"Mulla't i córrer per l'esclerosi múltiple" 29-04-2012

CONÈIXER EL MUR ALS 3KM
8:00h sona el despertador. Avuí toca cursa, Mulla’t i Corre al Circuit de Catalunya a les 10:00h.Em desperto a l’hospital.

Tothom tranquil!!! Estic bé. Bueno, més o menys.

És diumenge i he estat treballant tot el dia i la nit del dissabte. Estava de guàrdia. Dec haver dormit unes 5 hores de forma fracturada per les urgències que hem hagut d’atendre aquesta matinada, però em desperto il.lusionat i amb ganes de conèixer el traçat del la cursa d’avuí.

M’he volgut despertar amb temps per esmorzar com cal al la saleta de relax que tenim a urgències i quan tot just he fet la primera queixalada m’avisen que ha arribat una pacient. Per desgràcia meva es tracta d’una urgència greu que em dispara les pulsacions a 170x’. Què hi farem, penso que pot ser un bon escalfament per la cursa.Encara amb un bon ritme de pulsacions i sense esmorzar, a les 9:00h arriba el sèptim de cavalleria (el torn que em ve a substituir) i finalment em puc posar els “shorts”, la semarreta i les bambes i surto pitant amb el cotxe cap a Montmeló.

En el primer revolt a la carretera es dispara una alarma del cotxe!!! Més ritme de pulsacions i dipòsit de benzina en reserva. Paro a repostar en la primera estació agraïnt que no hi hagi molta cua per pagar. Tot i així penso: Vas tard, Isaac, Vas tard...

Surto de la benzinera a les 9:20h i calculo que encara em queden 30min de trajecte. Arribaré molt just. Mentre condueixo penso que avuí fa un molt bon dia de primavera. Hi ha núvols alts escampats al cel i la temperatura és la ideal per a fer una cursa, ni massa fred ni massa calor. Em relaxa conduir i noto com ara les pulsacion han baixat a 120-140x’.

9:50h arribo al Circuit i la Organització em fa deixar el cotxe a “Cuenca”. Surto del cotxe, deixo totes les coses a dins i començo a còrrer cap als boxes on s’hi troba el lliurement de dorsals.. Un cop allà em diuen que algún Vastard ja l’ha recollit, així que sense parar de còrrer em disposo a anar a la línea de sortida amb l’esperança de trobar la notrida representació Vastard d’avuí (Llorenç, ‘Presi’, O’Morel, Dani, Marc, Robles, Chema i Guix). Pels altaveus no paren d’anunciar l’inminent inici de la cursa, cada cop queda menys temps.

Finalment arribo a la línea de sortida. Només queden 3 minuts per l’inici de la cursa!!! Trigo un minut en trobar el grup Vastard entre tota la multitut d’inscrits. El ‘Presi’ m’entrega el dorsal i entre salutacions i bromes es consumeixen els altres dos minuts. Tret de sortida i comença la cursa!!!

Durant el primer km tinc bones sensacions que em permeten portar un bon ritme de carrera. Fa baixada, estic amb l’adrenalina a tope per haver arribar a temps després de les dificultats i l’ambient és fantàstic. En el segon km alguna cosa comença a no rutllar. Hi ha una forta i prolongada pujada que em carrega les cames sobremanera i cada vegada veig que, tot i que intento mantenir un ritme constant, no paren d’adelantar-me corredors i m’envaeix una sensació de fatiga extranya. Després de la primera pujada hi ha un moment de treva amb una baixada suau i uns fals pla, però tot i així la sensació de fatiga no marxa, les cames cada vegada estan més carregades i no veig una possibilitat a la reacció. És quan arribem a la segona pujada forta, entre el km 3 i 4 quan m’estavello contra el mur i decideixo que només faré una volta al circuit. Avuí no és el dia, què hi farem.

Em consola pensar que si tenim en compte que estic ‘corrent’ desde les 8:00h i que a mitja cursa son les 10:30, ja porto 2:30 hores d’exercici, així que no es extrany que hagi aparegut el mur, jajajajaj.....

Recullo la bossa amb els regals i em quedo a la línea de meta a esperar la resta del grup. És interessant veure les cares d’esforç de la gent en arribar a la meta. Qui més qui menys, a la seva manera dona el màxim i molts arriben amb la reserva. En el meu cas, avuí m’ha faltat fins i tot això.

Un cop el Vastards van arriban a meta es comenta la jugada i les sensacions de la carrera. A mi em toca ser el blanc de les bromes, que entomo de bona gana, però aviso: això no es repetirà. Ens citem al Viena de Mollet per al tradicional esmorzar post carrera, però això és una altra història.

Moltes felicitats a tots els qui heu fet una bona cursa i heu pogut millorar la marca personal. Ens veiem a la propera Challenge 10Km a la Cursa del Dimoni de Badalona el diumenge 13 de maig a les 10:15h.

Vastards a Montmeló:

Llorenç	42,24
Robi	48,13
Chema	48,20
Marc A.	49,37
Oriol A.	51,20
Morell	51,38
Dani	53,32
Oriol G.	58,04
Isaac	NC