CURSA DE LA VINYA - St Llorenç d'Hortons 05-09-2011

Crònica d'un debutant.

Bé, una altra cursa de poble. Aquesta aprop de casa. Fa un temps esplèndid per còrrer, no fa sol, no plou i la temperatura no és massa alta. Hi ha quelcom que no quadra. Estic sol amb el meu dorsal, imperdibles (només 2), xip, com sempre... no! Aquest cop és diferent, estic esperant als meus companys d'equip! I el primer d'ells ja m'està ajudant, porta més imperdibles. Al cap d'uns minuts ja hi som tots. Llorenç, Roger A., Oriol A., Oriol M. i Marc Ll.

Em prenc un café per activar una mica el cos i anem al cotxe a preparar-nos. Foto de rigor i escalfament, jo amb el dubte de si podria còrrer o no ja que tenia una punxada a l'isquio, fruit del maleït futbol sala... i ens col.loquem a la sortida a la meitat d'un grup de 250 corredors aproximadament.

Tret de sortida. Plegats comencem a carretejar pel poble baixant cap al torrent, tot bastant ràpid, a 4 minuts i poc el quilòmetre, per camins molt estrets que fan impossible els avançaments. A partir d'aqui comença el tram més dur, fins al quilòmetre 4 ens trobem un ascens continuat, que recol.loca als corredors al seu lloc. Així que em poso a roda del Llorenç i passem a la resta de Vastards, amb el Marc creuo unes paraules. A partir del 4 perdo l'estel.la del Llorenç però creuo el punt de no retorn que tenia pensat per si la cosa no anava bé, em toca acabar si o si, em freno en algunes baixades per por a que resenteixi el dolor de la cuixa, que per sort i fins ara no ha aparegut. El recorregut és agraït: rierols, bosc i vinyes fan que es pugui gaudir (si es que esbufegant pots aixecar la vista de terra) de la cursa. Per sort el sol no fa acte de presència, i les tirades entre vinyes es fan més portables. Agraïr a l'organització que en una cursa de 10Km hi hagi 2 avituallaments!

Cap al quilòmetre 7 continuo veient a uns 50m al Llorenç, el que em fa adonar que podré arribar bé a meta, així que apreto per no perdre'l d'aqui al final. Baixem un parell de cops a un rierol, fet que endureix especialment els últims quilòmetres. L'entrada un altre cop al poble, cap al quilòmetre 8'5 es desenvolupa en rampes lleugeres però llargues. Al 9 assumeixo que arribaré darrera el Llorenç, que no podré contactar-hi, a part la cuixa comença a donar simptomes de fatiga i no vull trencar-me, així que apreto el just a la rampa (traïdora) del final per arribar amb un temps molt bo tenint en compte la particular duresa del recorregut, i tan sols 7 segons per darrera del Llorenç.

Ens esperem a l'arribada de la resta de Vastards. Per ordre: Roger A., Oriol A., Marc Ll. i Oriol M. També prou bé. Alguns pràcticament no havien fet res durant el paron estival, així que felicitats.

98è 32,77% Llorenç 46:48:00 4:41m/km

100è 33,45% Eduard R. 46:55:00 4:42m/km

166è 55,74% Roger A. 51:33:00 5:10m/km

188è 63,18% Oriol A. 53:41:00 5:23m/km

201è 67,57% Marc Ll. 54:25:00 5:27m/km

244è 82,09% Oriol M. 59:10:00 5:55m/km

La bossa d'obsequis és molt digne. Ja no sé si torno de còrrer o del Mercadona. Falta una beguda isotònica, però per aquí els surt més barat el cava que aquests líquids... La resta de Vastards van a fer una capbussada a la piscina del poble, tot i que el temps no acompanya massa. Jo me'n torno. Toca barbacue i recuperar el que acabo de perdre...

