Mitja Marató del Mediterrani 23-10-2011

El dia s’aixeca gris com el Barça de la nit anterior però els intrèpids Vastards, com diu el mestre Pep, es fan a la carretera ben d’hora, ben d’hora…. massa d’hora per ser diumenge…. Els Agramont brothers i un servidor anem plegats amb cotxe i quan arribem a l’alçada del canal olímpic ja ens adonem de la magnitud de l’esdeveniment, cues interminables de cotxes, parkings atapeïts i gent per tot arreu, sembla que la cursa ha crescut amb el temps i potser s’els hi ha escapat una mica de les mans…

Finalment aparquem com podem en descampats no molt propers i fem cap al canal olímpic a trobar-nos amb la resta de Vastards. Allà ens unim al Prats (que debuta) i el Morell per fer la foto de rigor i un cop a la sortida en trobem amb l’Edu. Tots concentrats, el Prats es desmarca amb els seus amics del tenis (això hauria de pensalitzar…), el Morell es perd entre la gent i els demés sortim junts amb la marabunta de més de 500 corredors. Comença la cursa, el Prats ja es davant i nosaltres decidim fer un inici conservador i una tàctica de ritme constant, l’establim a uns 5,20 min/km i el mantenim en tot moment. El principicosta amb tanta gent, però mica en mica la cursa es va allargant i es corra cada cop millor. Cap al kilometre tres ens creuem amb uns invitats d’excepció: El Txema i el Txarly uns futuribles Vastards (al txema el recordareu de la passada mitja de Barcelona) que van a un ritme més fort, els deixem marxar i ja no els veurem fins al final.

La cursa segeuix sense ensurts, un circuit planet (menys els ponts que creuen l’autopista) que als 10 km passà per lo que serà l’arribada on ens espera el reporter presidencial camara amb mà per fer algunes fotos, sempre i quan tingui l’objectiu obert… Tots passem pel kilometre 10 amb bones sensacions i sense patiments excessius, tot i que el Roger porta flato des del 8 i l’anirà arrastrant tota la cursa. Primer passa el Prats a bon ritme, després el Roger, l’aliança barnoigualadina i seguidament el Morell que tanca el grup Vastardià. Per les caracteristiques del traçat ens anem veient sovint ja que hio ha molts troços de doble sentit, d’aquesta manera tenim clares les posicions i els ritmes de cadascú.

Els següents kilometres són pel passeig marítim on hi ha força ambient i és un recorregut bastant agradable, amb un parell d’habituallaments de beguda i fruita que ajuden a aguantar el ritme, en un dia que aguanta sense sol i amb temperatura agradable, ideal per correr. El kilometre 16 l’Edu es despedeix de mi amb la convicció d’apretar el ritme i si pot acostar-se a un prats que segueix a uns sis minuts nostres, jo decideixo cenyir-me a la tàctica, segeuxio amb els meus 5,15 al kilometre i amb bones sensacions. Al cap d’uns metres però em salta el pilot vermell de pujada de bessó dret, no paro ja que no és una sensació desconeguda per mi, altero una mica la manera de correr i baixo uns segons el ritme per poder arribar al final sense parar, aixó fa que no pugui apretar el que em demanen el cap i el cor, però no em desllueix una cursa perfectament preparada i ejecutada.

Arriba el final, els Vastards apreten les dents, el Prats paga el ritme fort i arriba als últims metres una mica castigat però el gran temps fa que hagi valgut la pena. L’Edu ha apretat però el genoll l’ha fet frenar i apunt he estat d’atrapar-lo si no fos pel bessó, bona carrea però s’haurà de mirar això del genoll esquerre. Jo arribo esprintant lo que em deixa la cama, una llastima perquè arribo molt sencer de pulmons i de cames. El Roger arriba castigat pel flato i el mal d’esquena, males sensacions però ha aguantat els porblemes per acabar molt dignement rebaixant marca. El Morell arriba també baixant temps i amb bones sensacions a les cames. Ens retrobem tots i també amb el Txema i el Txarly que han baixat de 1,40, juguen a una altra lliga.

Conclusions: Un nou èxit de convocatòria Vastard, cinc mig-maratonians i el Presi per supervisar i inmortalitzar l’esdeveniment. També tornar a confirmar l’estat de forma del Prats que tot i debutar ha passat la mà per la cara de la resta de Vastards. La distancia segueix guanyant Vastards dia a dia i ja es planteja incloure curses puntuables la temporada que ve. La comunitat Vastard segueix creixent i el Txema i el Txarly poden ser dos bons candidats a fer-nos creixer, ànims Carles a New York!!!

Ens veiem a Sants!!!!

Jordi Prats – 1.45.33 - 10k a 50.41 - ritme 5.00s
Edu Igualada – 1.50.22 – 10k a 53.37 – ritme 5.13s
Marc Lladó – 1.51.05 – 10k a 53.35 – ritme 5.15s
Roger Agramont – 1.51.22 – 10k a 52.07 – rime 5.16s
Oriol Morell – 1.55.06 – 10k a 55.20 – ritme 5.27s
-----------------------------------------------------------------
Txarly Fernandez – 1.32.26 – 10k a 46.41 – ritme 4.22
Txema Mercader – 1.38.59 – 10k a 50.33 – ritme 4.41s

by Marc