divendres, 10 de maig del 2013

EXTREME MAN SALOU (5 de maig de 2012) by Llorenç

Encara que no estava apuntat com a VasTard runner al no tenir una secció de Triatló (temps al temps), per petició popular aquí va la meva crònica de l’esdeveniment del passat diumenge. Que pels que no hagueu fet mai un triatló dir-vos que és un gran sarau en tots els aspectes, però sobretot logístic, perquè cal portar gadgets per a tots els esports i si a sobre es de mitja distància encara més lio. Aquest al ser un mig Ironman les distàncies eren 1900 de natació, 90 km de bicicleta i 21 km de córrer.

Tot va començar el dissabte amb la recollida de dorsals i entrada als boxes, un cop passades les verificacions dels jutges de la cursa, amb els companys del CE Picornell, que en aquesta cursa érem una bona colla (gairebé una vintena), posteriorment cadascú al seu hotel i a quedar ben d’hora per sopar, càrrega d’hidrats de carboni al màxim per l’endemà, posteriorment la passejada de rigor on vàrem veure el veritable ambient sòrdit de Salou, despedides de solteres d’angleses, bars depriments... no era les dates del SalouFest, però la nit prometia, per tant per no cauré en cap temptació després de caminar una estona cap al catre, que al matí a les 5:30 tocava aixecar-se.
 
 
El diumenge, al sonar el despertador, és quan realment dius que he d’esmorzar tant d’hora et forces a menjar un parell de bikinis (mixtos pels que parlin en LAPAO) pq el matí serà llarg, arribada als boxes allà revisar tot el material, inflar neumàtics, ficar-nos el neoprè, ostres de cop ens fan fora del Box són les 7:15h, la sortida és a les 7:30h, nervis i tensió previs. Tothom està a la platja apunt per la sortida l’espeaker ens dona les darreres instruccions, darreres bromes dels companys, bufff!!! Em pugen les pulsacions, és el pànic a l’aigua que encara no tinc controlada la disciplina....

 

Tret de sortida i jo deixo sortir a tothom i des d’un lateral entro a l’aigua per tal de fer la meva cursa evitant al màxim els cops, de fet cap cop pq em vaig quedar ben sol, fins que el grup de la segona onada em van atrapar, vaya tela... 47 minuts per nadar els 1900 metres (que segons companys eren 200 metres més com a mínim) potser m’ho havia pres amb massa calma, res que cap a la transició o T1, que encara va ser més tranquil·la em vaig sentar per treurem el neoprè i ficar-me tot lo de la bicicleta i cap a la bici a començar a pedalar i a remuntar sense parar.

 
La bici era dura amb 3 ports (molt millor així les cabres patirien més que jo), després d’un tros una mica avorrit pla, en el qual les bicis de crono i la gent acoplada m’avançaven, però després a la pujada i a la baixada més tècnica es van canviar les tornes. A la bici no em vaig trobar en el millor moment, si anava molt fort em punxaven els quàdriceps al ser una bici dura, per tant millor anar a ritme però amb cadència i pensar que s’havia de córrer, va ser en aquest tros o n vaig anar avançant a diferents companys de Picornell. Sobretot vaig aprofitar per menjar bé i hidratar-me al màxim un temps força correcte de 3h justes i sense patir en excés.

Un cop d’arribada a Salou, nova transició aquesta si que la vaig fer més ràpida i començar a córrer la mitja marató els primers metres van ser molt durs, però enseguida vaig agafar el meu ritme al veure que no podria superar la meva marca del Sailfish de Berga, vaig anar per sensacions i anar avançant algun altre company de Picornell i altres que ens anàvem creuant el circuit, no recordo qui va dir que era pla, però tenia una rampa que s’enganxava de valent, per sort vaig agafar-m’ho amb filosofia i pensar en el compte enrere, mentres tant aprofitava per anar recollint Gels de ISOSTAR, que amb lo cars que són vaig fer una bona recol·lecta, així com anar bevent aigua un parell de glops i refrescar-me. Així fins a poder creuar la meta amb 1h 37 min de la mitja marató i un temps total de 5h32min.


 
 

 
Posteriorment a l’arribada, retrobament amb la gent de l’equip i allà explicar-nos les batalletes, però el millor la paella de la organització amb un sortidor de cervesa i musica Chill Out, va fer que alguns dels moments del patiment quedin en l’oblit i ja es pensi en noves curses... propera parada Balaguer... 1 de juny un nou Half m’espera...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada