Cursa del Calçot + Calçotada Vastarda - Dormint de Líder.

Amics meus tots, la Challenge ja està aquí, almenys per alguns de nosaltres. El feliç retrobament ha estat a Valls a la ja habitual cursa del calçot, una pena que la participació hagi estat tan minsa, lluny queda l’èxit de fa un parell d’anys, felicitar els Oriols i el Dani que van sacrificar-se en nom de tots per seguir representant el club per les carreteres catalanes.

Pel que fa a la cursa va transcórrer tranquil.la, si nois va haver-hi pacte, com que estem a principi de temporada i les forces no son les idònees varem decidir anar de tranquis (massa) els set primers Kms i després iniciar les ostilitats si hi havia ganes. Com a dada tècnica la cursa eren 10’5 Kms d’anada i tornada pel mateix lloc amb segons paraules dels organitzadors “un gir mes o menys al Km 5”.

Així doncs varem enfilar els primers Kms just davant de l’ambulància, a la cua del pelotó tot fent-la petar. Al Km 5 el presi que es devia avorrir va suggerir trencar el pacte (que per alguna cosa es el presi) i es van iniciar les ostilitats, el More semblava que es quedava però passat el km set ens va atrapar i el que es va quedar llavors va ser el Presi. Així va seguir la cursa fins als metres finals on un servidor al sprint es va imposar.

Després recull la bossa amb els premits i puja cap a Santcu per la calçotada. Ja té ous llevar-se a les set del matí d’un diumenge anar a Valls córrer una horeta i seguir cap a SantCugat per anar-hi a dinar, es el que té l’Univers Vastard, no sempre les decisions son les més coherents...

Allà ens varem trobar amb la resta de la representació Vastard, la Rennee i la Ona, la Eva, la Mar i l’Èric, el Roger i el Lore. El punt de trobada restaurant la bolera o “espavileu que us porto l’altre plat...”, on varem menjar molt a gust entre rises i vi amb gasosa.

Fins aquí la crònica, el millor que això tot just comença i esperant que la participació vagi augmentant de cara als pròxims esdeveniments, bombers, tall anglès, etc... Aprofito per donar la benvinguda al Pol i felicitar els seus pares i el seu tito, així com per donar ànims al Isaac i la Mariona.

PD- Per fi he entès allò de “tal se’n va a dormir de líder”, la veritat es que es dorm tan bé quan vas líder.... Na’nit!!

 

By dani