Entrades
1) Començant per la planificació de la sortida de Barcelona en direcció a Castellbisbal...el coordinador d’equip - O’More -va haber d’anar fins a Perpinyà per poder sortir de Sants; i es que la Marató de Barcelona tenia la ciutat en toc de queda.
2) L’equip va arribar mancat fisica i psiquicament a la Cita de l’Esternal running: confusió a l’hora d’escollir l’equipacio ( Marc , som un running club! ); genolls casacats per culpa d’una mitja marato; soles de bambes aguantades amb imperdibles ( es demostrà que la sola fou perdible ); perilles protèsiques; i baixes d’ultima hora.
3) Bonic recorregut previ a la competició per Castellbisbal buscant un lloc per ficar els cotxes. Finalment, a 800m de la sortida.
4) Gracies al gran ambient del public assistent, es va dornar la sortida enmig de cantics que van ensordir la veu de l’speaker ( ups, no hi havia speaker )....
Comencem a correr i a la primera curva d’esquerres, 2 pams de fang i 1 d’aigua. Un parany atrapa sabates, i tots bruts...
5) ...en definitiva,...pujant i bajant corriols, corrent i caminant,...saltant obstacles, enfangant-nos,...creuant el Llobregat,...pujant i baixant mes...perdent part de la salut i part de les bambes,...caient-se els pantalons de xandall xops...corrent amb un mitjó...i la perilla INTACTE!...i l’O’More al BAR!!!
6) Vam acabar, alguns amb palla i altres passant de la palla, dues hores i escatx...pero...
7) Lo pitjor estava encara per arribar: les dutxes-inferno. Un vestuari empastat de fang i restes de roba entre suada i plena de fang. Quatre dutxes d’aigua freda per unes 1000 persones, cues, bruticia, fred, molt de fred....
8) Ara ja sabem que som Eterns....un club de running va ser el centre del món...
Només puc afegir un "molt fred" i "massa fang" per completar la crònica...
ResponElimina"un club de running va ser el centre del món, que collons foteu a Castellbisbal es preguntava tothom....
Ei molt bona la crónica, real com la vida mateixa, estrena pel VASTARD MOBIL i el Marc.
ResponEliminaUn club de running va ser el centre del món,i que us empeny es preguntava tothom? l'afany de superació, el repte constant, la velocitat, l'esforç i fer-ho millor. La feina ben feta i que punyetes ens em confós, no es plan d'arrossegar-se com un gos, enfilar-se i grimpar com un ós, tremolar amb dolor i acabar com un porc. NO SI VAL TOT per atrapar la gloria, cal aprendre de l'error i saber on anar, la cursa ben feta no te fronteres, aquesta no té nom.
Per sort no ha nevat com avui...
Llorenç
Ets un poeeeeeeeeeeeeeeta LLorena!!!!!!!!!!
ResponEliminaP.D. la foto de Oscar eres el Mejor...¿?
Tremendes les fotos!!!!!
ResponEliminallàstima no tenir-ne cap del presi arrastrant-se per sota les alambrades, el tio que es passar tots els fosos de fang pel costadet i anava net com una patena!!! jajajajaja
Lu del Oscar eres el mejor, es per que l'any que ve el o'morell portarà una pancarta!!
Bueno nens a mi em va agradar i crec que la del Juliol a Tarragona l'hem de fer, que hi haurà menys fang i farà més caloreta!!
neu reposant els ginolls i pensant disfresses... jajajajaja