Ja espero la pròxima cursa amb “l'equip”!

by Edu

Debut a la Triatló dels VasTard Runners (TriathlonSeries by POLAR)

Diumenge 17 de juliol de 2011 6:00 am, sona el despertador. Sí, sí, am i diumenge, conceptes antagònics si no surts de festa. Molta son. Agafem bossa, banyador, casc de bici, dorsals i mil estris més juntament amb la bicicleta i comencem a fer les primeres pedalades direcció al Port Olímpic. A mesura que anem arribant anem veient la mateixa proporció d’Atletes amb les seves bicicletes que de borratxos sortint de festa. Una imatge si més no, curiosa: Atletes i borratxos.

By Oriol Guix:

Esmorzar, parada obligatòria al guarda-roba, i amb la roba de córrer i nedar i la bicicleta, entrem a boxes. Allà ens trobem el meu cosí, el Llorenç (ja descalç i concentrat) i un servidor. Busquem el nostre lloc assignat, ens preparem (banyador, ulleres, gorro) i els tres anem caminant per la platja (amb un estil dominguero, tot s’ha de dir...) fins a la línia de sortida. Allà ens trobem amb els Vastards (Dani i Oriol) amb els quals la fem petar una bona estona per treure nervis (ningú diria que anàvem a fer un triatló...). Primers aplaudiments per les diferents sortides (gallina de piel). A les 8:30 surt el grup d’en Llorenç i el meu cosí.  Jo surto més tard (8:40). L’organització ja havia advertit de que hi havia mar de fons i que havia escurçat el recorregut de natació 100 metres dels 750 m. previstos inicialment. Tret de sortida, surto caminant fins que l’aigua m’arriba a la cintura, em paro, miro al voltant, i faig un riu amb braços a la cintura. Capbuçada i a nedar estil braça. Primeres petades i la boia es veu lluny. Un altre cop de peu i la boia segueix igual de lluny. Després de 6 onades gegants, sentir-te inútil en no avançar (recordant perquè de petit tenies cosit al banyador el color blanc...),  i d’empassar aigua, arribem a la boia on un tap de gent fa que baixi el ritme d’ultra récordman que portava... Amb la mar a favor, l’arribada a la platja es fa més fàcil. Sentim els primers aplaudiments mentre ens traiem les ulleres e intentem saber com i on hem arribat. Intentem caminar (ja que les cames han aprés a fer braça) per arribar fins a boxes. Ens canviem com podem, intentant treure la sorra de la platja a cops de mitjó. Stop and go de minuts... ja que l’estratègia Ferrari era d’anar a una parada llarga. Ens posem el casc (obligatori per circular per boxes amb la bicicleta) i amb els pneumàtics semi tous arribem corrent fins a la línia d’acceleració, allà pugem a la bicicleta i comprovem com la suspensió del seient del darrera de la bicicleta falla. Arranquem igualment, i comencem a veure que portem un Minardi... i anem a volta perduda. No passa res. Agafem un bon ritme a rebuf d’una roda solidaria que ens deixa anar a darrera seu. Primera volta i pregunto a un jutge quantes voltes son, em contesta que tres voltes, desconcertat torno a fer la mateixa pregunta a un corredor, fet que provoca un efecte dominó dins de tot un “pelotón”. Ningú em respon. Arribat el moment de decidir faig dos voltes i em corono com al Tete de la course arribant sol. Deixem la bicicleta al seu  lloc comprovant que les forces per aixecar la bicicleta ja no son les mateixes... Em giro la samarreta per posar el dorsal per davant, cascs a les orelles, ulleres de sol i.... a... córrer? Com es feia això? Les cames no reaccionen donant senyals clars de que ara saben anar en bicicleta però que no les faci córrer. A partir del primer kilòmetre comença a funcionar el KERS (Kilograms En Retrocés Subtil) em noto més lleuger i pujo el ritme avançant a un iaio i una noia. Em creixo de moral, i avanço un parell d’atletes més, totalment fosos pel sol de justícia que queia. Els últims metres abans de l’arribada acompanyats pels aplaudiments de la claca Vastard (ara amb el Roger inclòs) i el vermutillo posterior al Pans, et fan adonar, que l’esforç ha valgut la pena, i que ser un Vastard, no té preu.

A l’entrada una mica més i em menjo al speaker que em deia give me five... 

By Llorenç Arnau:

Emoció i nervis en el meu debut en la Triatló, després de fer la llista de material el dia abans i preparar-ho tot que no és poca cosa, sona el despertador el dia T, a les 5:55 minuts, calia estar a les 6:45 per la verficació del material. Doncs cap a la Vila Olímpica falta gent, un cop allà una gentada de gent molt pro i altres de normals, així com debutants, per tant no serem els darrers. Ens trobem amb el Guix i en Raimon, preparats per la nostra sortida, un cop allà tenim el suport dels VasTards que cal agraïr el matinal realitzat pel Club.

La prova com bé sabeu comença amb la natació, la part que portava pitjor, però el resultat va ser llastimòs, va ser sortir bastant al darrera i em vaig trobar amb una forta mar molt remoguda i gent davant que no avançaven amb lo qual el ritme a crol em topava amb ells i per tant lo millor era fer braça, tot per no saber per on avançar-los pq la tàctica de colzes en un medi hostil com l'aigua no era possible (nota mental cal practicar natació al mar i amb gent si es vol repetir la experiència). Per fi vaig poder fer la transició i agafar la bicicleta, amb lo qual per fi vaig poder respirar tranquil i al meu ritme, el primer que vaig fer va ser beure aigua per treure el mal gust de l'aigua del mar que vaya tela vaig empassar un parell de cops aigua marina, posteriorment vaig agafar un bon ritme de creuer a la meva avançant sense parar a gent fins a trobar en la segona volta un grupillo que anaven a un ritme una mica fort i ens varem ficar a roda fent relleus de tant en quan, la veritat que es va fer curta la distància (nota mental tanta logística de bicicleta per només 20 km no val la pena, a la propera buscar més distància). Ja només restava la part final del córrer que va ser deixar la bici, vaig voler sortir a lo PRO i quasi tasto el terra, per sort vaig reaccionar a temps (nota mental cal fer entrenos de pujar i baixar de la bici en marxa amb cales de carretera). Un cop feta la transició va ser calçar les sabatilles esportives, els primers metres una mica fotuts, però un cop agafat un ritme tot va ser disfrutar al màxim, amb un esprint final per intentar quedar per sota la 1h 11min, cosa que per poc no va ser possible.

Crec que cal repetir la experiència per treure el mal gust de la natació... per la resta genial

Fotos:

Temps Oficials:

CURSA DE LA VILA OLÍMPICA 2011 (26 de juny)

Dia calorós i darrera cursa abans de la parada estival, és moment d’unes bones vacances després de la llarga temporada. El recorregut molt pla i favorable a fer bones marques, però un dia extremadament amb calor extrema i fort sol, feia que la mateixa organització fes esment que no es busquin bones marques i que es preservi la salut. Per tant amb aquesta màxima, en la present cursa assisteixen 5 VasTard i un convidat especial per l’ocasió en Marc. La cursa transcorre sobre els paràmetres normals a la sortida cadascú la seva i tret de sortida tothom a córrer pel litoral de la Barcelona, amb una solana que espanta, tot i ser les 9 del matí la calor és insuportable, aquest fet obliga a adequar el ritme a les condicions.

Primer surt en Llorenç amb un ritme en principi còmode una mica per sota de 4 minuts 30 segons, però que a partir del km 8 fa impossible mantenir aquest ritme, fruit de l’esforç-calor i perquè no dir-ho de la necessitat d’unes vacances. En Roger en canvi està en el seu millor moment de forma, cada cursa va fent un progrés retallant distàncies en la VasTard Challenge respecte els seus immediats competidors i superant les seves marques personals. Segona cursa de la Mariona, tot i que la seva arrencada li va provocar haver de caminar uns segons al voltant del km 2, es va refer amb escreix i va fer una gran estrena de la samarreta VasTard, amb una progressió molt bona a menys d’un minut de ser sub 50, objectiu assolible a la següent cursa, ànims Mariona. Capítol a banda pel Dani, que va comentar-nos que venia a fer un Morell (el que en l’argot VasTard vol dir córrer amb la calma i arrossegar un bon grapat de punts aprofitant que no hi havia gran part del gruix del Club per distanciar-se en la Challenge), per tant “no hace falta decir nada más”. El Presi ja es va veure a primera hora que no tenia el seu dia, perquè estava força creuat (no va estornudar) i també en aquestes alçades les forces comencen a minvar enguany la Marató ha fet que el cansament sigui més present, per tant agafa vacances i fes un bon descans, que a la segona volta és on es decideix el campionat, per tant a carregar piles.

En acabar la cursa, hi havia l’habitual recollida de begudes, tot i que aquesta era força abundant i curiosa, hi havia aigua, bio-Solan llimona, suc Consum, cervesa Bavaria, suc de taronja del McDonalds i per acabar un pot de rentavaixelles, així que varem acabar la cursa ben hidratats i ben nets. Després varem fer un esmorzar o dos, depenent de la gana i una petita incursió a la platja, on algú va fer uns largos al mar de cara a la preparació del Triatló de la Vila, on com no podia ser d’una altra manera els VasTards ampliant disciplines hi seran presents.

PD: Com a curiositat cal fer esment que el lloc de recollida de dorsals era una botiga de llits a Balmes amb Laforja, poca relació amb el món del running el que ens feia indicar que en part potser era un senyal per quedar-se el diumenge dormint, en comptes de suant... qui sap... 

Pos.     Nom                                                      Temps:         

0365      LLORENÇ              Temps organització:45:20 Temps real:44:26

0738      ROGER                  Temps organització:50:11 Temps real:48:13

0866     MARIONA               Temps organització:51:49 Temps real:50:47

1113     DANI                       Temps organització:55:33 Temps real:53:36

1205      ORIOL                      Temps organització:56:47 Temps real:54:50 

VII Pujada al Far de Sant Sebastià - Llafranc 19 Juny 2011

Vastards,


Ahir diumenge 19 de juny 3 vastards ens vam reunir al bonic poble de Llafranc per córrer la pujada al Far de Sant Sebastià. Són 10,3 km de cursa, la majoria per camins i corriols de terra, amb 410 metres de desnivell cap amunt i 234 cap avall. La cursa la veritat és que és molt maca, això sí, els dos primers quilòmetres són un horror de pujades i baixades (sobretot pujades, amb trams d'escales) que més val prendre's amb calma...

El dia era ideal per córrer, ja que no feia massa calor i el cel estava cobert. A dos quarts de deu es dóna la sortida, amb en Llorenç ja fent un esprint abans de començar perquè gairebé no arriba a l'hora. Per cert, el meu germà i jo érem els dorsals 1 i 2 (ens vam sentir bons per un dia xD). Els dos primers quilòmetres, com he dit, un horror. Després, fins al 7,5, més planers, per camins de terra, primer direcció a Palafrugell i després de tornada a Llafranc acabant en una forta baixada (tot el que havíem pujat al principi). A partir d'aquí comença la pujada al far, que per sort dóna bastanta volta (sinó seria mortal) i només té una pujada bèstia al començament i un tram molt dur al final amb escales.

A mi la veritat la cursa em va agradar moltíssim (això sí, a partir del km 2, allà pensava que si tota la carrera era així a l'arribada matava al meu germà per animar-me a fer-la), i a més està ben organitzada (xip a la sortida i l'arribada, 2 avituallaments, entrepà a l'arribada, sorteig de regals, i un polo de regal en comptes de la típica samarreta). Com veieu pels temps, no és una prova per fer marca jaja

Fins la setmana vinent a la Vila olímpica.

Roger

89 Llorenç  55'57''
140 Roger  1h01'29''
165 Oriol   1h05'50''

Aprofitem l'avinentesa per felicitar a la Laia i en Chema per incorporar aquest passat cap de setmana un nou micro-Vastard a la familia.

REPTES NOUS PER ALS VASTARDS

Us proposem els següents repte:


Marató d'Amsterdam....16 d'Octubre. No direu que no hi ha temps per preparar-se.

Us saluda atentament,
La direcció esportiva.

Gran exit de la Vastard Fan Zone a la Boda de la Mar i el Marc.

Barcelona, 14 de Maig de 2011. Poble Espanyol. Crònica de la Boda del Marc i la Marc des de la òptica Vastard.

Una amplia representació dels Vastards Runners es va dirigir al poble Espanyol, aquest cop la vestimenta era un pel diferent, per un dia vam aparcar les semarretes tècniques, les malles, les bambes, els dorsals i els xips i ens vam calçar les sabates de modar, l’americana, la camisa i la corbata. La cita s’ho mereixia, el Vastard Marc Lladó es casava amb la Mar Massó i la resta li teníem que fer costat.

En veritat tot havia començat la setmana anterior amb el comiat de solter, on entre les moltes activitats que es van fer hi va haver una mini-carrera popular per la Barceloneta i el passeig marítim on es va fer la presentació oficial de la mascota dels Vastards Runners, si senyor anem creixent com a club i fins i tot tenim mascota, ens agradarà poder veure-la a alguna carrera en tot el seu esplendor, o sigui amb ales i tot.

Tornant a la gran cita, els Vastards presents eren els següents, un servidor i germà del Marc, el Presi, el Lore, el O’more i els minivastards Prats, Isaac i Guix. El feliç esdeveniment va transcórrer amb total normalitat, a part dels Vastards hi era tothom, la família dels dos al complet, els amics de la Uni, els amics de Súnion, les amigues de la Mar, etc, etc... fins a una xifra que s’acostava als doscents. La cerimònia va transcórrer sense sorpreses i després dels parlaments del Jesús, un servidor i el Sergi, es van dir el “si quiero” i l’Eric acompanyat del Pocoyó els hi va entregar els anells. Només destacar, com no podia ser d’altra manera, que ja durant la cerimònia el nom del nostre gloriós club (i no em refereixo al Barça) va sortir un parell de cops, el primer durant els parlaments i el segon quan la Mar va fer un amago d’unir-s’hi, llàstima que no ho digués en serio... ara Mar que si t’ho repenses ets més que benvinguda!!

La nostra sopresa va ser quan ens vam dirigir cap a la zona d’avituallament que al final degut a la pluja era sota cobert, i vam comprovar que hi havia un racó dedicat als Vastards Runners, concretament la Vastard Fan Zone. La Fanzone va ser un dels llocs més visitats durant el piscolabis, encara que no estic segur si aquest fet es degut a la crescuda de popularitat de l’atletisme popular, a la presencia dels cossos musculosos dels Vastards presents o al tirador de cervesa “self-Service” que hi havia instal.lat!! (grandissim Detall!!). Destacar que entre els que havíem fet el curset de cerveses ens va quedar clar que la cervesa s’ha de tirar com a mínim amb dos dits d’escuma, encara que hi havia més d’un que semblava que estigués vevent xampú...

A la Fanzone, que semblava l’stand d’una fira del corredor, s’hi podien trobar butlletes d’inscripció i butlletes per donar suport al nostre club. Com a gran notícia podem dir que ja tenim la cantera coberta, seguim creixent com a club. Repassant els inscrits a les fulles d’inscripció per nous membres podem resumir dient que va haver-hi un cent per cent d’inscrits en la franja de menors de 10 anys, ja tenim MicroVastards!!! Si no m’equivoco l’únic major de 10 anys que es va inscriure va ser el cosí Edu, s’agraeix el suport, Edu t’esperem!!!   

A partir d’aquest moment els Vastards ho vam donar tot, com sovint fem a les curses, vam canviar els bidons d’aquarius pels gots de tub i sense fer ni estiraments ni escalfament vam suar la cansalada a la pista, en aquest cas a la pista de ball a ritme de Shakira, Springsteen, Rage against de machine, Springsteen altre cop i Coldplay entre d’altres. Vam aguantar tots com una javatos fins a les tres que ens van fer fora.

