MARATÓ D'AMSTERDAM - 16 Octubre 2011

Primera Marató a l’estranger dels VasTard Runners, la ciutat escollida Amsterdam després de no tenir sort en el sorteig de NYC i que les places de Berlín estaven exhaurides (per tant, escollida en tercera opció). La veritat que després d’uns primers dies d’acostumar-se al fred, fer turisme (sense entrar als coffee shop ni prendre bolets, perquè havíem vingut a fer salut, no?), així com córrer un parell de dies, cal fer esment la quantitat de catalans i espanyols a la ciutat.

Arriba el dia de la recollida de dorsals, molt bona organització, explicacions pertinents dels voluntaris, tríptics, recollida de la samarreta i la bossa buida del corredor; el cost de la cursa és inversament proporcional al que hi ha dins la bossa. Varem fer una passejada a la fira del corredor, aquesta decepciona una mica al haver estat a la de Barcelona, així i tot fem el tafaner en les darreres marques i s’ultimen les últimes compres. Hi ha una reunió dels membres del club a l’exili Renee, O’Morell, Loren i Presi. cal dir que a la cursa dels 8km no donen samarreta, costum habitual per Europa (la samarreta si la vols la pagues, excepte a la Marató que està inclosa en els 55 euros), passejada al centre i sopar de germanor. Toca anar a dormir d’hora i prepara les coses per l’endemà.

Comença el dia M, com diu el gran profeta: cal llevar-se ben d’hora ben d’hora per ser imparables, i així ho vàm fer els VasTards: ben d’hora aixecats, dutxa, esmorzar, etc... sortim de l’hotel amb Tranvia, canvi al Metro i cap a l’Estadi Olímpic falta gent, la veritat que els dubtes inicials de si màniga curta o tirants amb el fred del matí queden resolts ràpidament (feia un dia soleiat i sense vent, però un fred de dimonis), per tant màniga llarga i paravents, després de fer els darrrers pipi-stops, cap a dins l’Estadi després d’una mica de sarau per entrar un cop dins tot és més fàcil, cadascú al seu calaix, en Loren al rosa o C, el presi al verd o E, darrers moments la gent tira les samarretes o bosses de plàstics, molts valents de curt (nòrdics i la seva dieta de patata + mantega els protegeix del fred), tret de sortida i comença l’espectacle...

El Loren va sortir força més ràpid de l’esperat a diferència de Barcelona molt conservador, el fet de sortir d’un calaix més avançat es va poder córrer còmode des del segon km, així doncs endavant i al final ja ens ho trobarem va ser el plantejament, que si es guanyem minuts al final s’agraeixen i serviran per assolir l’objectiu. Així va ser, anar passar anar cremant km, recorregut pla, amb una part considerable en Parcs i al costat del riu amb molins, pas a la mitja marató a 1h 39 min, el ritme era excessivament bo massa per sota dels 5min/km, amb lo qual a partir del km 31 ja no era fàcil mantenir el ritme, doncs ens varem adaptar a ritmes per sobre de 5 min/km com que tenia marge, arribada a l’Estadi Olímpic emocionat i objectiu assolit 3h 26 min.

Aquesta vegada el Presi va notar la solitud en la terra llunyana i la falta de motivació que té fer-ho tot per segona vegada. Tot això juntament amb poques tirades llargues fetes i un objectiu poc clar (“acabar o baixar de les 4 hores” ) va fer que al final un es quedés amb “l’acabar” a seques. Fins al Km.30 marcava un ritme de 4h12min, fins que va decidir canviar la táctica i fer un 1+4 ( 1km a caminant + 4 corrent ). Dues series de 1+4 i una de 1+1 fins al Km42.

“La veritat es que se’m va pasar bastant ràpid, el tram final” va dir i va declarar sentir-se “orgullós i satisfet del viatge i de la experiencia de la Marató Internacional”.

Al acabar, premi al retrobar-nos amb l’Oriol i la Renee que van fer de les seves a la cursa de 8km, marcant uns molt bons 43min (5’25”/km), una bona preparació per al cross de Sants on es rempendrà el campionat 10x10K. Gràcies per esperar-nos!

Tot i que la Marató és una prova molt dura que s’ha de preparar amb temps i rigor, i no sempre surt com un vol, tot just creuada la línia d’arribada vam posar-nos a pensar que el 25 de Març de 2012, a Barcelona, tornarem a la carretera amb més ganes encara…i no estarem sols.

P.D. Amsterdam no és plà!

Ja en tenim dues al loro que no estamos tan mal…

 

Fins aviat! Ens veiem a Castelldefels diumenge.

L i O.