dilluns, 19 de setembre del 2011

CRÒNICA D'UN DEBUTANT (Cursa de la Mercè - 18/09/11)

Objectiu assolit ! Debut molt satisfactori en tots els aspectes i molt bones sensacions.

Les 07:00, em llevo. Obro els porticons del menjador i comprovo que ni plou ni fa sol. Pinta bé la cosa. Esmorzar, cafetó i cagadeta. Abans de marxar de casa canvio els plans inicials (venir en metro) i decideixo agafar el cotxe. De camí ja veig molts participants (corrents, caminant, en bicing i en cotxe). Aparco a la Gran Via i de camí cap el punt de trobada em torna a venir la cagalera (els nervis del debut suposo). Després d’un intent fallit en una església /col•legi (no hi havia paper) entro a un bar i faig la feina. A mesura que vaig enfilant la Gran Via cap a Plaça Espanya apareixen més i més participants.
Quan arribo al punt de trobada la majoria de Vastards ja han arribat. Salutacions, comentaris, estiraments, foto de grup i cap a l’Avinguda Rius i Taulet a cercar la sortida. Quina gentada ! Sembla una manifestació. Ens separem per col•locar-nos als calaixos assignats. Els debutants (Mariona i servidor) anem al darrera de tot. Des de la nostra posició queda molt lluny el punt de sortida però la veritat és que no queda cap espai buit. Pixadeta. A la megafonia avisen de la imminent sortida, molta espectació, i sobretot moltes ganes de començar. Per fi comença la cursa. Passen uns minuts fins que els debutants no creuem la sortida. Els primers metres ens preocupem per no entravancar-nos amb d’altres participants. Anem al tram tram, no es pot fer res més, massa gent. No em poso nerviós, he sortit amb la intenció de seguir els consells d’algun Vastard, no apretar al principi. La “estratègia” que pretenc seguir es basa únicament en controlar una mitja inferior als 6 min/km que em garanteixi finalitzar pels voltants de l’hora (objectiu inicial). Abans de creuar el Paral.lel ja he perdut contacte amb la Mariona. Al carrer Entença ja començo a fer una mica de eslàlom tot sortejant alguns “corredors” que ja van caminant ! Arribo a la Gran Via i per fi la gentada es va separant i puc agafar un ritme constant però pausat. Al pas pel km. 1 comprovo el crono (5.35). Mantinc el ritme. De sobta m’adono que estic envoltat de corredors però que es respira una calma absoluta, ningú diu res, no hi ha sorolls de cotxes ni de motos, m’agrada la sensació. Km.2, torno a comprovar el crono, tot i mantenir el ritme rebaixo una mica la mitja (la sortida ha estat complicada).
Continuo al meu ritme, de tant en tant alguna ovació de iaies que contemplen la cursa des del balcó de casa seva. Al km.5 sóc ja conscient de que l’objectiu inicial l’assoliré sense cap problema i començo a fer càbales tot calculant quina pot ser la marca final si continuo amb el ritme establert, 56 ? 57 ? 55 ?. Apareixen les primeres molèsties en forma de llaga al peu dret, però no m’obliguen a reduir el ritme. Diviso el punt d’avituallament i em sembla que hi ha una mica de caos, veig un corredor que agafa l’ampolleta directament de les caixes que hi ha darrera dels voluntaris. Decideixo fer el mateix amb tanta mala sort que just quan estic arribant a les caixes un dels voluntaris decideix recarregar i per poc no me’l menjo. Al km.7 veig que puc acabar pels voltants dels 55. Continuo al meu ritme.
Col•lapse mental al punt quilomètric 8, me’n queden 2 o 3 ? Si són 2 perfecte, però si són 3 potser me’n vaig als 60. Són 2. Arribo al Paral•lel i em deixo portar per la baixadeta per la part interior. Em creuo amb molts corredors que ja enfilen la recta final cap a l’arribada. Vaig pendent de creuar-me amb algun Vastard però no es dóna el cas. El canvi de sentit no arriba, se’m fa molt llarg. Per fi sí. Ja queda menys. Continuo amb el ritme de tota la cursa. El punt km.9 no el diviso per enlloc, passen els segons i no hi ha manera d’arribar-hi. Arriba un moment que m’adono que o no estava marcat o bé no l’he vist. Per sorpresa i satisfacció meva veig que la gent s’adreça directament des del Paral.lel cap a la Plaça Espanya (pensava que ens desviaven altra cop cap a Gran Via). Sense quasi poder reaccionar m’adono que em queden els darrers 200 metres. Comprovo el crono i veient que estic en 52 decideixo acabar la cursa amb el ritme i no esprintar. Paro el crono, 53.21 (53.22 oficial).
Estic molt satisfet, no he patit, i he gaudit. Punt de trobada altre cop. Comentem la jugada i el més destacable és la nova marca d’en Jordi (48 i pico). +3 ! Sí senyor, ja ho va avisar, aquest any va en serio. Esmorzar de rigor i cap a casa.
Ens veiem a Cornellà !

by Kostilia


Llorenç 43:55 4:24 21:36 VASTARD RUNNERS

Jordi P . 48:50 4:53 24:15 VASTARD RUNNERS
Roger A 49:04 4:55 24:08 VASTARD RUNNERS
Oriol A. 49:40 4:58 24:21 VASTARD RUNNERS
Marc Ll. 50:51 5:06 24:22 VASTARD RUNNERS
Dani 50:54 5:06 25:15 VASTARD RUNNERS
Oriol M. 51:17 5:08 25:16 VASTARD RUNNERS
Víctor 52:00 5:12 25:28 VASTARD RUNNERS
Isaac 52:21 5:15 25:33 VASTARD RUNNERS
Sergi 53:22 5:21 26:46
Chema 52:34 5:16 26:02 VASTARD RUNNERS
Mariona G 57:55 5:48 27:54 VASTARD RUNNERS
Renee 58:55 5:54 28:35 VASTARD RUNNERS
David M. 58:54 5:54 28:35
Mariona F 1:08:11 6.50 33.23 VASTAR RUNNERS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada