riu amb braços a la cintura. Capbuçada i a nedar estil braça. Primeres petades i la boia es veu lluny. Un altre cop de peu i la boia segueix igual de lluny. Després de 6 onades gegants, sentir-te inútil en no avançar (recordant perquè de petit tenies cosit al banyador el color blanc...),  i d’empassar aigua, arribem a la boia on un tap de gent fa que baixi el ritme d’ultra récordman que portava... Amb la mar a favor, l’arribada a la platja es fa més fàcil. Sentim els primers aplaudiments mentre ens traiem les ulleres e intentem saber com i on hem arribat. Intentem caminar (ja que les cames han aprés a fer braça) per arribar fins a boxes. Ens canviem com podem, intentant treure la sorra de la platja a cops de mitjó. Stop and go de minuts... ja que l’estratègia Ferrari era d’anar a una parada llarga. Ens posem el casc (obligatori per circular per boxes amb la bicicleta) i amb els pneumàtics semi tous arribem corrent fins a la línia d’acceleració, allà pugem a la bicicleta i comprovem com la suspensió del seient del darrera de la bicicleta falla. Arranquem igualment, i comencem a veure que portem un Minardi... i anem a volta perduda. No passa res. Agafem un bon ritme a rebuf d’una roda solidaria que ens deixa anar a darrera seu. Primera volta i pregunto a un jutge quantes voltes son, em contesta que tres voltes, desconcertat torno a fer la mateixa pregunta a un corredor, fet que provoca un efecte dominó dins de tot un “pelotón”. Ningú em respon. Arribat el moment de decidir faig dos voltes i em corono com al Tete de la course arribant sol. Deixem la bicicleta al seu  lloc comprovant que les forces per aixecar la bicicleta ja no son les mateixes... Em giro la samarreta per posar el dorsal per davant, cascs a les orelles, ulleres de sol i.... a... córrer? Com es feia això? Les cames no reaccionen donant senyals clars de que ara saben anar en bicicleta però que no les faci córrer. A partir del primer kilòmetre comença a funcionar el KERS (Kilograms En Retrocés Subtil) em noto més lleuger i pujo el ritme avançant a un iaio i una noia. Em creixo de moral, i avanço un parell d’atletes més, totalment fosos pel sol de justícia que queia. Els últims metres abans de l’arribada acompanyats pels aplaudiments de la claca Vastard (ara amb el Roger inclòs) i el vermutillo posterior al Pans, et fan adonar, que l’esforç ha valgut la pena, i que ser un Vastard, no té preu.

A l’entrada una mica més i em menjo al speaker que em deia give me five... 

By Llorenç Arnau:

Emoció i nervis en el meu debut en la Triatló, després de fer la llista de material el dia abans i preparar-ho tot que no és poca cosa, sona el despertador el dia T, a les 5:55 minuts, calia estar a les 6:45 per la verficació del material. Doncs cap a la Vila Olímpica falta gent, un cop allà una gentada de gent molt pro i altres de normals, així com debutants, per tant no serem els darrers. Ens trobem amb el Guix i en Raimon, preparats per la nostra sortida, un cop allà tenim el suport dels VasTards que cal agraïr el matinal realitzat pel Club.

La prova com bé sabeu comença amb la natació, la part que portava pitjor, però el resultat va ser llastimòs, va ser sortir bastant al darrera i em vaig trobar amb una forta mar molt remoguda i gent davant que no avançaven amb lo qual el ritme a crol em topava amb ells i per tant lo millor era fer braça, tot per no saber per on avançar-los pq la tàctica de colzes en un medi hostil com l'aigua no era possible (nota mental cal practicar natació al mar i amb gent si es vol repetir la experiència). Per fi vaig poder fer la transició i agafar la bicicleta, amb lo qual per fi vaig poder respirar tranquil i al meu ritme, el primer que vaig fer va ser beure aigua per treure el mal gust de l'aigua del mar que vaya tela vaig empassar un parell de cops aigua marina, posteriorment vaig agafar un bon ritme de creuer a la meva avançant sense parar a gent fins a trobar en la segona volta un grupillo que anaven a un ritme una mica fort i ens varem ficar a roda fent relleus de tant en quan, la veritat que es va fer curta la distància (nota mental tanta logística de bicicleta per només 20 km no val la pena, a la propera buscar més distància). Ja només restava la part final del córrer que va ser deixar la bici, vaig voler sortir a lo PRO i quasi tasto el terra, per sort vaig reaccionar a temps (nota mental cal fer entrenos de pujar i baixar de la bici en marxa amb cales de carretera). Un cop feta la transició va ser calçar les sabatilles esportives, els primers metres una mica fotuts, però un cop agafat un ritme tot va ser disfrutar al màxim, amb un esprint final per intentar quedar per sota la 1h 11min, cosa que per poc no va ser possible.

Crec que cal repetir la experiència per treure el mal gust de la natació... per la resta genial

Fotos:

Temps Oficials: