TUGATRAIL de Castellolí by J Prats

És dimecres però toca cursa, una mica estrany sí, però resulta que és 1 de Maig i a Castellolí han decidit fer-nos treballar de valent.

Em vaig apuntar a la TugaTrail una mica per complir amb la paraula que li vaig donar a l’Edu, clar que em vaig comprometre abans de saber que havien allargat el recorregut fins als 19,5 kms i els 970 m D+. Però bé, és una cursa amb bona reputació, a prop de Barcelona, i sempre ve de gust fugir de l’asfalt, així que m’hi tiro de cap tot i sabent que no arribo en forma.

Ens trobem amb l’Edu a primera hora, recollim dorsals, ens equipem i esperem que donin la sortida, un luxe poder evitar les aglomeracions, només es repartien 350 dorsals a la cursa, a part de la caminada popular. Contrast brutal amb la última cursa que havia fet, la de Bombers, just 10 dies abans. Per cert remarcable els dorsals de roba, comodíssims.

Just abans de començar l’Edu m’explica els seus habituals sopars de duro: que si una fascitis, que si em fa mal aquí, que si no he pogut entrenar, etc... li dic que sí que sí, i que si té pressa no cal que m’esperi al final...

Comença la cursa i als 500 m ja ens separem, en aquestes curses si tens alguna ambició és important col·locar-te bé al principi, per quan arribin els primers corriols evitar els taps que es formen. No és el meu cas, així que vaig tranquil a un ritme còmode.

La primera meitat (fins el km. 11 aprox.) la cursa bàsicament puja, per a partir d’aquest punt planejar i baixar fins el punt de sortida. La cursa transcorre principalment per corriols, algún tram de pista i segueix un parell de tallafocs a la part més alta i dura del recorregut. (per cert, aprofito aquest altaveu per demanar a les autoritats que desbrossin una mica els tallafocs, que després se’ns cremen els boscos).

Ha plogut molt els dies abans i el terreny està molt enfangat. Al principi jo, i crec que en general tothom, intentem sortejar els bassals d’aigua que anem trobant, però arriba un punt que ja era igual, sobretot després de creuar un parell de rius en els que era impossible no sucar el peu sencer.

Arribo al punt més alt del recorregut ja força tocadet, i això que estem sobre el km 11, sort que ja gairebé tot el queda és baixada i permet recuperar les forces. Així doncs em deixo anar a un ritme en el que em trobo bé, baixant els kms passen ràpid i de seguida em trobo ja al tram final. A més el recorregut és francament bonic, amb unes vistes de Montserrat espectaculars.

Apreto una mica al tram final per mirar de baixar de les 2:45, ho aconsegueixo pel pèls, però tot i això marco un crono força discret. Em trobo l’Edu que ha fet 2:15 tot i la fascitis, la sobrecàrrega al bessó, la torçada de turmell i no sé si em deixo alguna cosa més :-D

A part de la bossa que donen al principi amb material de qualitat (armilla tallavent marca Tuga, caldo aneto, iogurt pastoret, ..), al final de la cursa hi ha beguda a dojo (tirador de cervesa inclòs), croquetes i entrepà de botifarra. Vaja, no es pot demanar més.

Com sempre que faig una cursa de muntanya acabo fent-me dues reflexions: n’he de fer més i les he de preparar millor. A veure si aquesta vegada em faig cas.