Barcelona, 14 de Maig de 2011. Poble Espanyol. Crònica de la Boda del Marc i la Marc des de la òptica Vastard.
Una amplia representació dels Vastards Runners es va dirigir al poble Espanyol, aquest cop la vestimenta era un pel diferent, per un dia vam aparcar les semarretes tècniques, les malles, les bambes, els dorsals i els xips i ens vam calçar les sabates de modar, l’americana, la camisa i la corbata. La cita s’ho mereixia, el Vastard Marc Lladó es casava amb la Mar Massó i la resta li teníem que fer costat.
En veritat tot havia començat la setmana anterior amb el comiat de solter, on entre les moltes activitats que es van fer hi va haver una mini-carrera popular per la Barceloneta i el passeig marítim on es va fer la presentació oficial de la mascota dels Vastards Runners, si senyor anem creixent com a club i fins i tot tenim mascota, ens agradarà poder veure-la a alguna carrera en tot el seu esplendor, o sigui amb ales i tot.
Tornant a la gran cita, els Vastards presents eren els següents, un servidor i germà del Marc, el Presi, el Lore, el O’more i els minivastards Prats, Isaac i Guix. El feliç esdeveniment va transcórrer amb total normalitat, a part dels Vastards hi era tothom, la família dels dos al complet, els amics de la Uni, els amics de Súnion, les amigues de la Mar, etc, etc... fins a una xifra que s’acostava als doscents. La cerimònia va transcórrer sense sorpreses i després dels parlaments del Jesús, un servidor i el Sergi, es van dir el “si quiero” i l’Eric acompanyat del Pocoyó els hi va entregar els anells. Només destacar, com no podia ser d’altra manera, que ja durant la cerimònia el nom del nostre gloriós club (i no em refereixo al Barça) va sortir un parell de cops, el primer durant els parlaments i el segon quan la Mar va fer un amago d’unir-s’hi, llàstima que no ho digués en serio... ara Mar que si t’ho repenses ets més que benvinguda!!
La nostra sopresa va ser quan ens vam dirigir cap a la zona d’avituallament que al final degut a la pluja era sota cobert, i vam comprovar que hi havia un racó dedicat als Vastards Runners, concretament la Vastard Fan Zone. La Fanzone va ser un dels llocs més visitats durant el piscolabis, encara que no estic segur si aquest fet es degut a la crescuda de popularitat de l’atletisme popular, a la presencia dels cossos musculosos dels Vastards presents o al tirador de cervesa “self-Service” que hi havia instal.lat!! (grandissim Detall!!). Destacar que entre els que havíem fet el curset de cerveses ens va quedar clar que la cervesa s’ha de tirar com a mínim amb dos dits d’escuma, encara que hi havia més d’un que semblava que estigués vevent xampú...
A la Fanzone, que semblava l’stand d’una fira del corredor, s’hi podien trobar butlletes d’inscripció i butlletes per donar suport al nostre club. Com a gran notícia podem dir que ja tenim la cantera coberta, seguim creixent com a club. Repassant els inscrits a les fulles d’inscripció per nous membres podem resumir dient que va haver-hi un cent per cent d’inscrits en la franja de menors de 10 anys, ja tenim MicroVastards!!! Si no m’equivoco l’únic major de 10 anys que es va inscriure va ser el cosí Edu, s’agraeix el suport, Edu t’esperem!!!
A partir d’aquest moment els Vastards ho vam donar tot, com sovint fem a les curses, vam canviar els bidons d’aquarius pels gots de tub i sense fer ni estiraments ni escalfament vam suar la cansalada a la pista, en aquest cas a la pista de ball a ritme de Shakira, Springsteen, Rage against de machine, Springsteen altre cop i Coldplay entre d’altres. Vam aguantar tots com una javatos fins a les tres que ens van fer fora.
Aquest humil escrit intenta relatar el gran esdeveniment des de la òptica Vastard (tota una filosofia de vida) encara que la boda va ser molt més això, GRAN BODA, gran menjar i beguda, gran Gincama, Gran Festa, tot va ser molt gran!!! Llàstima del temps que no es va comportar gaire sobretot a l’hora de sopar.
Per acabar només desitjar molta sort i ànims per la cursa (o marató) que comencen el Marc i la Mar a partir d’ara (amb l’Eric fent de llebre), segur que plena d’obstacles però molt més plena encara de moments memorables que segur que estan per venir.
MOLTES FELICITATS CAMPIONS!!
Gran crónica! Llàstima que no portavem el chip a la sala de ball.... que si no fem marca personal fijo!!
ResponElimina