MiniCrònica - a Cornella al 2008 va començar tot...
Bé molts no ho sabreu, però ahir diumenge va ser un dia especial. Ja queda lluny el 2008 quan també a Cornellà el presi, el Lore i un servidor vam decidir apuntar-nos a una cursa popular de deu kilometres. Que comencés tot a Cornellà no va ser casualitat, jo en aquell entoces hi vivia.
D'això ja en fa uns quants anys, en aquell moment no duiem semarretes tècniques, ni malles, ni xip groc, ni preniem gels i apenes entrenavem (be alguns això encara ens costa), i el més important encara no corriem sota el nom de Vastard Runners, però l'embrió del que vindria s'estava gestant en aquells moments sense nosaltres saber-ho.
Els temps que vam fer no els posaré aquí, encara que els podeu buscar a la hemeroteca... el que si que us puc dir que jo vaig caminar i quan vaig arribar no podia ni treure'm el xip, i evidentment no quedaven donuts.
Va passar el temps i Cornellà ha estat la única derrota del Lore (almenys de moment) a mans del Roger. Anys més tard també hi debutarien els aleshores anomenats minivastards, concretament el Prats i el Guix. Mentrestant vam fer la web, semarretes, entrenaments conjunts, juntes, objectius, més tressos, més uns, maratons, triatlons, etc... tot això ja ho sabeu...
Així doncs ahir altre cop cap a Cornellà per quart any consecutiu, on vam comprobar que la familía creix, fins i tot amb secció femenina que es va consolidant, i pedrera amb ganes de gresca!! i la consolidació del vermutillo gentilesa dels Prats.
Simplement com a únic dels Vastards que vam fer la cursa el 2008 m'he sentit obligat a fer aquest recordatori, per que els més novells coneixeu la història d'aquest humil club d'atletisme. Es un plaer correr al vostre costat (més ben dit darrera de la majoria) i per molts anys que poguem fer-ho.
Dani.
Bé molts no ho sabreu, però ahir diumenge va ser un dia especial. Ja queda lluny el 2008 quan també a Cornellà el presi, el Lore i un servidor vam decidir apuntar-nos a una cursa popular de deu kilometres. Que comencés tot a Cornellà no va ser casualitat, jo en aquell entoces hi vivia.
D'això ja en fa uns quants anys, en aquell moment no duiem semarretes tècniques, ni malles, ni xip groc, ni preniem gels i apenes entrenavem (be alguns això encara ens costa), i el més important encara no corriem sota el nom de Vastard Runners, però l'embrió del que vindria s'estava gestant en aquells moments sense nosaltres saber-ho.
Els temps que vam fer no els posaré aquí, encara que els podeu buscar a la hemeroteca... el que si que us puc dir que jo vaig caminar i quan vaig arribar no podia ni treure'm el xip, i evidentment no quedaven donuts.
Va passar el temps i Cornellà ha estat la única derrota del Lore (almenys de moment) a mans del Roger. Anys més tard també hi debutarien els aleshores anomenats minivastards, concretament el Prats i el Guix. Mentrestant vam fer la web, semarretes, entrenaments conjunts, juntes, objectius, més tressos, més uns, maratons, triatlons, etc... tot això ja ho sabeu...
Així doncs ahir altre cop cap a Cornellà per quart any consecutiu, on vam comprobar que la familía creix, fins i tot amb secció femenina que es va consolidant, i pedrera amb ganes de gresca!! i la consolidació del vermutillo gentilesa dels Prats.
Simplement com a únic dels Vastards que vam fer la cursa el 2008 m'he sentit obligat a fer aquest recordatori, per que els més novells coneixeu la història d'aquest humil club d'atletisme. Es un plaer correr al vostre costat (més ben dit darrera de la majoria) i per molts anys que poguem fer-ho.
Dani.
Grans moments Vastards i més que en vindran...
ResponEliminaM
Les beceroles d'un club de running, que varem passar de fer curses patint durant la cursa i els posteriors dos dies següents a la cursa amb els cruiximents de l'esforç...
ResponEliminaAra ja som un munt de gent i maratonians alguns, altres aviat, al loro... que no estamos tan mal...
Caldrà pensar obrir les seccions: ciclisme, triatló, natació (on hi ha molt nivell del Guix)