Aquest humil escrit intenta relatar el gran esdeveniment des de la òptica Vastard (tota una filosofia de vida) encara que la boda va ser molt més això, GRAN BODA, gran menjar i beguda, gran Gincama, Gran Festa, tot va ser molt gran!!! Llàstima del temps que no es va comportar gaire sobretot a l’hora de sopar.

Per acabar només desitjar molta sort i ànims per la cursa (o marató) que comencen el Marc i la Mar a partir d’ara (amb l’Eric fent de llebre), segur que plena d’obstacles però molt més plena encara de moments memorables que segur que estan per venir. 

MOLTES FELICITATS CAMPIONS!!

 

 

 

 

 

 

10K i Mitja marató d'Empúries - 1 de Maig 2011

Per segon any consecutiu, i aquest cop amb una assistència molt superior a la de l'any passat, els Vastards ens desplacem cap a l'Empordà per participar a les curses associades a la Marató d'Empúries. En aquesta ocasió, tres valents es decideixen per la distància dels 21,097 km mentre que sis mortals farem la cursa de 10 km.

Dissabte a la tarda toca anar a recollir els dorsals i la bossa (amb samarreta i anxoves) al pavelló poliesportiu de L'Escala, i de pas degustar unes anxoves acompanyades de vi. Hi anem els Vastards amb campament base a Sobrestany i l'Escala, mentre que els que el tenen a Llançà vindran directes a la cursa diumenge al matí. Després de recollir els dorsals, anem a berenar-sopar a la platja de L'Escala, mentre veiem la derrota del Madrid (cosa que ens alegra la tarda) i després la derrota del Barça (cosa que ens amarga la nit).

Diumenge es desperta amb una boira espessa, que per sort a l'hora de començar la cursa ja s'ha aixecat deixant un dia força agradable, amb una temperatura ideal per córrer. A quarts de nou, els tres valents (en Llorenç, l'Oriol A. i l'Oriol M.) es dirigeixen a la sortida, situada al costat mateix de les ruïnes gregues d'Empúries, per començar a córrer la mitja marató. 10 minuts després comencem a córrer els participants dels 10 km. Durant els primers metres hi ha un embús considerable, i en Prats aprofita per fer una mica el mico i avançar posicions. La carrera transcorre primer en direcció a Sant Pere Pescador per després girar cap a L'Escala. Els de la mitja faran aproximadament mitja cursa pels carrers de l'Escala, mentre que els que correm els 10 fem un recorregut més rural.

El primer en acabar els 10 Km és en Marc (48:54), seguit per en Roger (50:28), en Jordi (52:13), l'Isaac (53:05), en Dani, que torna a ressentir-se de molèsties a la cama (55:18) i l'Oriol G. (58:40). Cap de nosaltres fa marca, cosa que només pot significar que la cursa era més llarga del compte....

Un cop els 6 VasTards10 hem recuperat forces, ens dirigim a la línia de meta a veure arribar els migmaratonians. El primer en arribar, tot i alguna molèstia a la cama, és en Llorenç (1:40:04); després arribarà l'oriol A. (1:53:18) i un minut després l'Oriol M. (1:54:18), que va tan concentrat que passa de nosaltres.

Després, vindrà el millor d'aquestes curses, no ens enganyem: el vermutet a la platja de Riells i el dinar a Sant Martí d'Empúries. Tot i alguna crítica a la paella i a algun acudit de mal gust, tornem cap a casa amb la intenció de tornar-nos a reunir ben aviat.

Les properes curses, ja al mes de juny, la dels Templers de Lleida i la de la Vila Olímpica.

Ens veiem!

213 21315 Llorenç 1:40:04 4:45 10+1

98 10490 Marc 48:54 4:53 9

117 10402 Roger 50:28 5:03 8+1

165 10534 Jordi P. 52:13 5:13 7

189 10439 Isaac 53:05 5:19 6

407 21303 Oriol A. 1:53:18 5:23 5

420 21484 Oriol M. 1:54:18 5:26 4

251 10489 Dani 55:18 5:32 3

342 10477 Oriol G. 58:40 5:52 2