Crònica Botifarrada Vastard a la seu social de Valencia by Dani

 

La verdadera arribada de la cursa no era a l’estació de França, si no que a la seu social un cop dutxats i havent recollit els fills i la família en els casos pertinents, per variar el primer en arribar va ser el Lore, quina ràbia que fa, ha d’arribar el primer fins i tot a l’hora de dinar. Destacar la gran afluència de públic, amb representació teutona (bueno holandesa) i tot, de fet els organitzadors estaven una mica sobrepassats amb la quantitat de gent que es va reunir per metre quadrat, menys mal que el temps va acompanyar i ens varem poder repartir, els grans a la Terrassa i els petits al chiquipark improvitsat que es va muntar al interior, amb el gat Eric portant la batuta.

Pel que fa al menú va començar amb uns entrants a base de cacauets, cornes i olives, acompanyats amb cervesa, el bloody Mary va brillar per la seva absència (ho sento, em vaig oblidar). Mentrestant les brases anaven preparant-se, van sortir els pretzzels i l’Obadza (altrament conegut com argamassa), memorable el moment en que les holandeses em pregunten, “what’s this?”, “this is a mixture of Camembert, onions i cogombrets with red pepper”, “it tastes very good, is this typical from Catalonia?”, “no, no, this is typical from Germany!” jajajajajajajajaja la cara que van fer va ser impagable!!

Mentre les holandeses i alguna veïna ja estaven com una gamba, o com una Lobster com deien elles, varem donar pas als bocadillus de butifarra (alemana o catalana) això si amb ketchup light que som corredors i ens hem de cuidar! Per sort no van sobrar tantes butis com em pensava, menys mal no estaré menjant-ne tot el més…

Quan ja estàvem tips van sortir els postres, carpaccio de pastís de formatge de la Pichi, pastís de poma de la Reneé (impressionant!!!!!!) i coques cortesia del Xavi i la Raquel, a partir d’aquí ja camí en baixada, cafetons apurar les últimes cerveses i la gent que comença a desfilar…

Arribat aquest punt només dir que gracies per venir, que jo m’ho vaig passar molt bé i que segur que repetirem!!!

Gracies a tots,

Dani

PS- La gran decepció va ser després de sopar (butifarra reescalfada) quan em disposava a menjar de postres un tall del maravellós pastís de poma que havia sobrat, vaig adonar-me que havia desaparegut!! (jo que ja em veia tota la setmana menjant pastís, jajajajajaja), per sort algú s’havia deixat uns “petit-suis” a la nevera i m’hi vaig llençar... jajajajajaja (després encara em pregunto perquè sóc incapaç de acostar-me al sub50...