Tot va començar el dissabte amb la recollida de dorsals i
entrada als boxes, un cop passades les verificacions dels jutges de la cursa,
amb els companys del CE Picornell, que en aquesta cursa érem una bona colla
(gairebé una vintena), posteriorment cadascú al seu hotel i a quedar ben d’hora
per sopar, càrrega d’hidrats de carboni al màxim per l’endemà, posteriorment la
passejada de rigor on vàrem veure el veritable ambient sòrdit de Salou,
despedides de solteres d’angleses, bars depriments... no era les dates del
SalouFest, però la nit prometia, per tant per no cauré en cap temptació després
de caminar una estona cap al catre, que al matí a les 5:30 tocava aixecar-se.
Tret de sortida i jo deixo sortir a tothom i des d’un
lateral entro a l’aigua per tal de fer la meva cursa evitant al màxim els cops,
de fet cap cop pq em vaig quedar ben sol, fins que el grup de la segona onada
em van atrapar, vaya tela... 47 minuts per nadar els 1900 metres (que segons
companys eren 200 metres més com a mínim) potser m’ho havia pres amb massa
calma, res que cap a la transició o T1, que encara va ser més tranquil·la em
vaig sentar per treurem el neoprè i ficar-me tot lo de la bicicleta i cap a la
bici a començar a pedalar i a remuntar sense parar.
Un cop d’arribada a Salou, nova transició aquesta si que la
vaig fer més ràpida i començar a córrer la mitja marató els primers metres van
ser molt durs, però enseguida vaig agafar el meu ritme al veure que no podria
superar la meva marca del Sailfish de Berga, vaig anar per sensacions i anar
avançant algun altre company de Picornell i altres que ens anàvem creuant el
circuit, no recordo qui va dir que era pla, però tenia una rampa que s’enganxava
de valent, per sort vaig agafar-m’ho amb filosofia i pensar en el compte
enrere, mentres tant aprofitava per anar recollint Gels de ISOSTAR, que amb lo
cars que són vaig fer una bona recol·lecta, així com anar bevent aigua un
parell de glops i refrescar-me. Així fins a poder creuar la meta amb 1h 37 min
de la mitja marató i un temps total de 5h32min.
Posteriorment a l’arribada, retrobament amb la gent de l’equip
i allà explicar-nos les batalletes, però el millor la paella de la organització
amb un sortidor de cervesa i musica Chill Out, va fer que alguns dels moments
del patiment quedin en l’oblit i ja es pensi en noves curses... propera parada
Balaguer... 1 de juny un nou Half m’espera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada